Extinció de pensió compensatòria i recurs d'adhesió sobre les costes

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Immaculada Rodríguez Díaz

PARTS:

Apel·lant: Sr. Marcos

Representant: Sra. Puga

Advocat: Sra. Palmer

Apel·lat: Sra. Pulido

Advocat: Sra. Sevillano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Extinció pensió compensatòria, efectes ex nunc, recurs d'adhesió sobre les costes en cas d'estimació parcial de la demanda

SENTÈNCIA 000092/2025

Andorra la Vella, 16 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La procuradora Sra. Puga, actuant en nom i representació del Sr. Marcos, va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la Sra. Palau -avui difunta i, succeïda processalment per la seva hereva Sra. Pulido, en què sol·licitava la modificació de les mesures establertes en la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia, sala civil, del 23 de desembre del 2010, estimatòria en part del recurs formulat contra la sentència dictada pel Tribunal unipersonal, secció civil, del 9 de juny del 2010, en particular en relació a la pensió compensatòria que establia, tot demanant que es vulgui dictar sentència declarant l'extinció de l'obligació de pagament de la mateixa, amb efectes retroactius des del moment en què va presentar la citació a judici en el marc de la present causa o, subsidiàriament, a comptar del dia de presentació de la demanda.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat la sentència núm. 13/2024, de data 16 de febrer del 2024 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Marcos contra la Sra. Palau en el sentit de que es declari extingida la pensió compensatòria que el demanant havia de satisfer a la demanada un cop hagi transcorregut el període de tres (3) anys a comptar de la fermesa de la present resolució.

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

3.- La representació processal del Sr. Marcos ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la primera instància, el qual es fonamenta succintament:

a) en l'aplicació incorrecta de la jurisprudència establerta per aquesta sala quina disposa que la pensió compensatòria és temporal, sense que el Tribunal a quo hagi tingut en compte que en aquest cas l'actitud de la beneficiària Sra. Palau no havia estat proactiva, a més de que les possibilitats econòmiques dels consorts eren avui substancialment diferents al moment en que es va establir;

b) l'error en la valoració de la prova ja que la prova actuada havia permès acreditar que la Sra. Palau tenia una capacitat econòmica superior a la que afirmava tenir i, que ell per contra no podia satisfer la pensió compensatòria amb els ingressos dels què disposava, no existint tampoc perspectives de millora de la seva situació econòmica ni a través de les societats ni a través de la seva capacitació professional.

Per tot el qual ha demanat la revocació de la sentència dictada en primera instància i, l'estimació en el seu lloc de les peticions formulades en la seva demanda.

4.- La representació de la Sra. Palau (avui succeïda processalment per la seva hereva Sra. Pulido) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. A més ha formulat recurs d'adhesió respecte la manca de condemna en costes que s'ha efectuat en la sentència de primera instància, tot considerant que malgrat l'estimació parcial de la demanda, la seva mandant s'havia vist altra cop obligada a personar-se per davant dels Tribunals per tal de poder-se defensar, a més d'efectuar un important esforç probatori, raó per la qual considerava s'havia de condemnar en costes a la contrapart.

5.- El 17 de gener del 2025 la representació processal del Sr. Marcos s'ha oposat al recurs d'adhesió, tot demanant la imposició de les costes derivades d'aquest a l'adversa.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Antecedents d'interès

Esdevé pacífic que en el marc del procediment de separació registrat amb el núm. B-0930/2009, el Tribunal unipersonal del batlle dictava sentència pel què decidia, entre altres extrems, imposar al Sr. Marcos l'obligació de satisfer mensualment en favor de la Sra. Palau una pensió compensatòria d'un import de 200 EUR/mes, revisable automàticament el mes de gener de cada any en funció de la variació de l'IPC. Aquest import fou augmentat en seu d'apel·lació per la sala civil del Tribunal Superior de Justícia quina en la seva sentència del 23 de desembre del 2010 l'establia en la quantia de 300 EUR/mes.

