Acció reivindicatòria 2100389-2010 (TSJC 352/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000352/2014 ORIGEN: 2100389/2010 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat per la representació processal de la part agent en data 13 de setembre de 2010 es formula demanda exercitant acció reivindicatòria contra la defenent. Afirma en aquest escrit que la defenent és hereva i vídua del Sr. Manzanares que era usufructuari de les finques propietat de les agents. Recorda que en el procediment 0494-2/06 va quedar demostrat que l'usdefruit establert en el document de 26 de juliol de 1977 era vitalici i, per tant, la qualitat d'usufructuari del difunt Sr. S. va cessar el dia de la seva defunció. Afegeix que la sentència de primera instància de la batllia de data 11 de novembre de 2008 va ésser confirmada per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de 17 de setembre de 2009, on s'afirma que la Sra. Vives no és usufructuària de la finca, a l'haver-se extingit per tenir el mateix caràcter vitalici. En aquest sentit, s'afirma en la demanda, amb la defunció del Sr. A.S. s'ha extingit el dret d'usdefruit originalment constituït i, per tant, la Sra. R.R. no disposa de cap dret legítim sobre els béns immobles (número X. de l'avinguda Santa Coloma i número X. del carrer X., ambdues d'Andorra la Vella) que està posseint en l'actualitat de forma il·legítima i indeguda, pel que ha de restituir la possessió dels mateixos a les agents.

I després de citar els fonaments de dret aplicables al present litigi, sol·licita que es dicti sentència en la que es condemni a la demandada a tornar la pacífica possessió dels dos immobles identificats en les condicions de manteniment òptimes i de bon estat a les seves propietàries, Sres. Canales i Briones amb imposició a la demandada de la totalitat de les costes del present litigi, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat i procuradora i eventuals perits.

II.- Per escrit presentat per la part defenent en data 25 de gener de 2011 es formula excepció peremptòria de defecte legal en la formulació de la demanda, es passa a contestar a la demanda i es formula demanda reconvencional.

Afirma l'escrit de la defenent que l'agent no fonamenta la demanda. Que la normativa aplicable al judici civil ordinari està recollida en el Decret d'1 de maig de 1922, modificat per la Llei transitòria de procediments judicials de X. de desembre de 1993, on s'estableix que el batlle exigirà a l'actor que consigni clara i concretament els fets i els títols en què fonamenta la demanda, així com la quantia litigiosa. Afegeix que el batlle ha de procurar que quedin ben clars i definitius els termes del debat.

Quant al fons, afirma que no es pot apreciar que la senyora R.R. estigui gaudint il·legítimament i indegudament de la possessió dels immobles citats.

Quant a la demanda reconvencional afirma que en el procediment celebrat entre les mateixes parts litigants que va donar lloc a la sentència de la batllia d'11 de novembre de 2008 es va condemnar a les Sres. Canales i Briones a pagar a la senyora R.R. l'import de 8.471,95.- euros més els interessos legals, derivats de despeses comunitàries no satisfetes, corresponents als anys 2002 a 2006. És per això que ara sol·licita la condemna a satisfer la quantitat de 8.186,32.- euros corresponents a les despeses comunitàries corresponents als anys 2007 a 2010, ambdós inclosos, referents al XXXX, que les agents tenen en propietat exclusiva.

I després de citar els fonaments de dret aplicables al present litigi, suplica que es dicti sentència en la que s'estimi l'excepció plantejada, així com la demanda reconvencional i es desestimi la demanda de la part agent, amb imposició de costes derivades de la intervenció lletrada i de la procuració, a la part agent.

III.- Que per escrit presentat per la representació processal de la part agent en data 28 de febrer de 2011 es formula escrit de rèplica i es passa a contestar a la demanda reconvencional. Quant a l'excepció peremptòria de defecte legal en la formulació de la demanda assenyala que la part agent ha aportat la documentació, conformada essencialment per la sentència d'11 de novembre de 2008, on es va demostrar la propietat de les agents així com l'existència d'un usdefruit vitalici per part del difunt espòs de la part defenent. Assegura que la citada sentència dóna força de cosa jutjada en l'existència i la validesa del contracte privat de donació del Sr. Manzanares en benefici de la Sra. P.M.M. l'any 1977, en relació als dos edificis. També demostra l'existència i validesa del posterior contracte d'usdefruit atorgat entre la Sra. P.M.M., mare de les agents, en benefici del Sr. Manzanares, l'any 1984. També, l'extinció d'aquell dret d'usdefruit amb la defunció en data 24 de maig de 2007 del Sr. Manzanares i la impossibilitat de poder transmetre el referit usdefruit a favor de la seva esposa, Sra. Vives

Quant a la rèplica afirma la part agent que la defenent ha estat gaudint de les rendes dels immobles des de la mort del seu marit, o sia, des de l'extinció del dret d'usdefruit.

Quant a la demanda reconvencional s'oposa a la reclamació de les despeses comunitàries ja que considera que no s'han realitzat de conformitat a allò establert en la llei 12/2004 de propietat horitzontal, ja que no s'ha notificat als propietaris l'acord de la junta per la qual s'aprova la liquidació del deute.

I després de citar els fonaments de dret aplicables al present litigi, sol·licita que es dicti sentència en la que es desestimi l'excepció peremptòria de defecte legal així com la demanda reconvencional, i que s'estimi la demanda principal, condemnant a la Sra. R.S. a restituir la pacífica possessió dels dos immobles identificats en les condicions de manteniment òptimes i de bon estat així com els fruits indegudament percebuts que seran determinats en període d'execució de sentència. Així mateix, que es condemni a la defenent al pagament de la totalitat de les costes del litigi, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat, procurador i eventual perit.

