Règim de visites i pensió d'aliments a favor d'un menor (0251/10)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-251/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de febrer de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 d'octubre del 2008 la Sra. Yuste va formular demanda contra el Sr. Martin sol·licitant que es dictés Sentència declarant la separació dels esposos, l'atribució de la guarda i custòdia del fill comú a la seva mare, que es privés al Sr. Martin dels seus drets de pàtria potestat, que no s'establís cap règim de contactes paterno-filials, que es fixés una pensió alimentosa de 600 euros mensuals a càrrec del demandat i en favor del menor, així com l'obligació de contribuir a la meitat de les despeses extraordinàries d'aquest i sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

II.- El Sr. Martin va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa en data 7 de novembre del 2008 i va formular reconvenció sol·licitant que es dictés Sentència declarant la separació dels esposos, atribuint la guarda i custòdia del fill comú a la seva mare, mantenint conjunta la pàtria potestat sobre el mateix, establint un règim de contactes paterno-filials de caps de setmana alterns, tots els divendres a la sortida de l'escola a les 20 hores i la meitat de les vacances escolars, fixant una pensió d'aliments de 300 euros al mes a càrrecs seu i en benefici del nen i la contribució a les seves despeses extraordinàries per meitats, que es digués que l'intercanvi del menor es podia fer lliurement i s'ordenés la duplicitat de la documentació d'aquest, tot sense fer condemna en costes.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 21 de maig del 2010 va decidir declarar la separació dels esposos, els Srs. Yuste i Martin, mantenint la pàtria potestat sobre el fill en comú, Caro, compartida, atribuint-ne la guarda i custòdia a la Sra. Yuste i establint un règim de contactes paterno-filials progressiu, que en un primer període de tres mesos consistiria en dos dies al mes sota supervisió del Servei encarregat de la Infància del Ministeri competent en les modalitats pràctiques que aquest determinaria a la vista de la situació i, passat aquest primer període, el aquest Servei emetria un informe de la situació i, prèvia audiència de les parts i del Ministeri Fiscal, es decidiria si era convenient la liberalització dels contactes. Pel que fa a la pensió d'aliments a favor del fill comú, la citada resolució fixava a càrrec del seu pare la de 400 euros mensuals, augmentada anyalment en funció de l'índex de preus al consum, així com l'obligació de contribuir per meitats a les despeses extraordinàries del menor, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Martin i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'establir el règim de visites al seu fill que es va fixar en l'Aute de mesures provisionals prèvies recaigut en el marc del judici B-2017-1/2007, és a dir caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars, fixant una pensió alimentària a favor del nen i a càrrec seu de 300 euros mensuals i ordenant la duplicitat del passaport del menor, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència d'instància disposa que el règim de visites del Sr. Martin al seu fill menor sigui progressiu, quedant reduït en un primer període de tres mesos a dos dies al mes sota supervisió del Servei encarregat de la Infància del Ministeri competent en les modalitats pràctiques que aquest determini a la vista de la situació i, passat aquest termini, el aquest Servei emetrà un informe de la situació i, prèvia audiència de les parts i del Ministeri Fiscal, es decidirà si és convenient la liberalització dels contactes.

El Sr. Martin formula recurs d'apel·lació contra aquesta resolució argumentant que aquesta decisió està fonamentada en la seva manca de compliment dels requeriments destinats a aixecar una valoració objectiva de la situació per tal d'examinar les possibilitats de contactes entre pare i fill, que la Sentència destaca i, per tant, en una actuació que es considera despreocupada i poc col·laboradora. No obstant, segons el seu parer, si ell no ha donat compliment a aquests requeriments és perquè, a causa de la difícil situació econòmica i els problemes per trobar una feina estable i amb un salari digne, va decidir marxar a viure a França iniciant un negoci de venda ambulant de menjar als mercats, feina que requereix plena dedicació i que no té horaris de treball, de tal manera que la seva disponibilitat no és la mateixa que era abans i li ha estat difícil atendre els citats requeriments, malgrat haver fet un esforç per acudir a les cites amb la psicòloga.

