GOVERN - COL.LEGIS PROFESSIONALS. Legitimació de col·legi oficial per recórrer autorització per exercir professió. (2000087/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000087/2018 Núm. Rotlle: TSJA-0000061/2019

SENTÈNCIA 6-2020

PARTS:

Apel·lant: Villegas

Representant: Sra. Vara

Advocat: Sr. Peña

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Salcedo

Advocada: Sra. Viñas

Apel·lat: Sra. Gálvez

Representant: Ídem

Sense advocat

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, el dotze de juny de dos mil vint.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000087/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Villegas va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. 242960/2018, de 3 d'octubre, mitjançant la qual no s'admetia a tràmit el recurs presentat contra la resolució del Ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior núm. 236331/2018, de data 28 de maig de 2018, que autoritzava a la Sra. Gálvez a exercir per compte aliè la professió titulada d'enginyeria energètica en l'edificació al Principat d'Andorra.

2.- En la sentència 12/2019, del 11 de juny, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació el Villegas estima que està legitimat per interposar recurs contra una resolució que autoritza l'exercici de la professió.

La part agent ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.

4.- En la seva contesta GOVERN D'ANDORRA estima en substància que la Llei 6/2008, juntament amb allò que estableix l'article 124 del Codi d'Administració, no permeten entendre que el Villegas estigui legitimat per interposar recurs contra una resolució d'autorització de l'exercici de la professió, doncs aquest acte administratiu no té cap incidència sobre la situació o actuació dels seus col·legiats, com va considerar aquest Tribunal a la Sentencia 46-2015, de data 23 de juliol.

També afegeix que l'acte administratiu es va dictar en aplicació de la normativa vigent, però si el Villegas considera que la Sra. Gálvez no disposa de titulació suficient per poder-se col·legiar, així ho haurà de declarar al seu cas si sol·licités la incorporació al Col·legi.

La representació de GOVERN D'ANDORRA reconeix que la Llei 5/2019, del 31 de gener, de modificació de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d'exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, afegeix un apartat a l'article 5, que disposa que la resolució del ministeri encarregat de la justícia mitjançant la qual s'autoritza l'exercici d'una professió titulada s'ha de notificar al col·legi o a l'associació corresponent a la professió autoritzada, en cas que existeixi, i que aquesta resolució és susceptible de ser recorreguda per part del col·legi o l'associació professional esmentat, però destaca que aquesta previsió no estava vigent en el moment en que es va dictar l'acte objecte de recurs.

5.- La Sra. Gálvez va presentar un escrit en el que afirma que està conforme amb la decisió del Tribunal de Batlles, si bé no formula al·legacions que fonamentin aquesta posició.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Gálvez va presentar sol·licitud per obtenir una autorització per a l'exercir per compte aliè la professió titulada d'enginyeria energètica en l'edificació al Principat d'Andorra, que fou concedida por l'Administració, decisió contra la que el Villegas va presentar recurs en via administrativa, que fou inadmès, per la qual cosa la part actora va interposar recurs contenciós.

Per resoldre el litigi cal tenir en compte que L'article 107 del Codi d'Administració (en endavant CAd) disposa que el procediment administratiu pot ésser iniciat a iniciativa de l'Administració o de persona interessada, i que es considera persona interessada la que el promogui com a titular de drets o interessos legítims, i també la que, sense haver iniciat el procediment, ostenti drets que puguin resultar directament afectats per la decisió que s'adopti, entre d'altres.

En el cas que ens ocupa el procediment es va iniciar a instància de la Sra. Gálvez, però això no impedeix que pugui haver altres interessats.

Per analitzar si el Villegas pot tenir la condició d'interessat en el procediment, cal partir de la dada que es tracta d'un Col·legi professional creat per la Llei 26/2012, del 18 d'octubre, per això, compleix el requisit establert a l'article 15 de la Llei 8/2006 del 15 de maig, d'exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals.

Arribats a aquest punt cal recordar que la Sentència 55-15 d'aquesta Sala, dictada en el rollo d'apel·lació 0000017/2015, va considerar que en aquell cas el Col·legi agent no estava legitimat per impugnar una autorització per exercir una professió en atenció a que no es va constituir d'acord amb les previsions de l'article 15 de la Llei 6/2008, i que únicament els Col·legis creats a l'empara d'aquest precepte tenen reservada la finalitat de defensar els interessos professionals.

Aplicant contrario sensu al cas que ens ocupa la sentència esmentada, en aquest cas s'hauria d'haver considerat que el Villegas sí estava legitimat per interposar el recurs en via administrativa, en atenció a la dada que en l'esmentat recurs defensava que la Sra. Gálvez era titular d'un màster, però no dels estudis d'enginyera, segons havia informat la Comissió de Títols d'Enginyers (CTI) de França.

