Recurs d'apel·lació sobre acció declarativa de domini, delimitació de finques i usucapió entre les part

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

SENTÈNCIA 000028-2026 DE 10/03/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 10/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000212/2025

Nig : 5300542120190001550

SENTÈNCIA 000028/2026

PARTS:

Apel·lant: Srs. Sancho, i

Serra

Representant: Sra. Recio

Advocat: Sr. Toll

Apel·lat: Sra. Moliner

Representant: Sra. Caro

Advocat: Sr. Espada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Acció declarativa de domini. Requisits. Usucapió. Improcedent

Andorra la Vella, a 10 de març del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Moliner va interposar una demanda el 08/07/2019, a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Serra i Sancho.

2.- El Tribunal de primera instància dictava resolució en data 12/08/2025 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar l'acció declarativa de domini plantejada amb caràcter principal i l'acció subsidiària de delimitació de finca promogudes per la part agent.

Segon.- Estimar l'acció de divisió de cosa comuna plantejada per la Sra. Moliner amb caràcter més subsidiari i declarar que el pati que encercla les bordes de Cal Jumepere i de Cal Gastó pertanyia proindivís a Casa Gastó i Morales i que el mateix s'ha de dividir en el següent sentit:

- atribuir a la Sra. Moliner la propietat en exclusiva de la parcel·la 1L00086, de 151,74 m2;

atribuir als Srs. Serra i Sancho l'altra meitat del pati, que va de des de la nova divisió del pati, situada a l'alçada de la paret mitgera, fins a la carretera d'Inclés.

Tercer.- No fer imposició de costes processals.".

3.- El 03/10/2025, la part apel·lant ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència estimatòria dictada en el marc del procediment civil ordinari número 1000253/2019.

El 14/11/2025, la part apel·lada ha presentat el seu escrit d'al·legacions al recurs d'apel·lació i ha interposat un recurs d'adhesió.

El 8/01/2026 la part apel·lant ha presentat les corresponents al·legacions al recurs d'adhesió al recurs d'apel·lació.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Sra. Moliner reclama front la part defenent Serra i Sancho en demanda en la que sosté una acció declarativa de domini, subsidiàriament, una acció de delimitació de finques i més subsidiàriament, una divisió de cosa comuna.

La sentència d'instància desestima formalment les dues primeres accions i estima la tercera.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts.

Segon.- Objecte del litigi

Resulta important destacar aquest extrem en el cas present perquè permet entendre la posició de les parts en aquesta alçada. Com bé recull el primer fonament de dret de la sentència la discrepància de les parts fa referència al domini de la parcel·la 1L00086 dels cadastre de XXXX amb una extensió de 151,74 m2 ubicada en el terreny entre les finques de Borda Gastó (part defenent) i Borda Jumpere (part agent). En el cadastre actual de XXXX queda reflectida en cada finca la discrepància existent sobre aquest tros de terra de 151,74 m2 emplaçat en l'interior de la parcel·la 1P01011 (Morales) com es veu en els gràfics aportats a les actuacions i que són els següents:

Com es pot apreciar la parcel·la 1L00086 està distingida i delimitada en l'interior de la parcel·la 1P01011 (Borda de Morales) i fora de la parcel.la 1P00294 (Borda de Casa Gastó). La resta de les propietats respectives no és motiu de discrepància entre les parts. En conseqüència, el primer requisit exigit per iniciar una acció declarativa de domini s'acompleix en el sentit que el tros en conflicte està perfectament identificat i ubicat amb la conformitat de les dues parts.

La sentència d'instància després d'analitzar de manera detallada i precisa les proves practicades (en especial, les tres pericials, una arquitecte de part agent Sr. Vara de ORG_0; una pericial judicial d'una arquitecta, Sra. Bermudez i una altra prova pericial d'un topògraf Sr. Escudero) així com el títol de domini proclamat per cada part, arriba a la conclusió que el tros de terra o parcel·la 1L00086 és de domini de la part agent.

Ara bé de manera incongruent amb aquesta conclusió raonada no estima l'acció declarativa de domini, ni l'acció de delimitació de les finques veïnes sinó que estima la de la divisió de la cosa comuna en la qual la parcel·la en disputa cal atribuir a la part agent i la resta del pati des de la mitgera compartida de les dues bordes fins la carretera d'Incles ha de ser atribuïda als defenents, titulars de la finca Casa Gastó. Aquesta confusió es deriva de l'oblit que l'objecte de les discrepàncies només era respecte la parcel·la 1L00086, i no la resta del pati de la Borda Gastó que ningú discuteix que és propietat dels defenents. Aquesta decisió, si de cas és més pròpia de l'acció subsidiària de delimitació de finques, que no de la divisió de la cosa comuna que exigeix l'existència d'una copropietat sobre la parcel·la en disputa però això ja és vist que ningú ho proclama.

