Llegítima (TSJC 385/2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000385/2014 ORIGEN: 1100118/2005 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de febrer del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació del Sr. Duque va interposar demanda envers la Sra. Ruiz, en virtut de la qual sol·licitava que es declarés el dret de l'actor a percebre la llegítima dels Srs. Cañellas i Miró, la condemna a l'abonament de les quantitats que resultessin i els interessos legals des de la defunció dels causants, els fruits que hagués pogut donar la llegítima, les despeses addicionals derivades de la interposició del present plet i la totalitat de les costes judicials.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 4-7-2015, i va demanar la desestimació de la mateixa i la imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que estimant parcialment la demanda formulada pel Sr. Duque contra la Sra. Ruiz hem de reconèixer la condició de legitimari del primer al respecte de les herències del seu pare Sr. Cañellas i de la seva àvia paterna Sra. Miró pel dret de representació, establint que la llegítima a percebre del primer ascendeix a 13.324.- EUR que ha de ser augmentada dels interessos legals devengats per aquesta suma des del dia 18-3-2002 i fins el seu total pagament i que la llegítima a percebre de la segona és de 284.911,81.- EUR que ha de ser augmentada dels interessos legals comptadors des del dia 3-11-2002 i fins el seu total pagament amb el benentès que les mateixes hauran de ser satisfetes per la demandada en les modalitats que consideri segons el dret d'elecció que disposa, desestimant les restants pretensions i sense fer especial pronunciament en costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes".

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 19-12-2014, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual sol·licita la revocació de la sentència dictada a la instància.

Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 27-01-2015, interessa la desestimació del recurs i, atesa la seva temeritat, la imposició de les costes processals.

IV.- Aquesta Sala va desestimar la pretensió probatòria exercitada per la part recurrent per Aute d'aquesta Sala, de data 13-10-2015.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part defenent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que s'ha d'acordar com a diligència per a millor proveir la pràctica de la prova pericial en forma deguda.

En segon terme, entén que l'actor va incloure en la seva demanda béns en el patrimoni del seu pare i de la seva àvia que mai els han integrat. Assenyala que no pot reclamar la llegítima de l'àvia. Afirma que la sentència no té en compte que l'immoble núm. x. de l'Avinguda Meritxell es va disposar a favor de tercers (Srs. ENTITY_8) i, aleshores, aquesta unitat immobiliària no pot computar-se en el patrimoni de la Sra. Miró. Indica que consten a les actuacions el conveni d'arrendament i l'escriptura de compravenda a favor dels referits consorts en execució del conveni d'arrendament.

En tercer terme, pel que fa al patrimoni relicte del Sr. Cañellas, resta provat que va rebre diners del seu pare, que superaven el que l'actor havia reconegut i s'han de descomptar de la seva llegítima paterna. Exposa que les diferents entitats bancàries han acreditat la inexistència de comptes o amb ròssecs mínims, els notaris van confirmar un mínim patrimoni immobiliari. Pel que es refereix a la titularitat d'1/30 de diferents unitats immobiliàries, manifesta que la recurrent va haver de satisfer taxes, contribucions i impostos per la finca del XXXX, que superen el que va percebre per la venda. I quant a les finques de Montellà, sosté que les va vendre per un preu molt inferior a l'indicat pel pèrit i que va satisfer moltes taxes, impostos i honoraris que comportaven un resultat negatiu pel cabal hereditari, sense que la Batllia les hagi deduït.

En quart terme, en relació al patrimoni de la Sra. Miró, reprodueix el que ja s'ha exposat quant a la participació del 1/30% i de la resta sustenta que:

S'ha de subsanar l'errònia valoració de l'immoble de l'XXXX

El terreny del XXXX es va valorar en 58.000 euros i el terreny de la Capella en 22.700 euros.

Les unitats de l'XXXX foren valorades de manera errònia, ja que calia que el tècnic examinés in situ el seu estat real i superfície, i el pis venut als Srs. Hoyos no es pot incloure en el cabal relicte.

Subsanades les mancances en el càlcul del patrimoni, s'haurien de deduir les despeses de defunció, així com les taxes, impostos, obres i factures abonades.