Per tal de donar resposta als arguments del recurrent cal posar de relleu que és cert que l'Hble. Batlle destaca que l'actitud del Sr. Martin és totalment inadmissible si el que pretén és establir uns contactes paterno-filials amb un menor de sis anys, com resulta de la seva demanda reconvencional, però el que fonamenta la decisió d'establir un règim transitori de visites al nen amb un control del Servei encarregat de la Infància no és sols això, sinó especialment els seus antecedents penals, de consumidor de tòxics, d'agressivitat, d'inconstància en el treball i de manca de planificació pel que fa a les visites al seu fill, que s'ha constatat fins i tot en la seva manca de resposta als requeriments que se li han fet per tal de valorar objectivament la situació i intentar establir un règim de visites al menor adequat a les necessitats d'aquest.

II.- La valoració de les circumstàncies del cas feta per l'Hble. Batlle és compartida plenament per aquesta Sala. En aquest sentit, s'ha de destacar que l'informe que la Sra. Amador, psicòleg especialista en psicologia clínica, va elaborar en data 9 de novembre del 2009 (foli 643) desprès d'entrevistar-se amb el menor Caro i els seus progenitors arriba a la conclusió de que el més convenient pel nen és establir un règim de visites del seu pare provisional i transitori a fi que es pugui constatar que aquest ha aconseguit superar els problemes que impedien que es pogués relacionar normalment amb el seu fill sense risc per aquest. Aquesta conclusió no deriva exclusivament de les dades que s'obtenen de l'entrevista amb les parts implicades, ni es tracta d'un criteri subjectiu de la persona que emet l'informe, malgrat es tracti d'una professional, sinó que es dedueix igualment de les dades que consten a les actuacions, com es pot constatar en l'Aute de processament del Sr. Martin de data 25 de juliol del 2007 (foli 446). Per aquesta raó, aquesta Sala considera prudent i ajustat a les circumstàncies del cas, tenint sempre en compte l'interès prevalent del menor, mantenir el règim de visites que ordena la Sentència d'instància. Cal destacar, a més a més, que aquesta decisió no impedeix en absolut que el desig del Sr. Martin de tenir un major contacte amb el seu fill es compleixi, encara que amb cert retard en el temps, ja que si el recurrent ha aconseguit superar els seus problemes d'addicció al consum de tòxics, d'agressivitat, de conducta delictiva i d'inconstància donant un nou rumb a la seva vida, com ell afirma i és de desitjar, el sistema transitori establert per la Sentència recorreguda permetrà constatar aquest canvi, arribant, si es considera oportú i després d'un temps prudent durant el qual es constati la persistència en aquesta nova manera d'actuar, a fixar el règim de visites al seu fill que ell desitja.

III.- Pel que fa a la pensió d'aliments a favor del seu fill que la Sentència d'instància fixa en 400 euros mensuals, afirma el recurrent que sols li és possible abonar 300 euros en aquest concepte, ja que es dedica a la venda ambulant de fruita i verdura i aquest negoci no li permet, de moment, fer front a la pensió que se li ordena abonar.

Malgrat els arguments de la part recurrent tampoc aquest argument es pot estimar. Per un cantó, la quantitat de 400 euros mensuals s'ha de considerar com una contribució mínima per tal d'atendre les necessitats bàsiques d'un menor que en aquest moment té sis anys, atès el cost de la vida actual al Principat. Per un altre, el Sr. Martin no acredita quins són els seus ingressos i despeses, ni per quina raó una persona que té en l'actualitat 41 anys, i per tant s'ha de presumir que és capaç de desenvolupar un treball a temps complert, no pot obtenir els suficients revinguts per atendre les necessitats del seu fill, que s'han de considerar preferents respecte de qualsevol altres.

Per últim, tampoc estimem procedent accedir a la petició del recurrent de que s'ordeni la duplicitat del passaport del menor, ja que aquesta sol·licitud sols es podria atendre si, d'acord amb els informes del Servei encarregat de la Infància del Ministeri competent i prèvia audiència del Ministeri Fiscal, es considera adequat a l'interès del menor que aquest pugui viatjar amb el seu pare a França.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament sobre les seves costes atesa la naturalesa del procediment i de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Martin contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 21 de maig del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.