Davant d'aquesta anòmala situació, és comprensible el posicionament de les dues parts: la part defenent discrepa de la titularitat atorgada a la part agent perquè considera que hi ha hagut una errònia valoració de la prova; per contra, la part agent que ja havia vist obtinguda la seva pretensió principal de fons, va acatar la sentència perquè ja li afavoria, però, en procedir la part contrària a impugnar la qüestió de fons, s'ha adherit al recurs per raonar que l'acció principal declarativa de domini que va exercitar havia de tenir èxit amb la corresponent imposició de les costes de la instància. És de fer notar que la part defenent no ha articulat cap demanda reconvencional en coherència amb la seva defensa de ser la titular del tros de terra de 151,74 m2.

Així doncs, a la vista que els dos recursos estan entrelligats caldrà examinar-los de manera conjunta per determinar si la prova ha estat degudament valorada, però abans recordarem els antecedents d'interès que ens són útils.

Tercer.- Antecedents d'interès

- 1695: escriptura de permuta per la qual el Sr. Capellà COSTA adquireix del Sr. Expósito, per permuta amb compensació econòmica, la borda cabana i pati del Joan Rossell, a més del prat de Joan Rossell i el prat de l'Obac (Original: folis 83 - 86. Traducció: folis 89 - 93).

- 25/11/1972: escriptura pública de compravenda de Morales atorgada per les germanes PALMITJAVILA FONT en favor del Sr. Talavera davant del Notari Sr. Ferrer (núm. 1353 del protocol) folis (224 - 228).

- 22/12/1972: escriptura pública de compravenda de Morales atorgada pel Sr. Talavera en favor del Sr. Esparza, Notari Sr. Gaya (núm.844 del protocol) (folis 229 - 233).

- 24/07/1975: escriptura pública de compravenda de Morales atorgada pel Sr. Esparza en favor del Sr. Talavera davant el Notari Sr. Gaya (núm. 429 del protocol), la qual conté un plànol protocol·litzat de Morales (Folis 234 - 238. Foli 37: plànol protocol·litzat).

- 06/09/1977: escriptura pública de compravenda atorgada pel Alcalá i RIBA per la qual el Sr. Talavera, mitjançant uns poders a favor del Sr. Viñas, ven les finques de Morales a ORG_1 (FOLIS 239 - 242).

- 20/09/1983: escriptura pública de compravenda atorgada pel Alcalá i RIBA per la qual ORG_1 ven les finques de Can Jumpere al Sr. Viñas (folis 243 - 246).

- 15/06/1987: estat parcel·lari del topògraf Alain Estel (foli 87).

- 18/12/1992: escriptura pública de revocació d'escriptura pública i d'acceptació d'herència, atorgada per les Sres. Soriano, Enriqueta DE Viñas i Maria Angélica DE Viñas davant el Alcalá, on consta la parcel·lació de la finca Morales (folis 250 - 274. Foli 36: plànol protocol·litzat).

- 01/02/1993: escriptura pública de compravenda atorgada pel Notari Sr. Alcalá (núm. 333 del protocol), per la qual la Sra. Moliner va adquirir de la Sra. Pina parcel·les números 3 i 6 de la parcel·lació de la propietat de Morales (folis 28 - 35 i 275 - 280).

- 1993: la Sra. Moliner col·loca unes barres de ferro que delimiten la parcel·la número 3 (foli 142).

- 25/05/2016: certificat cadastral del Comú de XXXX de la parcel·la que conté la borda de Casa Gastó on consta la divergència sobre la parcel·la 1L00086 (folis 143 - 145).

- 19/09/2016: autorització del Comú de XXXX per a la realització de treballs de rehabilitació de la borda de Casa Gastó consistents a reparar diverses patologies de la borda i tornar a obrir una finestra ara tapiada (folis 98 - 99).

- 10/11/2016: autorització del Comú de XXXX per a la realització de treballs per refer les tanques existents entre parcel·les amb mur de maçoneria sobre el mur (folis 100 i 180-181). Aquests treballs es van dur a terme per ORG_2 a l'estiu de 2017.

- 29/11/2018: certificat cadastral del Comú de XXXX on consta la divergència sobre la parcel·la 1L00086 (folis 38 - 40).