Pel que fa la Sentència 46-15 citada per GOVERN D'ANDORRA al seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació, cal dir que el supòsit que analitzava no és equiparable al que ara s'analitza. En efecte, en aquella ocasió es raonava que el Col·legi va presentar un recurs contra una decisió individual que no afectava els interessos generals de la professió de farmacèutic, sense acreditar-se en aquell cas la titularitat de cap dret, interès legítim o expectativa de dret, que pogués resultar afectat per la resolució administrativa, tot afegint que aquesta apreciació es va confirmar pel fet que desprès de la data del recurs de reposició, el Col·legi va notificat al sol·licitant la resposta positiva a la petició de col·legiació.

Contràriament, en el present cas el Villegas qüestiona la decisió de Govern pel fet que els estudis que la Sra. Gálvez no l'habiliten per exercir la professió d'enginyer, per la qual cosa en la seva impugnació el Villegas està defensant els interessos de la professió.

Tercer.- Cal destacar que en la sentència dictada per la Batllia es desestima la demanda -i es confirma, en conseqüència, la declaració d'inadmissió a tràmit del recurs administratiu interposat pel ENTITY_4-, però sense analitzar la qüestió de fons que es plantejava per la part agent, és a dir, si la titulació de la Sra. Gálvez permet que se l'autoritzi per l'exercici per compte d'altri de la professió d'enginyer.

Tanmateix, a l'Aute 8-20, de 21 de febrer, dictat al Rotllo 45-2019, aquesta Sala ha considerat que la previsió legal d'una doble instància comporta que les pretensions de les parts siguin examinades per dos tribunals diferents, en instàncies consecutives, però no suposa que cadascun d'aquests òrgans jurisdiccionals s'hagin de pronunciar sobre totes i cada una de les qüestions plantejades pels litigants. Així, en el cas de que el tribunal de primera instància hagi estimat una excepció processal oposada pel demandat, i la seva decisió sigui revocada per l'òrgan d'apel·lació, res s'oposa a que aquest darrer passi a examinar el fons de la qüestió litigiosa, si existeixen ja els elements de judici necessaris per a fer-ho, tal com, per altra part, és una pràctica constant d'aquesta Sala.

De la mateixa manera, quan el tribunal de primera instància, ha estimat una de les diverses excepcions oposades pel demandat, i no s'ha pronunciat sobre les demés, el tribunal d'apel·lació, si revoca la primera sentència, pot abordar l'examen de les altres excepcions que van ser oposades oportunament, sense que això produeixi cap indefensió del demandant, que ha pogut articular les seves al·legacions tant en la primera instància com en la segona sobre el contingut d'aquestes excepcions i també sobre la qüestió de fons.

En el cas que ens ocupa, cal analitzar la documentació aportada per l'agent amb la seva demanda, concretament el correu electrònic remés pel Villegas sol·licitant informació sobre si els estudis que imparteix la Universitat PS-que és la universitat que va emetre el títol de la Sra. ENTITY_10-, permeten obtenir la titulació d'enginyer, així com la resposta - també per correu electrònic- de la Sra. Barberá, Directrice administrative et internationale, Equipe permanente de la CTI (document 4, foli 22 de les actuacions de la Batllia), en la que descriu les formes d'obtenir la titulació d'enginyer a França, tot afegint:

"Certains établissements d'enseignement supérieur, à des fins de sa promotion, profitent de cet état de fait pour utiliser de façon rapprochée les termes de «ingénieur» et «diplôme» pouvant ainsi laisser croire qu'ils délivrent un titre d'ingénieur diplômé.

Ceci ne remet pas en cause la qualité intrinsèque de la formation, mais induit en erreur les candidats et les employeurs.

Lorsque la CTI a connaissance de ce type de pratique, elle intervient auprès de l'établissement (avec copie au ministère de l'enseignement supérieur) en lui demandant de modifier ses éléments de communication. C'est ce que nous allons faire dans le cas de l'université Paul Sabatier.''

Aquesta documentació es va aportar pel Villegas juntament amb el seu recurs administratiu (folis 80 i següents de les actuacions), i el Govern havia de tenir-la en consideració. Certament es tracta d'uns correus electrònics -no tenen la consideració de documents oficials-, i es pot qüestionar que puguin acreditar la insuficiència de la titulació de la Sra. Gálvez, però abans de resoldre el recurs, si l'Administració considerava que aquesta prova era insuficient, hauria d'haver recavat la documentació oficial que estimés necessària per confirmar la informació aportada pel Villegas.

Per això, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació, i acordar la nul·litat de la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. 242960/2018, de 3 d'octubre, mitjançant la qual no s'admetia a tràmit el recurs presentat contra la resolució del Ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior núm. 236331/2018, de data 28 de maig de 2018, que autoritzava a la Sra. Gálvez a exercir per compte aliè la professió titulada d'enginyeria energètica en l'edificació al Principat d'Andorra, tot acordant la retroacció del procediment, per tal que s'analitzin les al·legacions del recurs administratiu interposat pel Villegas, i, en cas que es considerés necessari pel Govern, es practiquin noves proves per l'esclariment de la qüestió.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel ORG_0, i revocar la sentència recorreguda.

Segon.- Anul·lar la resolució de GOVERN núm. 242960/2018, de 3 d'octubre, tot acordant la retroacció del procediment per tal que l'Administració analitzi les al·legacions del recurs interposat pel ORG_1.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.