Laboral - concepte d'antiguitat (0254/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 0254/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Luís va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Pulido (ENTITY_5), en reclamació de les quantitats següents: 40.757,14 EUR en concepte d'hores extraordinàries; 14.151,31 EUR en concepte de compensació econòmica pendent de satisfer, 760,39 EUR en concepte de preavis no satisfet, 2.532,82 EUR en concepte de part del dipòsit de l'assegurança complementària no lliurat, i del retorn dels objectes i documentació personal que encara romanen a les instal·lacions de la societat. Subsidiàriament, en cas que no s'estimi la realització de les hores extraordinàries assenyalades, el Sr. Luís va reclamar les quantitats de: 4.521,69 EUR en concepte de compensació econòmica, 760,39 EUR en concepte de preavis, 2.532,82 EUR en concepte de part del dipòsit de l'assegurança complementària no lliurat, amb el retorn dels objectes i documentació personal que encara romanen a les instal·lacions de la societat.

II.- La societat Pulido va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que la relació laboral s'inicià el dia 1 de desembre del 2001, que la prima de 350 EUR era únicament una prima d'hivern, que el Sr. Luís tenia un càrrec directiu i ostentava un càrrec de confiança i per tant no podia estar subjecte a una estricta limitació de la jornada, que el pla de jubilació és voluntari.

III.- Per sentència del dia 1 de setembre del 2009 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, va desestimar substancialment la demanda de l'agent, imposant-li les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Luís ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que l'antiguitat pactada ho era des del mes d'octubre de l'any 2000 tant com resulta dels butlletins de salari; que quan, al mes de desembre del 2001 Pulido va informar el Sr. Luís de la seva voluntat de contractar-lo, va condicionar la seva acceptació del lloc de treball, d'una banda a l'autorització prèvia per a l'assistència del mundial de motos, i d'altra, al manteniment durant la seva absència i fins la seva incorporació, dels drets laborals que hagués adquirit, així com el manteniment de les condicions laborals acordades; que la defenent en cap moment ha negat la realització de 10 hores diàries; que el Sr. Luís no gaudia de la capacitat de decisió i privilegis dels directors o càrrecs de confiança: mòbil i facturació a càrrec de l'empresa, aparcament gratuït, uniforme diferenciat, capacitat per decidir la contractació i els acomiadaments dels empleats, ni de les elevades primes que aquests percebien, més de 9 cops superiors a la seva, i que per tant li han de pagar les hores extraordinàries que va realitzar; que s'ha de procedir al reintegrament del 100% de les quantitats dipositades per Pulido al pla d'estalvis obert a AA; que la sentència no es pronuncia sobre la obligatorietat de cotitzar prop de la CASS els rendiments en espècies lliurats al treballador, entenent com a tal, els dipòsits efectuats al pla d'estalvis del Sr. Luís per part de l'empresa.

II.- El Sr. Luís va començar a treballar pel compte de la societat Pulido, al mes d'octubre del 2000, i fou donat de baixa per l'empresa el dia 3 de febrer del 2001. El dia 1 de desembre del 2001, es va iniciar una nova relació laboral entre les parts, que es va acabar per una carta d'acomiadament lliurada directament el dia 23 de setembre del 2008, al treballador, notificant a aquest darrer un preavis de 81,80 dies i el pagament d'una compensació econòmica equivalent al salari de 1.227 dies.

Encara que en els butlletins de salari del Sr. Luís figura la data de la primera entrada del treballador a l'empresa com inici de l'antiguitat del mateix, els fets són els fets. La primera relació laboral es va finalitzar el dia 3 de febrer del 2001, tal com l'estableix els documents de la CASS. Entre el dia 3 de febrer i 1 de desembre del 2001 es va passar quasi 10 mesos durant els quals no es pot considerar que la relació laboral hagués perdurat d'una manera o altra. En efecte, el Sr. Luís pretén que quan fou contractat, va condicionar la seva acceptació a l'autorització prèvia per a l'assistència al mundial de motos, i al manteniment durant la seva absència de la seva antiguitat; nogensmenys, aquestes condicions excepcionals s'havien de fixar per escrit, ja que per la seva causa i per la seva durada, la referida autorització d'absència no correspon a cap dels supòsits de suspensió del contracte de treball previst en els articles 19 a 22 de la Llei laboral, ni tampoc a cap cas de permisos no retribuïts contemplats en l'article 53 de la mateixa Llei, sinó que es tracta d'un cas d'excedències regulat per l'article 23.4 de la Llei sobre el contracte de treball que exigeix que el càlcul d'antiguitat sigui fixat per escrit. En conseqüència l'antiguitat actual del Sr. Luís a l'empresa va començar amb la segona relació laboral que va iniciar-se el dia 1 de desembre del 2001.