En el present litigi el Sr. Marcos pretén es declari l'extinció de la pensió compensatòria establerta al seu càrrec fonamentada la seva demanda en un canvi de les seves circumstàncies econòmiques d'ell i, de la Sra. Palau respecte aquelles que tenien quan es va tramitar el procediment de separació, a més de que la pensió havia de tenir vocació a extingir-se.

La sentència recorreguda ha estimat parcialment la demanda tot considerant que malgrat concorrien encara motius que justificaven el manteniment de la pensió compensatòria, tenint en compte l'edat (62 anys) de la Sra. Palau, la del pagador de la pensió (57 anys) i, la malaltia crònica que patia la primera i que li impedia la reintegració al mercat laboral, considerava que únicament ho havia de ser durant un període de tres anys més a partir de la fermesa de la sentència, moment en que quedaria extingida, el tot als efectes de que amb aquesta previsió la Sra. Palau pogués reorganitzar-se econòmicament i, obtenir les eventuals ajudes que li permetessin subvenir les seves necessitats personals.

El Sr. Marcos sosté en seu d'apel·lació que la pensió compensatòria es va establir per sentència del 9 de juny del 2010, confirmada en apel·lació el 23 de desembre del 2010, havent satisfet d'ençà i, fins al març del 2020 la mateixa. Que a comptar d'aleshores no havia pogut seguir abonant-la perquè havia d'atendre les seves despeses mínimes. Que la sentència reconeixia que la pensió havia de compensar la desproporció econòmica entre els consorts derivats de la crisi familiar però únicament durant el temps necessari per tal que el creditor de la pensió es procurés béns i recursos suficients per a sustentar-se de manera autònoma sense la subjecció de la pensió amb caràcter vitalici. I la Sra. Palau havia tingut quasi 14 anys (des de la fermesa de la sentència i, fins el moment en què s'interposava el recurs) per sustentar-se de manera autònoma, ço que havia fet sense l'ajuda de la pensió compensatòria des de l'any 2020. Que s'exigia del creditor de la pensió una actitud proactiva dirigida a l'obtenció de recursos econòmics per pal·liar en el temps que es considerés el desequilibri econòmic generat, essent el temps que havia abonat la pensió més que suficient perquè la Sra. Palau cerqués la manera d'obtenir recursos econòmics suficients. Que la Sra. Palau podia cercar ajudes socials. Que constava acreditat que no havia rebut cap prestació ni ajut per part de l'Ajuntament de B, de manera que no restava acreditada l'actitud proactiva que li era exigible. Així s'havia de declarar l'extinció de la pensió amb efectes des de la data en que es va formular la citació a judici i, subsidiàriament de la demanda, no essent de rebut que se li atorgués un termini suplementari de 3 anys doncs havia tingut temps més que suficient per organitzar-se, com ho havia fet sense necessitat de sol·licitar els ajuts als què tenia dret. Així entenia que la Batllia no havia aplicat correctament la jurisprudència de la sala la qual disposava que la pensió s'havia de concebre amb vocació de caducitat i, que calia exigir una actitud proactiva que no havia tingut. Que la situació econòmica del seu mandant i, les seves possibilitats econòmiques eren molt diferents respecte de les que tenia quan es va establir l'obligació de pagament de la pensió compensatòria i, la situació patrimonial d'ambdós també era substancialment diferent. Que la Sra. Palau havia omès en el present procediment dades relatives a la seva economia per tal de mostrar una situació diferent de la real i, la sentència d'instància no prenia en consideració aquest fet i, les evidents contradiccions que existien respecte la seva versió. Així la Batllia havia errat en la valoració de la prova ja que havia resultat plenament acreditat que la situació econòmica de la Sra. Palau era superior a la que afirmava tenir i, també que les despeses del seu mandant no li permetien satisfer la pensió compensatòria amb els ingressos que rebia a més de que no era possible cap millora de la situació econòmica del seu mandant.