Quart.- Correcta valoració de la prova

La part defenent insisteix amb els mateixos arguments de la instància en el sentit de que en la seva escriptura de permuta (i en part venda) -entre d'altres- de la finca Morales de 1695 (segle XVII) atorgada pel seu ancestre Adallach Gastó es descriu aquesta pel permutant, i aleshores propietari, Sr. Expósito com "toda aquella borda, cabaña y patio llamado de Joan Rossell situados en el termino mencionado lugar de XXXX de Coma de Incles iuques limita al Este/.."

Doncs bé, atesa la menció de "patio" en el segle XVII, considera que en les altres successives compravendes i recompres de l'esmentada finca Morales ja no s'esmenta aquell "patio", cosa que comporta que mai va ser venut i, per aquesta raó, encara resta en propietat dels Capellà. Efectivament, en les successives transmissions de propietat dels anys 70 del segle passat que hem recollit en els antecedents, la descripció de la finca Morales sempre era la mateixa: "La propietat d'Incles de Jumpere composta de "Borda", de "Prada de Jumpere" i de Part del Pacient" confrontant en conjunt dita propietat: a Solixent amb propietat de Gastó i Riu d'Incles; a Migdia amb el riu d'Incles i el Torrent; a Ponent amb la carretera d 'Incles i la Borda de Gastó. L'extensió d'aquestes finques queda delimitada per les citades confrontacions i es aproximadament de vuit (8) jornals".

En la primera de les escriptures aportades que porta data de 25/11/1972 el comprador que hi figura és el Sr. Talavera I el que resulta molt rellevant per resoldre aquest litigi és que en l'escriptura de data 24/07/1975 en la qual el Sr. Talavera recompra aquesta finca de Can Jumperes al Sr. Esparza ja es protocol·litza un plànol de data 15/11/1973 aixecat pel topògraf Sr. Manzanares (foli 237) que ve signat per les parts on s'observa clarament la delimitació del pati o era corresponent a la Borda Jumpere queda dintre de la finca objecte de recompra per part del Sr. Talavera És a dir, que a partir d'aquell moment ja no es pot dir que no es coneixia el límit en la cara sud-oest de la borda Jumpere i era precisament la delimitació que més tard apareix en l'escriptura de 18/12/92 de parcel·lació i entrega de llegítima de la Finca Jumpere a la filla del Sr. Viñas, la Sra. Maria Angèlica de Elias que al seu torn en escriptura de 1/2/93 la va vendre a la Sra. Moliner, aquí demandant. I aquesta delimitació és la que ha arribat al cadastre actual de XXXX com hem vist en els gràfics inserits a aquesta sentència.

En conseqüència, ja no cal remuntar-se al segle XVII per intentar justificar la part defenent que en no haver-se fet esment en les posteriors transmissions de la Finca Jumpere on figura el "patio" sense cap més precisió ni detall sobre la seva ubicació i superfície i no deixa de resultar poc versemblant que, en la venda de la dita finca que podia tenir una superfície aproximada de 8 jornals (uns 16.000 m2) i que posteriorment es va poder mesurar topogràficament amb una superfície de 13.137,50 m2 com figura precisament en el plànol protocol·litzat ja esmentat del foli 237 signat pel Sr. Talavera, es fes esment d'un tros de terreny de 151 m2. Tampoc pot resultar esclaridor que quan es diu en totes les transmissions "Borda" es distingeixi a part amb un "patio" quan aquella denominació entrecomillada i amb majúscula sembla que ha d'incloure el terreny que l'envolta i només únicament l'edificació que seria en minúscula. I no ens passa per alt que en la mateixa escriptura de 1695 quan es descriu "Lo Prat de Joan Rossell" es llegeix: "... y al norte con la borda y el establo de mi persona llamado Verniola", cosa que sembla que "el patio" no debía ser el de la borda Gastó, ni resultava tan important que ja no s'esmenta en la mateixa escriptura.

En conclusió, el títol de 1695 proclamat per la part defenent no ens ha resultat útil.

Cinquè.- Però hi ha altres elements físics que ens porten a la mateixa conclusió. Analitzarem al que ha estat objecte de les proves pericials (de part i judicial) i topogràfica (judicial) i que han estat unànimes i contundents en concloure que en la cara sud-oest dels vestigis de l'antiga borda de Morales situada al sud de la borda de Casa Gastó amb la que compartia mitgera hi havia una porta o accés a l'exterior (pati o era).