III.- El Sr. Luís fou contractat en qualitat de cap del departament de mecànics d'Pulido. La qüestió que s'ha de resoldre és la de determinar si l'activitat professional d'un cap de departament d'Pulido correspon a l'activitat d'un càrrec de confiança al sentit de l'article 38 de la Llei sobre el contracte de treball que estableix que els directors, o gerents, i en general els càrrecs de confiança resten exclosos del règim de jornada legal. La jurisprudència sempre ha considerat que els criteris que caracteritzen un càrrec de confiança són una gran autonomia d'actuació, poders de direcció o de gestió importants, gran i plena responsabilitat de l'empresa o d'un sector de l'empresa, i un salari diferent del d'un treballador ordinari. L'article 57.2.a del nou Codi Laboral, encara que no sigui aplicable en el present litigi, precisa encara més els criteris quan disposa que: " S'entén per personal directiu o càrrec de confiança el que exerceix facultats decisòries plenes en l'àmbit de l'activitat empresarial concreta que se li encomana i ocupa un lloc de treball caracteritzat per la llibertat d'actuació, la plena responsabilitat i la remuneració.". De l'organigrama d'Pulido s'en desprèn que l'empresa s'organitza en 4 grans àrees d'activitat, subdividides per departaments. Queda evident que el director de cadascuna de les àrees exerceix un càrrec de confiança, però això no exclou que els caps de departaments també puguin exercir un tal càrrec. De la documentació d'Pulido en resulta que directors i caps de departaments gaudien d'una situació més privilegiada que els altres empleats de l'empresa. En efecte, directors i caps de departament disposaven d'un pla de jubilació diferent del pla de jubilació dels altres treballadors, gaudien d'una prima d'hivern, portaven un uniforme diferent dels altres empleats, encara que sigui igualment diferent entre Director i cap de departament, i no s'exigia dels mateixos de fitxar de manera estricta. Si s'examina el llistat aportat en autes per l'empresa en resulta que el Sr. Luís no arribava ni sortia de l'empresa cada dia a les mateixes hores, sinó que començava entre 7h48 i 8h46 i acabava entre 17h i 20h i que moltes vegades no fitxava. S'ha també d'afegir que el Sr. Luís tenia uns 80 empleats sota les seves ordres en temporada d'hivern, amb participació en la contractació i l'acomiadament dels mateixos. Per tant, en l'àmbit del seu departament, el Sr. Luís disposava d'una gran autonomia d'actuació, exercia facultats decisòries amb plena responsabilitat, i percebia un salari de més de 3.000 EUR, tots elements acreditant que exercia un càrrec de confiança. A més a més, si ens referim al llistat d'entrada i sortida de l'empresa que consta en autes, en resulta que l'horari habitual del Sr. Luís era com a màxim de les 8h a les 17h30, del dilluns al divendres, amb sovint el divendres, sortida a les 14 h, el que fa, tenint compte d'una hora per dinar, una setmana de treball de prop de 40 hores. Per conseqüent el treballador no prova que va realitzar les hores extraordinàries que avui reclama, ja que de tota manera el quadre aportat en autes pel Sr. Luís no correspon amb el llistat d'entrada i de sortida de l'empresa establert en funció del que va fitxar el treballador. S'ha doncs de desestimar la demanda de l'agent en concepte d'hores extraordinàries.

IV.- L'article 70 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que l'empresari pot acomiadar el treballador, transcorreguts els 6 primers mesos, mitjançant un preavis a raó d'un dia per mes de treball fins a un màxim de 90 dies i el pagament, ensems, d'una compensació econòmica equivalent al salari d'un dia i mig de treball efectiu per cada mes treballat; fins a un màxim de 270 dies. L'article 71 afegeix que el càlcul de l'import del salari d'un dia de treball efectiu s'efectua d'acord amb el que disposa l'article 59. Aquesta darrera disposició, encara que el referit article 71 regules el preavis, constitueix una norma de caràcter genèric que s'ha d'aplicar a tots els càlculs del salari d'un dia de treball efectiu. Per conseqüent és de manera encertada i ajustada al dret, que la sentència de primera instància va calcular la compensació econòmica deguda al Sr. Luís d'acord amb el qu'estableix l'article 59 de la Llei laboral.

VI.- L'article 14 del reglament Intern del pla de jubilació dels caps de departament i directors d'Pulido al qual va subscriure el Sr. Luís disposa que en percentatge de fons acumulat amb les aportacions de l'empresa sobre el que el partícip tindrà dret en cas de cessament de la relació laboral, dependrà de l'antiguitat que acrediti a l'empresa en el moment de la baixa; més de 5 anys i fins a 8 anys: 75% del fons acumulat; més de 8 anys: 100% del fons acumulat. Com s'ha dit més amunt, l'antiguitat a la qual pot pretendre el Sr. Luís va començar el dia 1 de desembre del 2001, el que correspon a quasi 6 anys. Per tant, el recurrent només té dret al 75% del fons acumulat, que correspon, compte tingut d'un ingrés de 8.439 EUR al compte de l'empresa, a l'import de 6.329 EUR més els increments i interessos produïts, sia 7.887,25 EUR al total, tal com ho ha confirmat la sentència impugnada. En canvi si que l'empresa ha de cotitzar la quantitat que va abonar a favor del treballador, per aplicació del Títol II article 12 dels Reglaments de la CASS.

VII.- L'estimació molt parcial del recurs i per tant d'una part de la demanda inicial, així com la matèria laboral del litigi, determina de no fer especial condemna en costes processals d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar molt parcialment el recurs del Sr. ENTITY_4;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 1 de setembre del 2009, en el sentit de : condemnar a la societat Pulido a cotitzar prop de la CASS la quantitat de 6.329 EUR a favor del Sr. ENTITY_4; desestimar les altres pretensions del Sr. Luís, sense fer especial imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-