Front aquesta postura la representació processal de la Sra. Palau s'ha oposat tot dient que no era creïble que el Sr. Marcos sostingués que no tenia diners i, que el seu nivell de vida havia canviat dràsticament. En efecte tenia negocis al Principat i, a l'estranger, a més havia rebut el producte de la venda del bé immoble que mantenien en copropietat. Tampoc es podia obviar que ja havia acreditat que l'adversa en el passat havia estat percebent imports, directament en el seu compte bancari que aleshores era conjunt, que provenien de la seva feina i, que no eren declarats a la CASS. L'adversa havia realitzat viatges, s'havia pogut permetre de gaudir d'activitats tant al Principat, com fora, ço que no havia pogut fer ella ni la seva filla. Que respecte al fet que se li reprotxava no haver tingut una actitud proactiva era abastament coneguda la seva situació de minusvàlua, que l'obligava a romandre en cadira de rodes, trobant-se actualment enllitada sense poder-se valer per ella mateixa, vivint en un estat de total i plena dependència de terceres persones (la seva filla i, altres familiars). De contrari es podia passar dies sense beure o menjar. Que ella no podia fer el que sí podia fer el Sr. Marcos, això és treballar. Que no podia tenir accés a més ajudes a l'estat espanyol per raó de tot el temps que va romandre al Principat. Que els diners provinents de la liquidació de l'habitatge de titularitat conjunta els havia invertit en béns de primera necessitat. L'habitatge que havia adquirit a B era el més econòmic que havia trobat que s'adaptés a la seva condició de persona amb gran invalidesa i, totalment dependent, havent-lo pagat de cop, perquè cap banc li donava una hipoteca. Que havia descartat el pis de lloguer perquè resultava més car, essent un pis de compra la manera de garantir el seu futur si havia d'anar a una residència. Que el vehicle el va adquirir de segona mà i, tenia més de 163.000 km. Que vivia de la pensió de la CASS i, de l'INSS i, de les ajudes de familiars i amics, no tenint cap altre font d'ingressos, sense que en cap cas hagués distorsionat els seus ingressos. Que l'adversa havia sempre mantingut un nivell de vida alt i, que de mentre ella necessitava ajudes per viure i mantenir despeses que els corresponia als dos. Que havia liquidat tots els deutes que havia contret dins de les seves possibilitats, doncs no havia pogut pagar a tothom el que se li havia prestat. I, finalment interposava un recurs d'adhesió al recurs plantejat per l'adversa atès que no podia compartir el criteri de la instància en relació a la condemna en costes, doncs malgrat l'estimació parcial de la demanda no s'havia pres en consideració que la seva mandant s'havia vist obligada a personar-se per davant dels tribunals per tal de poder-se defensar en el marc de la present causa, efectuant endemés un important esforç probatori, ço que justificava que s'imposessin les costes al Sr. Marcos.

El 18 de juny del 2024 es comunicava a aquest Tribunal el traspàs de la Sra. Palau, ocorregut el 28 de maig del 2024. I per aute del 8 de gener del 2025 s'acordava tenir com a successora processal de la Sra. Palau a la seva filla Sra. Pulido, a més de la continuació del procediment compte tingut que la part apel·lant Sr. Marcos havia mantingut el seu interès en que es declarés extingida la pensió compensatòria des del moment en què es va fer la citació a judici en primera instància. Dit això no és controvertit que la pensió compensatòria s'ha de declarar extinta almenys amb efectes la defunció de la Sra. Palau.

És així que finalment per escrit del 17 de gener del 2025 la representació processal del Sr. Marcos ha contestat el recurs d'adhesió formulat en relació a les costes tot dient que s'havia de mantenir el criteri de la instància i, no imposar les costes en atenció a la matèria familiar i, a l'estimació parcial de la demanda.

