CASS. Baixa i reconeixement d'una pensió d'invalidesa malaltia.

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0057-2/09 TSA: 078/10

S E N T È N C I A NÚM. 002-2011

PARTS:

Apel·lant: Corbacho Representant: Ricart Advocat: Carranza

Apel·lada: CASS Representant: Manzanares Advocat : Alcalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de gener de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0057-2/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Corbacho va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 9 d'octubre del 2009, confirmant en alçada la decisió del 31 de juliol del 2009, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i reconeixent el seu dret a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia

2.- En la sentencia del 2 de juliol del 2010 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Corbacho

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 29 de setembre de 2010, la Sra. Corbacho manifesta principalment que:

-aquesta part havia de romandre encara de baixa medica puix no li permetia ni li permet encara en l'actualitat realitzar cap activitat laboral;

-quadre subjectiu que afegit a l'informe objectiu de les patologies, solament pot donar com a resultat, la conclusió que aquesta part es mereixedora d'una pensió d'invalidesa.

En el seu escrit de conclusions de data 11 de novembre de 2010, la Sra. Corbacho precisa que la suspensió de les indemnitzacions de salari i l'alta medica es va produir desprès d'haver formulat la seva demanda de l'atorgament d'una pensió d'invalidesa i afegeix « aquesta part pateix una patologia orgànica irreversible, crònica i per tant els símptomes ansiosos- depressius persisteixen, essent per tant una causa invalidant » i l'element subjectiu s'ha de tenir en compte.

4.- En la seva contesta de data 18 d'octubre de 2010, la CASS manifesta principalment que:

-va notificar la suspensió del pagament de les prestacions per atur de treball simultàniament a la denegació de la pensió d'invalidesa i l'assegurada va presentar recurs administratiu, en data 19 d'agost de 2009, únicament contra la decisió de la CASS de no atorgar la pensió d'invalidesa per malaltia,

-el fet que una persona presenti patologies irreversibles és incompatible amb el manteniment de l'atur de treball que exigeix la temporalitat de les patologies,

-queda provat que les patologies que presenta la demandant no són invalidants, no es poden tenir en compte els elements subjectius.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de novembre de 2010.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre el procediment:

Contràriament a allò que sosté la demandant en el seu escrit d'apel·lació, la CASS li havia notificat dues decisions en la seva resolució de data 31 de juliol de 2009:

« -suspendre el pagament de les indemnitzacions de salari amb efectes del 01/09/2009, d'acord amb l'article 24 del Reglament tècnic:

-no atorgar-vos una pensió d'invalidesa malaltia en no complir les condicions establertes legalment » (veure foli 24).

Com la mateixa demandant reconeix en el seu escrit d'apel·lació, no ha presentat recurs contra l'allargament de la baixa mèdica: «Aquesta part, en data 19 d'agost de 2009, va presentar davant de la CASS un recurs mitjançant el qual demanava efectivament una pensió d'invalidesa; efectivament en dit recurs no va demanar aquesta part l'allargament de la baixa mèdica.. ».

Per consegüent, la sentencia recorreguda s'ha de confirmar en aquest punt..

Tercer: Sobre el fons:

Convé d'aplicar les disposicions de l'article 14 del reglament d'aplicació núm 18: la pensió d'invalidesa es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys 2/3, havent-se d'apreciar la situació del malalt compte tingut del seu estat general, edat, facultats físiques i mentals, així com de les seves aptituds i formació professionals...

Cal per tant apreciar si en aquest cas es compleixen aquestes condicions.

En un informe mèdic de data 27 de setembre de 2009, l'Àrea mèdica de la CASS conclou: « la pacient es troba estabilitzada de les seves patologies i per tan considera que pot reprendre la seva activitat laboral. Altrament aquest control mèdic considera que la pacient no presenta cap patologia invalidant que la pugui fer mereixedora d'una pensió d'invalidesa » (veure foli 58).

