CASS. ACCIDENT DE TREBALL I PRETENSIÓ D'INVALIDESA MALALTIA.SS-061-2/97

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 98-25 DEL 12 DE MAIG DE 1998

CASS. ACCIDENT DE TREBALL I PRETENSIÓ D'INVALIDESA MALALTIA.

Treballador de 53 anys, encofrador. Patologia òssia. Les lesions provenen majoritàriament de l'accident de treball. PETICIÓ D'INCREMENT DEL PERCENTATGE D'INVALIDESA EN EL 20 % D'ELEMENT

PROFESSIONAL. No va ser formulada en la demanda i no va ser objecte de prova ni es va poder donar a la demandada la possibilitat de contradir-la. No és procedent analitzar-la en la segona instància per primera vegada.

Ponent: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Batllia, actuant com a tribunal unipersonal, en la seva sentència núm. 97-84, del 21 de novembre de 1997, va desestimar en tots els seus termes la demanda formulada pel Sr. Cepeda contra una resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 27 de gener de 1997 en la qual se li reconeixia el dret a percebre una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball en funció d'una minva física del 50%, resolució que havia estat confirmada per una altra dictada el 14 d'abril de 1997, desestimatòria del recurs interposat contra la primera.

2.- Contra la sentència esmentada, la representació processal de la part agent va interposar recurs d'apel·lació, que tingué entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 21 de gener de 1998, demanant, com en la primera instància, el reconeixement d'una pensió d'invalidesa malaltia del Grup 2 o, subsidiàriament, la d'accident de treball incrementada en un 20% per aplicació de l'element professional, la qual cosa no havia estat demanada fins el tràmit de conclusions.

3.- De l'escrit esmentat se n'ha donat trasllat, un cop feta la designació del magistrat ponent, a la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que l'ha contestat el dia 11 de febrer de 1998, oposant-se a les pretensions de la part apel·lant i demanant la confirmació de la sentència dictada per la BatIlia.

4.- Demanada per ambdues parts la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, aquestes han estat presentades els dies 9 i 6 de març i després de deliberar els magistrats, ha quedat el recurs vist per sentència.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La part agent, que ha vist desestimades les seves pretensions en la primera instància, insisteix, en aquesta segona, en que les seves patologies, que afecten principalment la columna vertebral (raquis cervical i lumbar) provenen d'invalidesa malaltia i no de l'accident de treball, que és el que considera la BatIlia, confirmant les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

De la prova practicada, i en concret dels informes dels assessors metges de la CASS i dels perits que han informat en període de prova, s'arriba a una conclusió coincident amb la de la sentència, en el sentit de que la patologia òssia lumbar del treballador, que té 53 anys i que sempre ha treballat com encofrador en el sector de la construcció, només pot quantificar-se en un percentatge d'invalidesa del 5 o del 10%, que no dóna cap dret a percebre la pensió per malaltia, ja què per obtenir aquesta, la normativa vigent, constituïda per l'article 28 del Reglament Tècnic i l'1 del Reglament d'aplicació núm. 18, demana una minva de la capacitat de guany d'almenys el 66 per cent. Per tant, el pronunciament d'invalidesa derivada d'accident de treball no pot substituir-se pel d'invalidesa malaltia que demana el treballador.

La decisió de la CASS que la sentència confirma és correcta en la mesura que considera que les lesions que afecten el raquis cervical de l'apel·lant provenen, majorment, de l'accident de treball que va sofrir el 27 de març de 1995, ja que en els informes mèdics corresponents s'hi fa referència expressa, de manera que el 40% de minva que per aquesta causa se li valora té en compte, tant les seqüeles que tenen causa en l'accident com les que ja patia amb anterioritat, i afegint a tot això el percentatge d'incapacitat que li ve de la fractura de la clavícula dreta, que es quantifica en un 10%, s'origina la minva del 50% que li ha estat reconeguda.

És clar, per tant, que la patologia cervical que pugués tenir amb anterioritat a l'accident ja ha estat valorada, i la lumbar és d'escassa incidència en la capacitat de guany, no determina dret a percebre pensió d'invalidesa malaltia i no pot sumar-se a les que s'han tingut en compte per a atorgar la pensió derivada d'accident de treball.

Tercer.- La petició de que s'incrementi el percentatge d'invalidesa derivada d'accident reconeguda en un 20% en concepte d'element professional, al qual es refereix l'article 6 del Reglament d'aplicació núm. 18, no pot ser atesa en aquesta instància, perquè tal com diu la sentència, no va ser formulada en el moment processal oportú, és a dir, en la demanda i, per tant, no es va al·legar ni es va practicar cap prova sobre les circumstàncies de fet que configuren l'element en qüestió, ni es va poder donar a l'entitat demandada l'oportunitat d'oposar-s'hi amb coneixement de causa o de contradir-les.

Quart.- No existeixen circumstàncies que determinin un especial pronunciament sobre les despeses causades en aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Cepeda contra la sentència núm. 97-84, de 21 de novembre de 1997, dictada per la Batllia, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses ocasionades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.