Segon.- Sobre la pensió compensatòria

En relació a la pensió compensatòria l'article 57 de la Llei qualificada del matrimoni i, d'aplicació al cas d'espècie per ésser la normativa en vigor en el moment d'iniciar-se el present plet deia que:

"1. En el cas de separació o divorci, el cònjuge que experimenti un desequilibri econòmic en relació amb l'altre cònjuge i que li comporti un empitjorament de la seva situació anterior en el matrimoni o la unió civil té dret a una pensió que es fixa d'acord amb les circumstàncies del cas i els aspectes següents:

a) L'acord dels cònjuges.

b) L'edat i l'estat de salut dels cònjuges.

c) La qualificació professional i les probabilitats d'accés a un lloc de treball dels cònjuges.

d) Els recursos econòmics i les necessitats dels cònjuges.

e) La pèrdua eventual d'un dret de pensió dels cònjuges.

f) La duració del matrimoni o la unió civil i de la convivència conjugal.

g) La dedicació passada i futura a la família.

h) La col·laboració amb el treball d'un dels cònjuges a les activitats mercantils, industrials o professionals de l'altre cònjuge."

Sobre la base d'aquesta regulació la jurisprudència d'aquesta Sala s'ha pronunciat en nombroses ocasions tot dient que la pensió compensatòria procedeix quan un consort experimenta un empitjorament de la seva situació econòmica arran de la crisi que ha patit el matrimoni, deixant al sol·licitant en una situació econòmica molt inferior a aquella de la qual gaudia abans de la separació. No obstant també s'ha dit que no té per objecte indemnitzar a l'esposa per haver-se dedicat a la família i a les obligacions de la llar, ni com destaquen altres resolucions d'aquesta Sala igualar patrimonis, com tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge, sinó que el que s'ha de valorar és si ha existit, o no, aquest desequilibri entre una i altra situació econòmica (Sentència de 30 de gener de 2018, rotlle número 370/2017).

En el nostre cas la sentència dictada pel Tribunal unipersonal del batlle el 9 de juny del 2010 tenia en compte per la seva fixació: a) la durada del matrimoni, això és que els consorts havien contret matrimoni a l'any 1988, produint-se la ruptura al juny del 2009; b) els pocs recursos econòmics de la Sra. Palau que percebia una pensió d'invalidesa per malaltia des del mes de gener de 1999 i, no tenia probabilitats d'accés a un lloc de treball donat que no podia treballar i, endemés precisava d'una tercera persona per a realitzar les activitats essencials de la vida diària; c) i, de manera general els recursos econòmics dels consorts; Concloent que la Sra. Palau havia "patit clarament un desequilibri econòmic com a conseqüència de la seva separació, ja que abans el marit cobria les seves necessitats, mentre que ara subsisteix amb una pensió mensuals de només 714,87 EUR i, que és notablement insuficient amb relació amb les seves despeses personals".

I la sentència de la sala civil d'aquest Tribunal, afegia d'una banda que les importants despeses que havia de suportar la Sra. Palau per causa de la seva discapacitat, entre altres d'ajuda personal, havien estat fins aleshores cobertes pels ingressos del marit Sr. Marcos, mentre que desprès de la ruptura els havia d'assumir ella amb uns ingressos molt escassos. I, d'altra banda, en relació a l'import que "aquest no s'ha de relacionar exclusivament amb les seves despeses, o amb les del seu marit, sinó que l'article 57 LQM estableix uns paràmetres que cal tenir en compte a aquests efectes.". Per això tenint en compte que la Sra. Palau tenia 49 anys, el seu precari estat de salut, les nul·les possibilitats d'accés a un lloc de treball i, la dedicació passada a la família creada pels litigants, com també el treball per part d'aquesta en el negoci familiar (C), la durada del matrimoni (21 anys) i, finalment els recursos econòmics i, les necessitats de cada cònjuge, fixava el seu import en la quantia de 300 EUR mensuals. I precisava que "malgrat el citat senyor s'ha de fer també càrrec d'una pensió d'aliments a favor de la seva filla mentre aquesta cursi estudis superiors, no per això pot desatendre les necessitats de la seva esposa quan aquesta és legalment mereixedora d'aquesta prestació i, en segon lloc, perquè malgrat les despeses de la Sra. Palau són molt importants, no per això es pot privar al seu espòs d'allò necessari per viure ell també dignament imposant-li el pagament d'un import superior. Tenint en compte que, si bé és cert que la citada senyora ha de fer front a la meitat de la quota del préstec hipotecari i de les despeses de la comunitat, igual que el seu marit, aquest és un patrimoni amb el que sempre poden comptar per subvenir a les seves necessitats.".

