CASS. Pensió d'invalidesa (TSJA-073/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0090-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-073/12

S E N T È N C I A NÚM. 21-2013

PARTS:

Apel·lant: Morales

Representant: Recio

Apel·lada: CASS

Representant: Ramirez

Advocat: Águila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M.I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0090-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Morales va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 15 de juny del 2011, la qual esmenava, en alçada, la decisió anterior de l'1 d'abril de 2011, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna A3.

2.- En la sentència del 17 de juliol de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Morales.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 28 de setembre de 2012, el Sr. Morales manifesta principalment que:

la invalidesa es tenia que apreciar segons l'edat i els aptituds de l'assegurat (article 168 de la llei de la seguretat social);

la data del fet causant es tenia que situar a comptar de la baixa mèdica del mes de juny de 2010.

4.- En la seva contesta de data 19 d'octubre de 2012, la C.A.S.S. manifesta principalment que:

els factors subjectius no incidien en la classificació de les invalideses;

l'inici de la patologia es tenia que fixar al 6 de setembre de 2009, mentre que la consolidació va tenir lloc el 18 d'abril de 2011, tenint en compte que l'assegurat va patir una recaiguda l'1 de setembre de 2010.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Morales s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves mèdiques que obren en autes, com també de la legalitat.

El litigi versa, en definitiva, en determinar en quin grup d'invalidesa s'ha de classificar al recurrent, com també en l'establiment de la data del fet causant de la invalidesa.

Respecte del primer extrem, la CASS reconeix un grup 2, mentre que el Sr. Morales considera que li pertoca un grup 3, tota vegada que es troba incapacitat, segons el seu parer, per exercir qualsevol activitat professional.

La classificació dins el grup 3 exigeix trobar-se dins la impossibilitat de realitzar una activitat professional de forma regular. Això no obstant, aquest no és el cas de l'apel·lant. L'Hble. Batlle es basa en l'informe dels forenses, els quals conclouen que malgrat el Sr. Morales no pot exercir la seva professió habitual en el ram de la lampisteria: "les diferents patologies ... NO L'INCAPACIT(EN) per a exercir activitats laborals que impliquin esforços físics mínims o sedentaris" (foli 150). Els experts judicials destaquen que el Sr. Morales -de 47 anys d'edat- presenta una IPP total del 63,48% (foli 153). La part apel·lant no es mostra d'acord amb la sentència perquè no pren en compte els elements subjectius que destaquen els forenses: "tenint en compte l'edat, les aptituds i les patologies que presenta, no sabem si existeix algun perfil laboral que s'adapti a les seves característiques" (foli 150 novament).

Com encertadament assenyala la representació de la CASS, la classificació de la invalidesa per categories i grups es determina principalment en funció de "l'estat general (de salut) de la persona", de manera que els demés factors (facultats físiques i mentals, aptituds i formació professionals) esdevenen només elements complementaris (article 168 de la llei de la seguretat social). Per aquest motiu i a títol il·lustratiu, l'article 11 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social autoritza el recurs a les circumstàncies personals quan la IPP es situa entre el 50% i el 60%. A més, el repetit article insisteix en la preponderància de l'element objectiu quan esmenta que la classificació "s'efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional", excloent tàcitament la concurrència d'altres factors. Per tant, si l'assegurat persegueix una pensió A3, li pertoca demostrar que "està incapacitat per exercir qualsevol activitat professional" (article 170.a). En el cas d'autes, la prova pericial realitzada pels forenses s'ha d'imposar pel seu caràcter imparcial i els experts judicials -deixant de banda els seus interrogants sobre el destí professional de l'assegurat, que malgrat són legítims, escapen a la missió encomanada- afirmen que el Sr. Morales pot realitzar, almenys, activitats laborals sedentàries.

El segon extrem del recurs d'apel·lació interessa la base de càlcul de la pensió A2, la qual s'estableix segons el salari global mitjà dels darrers 12 mesos treballats que precedeixen la data del fet causant. La CASS manté que el fet causant es produeix el 6 de setembre de 2009 (data d'ingesta d'uns bolets tòxics), mentre que l'apel·lant ho fixa -en fase d'apel·lació- en el decurs de l'any 2010.

En el seu escrit de recurs administratiu, el Sr. Morales mantenia que el fet causant es tenia que fixar al 6 de setembre de 2009, tota vegada que el seu organisme no patia cap disfunció amb anterioritat (folis 13 i 15). La CASS va acceptar aquella fita en la seva resolució del 15 de juny del 2011, ara impugnada. A continuació, l'escrit de demanda referia que la base de càlcul de la pensió havia de "tenir en compte les seves cotitzacions per L Cabrini i Restaurant B" (foli 6), ulteriors al 6 de setembre de 2009 (foli 164). En aquesta alçada, el recurrent assenyala el fet causant, primer al mes de juny de 2010 (foli 4 d'aquest rotlle) i, desprès, a l'1 d'abril de 2010 (foli 18 també d'aquest rotlle). Aquests canvis successius no són admissibles processalment, doncs conculquen l'article 34 de la llei de la jurisdicció administrativa que postula la congruència entre les pretensions formulades en fase de recurs amb aquelles que es demanen a l'òrgan jurisdiccional.

Per tant, la jurisdicció administrativa no pot concedir al Sr. Morales quelcom més del què va sol·licitar (i obtenir) en fase administrativa, de manera que aquest segon extrem no pot ser examinat d'ofici.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals de cap instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Morales contra la sentència 2012-098, de 17 de juliol de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses de primera i segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.