Despeses advocat contracte mandat TSJC 0379/13

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TSJC-379/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'abril del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M. I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Miró va interposar demanda, de data 5- 04-2013, envers la mercantil Carretero, ORG_0, en virtut de la qual demanava la condemna de la defenent al pagament de la quantitat de 4.654.-euros, amb més 23,65.-euros derivats de les despeses de burofax, així com els interessos legals i les costes processals.

La part defenent va contestar a la demanda, per escrit de data 19-04-2013, i va articular l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i, subsidiàriament, s'oposava a la demanda interposada, per a sol·licitar la seva desestimació i la imposició de costes processals a l'agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 12- 11-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 5 d'abril del 2013 per part del Sr. Miró contra la societat Carretero, ORG_0

SEGON.- Condemnar a la part agent a satisfer les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 23-01-2014, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual demana la revocació de la resolució d'instància.

Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 18-02-2014, demana la desestimació del recurs i la imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, manifesta que resta acreditat que va existir un consentiment verbal per a la redacció del contracte de mandat, oferta de la Sra. Codina i de la mercantil Carretero, ORG_0 i l'acceptació de l'encàrrec pel lletrat, sense que es pugui argumentar que el legal representant de la demandada no coneixia al lletrat encarregat de la redacció del document. Tampoc s'ha al·legat l'existència d'una ordre posterior de paralització de la tasca professional o un incompliment del Sr. Miró.. En segon terme, la sentència manifesta que el pacte setè del contracte de mandat és confusa i la confusió ha de perjudicar al demandant. Entén que el demandant no és part en el contracte de mandat, sinó el seu redactor, i no li és oponible pel principi de relativitat dels contractes, i que la demanda es fonamentava en el contracte d'arrendament de serveis i no de mandat. En tercer terme, considera que si bé la sentència entén que a l'emprar el terme "atorgament", es fa una referència a una estipulació o pacte davant Notari, no es pot compartir perquè el pacte setè es troba inclòs sota el pacte VI que porta com a títol despeses i es fa una remissió a les despeses pròpies del contracte de mandat, a la vegada que la natura dels contractes i els drets i obligacions que es deriven dels pactes es determinen no per la denominació sinó en funció del seu sentit, com així ho abonen els actes coetanis i posteriors. Afegeix també que si existia confusió s'haurien d'haver assessorat i que parlar d'atorgament és habitual per molts contractes privats a Andorra i tant el sentit gramatical, sistemàtic com la voluntat abona la mateixa conclusió. També entén que el que es fa en casos similars i la interpretació d'un contracte onerós, com a favorable a la major reciprocitat, abona la tesi sustentada. I en darrer terme, sustenta que, pel que fa a les costes processals, la demandada ha de ser condemnada al seu abonament perquè es va negar a l'abonament dels costos derivats del contracte de mandat sense cap argumentació ajustada a dret.

II.- La sentència d'instància considera que són fets no controvertits, per una banda, que en data 7-11-2012, el Sr. Araujo, en representació de la mercantil Carretero, ORG_0 i la Sra. Codina van perfeccionar un contracte de mandat, segons el qual la Sra. Codina assumia l'encàrrec com a mandatària de realitzar les gestions per a vendre una finca de la societat Carretero, ORG_0 i, per l'altra, que la redacció d'aquest contracte la va efectuar l'agent, el Lletrat Sr. Miró, i que va donar lloc a la factura per import de 4.654.- euros.

Front a la reclamació de la part actora contra la societat mercantil per a obtenir el pagament de la seva factura, la mercantil defenent articula, en primer terme, una excepció de manca de legitimació passiva, i, respecte del fons, va oposar-se a la demanda. A l'escrit de contesta s'argumenta que fou la Sra. Codina la que va contractar els serveis de lletrat i qui era la beneficiària de la comissió, sense que el Sr. Araujo conegués al Lletrat. En definitiva, manifesta que no es troba lligada amb cap vincle contractual amb el Lletrat agent.

