Incapacitació (TSJC 336/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000336/2014 ORIGEN: 5000181/2014

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Magnífic Ministeri Fiscal va articular acció d'incapacitació en data 7-02-2014, en virtut de la qual interessava l'adopció d'un règim tuïtiu a favor de la Sra. Herrera.

En data 26-03-2014 es va examinar personalment a la Sra. Herrera i es va oficiar al Servei de Medicina legal i forense per tal que elaborès el respectiu informe pericial.

En data 23-07-2014 la representació processal de la demandada va aportar un informe pericial efectuat pel Dr. Esteban.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 31-07-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX

Primer.- Declarar a la Sra. Herrera, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana, domiciliada a la XXXX, incapacitada parcialment en l'àmbit personal en relació al control i supervisió de la seva malaltia i de la presa de la medicació prescrita i en l'àmbit patrimonial en relació als actes especificats en els articles 42 i 57 de la llei qualificada d'incapacitació, segons redactat vigent, i en els termes establerts als Considerants IV i VII.

Segon.- Establir com a institució tutelar la figura del curador.

Tercer.- Nomenar com a curador de la Sra. Herrera a la Fundació. Es donarà possessió del càrrec al curador quan hagi guanyat fermesa la present sentència i en període d'execució, el qual haurà de comparèixer, mitjançant la seva representant, als efectes d'acceptar el nomenament i assabentar-se dels deures i obligacions inherents a la funció.

Quart.- Oficiar al Centre de Salut de Sant Julià de Lòria a fi que comuniqui immediatament a la Fundació qualsevol incidència pel que fa al tractament seguit per part de la Sra. C. i especialment en relació a la manca o retard en la presa de medicació prescrita.

Cinquè.- Lliurar còpia legalitzada de la present sentència, un cop esdevinguda ferma, al Registre Civil del Principat d'Andorra per a què es procedeixi a les inscripcions corresponents".

III.- La representació processal de la Sra. Herrera va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 11-11-2014, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència d'instància.

El Ministeri Fiscal va oposar-se al recurs interposat per escrit de data 2-12-2014, segons el qual demana que es procedeixi a la confirmació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part demandada fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que la recurrent té plena consciència de la seva malaltia i es medica diàriament en el Centre de Salut de Sant Julià. No existeix cap prova que no es prengui la medicació, de manera que no procedeix la incapacitació en l'àmbit personal. En segon terme, respecte de l'àmbit patrimonial, afirma que no s'ha provat que la recurrent precisi de supervisió respecte d'importants quantitats de diners. La pretesa prodigalitat de la recurrent no ha estat acreditada, sinó que la Sra. C. es prudent i només efectua les despeses necessàries i imprescindibles.

II.- Els dos motius del recurs poden ésser tractats de forma conjunta perquè, encara que un fa referència a l'àmbit personal de la incapacitació i l'altre a l'esfera patrimonial, l'argument revocatori que s'empra és el mateix. S'argumenta que no s'ha acreditat que no es prengui la medicació i que té plena consciència de la seva malaltia, així com no s'ha provat tampoc les disposicions de diners i, per tant, la necessitat de supervisió.

Des d'aquesta òptica, la sentència parteix de la convergència dels diagnòstics dels diferents facultatius que han reconegut a la Sra. C. i que consideren que pateix un trastorn bipolar amb símptomes maníacs i depressius. I afegeix encertadament que la malaltia no és suficient sinó que cal que dificulti o impedeixi l'autogovern de la persona. I els extrems que justifiquen la mesura tuïtiva adoptada en favor de la demandada es troben en l'informe forense de la Dra. Narváez (folis 8 i 9), on s'afirma que la pacient no té consciència de la seva malaltia i que presenta limitacions per a desenvolupar-se en les competències patrimonials més importants, ja que li dóna poca importància als diners i els empra de forma pròdiga. En l'informe social (foli 18) es refereix que la pròpia demandada reconeix les dificultats per gestionar correctament els seus ingressos i que adquireix objectes no bàsics amb la intenció de tenir o regalar. En l'informe clínic del Servei de Salut mental (foli 20) es relata que ha necessitat múltiples ingressos per descompensacions a psiquiatria. S'afegeix que el darrer ingrés fou el setembre del 2013 per abandonament de la medicació i s'ha iniciat mediació intramuscular per evitar l'abandonament de la teràpia. En la compareixença de la mare de la demandada (foli 27), aquesta indica que la família no controla les preses medicamentoses però sap si s'ha pres o no la medicació en funció de com reacciona. Així si està bé i estable controla els comptes i els diners, mentre que quan està malalta i alterada es gasta els diners i no controla les despeses. El dictamen del Dr. Coll (foli 47) posa de manifest que s'evidencia una absència de control en la gestió de la seva economia quan està en fase maníaca i que no té consciència de la seva malaltia. Fins i tot l'informe del Dr. Esteban, aportat per la demandada, recomana que es garanteixi la supervisió clínica i el regular tractament de la pacient i que es contempli alguna protecció legal pels potencials estats de descompensació aguda i així preservar els seus béns patrimonials.

De tots aquests elements probatoris s'infereix que la demandada no té consciència de la seva malaltia, de manera que es descompensa quan deixa de prendre la medicació, la qual cosa ha provocat diferents ingressos a psiquiatria. Així mateix, la pròpia mare de la demandada reconeix que quan es troba alterada no controla les despeses, com així es reflecteix també en l'informe de la Dra. Narváez i en l'informe social, a la vegada que la pericial aportada per la Sra. C. recomana també un control per a la preservació dels béns patrimonials en supòsits de descompensació. Per consegüent, la sentència ha de ser confirmada, ja que les mesures previstes a la Llei Qualificada d'incapacitació i organismes tutelars, del 3-11-2004, modificada per la Llei 27/2013, s'adrecen a la protecció i garantia de l'incapacitat, tant de la seva esfera personal com de la patrimonial. Consegüentment, es nomena un curador (Fundació) per a controlar i supervisar la seva malaltia i la presa de la medicació prescrita i, en l'àmbit patrimonial, conclou encertadament la sentència a quo que no es pot incapacitar a la Sra. C. en l'àmbit patrimonial, tota vegada que no consten actes importants de disposició ni s'aprecia dels moviments del compte bancari dilapidacions de diner, però sí es constata el risc que per descompensació al no seguir el tractament mèdic es puguin realitzar actes que comprometrien l'economia de la demandada, de manera que, a criteri d'aquesta Sala adequadament, es limita la capacitat de la demandada als actes dels articles 42 i 57 de la llei, però solament (IV considerant in fine) si abandona o incompleix el tractament mèdic i farmacològic, limitació que s'activarà des d'aquell moment i fins que mèdicament es fixi la seva compensació. I les anteriors consideracions ho han de ser sense perjudici de la facultat de l'Hble. Batlle de poder adoptar les mesures concretes, en l'ambit patrimonial, per evitar disposicions de numerari que li pugui resultar perjudicials.

III.- Les consideracions anteriors justifiquen el rebuig del recurs i, atesa l'especial natura dels interessos que es ventilen en el present procés, no procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Herrera contra la sentència, de data 31-07-2014, dictada per l'Hble. Batlle, i confirmem íntegrament la part decisòria de la mateixa amb les mencions realitzades en el Fonament Jurídic II in fine. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.