Separació matrimonial. Càrregues del matrimoni. Pensió compensatòria. Durada limitada (1000001/2019)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000071/2022 ORIGEN: 1000001/2019 - 00

NIG: 5300542120180003507

PARTS:

Apel·lant: Sr. Villalba

Representant: Sr. Benítez

Advocat: Sra. Suárez

Apel·lant: Sra. Pérez

Representant: Sra. Sancho

Advocat: Sr. Quesada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Separació matrimonial. Càrregues del matrimoni. Pensió compensatòria. Durada limitada

SENTÈNCIA 011-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Villalba va formular demanda de separació contra la Sra. Pérez.

2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat resolució en data 11.2.22 amb la següent part decisòria :

"Que estimant majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Villalba contra la Sra. Pérez, ha de:

Primer.- Declarar la separació dels consorts Villalba Pérez, així com la dissolució del règim econòmic matrimonial.

Segon.- No fer cap pronunciament respecte d'una eventual atribució de la pàtria potestat i guarda i custòdia dels fills comuns ja majors

Tercer.- Atorgar a la filla comuna Mena una contribució als seus estudis superiors de 400 euros mensuals, amb augment anyal de l'IPC, a càrrec del seu pare, per mentre acrediti el seguiment amb un normal aprofitament dels seus estudis superiors, sense poder tenir una vida econòmica independent. De la mateixa manera, el pare haurà de fer-se càrrec del 80 % de despeses extraordinàries de na Mena, per mentre segueixi estudiant i no sigui econòmicament independent.

No efectuar cap consideració respecte al fill major Bueno, en relació al qual no ha estat decretada cap mesura tuïtiva.

Quart.- Atribuir l'ús del domicili que fou conjugal a favor de la Sra. Pérez, havent- se de fer càrrec del 100% de les despeses per consum propi que el que fou el domicili familiar a ella atribuït produeixi mentre segueixi ocupant la referida vivenda.

Cinquè.- Fixar que els litigants hauran de fer-se càrrec per meitats de les càrregues familiar: despeses comunitàries i les despeses presentades per la senyora Pérez en seu d'al·legacions.

SISÈ.- Atorgar una pensió compensatòria a la senyora Pérez d'un import de 300 euros que haurà de satisfer el senyor Villalba per una durada de tres anys a comptar de la notificació de la present resolució.

SETÈ.- Donar compliment a tot allò necessari a fi que, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, es practiqui la seva inscripció prop del Registre civil del Principat d'Andorra.

VUITÈ.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

3.- Les representacions processals de la Sra. Pérez i del Sr. Villalba van formular recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.

Segons els arguments que exposen en els seus escrits, d'una banda la Sra. Pérez sol·licita que es revoqui la sentència i s'acordi següent :

fixar a càrrec del Sr. Villalba el pagaments dels estudis superiors generats per Mena, filla major però no econòmicament independent, en la seva totalitat incloent el pis de lloguer a Barcelona,

que el Sr. Villalba satisfaci l'import de 400 EUR mensuals per la manutenció de la seva filla amb el corresponent increment de l'IPC

una pensió compensatòria a càrrec del Sr. Villalba per import de 600EUR amb el corresponent increment de l'IPC, fins millora de la seva situació econòmica o durant mínim 10 anys a comptar de la resolució que es dicti.

D'altra banda, el Sr. Villalba sol·licita que es revoqui parcialment la sentència d'instància en el sentit de :

Revocar el pronunciament 6è de la sentència d'instància al considerar aquest part que l'import de la pensió compensatòria a favor de la Sra. Pérez hauria de ser d'un màxim de 200EUR mensuals i per màxim de 2 anys des de la sentència de 1a instància.

revocar parcialment el pronunciament 5è de la resolució apel·lada al considerar aquesta part que no es pot donar lloc a la reclamació formulada per la Sra. Pérez en concepte de despeses presentades en seu d'al·legacions per no haver formulat aquesta darrera demanda reconvencional i per quant la sentència de primera ens deixa en situació d'indefensió atès que no efectua una relació, ni una identificació clara i precisa de les despeses a les quals es refereix.