La sentència d'instància valora la testifical de la Sra. Codina amb cautela perquè considera que la parcialitat del testimoni es pot veure compromesa ja que de la resolució del litigi es poden derivar efectes indirecte o reflexos cap a la seva persona i que la clàusula setena del contracte possibilita diferents interpretacions, atesa la manca de precisió en la redacció, atribuïble al seu redactor, de forma que no es pot asseverar que la defenent tingués el ple coneixement que les despeses de redacció eren a càrrec seu.

III.- El document privat de 7-11-2012 conté un pacte, el setè, sota el títol despeses, en el que s'estableix: "Totes les despeses derivades de l'atorgament de la present contracte seran satisfetes per part de la part mandant, a excepció de les derivades de la protocol·lització del contracte privat, quin cost anirà a càrrec de la part contractant que insti els serveis notarials".

De la lectura de la clàusula setena, que s'emmarca sota el títol "Despeses" la referència a l'atorgament del contracte no pot ésser entesa com a les despeses que es puguin derivar de l'atorgament d'una escriptura pública de mandat, per quant quan es preveu la protocol·lització del contracte privat el règim de les despeses és divers, ja que s'imposen a càrrec de la part que insta els serveis notarials, mentre que les despeses derivades de l'atorgament del present contracte de mandat són a càrrec de la part mandant.

Així, si bé és cert que existeix una imprecisió en la utilització del terme "atorgament", de la literalitat de la pròpia clàusula es desprèn que el règim de protocol·lització i, per tant, de les despeses derivades dels serveis notarials té un règim específic (a càrrec de qui les sol·licita), mentre que la voluntat de les parts fou establir que les despeses del present contracte (i tota vegada que es tracta d'un contracte privat de mandat i no d'una escriptura pública que s'hagi d'atorgar en el futur), la utilització de l'adjectiu "present" fa una clara referència a totes aquelles despeses que s'hagin de satisfer amb motiu del present contracte de mandat, entre les quals es troben les de Lletrat.

Si a la interpretació literal i sistemàtica dels diferents règims de despeses que inclou la mateixa, malgrat la imprecisió lèxica, s'afegeix la testifical de la Sra. Codina que refereix (foli 62) que el Sr. Miró fou proposat com a redactor del contracte al Sr. Araujo i que (foli 74)el Sr. Miró va proposar un redactat que fou lliurat a les parts, que les mateixes van efectuar esmenes i que ambdues parts van acordar que les despeses del contracte les satisfaria la mercantil Carretero, ORG_0, el recurs ha de ser estimat. Així malgrat la declaració del testimoni hagi de ser valorada en atenció a les circumstàncies de la seva persona i de la raó del coneixement que proporciona, les asseveracions del testimoni s'adeqüen amb la interpretació que aquesta Sala considera que correspon atribuir a la clàusula setena del contracte de mandat, en la qual si bé existeix una imprecisió lèxica al referir-se a l'atorgament del contracte, resta clara la voluntat de les parts d'atribuir al mandant les despeses derivades de la perfecció del present contracte, com a contraposades a la protocol·lització del mateix, amb un règim divers, per la qual cosa s'ha d'incloure a càrrec del mandant les despeses de Lletrat i, amb revocació de la sentència d'instància, procedeix donar lloc a la demanda interposada per la part agent.

IV.- Els dubtes jurídics que ha generat la interpretació de la clàusula del contracte i que ha donat lloc a una exegesi diversa de la mateixa per l'òrgan judicial d'instància i per aquesta Sala justifica la no imposició de les costes processals de cap de les instàncies (arg. Novel·la 82, cap.X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Miró contra la sentència, de data 12- 11-2013, i revoquem la seva part decisòria i en el seu lloc hem de donar lloc a la demanda interposada per la part agent contra la mercantil Carretero, ORG_0 i condemnem aquesta darrera al pagament de la suma de 4.654.-euros, import de la factura pels serveis professional de la part agent, amb més 23,65.-euros de despeses d'enviament de burofax i els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i fins a la liquidació del deute. No s'escau efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.