IV.- Per escrit presentat per la part defenent en data 7 de febrer de 2012 es formula dúplica on demana que es declari la nul·litat del contracte privat de data 26 de juliol de 1977 i que es condemni a la part agent a satisfer les despeses comunitàries de 8.471,95.- euros, reiterant les altres peticions ja fetes en l'escrit de contesta.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 02 de setembre del 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDIM

Que cal ESTIMAR PARCIALMENT la demanda formulada per la representació processal de les Sres. Canales i Briones contra la Sra. Vives en exercici de l'acció reivindicatòria i reclamació de quantitat, i hem de condemnar i condemnem condemnar i condemnem a la part defenent, Sra. Vives a restituir la possessió de les finques XXXX i el XXXX de la Parròquia d'Andorra la Vella, en l'estat actual en què es troben i a abonar tots els fruits percebuts de dites finques d'ençà el 24 de maig de 2007, amb els interessos legals corresponents des de la data de la contesta de la demanda. No hi ha pronunciament en matèria de costes.

Que cal desestimar l'excepció peremptòria de defecte legal en la formulació de la demanda.

Que cal ESTIMAR PARCIALMENT la demanda reconvencional i condemnar a les Sres. Canales i Briones a satisfer a la Sra. Vives la quantitat de 8.186,32.- euros en concepte de despeses comunitàries, corresponents als anys 2007 a 2010, ambdós inclosos, quantitat que es compensarà amb la dels fruits percebuts que la defenent ha de satisfer a les agents. No hi ha pronunciament en matèria de costes."

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vives, i en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació tot : estimant la demanda reconvencional formulada per la Sra. Vives en la seva globalitat, incloent-hi en conseqüència la suma de 5.286,90 euros per les despeses de l'any 2011 ; condemnant a les Sres. Canales i Briones al pagament de les costes processals ocasionades a la nostra mandant en primera i segona instància, inclosos honoraris de procuradora i Advocat.

-Pel contrari, la part agent, en el seu escrit de contesta a les conclusions, manifesta que procedeix la confirmació de la sentència, amb més la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - Ha quedat acreditat a les actuacions que: 1) les demandants són legítimes propietàries de les finques urbanes del XXXX i XXXX, ambdues d'Andorra La Vella; 2) que aquestes finques estaven cedides en usdefruit vitalici en favor del seu pare Manzanares que va morir en el dia 24 de maig de 2007; 3) que aquest usdefruit va quedar provat en el judici (0494-2/06) que va finalitzar definitivament per sentència d'aquest Tribunal de 17 de setembre de 2009; 4) Que la senyora defenent Vives, esposa del Sr. S., va seguir posseint sense títol aquelles finques urbanes des de la mort del seu marit; 5) que també es va fer càrrec de les despeses originades per l'administració d'aquelles finques per un total de 8.186,32 EUR pel període 2007-2010, les quals són estimades en la sentència ara apel·lada; 6) tanmateix va fer seus els fruits de les dues finques des de la mort del marit (24.5.07) en quantia que no ha pogut ser determinades en la fase de plenari i que haurà de retornar a les propietàries.

Contra aquests pronunciaments que s'aixeca la recurrent.

SEGON.- I els seus dos greuges contra la dita sentència es centren en 1) que ella desconeixia l'abast de la sentència d'aquest Tribunal de 17.9.09 que determinava que l'usdefruit era en favor del seu marit i que a la mort d'aquest havia de deixar la possessió de les dues finques. Considera que d'haver-ho entès bé, hauria retornat de manera immediata la possessió a les seves titulars. La 2) que insisteix en què se li incloguin en la seva pretensió rescabaladora de les despeses d'administració, les corresponents a l'any 2011 del pis 3er. 1ª del XXXX, cosa que la sentència d'instància rebutja.

TERCER.- Quant el primer greuge hem de dir que es constata que simplement la recurrent està reconeixent allò que se li reclamava des de la demanda inicial: que no tenia títol per posseir les dues finques i que havia de retornar la possessió a les demandants. Costa d'entendre que no veiés des del primer l'abast de la situació que ja havia quedat jutjada en el procediment que va iniciar-se en l'any 2006. Aleshores, això no suposa pròpiament un greuge contra la sentència recorreguda sinó un reconeixement del seu encert en acordar que la pretensió principal de les agents era ajustada a dret.

QUART.- Pel que fa al segon greuge, aquest sí que es dirigeix a modificar el pronunciament de la instància tota vegada que la sentència exclou les despeses reclamades de 5.286,90 EUR per administració del pis 3er. 1ª del XXXX perquè no les va incloure en la seva demanda reconvencional com a projecció de futur, cosa que va impedir que la part contrària pogués defensar-se i, a més tampoc, hi ha el més mínima prova de tals despeses.

Efectivament, la sentència d'instància protegeix el dret de defensa (article 10.2 de la Constitució) de la part agent principal que inclou el dret a un procés sota el principi de contradicció, perquè aquella petició la va introduir la demandant reconvencional en el seu escrit de conclusions, és a dir, quan ja havia finalitzat el termini de prova i ja no era possible la defensa de la part contrària.

En conclusió, aquest motiu ha de quedar desestimat i la qüestió sobre les al·legades despeses d'administració de l'any 2011 del pis 3er. 1ª del XXXX ha de quedar imprejutjada en aquest procés, sense perjudici que en tràmit d'execució de sentència puguin les parts, des de la bona fe, arribar a un acord global que compensi les sumes que són degudes entre elles.

CINQUÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Vives contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 2 de setembre del 2014, que confirmem íntegrament, imposant el pagament íntegre de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, inclosos els honoraris d'Advocat i de Procuradora.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.