Confirmant la resta de pronunciaments de la resolució de 1a instància.

Sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals.

4.- La representació processal del Sr. Villalba es va oposar al recurs de l'adversa i va demanar endemés del que va exposar en el seu recurs, la imposició de la totalitat de les costes ocasionades a la Sra. Pérez incloent els honoraris d'advocat i de procurador per la temeritat de les seves pretensions.

Altrament, la Sra. Pérez va contesta el recurs del Sr. Villalba oposant-s'hi i sol·licitant que es desestimés el recurs de l'adversa en la seva totalitat i es condemnés al Sr. Villalba al pagament de les costes processals ocasionades, atenent a que ens trobem davant una matèria exclusivament dinerària.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Villalba reclama front la part defenent Pérez en demanda en la que sosté una petició de separació matrimonial i dissolució del règim econòmic matrimonial amb un seguit de determinades mesures definitives. Per la seva banda, la defenent coincideix amb la separació matrimonial discrepen d'algunes mesures definitives i considerar que cal donar-les un contingut diferent.

La sentència d'instància estima substancialment la demanda del Sr. Villalba. Contra tal decisió s'alcen les dues parts.

SEGON.- En el recurs del Sr. Villalba es discrepa i s'impugna la sentència en dos extrems: un, que la pensió compensatòria s'ha fixat en 300EUR i un període de 3 anys; l'altre en que no ha de pagar la meitat de les càrregues del matrimoni que fixa la sentència.

Per la seva banda, la defenent Pérez impugna la sentència en dos aspectes: un, que la pensió compensatòria ha de ser de 600EUR al mes i per una durada indefinida, o subsidiàriament per 10 anys; l'altre, que la despesa de la seva filla Mena relativa als costos dels seus estudis superiors també han d ser a càrrec del pare.

A continuació analitzarem els tres motius que han de ser decidits (un és comú als dos recursos (la pensió compensatòria).

TERCER.- La pensió compensatòria

Compartim plenament el Fonament Jurídic Setè de la sentència perquè recull de manera completa i extensa la nostra doctrina sobre aquesta classe de pensió i sobre la seva durada en casos no excepcionals.

Per tant, estem d'acord amb l'establiment de la pensió en favor de l'esposa, com ja ho està també el propi agent en la seva demanda però la proposa en un import de 200EUR mensuals durant dos anys.

Efectivament, cal tenir present que la solvència econòmica del marit és molt superior a la de l'esposa, la qual cobra una pensió d'invalidesa de 521EUR al mes i és compatible amb un treball remunerat. Que ara té 51 anys i que se li ha cedit l'habitatge copropietat del matrimoni que està totalment pagat; que el pare es fa càrrec de totes les despeses del manteniment del fill Bueno, major d'edat, que té un menyscabament de la seva capacitat del 54%; que el pare s'ha de procurar un habitatge propi doncs va deixar el domicili conjugal en 1.9.18; que també paga una pensió d'aliments de 400EUR mensuals per aliments de la seva filla Mena i que es farà càrrec de les despeses extraordinàries dels fills en un 80%. També tenim en compte que haurà de pagar els costos dels estudis superiors de Mena -com ja ve fent des del 5.12.18 en que es dictaren les mesures provisionalíssimes-.

En conseqüència, atenent a que ni la pensió compensatòria pot tenir com a finalitat la igualació dels patrimonis ni es pot exigir que la solidaritat postmatrimonial sigui il·limitada en el temps (llevat de supòsits molt excepcionals d'impossibilitat material d'autosostenir-se) i bé sigui un estímul que freni l'obligació proactiva de trobar feina.

