Duana. Sanció (0024/09)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0221-2/08 TSA: 99/08

S E N T È N C I A NÚM. 24-2009

PARTS:

Apel·lant-ada: Peña Representant: Cañete Advocat: Olmo

Apel·lant-ada: M.I. GOVERN

Representant: Galan

Advocat : Galan

Adherent: Corbacho Representant: Marcos Advocat: Zurita

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de març de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0221-2/08

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Peña va interposar recurs contra la desestimació per resolució del MI Govern de data 28 de maig del 2008, del recurs de reposició presentat contra la decisió de la Duana del 12 de marc del 2008 imposant-li una sanció de 5290,08 EUR .

2.- En la sentència del 6 d'octubre del 2008, el Tribunal de Batlles ha estimat en part la demanda formulada pel Sr. Peña.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 27 de novembre del 2008, el MI Govern manifesta principalment que:

-el que vol rebatre el Govern és la imputació de la infracció que fa la sentencia del Tribunal de Batlles, al Sr. Peña com a encobridor en lloc d'en concepte d'autor.

-donat que el Sr. Peña era el destinatari de la mercaderia era responsable a títol principal de l'operació d'importació de les mercaderies; el Sr. Pons és responsable a títol principal i en concepte d'autor, per omissió d'un deure de cura que li imposa el Codi de Duana.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de contesta de data 18 de desembre de 2008, i demana el pagament de les costes processals

4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 27 de novembre del 2008, el Sr. Peña manifesta principalment que:

-no trobant-se doncs reunits els criteris exigits pel vigent Codi de Duana per la qualificació d'encobridor de la infracció de falsa declaració, no es pot per tant sancionar-lo

-demana el pagament de les costes processals

En el seu escrit de contesta de data 17 de desembre de 2008, precisa que és a causa de la negligència de Corbacho que es va cometre la infracció.

5.- Corbacho manifesta en el seu escrit de data 17 de desembre de 2008 que el Sr. Peña havia de constatar que la declaració no era correcta i es l'autor de la infracció en el sentit del article 196.3 del Codi de Duana. Corbacho va presentar al despatx de Duana la mercaderia, la factura i la declaració duanera francesa i, amb tota lògica i actuant de forma diligent, va efectuar la declaració corresponent d'acord amb els paràmetres que tenia al seu abast.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que han donat lloc al present litigi es poden resumir com segueix:

Una declaració d'importació es va enregistrar el 14 de desembre de 2007 (veure foli 54). La declaració mencionava « articles de plaques o dobles de metalls preciosos damunt de metalls comuns » i el « codi de mercaderia » era el 71132000.

En data 15 de desembre de 2007, els agents de Duana van efectuar el control documental de la declaració i, comparant la declaració amb la factura de data 30 de novembre de 2007 (veure foli 55), van constatar que en la descripció de la mercaderia es podria tractar de mercaderia codificada al SH 71131900 i no al 71132000.

El 24 de gener del 2008, els agents de Duana van constatar, en el decurs del control físic de la mercaderia efectuat al comerç ORG_0 que es tractava en realitat d'or blanc i que, efectivament, hauria d'haver estat codificat segons el codi SH 71131900.

La Duana ha considerat que aquests fets eren constitutius d'una infracció de falsa declaració a la importació de les previstes a l'article 247, apartat 1 a) del Codi de Duana.

Tercer .- Per a resoldre el present litigi, convé, prèviament precisar la consideració de certs conceptes de dret duaner.

En primer lloc, cal distingir el « deutor » i el « declarant ». Aquesta distinció figura a l'article 16, §§ 13 i 19 del Codi de Duana:

.....

« 13. Deutor: tota persona obligada a pagar l'import del deute duaner;

19. Declarant a la Duana: persona que fa la declaració a la Duana en nom propi o persona pel compte de la qual es realitza la declaració; »

Les modalitats de la representació les estableix l'article 17 del Codi de Duana, segons el qual:

« 1. Qualsevol persona es pot fer representar davant les autoritats duaneres per realitzar actes i formalitats previstes per la reglamentació duanera.

2. La representació pot ser: directa, en aquest cas el representant actua en nom i per compte d'altri, o, indirecta, en aquest cas el representant actua en nom propi, però per compte d'altri.

a) en el cas de la representació indirecta, el representant ha de ser un agent de duanes establert en el Principat d'Andorra...... »

En segon lloc, cal identificar el « deutor »:

L'article 195 § 3 del mateix Codi precisa :

« 3. El deutor és el declarant. En el cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la Duana és igualment deutora. »

Aquest text el completa les disposicions de l'article 196-3, qui enumera els « deutors » :

« 3. Els deutors són:

la persona que ha procedit a aquesta introducció irregular, les persones que han participat en aquesta introducció sabent o havent de saber raonablement que era irregular, els que han adquirit o detingut la mercaderia en qüestió i que sabien o havien de saber raonablement en el moment que van adquirir o rebre aquesta mercaderia que es tractava d'una mercaderia introduïda irregularment ».

Per tant cal aplicar aquestes regles a la present causa.

La declaració la ha realitzada l'agència Corbacho actuant en qualitat de representant de la ORG_0, segons les disposicions de l'article 17 del Codi de Duana, citat més amunt. Aquesta situació, per altra banda resulta clarament de la declaració de la mateixa, que distingeix be, el destinatari: la ORG_0, i el declarant: Corbacho (veure foli 54).

En aplicació de l'article 195 § 3 del Codi de Duana, citat més amunt

« la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la Duana és igualment deutora ». En conseqüència el Sr. Peña, destinatari de la mercaderia era el « deutor » i no un « encobridor » com ha jutjat la sentència de primera instància.

Queda establert que la declaració comportava un error de codificació i que els drets de duana adquirits eren inferiors a aquells que realment s'havien efectuat. La infracció de falsa declaració per tant s'havia comès, segons les disposicions de l'article 247-1-a del Codi de Duana:

« 1. És constitutiva d'una infracció de falsa declaració:

a) La importació o l'exportació de mercaderia a través dels despatxos de Duana mitjançant una falsa declaració de Duana..... »

El Govern, per tant ha pogut imposar legalment la sanció al Sr. Peña. Cal precisar que aquesta Sala no és competent per pronunciar-se sobre les relacions entre la interessada i l'agència Corbacho, que són de dret privat.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel MI Govern

Segon: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Peña

Tercer: Anular la sentencia recorreguda i declarar que la Resolució del MI Govern 68084/2008 de data 28 de maig del 2008, confirmant en alçada la decisió de la Duana del 12 de març del 2008 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa

Quart: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.