II.- Respecte a la petició, articulada com a prova per a millor proveir, d'una prova pericial, la mateixa ha estat desestimada per l'Aute d'aquesta Sala de data 13-10-2015. La mateixa resolució d'instància (V Considerant) ha valorat les al·legacions efectuades en el seu escrit de conclusions, en les que denunciava les irregularitats a l'actuació del perit i sol·licitava la pericial per a millor proveir, a l'igual que ho demana novament en aquesta alçada.

Així, la sentència d'instància a més de posar de manifest que la matèria objecte de la pericial escapa al coneixement del tribunal, estableix que era a la fase d'al·legacions quan la defenent no ha facilitat ni a l'agent ni al perit el coneixement de la composició del cabal hereditari. Consegüentment, assenyala que les hipotètiques irregularitats de la pericial podien haver estat eliminades amb una actuació processal lleial.

Nogensmenys, la recurrent sustenta, en relació a l'edifici de l'Av. Meritxell, que la seva planta soterrània té una superfície inferior als 114,42 m2, derivada d'una venda de la meitat de la planta. Cal afirmar que corresponia a la defenent, i ara recurrent, en virtut de les regles de la distribució de la càrrega probatòria, acreditar l'existència de l'alienació abans de la mort de la Sra. Miró.

Pel que afecta a la discussió de les taxacions de l'edifici de l'Avinguda Meritxell, de la casa del XXXX, de la casa del XXXX i del C/ Sant Ermengol x., la mateixa no pot ésser acceptada, tota vegada que, al marge de les dificultats per a poder realitzar la pericial i la manca de col·laboració, el perit determina els paràmetres que ha tingut en compte, així com la documentació consultada per a realitzar la valoració.

III.- Pel que fa referència a la negativa a reconèixer el dret a la llegítima del Sr. Duque a l'herència de la seva àvia paterna, cal posar en relleu que la Sra. Miró va atorgar testament en data 3-4-2002, en virtut del qual establia com a hereu universal a la Sra. Ruiz. El Sr. Cañellas, únic fill de la causant, va morir a Salou el 18-3-2002 i la causant a Escaldes el dia 3-11-2002.

El dret aplicable a la present controvèrsia successòria ve determinat per la llei nacional del causant. Ambdós causants eren de nacionalitat espanyola i de veïnatge civil català i, atesa la data d'obertura de les seves respectives successions, resultava aplicable el Codi de Successions de 30- 12-1991. Aleshores, de conformitat amb el que preveu l'article 352 CS, els fills premorts que siguin legitimaris són representats pels seus respectius descendents per estirps. Essent el Sr. Cañellas l'únic fill del Sr. Cañellas, fou legitimari en l'herència del seu pare i també, en representació del legitimari premort (el seu pare) en l'herència de l'àvia paterna, la Sra. Miró.

Quant als béns que es van incloure a la demanda de l'agent i que es diu que no corresponien als causants, el present recurs no pot examinar-ho, sinó que s'ha de limitar als motius que s'alcen contra la resolució dictada a la instància. Respecte dels extrems que s'impugnen de la sentència i que fan referència a la composició del cabal relicte, es combat la inclusió del segon pis de l'immoble x. de l'Avinguda Meritxell perquè es sosté que el mateix fou venut per la Sra. Miró als Srs. Hoyos Segons consta a les actuacions (cfr. document núm. 28 de la defenent) la referida venda es va produir en data 28 de juliol de 2005 i, per tant, amb posterioritat a la mort del causant, de manera que el bé ha de computar-se dins del cabal relicte.

IV.- Insisteix la recurrent, en relació al patrimoni relicte del Sr. Cañellas, que la part agent va rebre diners del seu pare i que aquests s'han de descomptar de la llegítima paterna. Aquest extrem ja ha estat resolt adequadament per la sentència d'instància i la mateixa ha de ser confirmada. En efecte, segons l'article 359 CS són imputables a la llegítima les donacions per causa de mort, les donacions entre vius atorgades pel donant com a imputables a ella o les que serveixin de pagament o bestreta a compte de la llegítima. No consta a les actuacions que el pare imposés la imputabilitat de les referides donacions en el moment d'efectuar-les i també resta fora de dubte que no es tracta de donacions per causa de mort ni ha quedat provat que el lliurament de petites quantitats periòdiques en el compte del fill menor d'edat s'efectués com a avançament de la llegítima a la que tindria dret. Per tant, les referides donacions s'han d'entendre com a acres de liberalitats a favor del fill, les quals al no tenir clàusula d'imputació ni ésser per causa de mort o en pagament o bestreta de la llegítima, no poden ésser imputades a la llegítima de l'actor.

