Accident de quad-equipament obligatori (122/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Josep Maria Pijuan Canadell Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-122/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Martin va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Tamarit i contra la societat Alvarado, en reclamació de la quantitat de 26.333,90 EUR, juntament amb els interessos corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda, o subsidiàriament des de la data de contesta a la demanda de les quantitats liquides i des de la data de fermesa de la sentència per les il·líquides, en concepte d'indemnització dels danys patits a conseqüència de l'accident del quad que es va produir el dia 2 de setembre del 2006, més les despeses judicials, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador.

II.- La Tamarit i la societat Alvarado varen plantejar l'excepció de manca de legitimació passiva, ja que Alvarado SA no era la propietària del quad, ni era la que s'ocupava de fer realitzar l'activitat,i subsidiàriament, l'excepció de litisconsorci passiu necessari per ésser la Sra. Bernat la responsable de l'accident; sobre el fons, es varen oposar a les pretensions de la part agent,

contestant que queda clar que l'accident únicament es pot atribuir a l'imprudència de la Sra. Bernat.

III.- El Sr. Martin igualment va formular demanda judicial, a tramitar pel procediment ordinari, contra la Sra. Bernat, la societat Esparza SL i la Tamarit amb les mateixes pretensions que en el procediment precedent.

IV.- la Sra. Bernat va aplanar-se a la demanda del Sr. Martin, en canvi la Tamarit es va oposar a la mateixa contestant que no pot atribuir-se cap responsabilitat al monitor de l'activitat i doncs cap responsabilitat a l'empresa que organitza aquesta i/o a la seva asseguradora; que subsidiàriament, pel cas que es consideres que escau apreciar la responsabilitat de Esparza SL i la seva companyia d'assegurances, la part de responsabilitat d'aquestes no podria excedir el 50%, essent el 50% restant atribuïble al propi demandant i a la co-demandada, Sra. Bernat.

La societat Esparza SL no va comparèixer malgrat haver estat degudament citada, i fou declarada en rebel·lia processal.

V.- Segons Aute de data 4 de desembre del 2009, es va acumular els respectius actes civils registrats amb els n° 0381-5/2008 i 0067-4/2009.

VI.- Per sentència de data 11 de març del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant parcialment les demandes de la part agent, va condemnar a la Sra. Bernat a pagar al Sr. Martin, la quantitat de 26.333,90 EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, imposant-li les costes judicials ocasionades al demandant, i va absoldre a Alvarado SA, Esparza SL, i ORG_0, imposant a l'actor les costes processals a ells causades.

VII.- Contra aquesta resolució el Sr. Martin ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la companyia asseguradora demandada ha de ser condemnada, donat que en qualsevol cas és responsable solidària amb el conductor del vehicle, donat que existeix una pòlissa obligatòria de part de la Llei, que respon de qualsevol dany que es pugui produir a l'ocupant del vehicle quad, i donat que es jurisprudència consolidada que la companyia asseguradora del vehicle respongui solidàriament amb el conductor del vehicle; que les empreses demandades organitzadores de l'activitat han de ser condemnades donat que no van observar la diligència superior que els hi es exigible, dotant de guants els usuaris d'un vehicle que té poca estabilitat i que volca fàcilment; que les costes d'ambdues instàncies s'han d'imposar als demandats, donada la seva temeritat.

II.- Són fets pacífics que en data 2 de setembre del 2007 els Srs. Martin i Bernat van pactar, mitjançant la societat Alvarado, una excursió en quad organitzada per Esparza SL; que al final de l'excursió, la Sra. Bernat, que conduïa el quad, va voler fer un últim tomb pel bosc; que la mateixa va perdre el control del vehicle, sortint de la carretera i bolcant el quad, de forma que aquest va parar esclafant la mà dreta del Sr. Martin, passatger del vehicle, contra un arbre.

III.- Resulta evident que la responsabilitat de l'accident que va ferir el Sr. Martin incumbeix a la Sra. Bernat, conductora del quad, que és la que va perdre el control del vehicle, tal com ho reconeix la mateixa. Nogensmenys, el recurrent pretén que la Sra. Bernat ha de ser condemnada solidàriament amb la Tamarit SA en la seva qualitat d'asseguradora del vehicle quad.

Tal com ho posa de manifest la Tamarit SA en el seu escrit de conclusions, mai en primera instància la part actora ha demanat que la referida companyia d'assegurances l'indemnitzés en virtut de l'assegurança obligatòria de vehicles, sinó únicament en virtut de l'assegurança de responsabilitat civil de les societats Alvarado i de Esparza SMartin Força és de constatar que no consta en autes cap pòlissa ni cap altra prova de que la Tamarit SA sigui la companyia asseguradora del quad. Per conseqüent, essent extemporània l'argumentació del demandant, no es pot estimar aquest motiu de recurs.

IV.- El recorrent també al·lega que les empreses organitzadores havien de dotar de guants als usuraris d'un vehicle. Aquest motiu de recurs tampoc no pot prosperar, atès que d'una banda, l'article 73.3 del Codi de la Circulació només preveu que l'equipament obligatori per conductors i passatgers es limita a un casc de protecció personal degudament cordat, i que d'altra banda el Sr. Martin era passatger i no conductor del quad, condició que no necessita de manera imperativa portar guants de protecció. És cert que una excursió amb quad per zona de muntanya correspon a una activitat perillosa. Nogensmenys, el Sr. Martin estava perfectament assabentat dels riscs que presentava aquesta activitat, ja que és conductor habitual de quad i que va firmar un plec de descàrrec, i que no prova que portar guants sigui una mesura de protecció imprescindible per utilitzar tal vehicle. A més a més, no queda acreditat en autes de manera suficientment significativa, que l'accident sigui conseqüència de que el monitor va donar pressa al conductor per arribar abans que de es tanqués el telecabina, ja que aquesta versió del perjudicat i dels seus amics, es rodonament negada pel propi monitor.

V.- Per tant s'ha de confirmar la resolució impugnada sense fer especial imposició de costes processals de segona instància en virtut del caràcter particular del litigi.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 11 de març del 2011 en tots els seus extrems; sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.