SEGURETAT SOCIAL - CASS. Sanció per treballar estant de baixa i pèrdua de les prestacions. (1000066/2021)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000066/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000063/2022

SENTÈNCIA 2-2023

PARTS:

Apel·lant: Sra. Águila

Representant: ídem

Advocat: Sr. Sancho

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sr. Estany

Advocat: ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 24 de gener de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000066/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Águila va interposar demanda contra la resolució de la Comissió Contenciosa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de data 31 d'agost del 2021, confirmatòria de la decisió del 16 de juny de 2021, per la què se li imposava una sanció de 1.139,53 EUR per la comissió d'una falta molt greu de les persones assalariades tipificada a l'article 240.3 c) de la Llei de seguretat social (en endavant LSS) i la suspensió del pagament de la prestació econòmica derivada de la situació d'incapacitat temporal iniciada el 08/07/2020, a comptar del 16/04/2021. A la demanda demanava l'anul·lació de la sanció imposada, així com que s'ordenés el retorn del pagament de la prestació econòmica, i la imposició de les costes a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS).

2.- La sentència del 6 d'abril de 2022 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda de la part agent.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la Sra. Águila ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en que no és ajustada a dret ni als fins que legitimen l'activitat administrativa, ja que sempre ha negat haver treballat mentre estava en situació de baixa per incapacitat Seguidament, al recurs es reprodueixen les mateixes al·legacions que va formular a l'escrit de demanda, és a dir, que el dia 16/04/2021 se li va avariar el seu vehicle i la grua se'l va emportar, i que mentre esperava que algú la portés a casa, va entrar al Bar X. -que, segons diu, és d'una amiga seva-, per esmorzar un entrepà i fer un cafè, i en el moment que marxava uns nois es van adreçar directament a ella per demanar-li una ampolla d'aigua, i que es va permetre lliurar-los-hi perquè la titular de l'establiment, la Sra. Moliner, estava sola i ocupada, i que aquell mateix al bar hi havia quatre clients habituals que confirmen que estava esmorzant i no treballant al bar.

Afegeix que la resolució té efectes desproporcionats, compte tingut que no només suposa el pagament d'una multa sinó també la suspensió del pagament de la prestació econòmica derivada de la situació d'incapacitat temporal iniciada el 08/07/2020 a comptar des del 16 d'abril de 2021.

4.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) es va oposar al recurs al·legant que la sentència apel·lada ha considerat provat que la part agent va treballar mentre estava en situació de baixa mèdica, sentència que està convenientment motivada.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La primera qüestió que cal destacar és que la part agent, en el seu recurs d'apel·lació -a l'igual que va fer a la demanda-, qüestiona els fets pels quals es va incoar el procediment per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) -i al mateix temps la interpretació que el Tribunal de Batlles ha fet de la prova per tenir-los per acreditats-, però no que a aquests fets resultin d'aplicació les conseqüències jurídiques que se'n deriven de l'aplicació de la norma (tot i que considera que aquestes conseqüències són desproporcionades).

En altres paraules, l'agent nega haver treballat mentre estava en situació de baixa per incapacitat, però no qüestiona que, en el supòsit que es produeixi aquest fet, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha de procedir a suspendre el pagament de la prestació per incapacitat i pot també imposar una sanció, si bé, com ja s'ha dit, qualifica aquestes conseqüències de desproporcionades.

Des d'aquesta perspectiva, la qüestió que es planteja en el present recurs és eminentment fàctica i de valoració de prova.

I l'altra qüestió que cal destacar és que al recurs d'apel·lació no es fa una crítica de la sentència, més enllà de dir que "no és ajustada a dret ni als fins que legitimen l'activitat administrativa", sense afegir cap altra consideració -seguidament es reprodueix el contingut de la demanda-, oblidant que l'objecte del recurs d'apel·lació és la sentència d'instància i que l'apel·lació requereix una crítica de la resolució judicial que es recorre.

En qualsevol cas, la sentència és encertada i fa una valoració correcta de la prova practicada, com seguidament s'analitzarà.

Tercer.- Com és de veure a les actuacions, la decisió de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'adopta perquè la parapública va considerar que la Sra. Águila, malgrat trobar-se de baixa mèdica, va efectuar una activitat professional al negoci Bar X., de titularitat de la Sra. Moliner. I s'arriba a aquesta conclusió perquè "en data 16 d'abril de 2021, a les 13 hores i 5 minuts personal adscrit a l'Àrea de Control Administratiu de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), es van personar prop del Bar X., i van constatar la presència de la titular administrativa d'aquest negoci, la Sra. Moliner, així com la vostra presència darrera la barra del negoci, servint i atenent als comensals que hi havia a l'establiment. Que mentre us trobàveu servint uns plats als clients del bar restaurant, us vau adreçar al personal de l'Àrea de Control Administratiu i els hi vau demanar si desitjaven prendre quelcom. Que el personal de l'Àrea de Control Administratiu us va sol·licitar una ampolla d'aigua per emportar que vostè vau lliurar personalment, i que va ser cobrada per la titular del negoci" (folis 112 i 97-98 de les actuacions).

Arribats a aquest punt cal recordar l'art. 41 del Codi de l'administració estableix que "Les dades contingudes en l'acte administratiu gaudeixen de presumpció d'exactitud. En cas de recurs, la prova de la inexactitud ha d'ésser aportada pel recurrent.". Doncs bé, aquesta presumpció d'exactitud no va quedar desvirtuada per la prova aportada per l'assegurada en el procés seguit davant el Tribunal de Batlles, compte tingut que la part agent únicament va aportar uns documents (foli 14 a 17 de les actuacions), tots ells de contingut idèntic, que es limiten a dir que qui el signa és client habitual del Bar X. i que declara no haver vist en cap moment a la Sra. Águila efectuar tasques de cambrera a l'esmentat bar, així com un altre document, subscrit per la titular del bar, Sra. Moliner, en el qual es diu que és amiga de la Sra. Solà i que no treballa ni ha treballat mai al seu negoci.

Però, d'una banda, totes aquestes proves van ser proposades per la part agent com a documentals, sense haver sol·licitat la testifical de les persones que els subscriuen, la qual cosa suposa que, com encertadament es recull a la sentència d'instància, que les manifestacions que s'hi contenen no han estat ratificats en seu judicial com corresponia. I, d'altra banda, de les manifestacions dels clients no es pot inferir que la Sra. Águila no estigués treballant el dia que la van veure els inspectors de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), i, pel que fa la manifestació de la Sra. Moliner, cal dir que també es persona afectada pels fets, compte tingut que, segons 240.1.g) de la LSS, constitueix infracció molt greu dels empresaris "Donar ocupació a una persona treballadora mentre es trobi en període de baixa per incapacitat temporal per al treball".

En definitiva, la prova practicada en via administrativa acredita que l'agent va treballar mentre estava en situació d'incapacitat, i aquesta prova no ha estat desvirtuada per la part agent en via judicial, per la qual cosa cal desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació interposat.

Quart.- A l'últim, no es pot considerar que la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) sigui desproporcionada, compte tingut que l'art. 240.3.c) de la LSS -pel qual es tipifica com a infracció molt greu "Realitzar activitats professionals durant el període d'incapacitat temporal, maternitat, paternitat o risc durant l'embaràs"- persegueix evitar el frau en la percepció de prestacions, sense que pugui ser qualificat com desproporcionada la conseqüència que la llei preveu per aquests casos.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Águila, contra la sentència del Tribunal Unipersonal de la Batllia de data 06/04/2022, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.