En un altra ordre d'idees l'article 57 de la Llei qualificada del matrimoni preveia la possibilitat de modificar la pensió, per causa d'alteracions substancials dels recursos econòmics d'un i, altre cònjuge i, la seva extinció "pel cessament de la causa que el va motivar, per compliment del termini fixat, per contreure el creditor un nou matrimoni o per viure maritalment amb un altra persona; no s'extingeix per la mort del deutor, però els seus hereus poden sol·licitar judicialment la reducció o la supressió de la pensió, si el cabal hereditari no pot satisfer el deute o la pensió afecta els seus drets legitimaris."

Hom pot constatar que les sentències citades no preveien cap termini i, per tant el dret a pensió era indefinit, de manera que segons aquest articulat únicament es perdria en cas de cessament de la causa. Nogensmenys, en relació a aquest extrem en la Sentència de 8 de maig de 2018, rotlle número 495/2017 -citada pel Sr. Marcos i, per la sentència d'instància-, vam dir: "la pensió compensatòria instaurada a la Llei qualificada del Matrimoni no contemplava la possibilitat que aquesta fos conceptuada com a temporal. No obstant, la realitat social on han de ser aplicades les normes, ha evidenciat que cada vegada més es produeix la crisi familiar en matrimonis o parelles amb una convivència curta o mitja, de manera que la pensió s'ha de concebre amb una clara vocació de caducitat per a poder pal·liar el desequilibri econòmic i no perllongar-se més del necessari. Si a aquesta dada social afegim la incorporació cada cop més efectiva, des de fa 20 anys fins ara, de la dona al mercat laboral s'ha de concloure per reconèixer una clara natura temporal a la pensió compensatòria. En aquest sentit, l'excepció vindrà constituïda per la fixació indefinida de la pensió compensatòria, la qual només es podrà establir quan concorrin circumstàncies excepcionals. Aquestes circumstàncies excepcionals hauran de ser al·legades per qui sosté el caire indefinit de la pensió i la seva concurrència haurà de ser motivada pel tribunal que les aprecia. Com a circumstàncies excepcionals s'han d'entendre aquelles de caire personal (estat de salut, edat, capacitació professional, percepció d'ajuts provinents de l'Administració) i patrimonials (carència de patrimoni) que impedeixen en un determinat termini fer front a les seves necessitats. La pensió compensatòria s'adreça a compensar la desproporció econòmica entre els consorts derivada de la crisi familiar però solament pel temps necessari per tal que el creditor de la pensió es procuri béns i recursos suficients per a sustentar-se de manera autònoma sense la subjecció a la percepció de la pensió amb caire vital. És a dir, es tracta d'exigir al creditor de la pensió una actitud proactiva dirigida a l'obtenció de recursos econòmics per tal de pal·liar en el temps que es consideri oportú el desequilibri econòmic generat."

I, la Sra. Batlle precisament sobre la base d'aquesta jurisprudència ha conclòs que en el present cas existeixen elements que avalen l'extinció de la pensió compensatòria per raó:

D'haver-se modificat la situació econòmica i, patrimonial de la Sra. Palau, tot constatant: a) un increment patrimonial (sobretot a comptar de l'any 2019), mantenint-se els seus ingressos habituals provinents de les pensions; b) que la filla és ja independent econòmicament; c) que no s'ha acreditat de forma suficient una càrrega financera a retornar com la que tenia quan encara era co-titular de l'immoble d'O; d) el suport familiar que rep i, finalment e) que no s'ha provat de forma suficient que no podia obtenir en el seu cas ajudes socials al seu país de residència.

De la disminució relativa dels ingressos del Sr. Marcos en relació al moment en què es va acordar la pensió compensatòria, si bé posant de relleu les possibilitats laborals que li permetrien millorar la seva situació econòmica, a diferència de la Sra. Palau;

La durada del matrimoni i, el temps de percepció per part de la Sra. Palau de la pensió compensatòria.