Ens referim, en primer lloc, a la recreació virtual duta a terme pels arquitectes i a la vista dels vestigis actuals els ha permès reconstruir el que hauria estat l'antiga borda. En ella conclouen que en la façana sud-oest i en l'extrem que compareix la mitgera es trobava una porta d'accés a la planta superior de la borda Jumpere que estava situada en una pendent del terreny i que tenia una altra entrada pel costat del sud (mirant al riu Incles) i al costat d'una cabana situada en el mateix costat. Aquesta segona entrada permetia l'accés a la borda pel bestiar i, en canvi, la porta de la façana sud-oest situada en la cota més elevada del terreny permetia l'entrada de palla, herba etc. i que no estava accessible a les persones amb la planta baixa destinada al bestiar. Doncs bé, aquest última entrada a la borda era la que justificava que s'hagin detectat signes inequívocs de pas amb roderes des de la carretera d'Inclès en les fotografies aèries aportades pels perits judicials dels anys 1948; 1970; 1972; i 1980 i així com en el full de cartografia de 1980 i 1988. I en elles també s'observa que un muret de pedra que s'inicia prop de la carretera es veu interromput per deixar un pas en direcció a la porta sud-oest de la borda Jumpere. Això ens porta al convenciment que no resultaria versemblant que una borda per desar els productes del camp no tingués al davant de la seva porta un pati, era o espai propi de treball i que necessités travessar el pati o era de la finca del veí (Gastó).

La fotografia de 1980 del foli 443 és la que permet una clara visualització de l'estat del pas i del muret:

I això ens porta al muret de pedra existent en la zona en disputa i que la part defenent el fa seu per dir que delimitava el seu pati o era i que envolta la zona en litigi de 151 m2. La part opositora de l'acció exercitada sembla sostenir que aquell mur esdevé en la mateixa morfologia inalterada des de fa 300 anys i que delimitava "el patio". Però els experts han observat l'aixecament tipogràfic de 2013 i un del 2018. Cal dir que en el muret la part defenent va fer una reconstrucció a l'estiu de 2017 a través de la contracta amb ORG_2 per donar continuïtat al muret sense que es permetés el pas transversal que per les fotografies aèries ja esmentades que va interromput, just per donar espai de pas en direcció a la porta sud-oest de la borda de la part agent. La conclusió de tots els experts consultats ens reforça la convicció de que no estava per delimitar el pati o era de la borda Gastó o almenys a partir de la construcció de la borda Jumpere perquè resultava que aquesta tenia un pas pel muret per anar a la borda passant pel seu propi pati o era. En canvi, per anar a la porta del bestiar situada a al sud o accedir a la cabana hi havia un altre camí resseguint el muret (foli 103).

Així doncs tampoc el muret ens impedeix donar la raó a la part agent.

Afegirem que la prova testifical aportada per la part defenent tampoc ens resulta útil per acreditar ni l'existència de la continuïtat del muret perquè contradiu les fotografies aèries començant per la de 1948. Tampoc la seva declaració a la vista de la fotografia de Google de 2014 resulta doncs és la mateixa que han observat els perits judicials i coincideixen en que d'ella no es pot assegurar la continuïtat del muret. Ni la seva afirmació de que tot l'espai que llinda en la cara sud-oest de les dues bordes mai havia estat delimitat, cosa que davant l'existència del plànol protocol·litzat del foli 237. També resulta rellevant el testimoniatge de la Sra. Castrillo, nascuda al 26.9.1942, quan afirma que per anar a la borda Jumpere no havien de passar per la finca Gastó doncs això corrobora que hi havia un accés directe que no calia passar per l'era o pati de la dita casa. Per tant el seu testimoniatge no pot prevaler al conjunt de proves objectives i de persones independents de les parts.

Respecte al tractament de l'herba de cada finca que presenta aspectes diferents ens resulta rellevant doncs el que acredita és que la gestió dels terrenys poda ser diferent. Com tampoc resulta significatiu l'emplaçament del filat elèctric pel bestiar atès que només delimita la zona de pastura pels animals i un mateix propietari pot delimitar parts de la seva propietat a tal fi i d'altres, no. Finalment quan la part defenent afirma en el recurs que la palla pel bestiar no es dipositava en la borda Jumpere sinó que "es portava a l'Aldosa, a l'altre costat del riu" també és un fet nou que ara no pot introduir en aquesta alçada sense infringir l'article 330.2 del CPC.

