Sol·licitud del Grau II d'invalidesa malaltia (SS-066-2/96)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-066-2/96

S E N T E N C I A NUM. 97-23

PARTS:

Apel.lant: Caro Representant: en nom propi Advocat: Bermudez

Apel.lada: CASS

Representant: Pombo Advocat: Salcedo

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

1997.

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de maig de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-066-2/96.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Batllia, actuant com a Tribunal unipersonal, va dictar, el 30 d'octubre de 1996, sentència desestimatoria de la demanda interposada pel Sr. Caro sol.licitant el Grau II d'invalidesa malaltia i va declarar ajustada al dret la decisió de la CASS en la qual li havia estat atribuïda una pensió d'invalidesa per malaltia del Grup I.

2.- Contra l'esmentada sentència, la part agent va interposar recurs d'apel.lació demanant-ne la revocació amb la petició de que li fos reconeguda una pensió d'invalidesa del Grup II, tot al.legant que en la resolució de la Batllia no es valoraven adequadament les circumstàncies personals que contribueixen a precisar el grau d'invalidesa que en cada cas mereix l'assegurat no assalariat.

3.- Admès a tràmit l'escrit d'apel.lació se'n donà trasllat a la CASS, que el va contestar demanant la confirmació de la sentència i la desestimació del recurs.

4.- Ambdues parts van sol.licitar la substitució del tràmit de vista oral pel de conclusions escrites. Un cop presentades va tenir lloc la deliberació i va quedar el recurs vist per sentència.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3, paràgraf segon, apartat b) de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència de la Batllia confirma les resolucions de la CASS que desestimaven la petició del Sr. Caro de que li fos reconegut un grau d'invalidesa malaltia del Grup II, i, per tant, li mantenien el Grau I.

Les lesions vertebrals que pateix el recorrent, de 63 anys i de professió barber, no es discuteixen en aquesta segona instància, ni pel que fa a la seva constatació ni pel que respecta a la seva valoració, fixada per la Batllia, en criteri coincident amb els peritatges mèdics practicats en la primera instància, en el 43% d'incapacitat.

Tercer.- L'aspecte en el qual l'assegurat centra el seu recurs és el relatiu a la incorrecta consideració de les circumstàncies personals o subjectives que cal tenir en compte a l'hora de valorar la situació invalidant de tot assegurat i que, segons estableix l'article 1 del Reglament d'aplicació núm. 18, són, a tall indicatiu, l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals i les seves aptituds i formació professionals.

Es ben cert que si aquests factors no s'haguessin tingut en compte per la CASS l'assegurat no hauria assolit ni tant sols el Grau I d'incapacitat, reservat als qui sofreixen una disminució de la capacitat de treball o de guany d'almenys dos terços (articles 1 del Reglament d'aplicació núm. 18 i 28 del Reglament Tècnic).

Ben al contrari, la CASS, i també la sentència, han considerat, per tal d'atorgar el Grau I al recorrent, que es tracta d'un assegurat no assalariat, que exerceix la professió de barber i que els moviments més habituals del seu professiograma laboral demanen requeriments físics que li són dificultosos, ja que es troba afectat de dolors a la zona cervical i dorsal, per la qual cosa els metges li recomanen eliminar els hàbits de postura inherents a la seva professió.

No obstant això, la situació patològica i de formació del recorrent no l'inhabilita, teòricament almenys, per dur a terme activitats laborals de no gran qualificació en les que no hagi de realitzar activitats físiques perjudicials per les lesions que pateix, per la qual cosa no es troba incapacitat per a qualsevol activitat, que és el que exigeix el Reglament d'aplicació núm. 18 per atorgar el Grau II d'invalidesa malaltia.

En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel.lació i confirmar la sentència.

Quart.- No és el cas de fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses ocasionades en aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal del Sr. Caro contra la sentència núm. 96-80, dictada el 30 d'octubre de 1996 per la Secció Administrativa de la Batllia, constituïda en tribunal unipersonal, que confirmem íntegrament. No fem condemna al pagament de les costes causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Salcedo