Els perits nomenats pel Batlle conclouen: « Així doncs, i una vegada efectuada la regla de Balthazard, l'IPP funcional total i definitiu seria del 44 % » (veure foli 146, informe de data 3 de març de 2010).

Aquest informe ha estat completat per un de pericial psiquiàtric, les conclusions del qual són les següents:

« Ens troben davant d'una senyora que no pateix cap malaltia mental pròpiament dita però que refereix que es troba cansada i trista, especialment perquè s'ofega quan treballa, i quan fa un esforç pateix una angoixa. A més, té altres molèsties físiques.

La patologia psiquiàtrica que pateix la Sra. Plana no és per si mateixa invalidant de manera absoluta, ja que no li impedeix relacionar-se amb normalitat amb el seu entorn, malgrat que la seva síndrome ansiosa- depressiva li pot alterar parcialment el seu rendiment laboral, ja que els seus quadres d'ofec i opressions al pit es superposen amb les serves crisis angunioses » (veure foli 153).

La demandant ha aportat un cert nombre de certificats emesos pels metges que la tracten (veure folis 60 i següents).

Resulta de l'examen d'aquests certificats que les incapacitats funcionals no són suficients per a justificar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa. Podem constatar-lo principalment a propòsit de l'examen de « Espatlla hiperargica amb síndrome sub-acromial » de data 13 de febrer del 2007 (veure foli 60, en el qual es menciona « Lleugera bursitis..lleugers canvis..Petits quists...). Igual que en l'exploració del Torax, el certificat conclou, en data 31 de març de 2008: « Tòrax, sense troballes significatives » (veure foli 72). Podem notar conclusions similars en els certificats de data 1 d'abril del 2008 (veure foli 73), 10 d'abril del 2008 (veure foli 74), 30 d'abril del 20018 (veure foli 75), del 15 d'octubre del 2008 (veure foli 76), del 7 de novembre del 2008 (veure foli 77), del 10 de juny del 2009 (veure foli 78), del 9 de juny del 2009 (veure foli 79), de l'1 de juliol del 2009 (veure foli 81).

De fet, en aquest cas, la qüestió concerneix a les conseqüències de la síndrome ansiosa-depressiva. En un certificat de data 1 de juliol de 2009, el Dr. Izquierdo estima que « Fa poc s'ha començat tractament amb alprazolam i escitalopram, amb resposta només parcial, per la qual cosa estem modificant el tractament, que probablement serà prolongat. Fins que el quadre s'estabilitzi seria apropiat mantenir la baixa laboral » (veure foli 82). En data 8 de setembre de 2009, el mateix metge conclou: « Donada aquesta situació clínica, desaconsella tornar a iniciar l'activitat laboral en aquests moments fins que no hi hagi una millora evident » (veure foli 84).

Podem remarcar que aquestes conclusions no són contradictòries amb aquelles del perit nomenat pel Battle. El metge que la porta no conclou en que la interessada es trobi en la impossibilitat d'efectuar un treball; solament aconsella d'esperar el final del tractament mèdic abans de retornar al treball. Ara bé, com s'indica mes amunt (veure Fonament de Dret Segon), la Sra. Corbacho no ha presentat el recurs sobre aquest punt. Cal per tant pronunciar-se únicament sobre el seu dret a obtenir una pensió d'invalidesa.

Fent una síntesi dels diferents informes mèdics (l'Àrea Mèdic de la CASS, el perits nomenats pel Batlle, els certificats dels metges que la tracten), podem concloure que:

-les patologies funcionals no són invalidants, ja que l'índex de l'IPP dista molt dels 2/3 (44 % segons els perits) i tenint en compte les consideracions subjectives no són suficients per arribar als 2/3;

-les patologies de naturalesa psiquiàtrica no es poden considerar com invalidants, com conclouen els perits nomenats pel Batlle i podem repetir que els propis metges que tracten a la interessada no mencionen aquest caràcter invalidant.

Per aquests motius, el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Corbacho

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa la decisió de la CASS del 9 d'octubre del 2009, confirmant en alçada la decisió del 31 de juliol del 2009.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.