En conseqüència, entenem que es compatible amb aquests aspectes que la pensió tingui una durada de 2 anys a partir de la data de la sentència d'instància, doncs ja ha transcorregut temps suficient des del desembre de 2018 per trobar feina. Ara bé, l'import de 300EUR mensuals entenem que cal mantenir-lo i era el que ja venia satisfent el marit per a sostenir les càrregues matrimonials.

QUART.- Despeses dels estudis superiors de Mena

Des de l'Aute de 5.12.18 de mesures provisionalíssimes, el Sr. Villalba ha estat fent-se càrrec en solitari de les despeses dels estudis superiors de la seva filla Mena, ja major d'edat, i a més una pensió alimentària de 400EUR al mes. Ara la sentència no fa pronunciament sobre els estudis superiors i la Sra. Pérez la impugna per aquest motiu. Després de no prosperar un recurs d'aclariment de la sentència en la qual es rebutja perquè no estava dins les pretensions de la mare, hem de dir que cal estimar el motiu perquè el pagament dels estudis superiors no va ser objecte de debat en la instància i que ja s'havia tractat en les mesures provisionalíssimes, resultant del tot insuficient la pensió fixada per fer front a les despeses d'estudis universitaris que el Sr. Villalba detalla en el seu recurs d'apel·lació. També llegim en la sentència al respecte que "per la qual cosa es manté l'ajuda econòmica per estudis superiors decretada en seu de mesures provisionals" (FJ Quart), cosa que porta a conclusió d'una errada involuntària perquè en aquesta seu de mesures provisionalíssimes es distingeix entre el finançament dels estudis superiors de Mena i una pensió alimentària. La primera està condicionada a que els segueixi cursant i amb aprofitament, i la segona respon en qualsevol cas al seu manteniment bàsic fins que no tingui autonomia econòmica. El motiu ha de ser estimat perquè així ja ha vingut satisfent el pare, sense cap oposició ni incompliment.

CINQUÈ.- Càrregues familiars enumerades per la part defenent

Es queixa el Sr. Villalba que en l'apartat Cinquè de la part dispositiva la sentència condemna a pagar la meitat "de les despeses presentades per la senyora Pérez en seu d'al·legacions" sense més precisions. Efectivament, per la forma genèrica que es resolt ja mereix que no pugui ser objecte d'execució en no determinar-se ni una suma líquida ni encara menys sense detallar els seus conceptes. Però per raons de fons tampoc pot ser confirmada, perquè el que relata la defenent en la seva contesta a la demanda (foli 68) han de ser despeses anteriors a l'1 de setembre de 2018 quan es va produir la separació de fet o, com a molt, des de que es va dictar l'Aute de 5.12.18. I resulta que el Sr. Villalba ja ha estat pagant 300EUR mensuals des de la data de l'Aute, cosa que suposa pels 4 anys transcorreguts que ha pagat 14.400EUR més del triple de la meitat de l'import nominal (4.574EUR) de les factures aportades (alguna com la de l'electricista que és de tres mesos posteriors a la ruptura) i hem de tenir en compte que des de l'Aute només li corresponia pagar la meitat de les despeses de comunitat. Si ara se li tornessin a fer pagar aquelles càrregues familiars, hi hauria una duplicitat i un enriquiment injust per part de la Sra. Pérez.

En conclusió, el motiu ha de prosperar i cal suprimir la frase "i les despeses presentades per la Sra. Pérez en seu d'al·legacions" ubicades en l'apartat Cinquè de la part dispositiva.

SISÈ.- A la vista de l'estimació parcial dels dos recursos i de la naturalesa d'aquesta classe de procediments, no fem imposició de costes en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals de la Sra. Pérez i dels Sr. Villalba contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlles en data 11.2.2022, en el sentit d'incorporar l'obligació del Sr. Villalba a fer-se càrrec en solitari de les despeses d'estudis superiors i que la pensió compensatòria tingui una durada de dos (2) anys en lloc de tres (3) en el termes que fixa la part dispositiva de la sentència recorreguda, i mantenim la resta de pronunciaments.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.