En aquesta alçada no es discuteix el caràcter temporal de la pensió compensatòria que la sentència d'instància estableix sinó que aquesta ha de tenir una durada inferior a la data de defunció de la Sra. Palau, en particular a la data de la petició de citació a judici o, subsidiàriament de la data d'interposició de la demanda, com ho sosté el Sr. Marcos. I, com s'ha dit fonamenta el seu recurs en una incorrecta aplicació de la jurisprudència establerta per aquesta sala en no haver tingut en compte el Tribunal a quo que l'actitud de la beneficiària Sra. Palau no havia estat proactiva i, també en l'error en la valoració de la prova hagut compte que les possibilitats econòmiques dels consorts serien avui substancialment diferents al moment en que es va establir.

Aquest motiu de recurs però, des del moment en què pretén l'extinció de la pensió amb efectes ex tunc i, doncs de manera retroactiva, no podrà prosperar. En efecte, la part recurrent fonamenta la seva petició en què els aliments són deguts a comptar del moment en el qual es reclamen. Però oblida que contràriament aquí ens trobem front a una modificació de mesures definitives, essent el criteri constant d'aquesta sala (cf. TSJC-278/09 del 29-10-2010 i, més recentment TSJC-162-2019 del 04-10-2019) que en aquests supòsits la resolució judicial únicament tindrà eficàcia constitutiva i no declarativa. Per tant no és fins que s'obté un pronunciament judicial ferm que es podrà declarar extingida de manera efectiva l'obligació de pagar la pensió.

Així, congruentment amb el què ha estat exposat, essent clar que la pensió compensatòria no podrà aquí declarar-se extinta amb efectes retroactius des de la petició de la citació a judici o, d'interposició de la demanda -com ho demana el Sr. CAV-, i essent no controvertit que la defunció de la Sra. Palau ha comportat l'extinció automàtica del dret a pensió, no es pot més que constatar la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs.

Tercer.- Sobre el recurs d'adhesió en relació a les costes

La Sra. Palau planteja en aquest cas que la sentència d'instància havia de condemnar a l'adversa al pagament de les costes processals que li havien estat a ella causades tota vegada que s'havia vist obligada a personar-se per davant dels Tribunals per tal de poder defensar-se en el marc de la present causa, efectuant endemés un important esforç probatori, essent també procedents segons la jurisprudència d'aquest Tribunal en els casos d'estimació parcial.

Aquest argument no es pot acollir doncs la demanda ha estat efectivament parcialment admesa en tant que s'ha establert una limitació temporal a la pensió compensatòria que venia obligat a pagar el Sr. Marcos de forma indefinida des de la sentència de separació. Per això i, ja atenent els criteris establerts a l'article 350.3 del Codi de procediment i, que no s'aprecia temeritat de les parts en l'exercici de les seves pretensions, s'escau confirmar que no s'hagi efectuat en la instància especial condemna en costes.

Quart.- Per tot l'exposat, procedeix d'una part declarar la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Marcos i, d'altra part desestimar el recurs d'adhesió interposats, tot confirmant la resolució recorreguda en relació a la imposició del pagament de les costes de la instància.

I derivat d'aquesta desestimació i de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil, procedeix imposar les costes processals generades en aquesta alçada, en relació als seus respectius recursos, a la part recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Declarar la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs interposat pel Sr. Marcos contra la Sentència dictada en data 16 de febrer del 2024 per la secció civil del Tribunal unipersonal de batlles tot precisant-se, en relació a l'extinció de la pensió, que ho serà amb efectes a la data de defunció de la Sra. Palau, això és el 28 de maig del 2024.

SEGON.- Desestimar el recurs d'adhesió formulat per la Sra. Palau contra la Sentència dictada en data 16 de febrer del 2024 per la secció civil del Tribunal unipersonal de batlles, quin pronunciament confirmem conseqüentment en relació a les costes.

SEGON.- Imposar a les parts recurrents el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada en relació als seus respectius recursos, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.