Sisè.- Finalment en la reiteració a l'excepció de la usucapió que va introduir la part defenent la contesta a la demanda de manera no desenvolupada i posteriorment ho va desenvolupar en el tràmit de dúplica, hem de dir que ho fonamenta en el fet que si era propietària del "patio" (com a sinònim del tros de terra de 151,74 m2) ja es presumeix que en tenia la possessió des de sempre i que en l'eventualitat de qualsevol dret de la part contrària a partir de 1975 ja l'hauria adquirit ara per prescripció adquisitiva.

Però com ja resolt encertadament la sentència d'instància per aquesta classe d'adquisició del domini ha de posseir de manera pública, pacifica i ininterrompuda a títol d'amo. No basta doncs qualsevol altre tipus de possessió. I aquesta qualitat l'hem reiterat i definit recentment un cop més en la nostres sentències dels recursos TSJC 086/2025 i TSJC 054/2025 com aquella possessió a títol d'amo que va més enllà de l'aspecte subjectiu del posseïdor de voler actuar com a tal davant dels demés (persones, entitats i institucions) sinó que cal un element objectiu o extern que permeti qualificar la seva possessió com a pública i de manera inequívoca davant de tothom, en especial, davant el mateix titular del dret anterior en el temps (veure sentència del TSJC del 18/12/2001 repertori 1645). D'aquí que calgui excloure la possessió clandestina o la simplement tolerada (deixar-ho passar, sense consentir-ho expressament, segons l'IEC) pel titular del dret de propietat.

A tall d'exemple i sense ànim exhaustiu, podem apuntar que cal excloure les possessions com un dret obligacional en el cas de comodat o les d'un arrendament o un dret real d'ús (llevat de que s'hagi exterioritzat en un moment posterior una inversió o interversió del concepte possessori, segons la doctrina continguda en els Fonaments de Dret Andorrà, volum IV, capítol 4, pàg 155). Tampoc la mera residència en un immoble pot ser determinant perquè no és una cosa que sigui exclusiva dels propietaris, com tampoc el fet de posseir les claus ni tampoc pagar els rebuts d'impostos entesos a nom dels anteriors propietaris; ni tampoc la cessió gratuïta a un fill/a o un familiar o amic per establir el domicili conjugal encara que aquest hi realitzi obres de reforma.

Per contra, podria ser rellevant ponderar (dins del context perifèric de cada cas) el fet de la possessió desenvolupada per una persona que es dona d'alta al cadastre immobiliari, paga els tributs que recauen sobre la titularitat de l'immoble i percep rendes com a arrendador. També podria ser rellevant per la possessió ad usucapionem les reclamacions administratives i judicials fetes pel posseïdor per causa dels danys causats a la finca arran d'obres en els immobles confrontants. En definitiva, el que resulta transcendent és que s'exercitin facultats pròpies d'aquell dret que es pretén adquirir sigui el de propietat o de qualsevol dret real possessori. La mera detenció no permet usucapir. Aquest exigeix un estàndard exigent de prova en cada cas concret i atenent a totes les circumstàncies concurrents al llarg dels trenta anys precedents a la interpel·lació judicial.

Doncs bé, com diu la sentència d'instància, l'únic moment en que es podria considerar que va actuar públicament com a amo la part defenent va ser quan en 2016 va demanar permís per refer el muret i que finalment l'empresa contractada per ella (ORG_2) va executar a l'estiu de 2017 el treball de donar continuïtat al muret en les zones en que estava interromput. Aquesta actuació a títol d'amo marcava l'inici del còmput trentenari de la prescripció adquisitiva o usucapió i resulta obvi que no ha transcorregut en el moment de l'inici d'aquest litigi (2019).

Setè.- Conclusió final

Aquesta no pot ser d'altra que la de coincidir amb la sentència d'instància en que la parcel·la 1L00086 del cadastre de XXXX i que està inclosa en la parcel·la cadastral 1P01011 forma part de la seva propietat. Això comporta estimar la seva acció principal declarativa de domini i imposar les costes a la part defenent, d'acord amb l'article 350.1 del Codi de Procediment Civil (CPC).

Vuitè.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 primer incís del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Moliner contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 12 d'agost de 2025, que revoquem i ESTIMEM la demanda interposada per la Sra. Moliner contra el Sr. Serra i el Sr. Sancho i declarem que la parcel·la 1L00086 del cadastre de XXXX, i que està inclosa en la parcel·la cadastral 1P01011, forma part de la seva propietat i condemnem a la part defenent a estar i passar per aquesta declaració i al pagament de les costes de la instància.

SEGON.- No fer pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.