Pel que es refereix a la titularitat d'1/30 de diferents unitats immobiliàries, manifesta la recurrent que va haver de satisfer taxes, contribucions i impostos per la finca del XXXX, que superen el que va percebre per la venda. I quant a les finques de Montellà, sosté que les va vendre per un preu molt inferior a l'indicat pel perit i que va satisfer moltes taxes, impostos i honoraris que comportaven un resultat negatiu pel cabal hereditari, sense que la Batllia les hagi deduït.

Tampoc aquest motiu pot ésser acollit. El fet que el preu que s'obtingués per la venda d'unitats immobiliàries integrades en el cabal hereditari fos inferior al taxat pel perit no permet impugnar per sí sol la determinació del cabal hereditari, a efectes de determinació de la llegítima, en el moment de la mort del causant, tota vegada que són variades les circumstàncies que poden donar lloc a la variació en el preu de les unitats immobiliàries, com són el temps, la premura o no per a vendre, l'estat de conservació o la necessitat d'efectuar obres en les mateixes, etc... I, quant a la deducció de les taxes, impostos i honoraris que es van haver de satisfer, s'ha d'indicar que l'article 355 del codi de Successions estableix un llistat tancat de despeses deduïbles. En aquest sentit, solament es poden deduir els deutes del causant, les despeses de la seva darrera malaltia, de l'enterrament i funeral, sense que les altres despeses o deutes no consignats a la regla 1ª de l'article 355 CS puguin ser objecte de deducció.

V.- En darrer terme, pel que fa al patrimoni de la Sra. Miró, reprodueix el que ja s'ha exposat quant a la participació del 1/30% i de la resta sustenta que:

S'ha de subsanar l'errònia valoració de l'immoble de l'XXXX

El terreny del XXXX es va valorar en 58.000 euros i el terreny de la Capella en 22.700 euros.

Les unitats de l'XXXX foren valorades de manera errònia, ja que calia que el tècnic examinés in situ el seu estat real i superfície, i el pis venut als Srs. Hoyos no es pot incloure en el cabal relicte.

Subsanades les mancances en el càlcul del patrimoni, s'haurien de deduir les despeses de defunció, així com les taxes, impostos, obres i factures abonades.

Tampoc aquest darrer greuge pot ser acollit. En primer lloc, s'ha de reproduir les consideracions que s'han efectuat en el precedent fonament de dret segons les quals els deutes i les despeses deduïbles pel càlcul de la computació legitimària conformen una llista tancada (numerus clausus) i, per tant, ni els impostos ni taxes, ni honoraris ni altres factures poden ser descomptades.

En segon lloc, ja s'ha raonat respecte de la inclusió del pis segon de l'Av. Meritxell x., atès que la venda als Srs. Hoyos es va produir amb posterioritat a l'obertura de la successió i, aleshores, el bé ha de ser integrat en el cabal relicte als efectes del còmput global de la llegítima.

I, en tercer lloc, perquè la impugnació de la valoració de les diferents unitats immobiliàries efectuades pel perit ja ha estat resolta prèviament. Simplement ressenyar aquí de nou que, a més de la venda del pis segon de l'Av. Meritxell, de la que no s'ha provat que s'efectués amb anterioritat a la mort de la causant, tampoc resta provat que la pretesa venda de la meitat del soterrani del mateix immoble s'efectués i no s'articula cap impugnació respecte de l'afirmació concreta del V. Considerant de la sentència que nega aquesta alienació. I això es podia haver efectuat fàcilment amb la indicació de l'instrument de l'alienació en el qual constés la data i l'objecte de la mateixa. Pel que respecta a la planta altell el perit judicial destaca (foli 1101) que constitueix un pis inter comunicat per escales, i ara la recurrent es limita a combatre aquesta valoració i indicar que no és habitable i que no gaudeix de comunicació. Refusada la pràctica de prova pericial i valorada la prova que es troba a les actuacions, també aquest extrem de la resolució d'instància ha de ser confirmat.

VI.- Les anteriors consideracions justifiquen la desestimació del recurs i, en consonància amb la regla del venciment objectiu, procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Ruiz contra la sentència, de data 23-09-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.