emissió de lletres de canvi acceptades i garantides amb hipoteca i un aval corporatiu; doctrina de l'aixecament del vel societari i doctrina de la responsabilitat solidària dels prestanoms. (5100509/2008)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant : Sevillano i Sainz

Procurador : Sr. Garzón

Advocat : Sra. Plana

Apel·lat : Salamanca

Advocat : Sr. Tejera

Apel·lat : Estany

Procurador : Sra. Manso

Advocat : Sr. Viñas

Apel·lat : Vilar

Apel·lat : Expósito

ORG_1

TSJC.- 0000492/2017 ORIGEN: 5100509/2008 - 00

NIG: 5300542120150004011

SENTÈNCIA 023-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per escrit del 19-03-2010, la representació processal de la societat Estany va formular demanda en judici verbal civil a tramitar pel procediment ordinari, en contra de les societats Sevillano i Sainz, Salamanca, ORG_3, i Expósito i Cano, demanant llur condemna solidària a satisfer-li la quantitat de 3.000.000.-euros amb els interessos legals generats a comptar del venciment de les canvials aportades i fins el seu efectiu pagament, fent imposició a les parts demandades de les costes judicials ocasionades.

Segon.- La representació processal de les societats Sainz i Sevillano es va oposar a la demanda, demanant la seva desestimació amb imposició de les costes a la part agent.

La representació lletrada de la societat Salamanca va demanar que es procedís com millor en dret escaigui.

La representació processal de la societat Expósito va demanar la íntegra desestimació de les pretensions de l'agent.

Les societats Cano i Vilar, van ser declarades en rebel·lia processal.

Tercer.- Les parts van replicar i duplicar, mantenint les seves posicions. Evacuats els tràmits de proves i de conclusions, el Tribunal de Batlles, en data 23-03-2016, va dictar sentència decidint :

"PRIMER.- Estimar la demanda formulada per la representació processal de la societat Estany contra les societats de dret andorrà Salamanca, Sainz, Sevillano i les societats de dret espanyol Cano, Vilar i Expósito, condemnant solidàriament a totes elles a satisfer a la primera la quantitat de 3.000.000EUR, juntament amb els interessos legals meritats per aquesta quantitat a comptar del dia 1 de juliol de 2008.

SEGON.- Expósitomnar en costes a les defenents, incloses les derivades d'advocat i procurador.".

Quart.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de les societats Sainz, i Sevillano, demanant la seva revocació parcial en el sentit d'absoldre-les de les pretensions formulades de contrari.

La representació lletrada de la societat Salamanca, també demana la seva revocació parcial en el sentit d'absoldre a les societats Sainz i Sevillano.

La representació processal de la societat Estany, demana la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la sentència apel·lada amb imposició a les recurrents de les costes de segona instància.

Les societats Cano, i Vilar, i Expósito no han presentat cap escrit de contesta a les conclusions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En data 24-07-2007, la societat Estany i la societat Salamanca van formalitzar una escriptura pública de compravenda (amb preu ajornat garantit amb hipoteca) d'una finca ubicada a Canillo, terme de Soldeu, "Prat X", constituïda de dues parcel·les contigües, pel preu global de 35.000.000.-euros.

Quedant pendent de pagament l'import de 3.000.000.-EUR, la societat Salamanca va emetre dos lletres de canvi acceptades per la societat Estany per import respectiu de 2.000.000 i 1.000.000.-euros.

A més a més, el pagament es va garantir amb una hipoteca, i les societats espanyoles Cano, Vilar, ORG_4, van aportar la seva garantia mitjançant un aval corporatiu en relació a les lletres de canvi.

Aquestes no van ser honorades per manca de provisió de fons per part de la societat Salamanca i és així que la societat agent ha interessat la condemna solidària de les defenents al pagament del rossec deutor, petició acceptada íntegrament pel tribunal.

Segon.- Les societats recurrents s'alcen en contra de la idea que haurien utilitzat a la societat Salamanca SL únicament amb el propòsit d'eludir la seva pròpia responsabilitat en l'operativa d'autes, ja que consideren que cap responsabilitat tenien, ni podien tenir en dita operativa de tal manera que no hi havia res a eludir ni res a amagar, perquè la promoció immobiliària en qüestió, era quelcom aliè a elles.

Sostenen que el tribunal ha fet una errònia aplicació de la Doctrina de l'aixecament del vel societari i de la doctrina de la responsabilitat solidària dels prestanoms.

Argumenten que la fidúcia existent en el present cas ho és exclusivament per ostentar la qualitat de soci, i no per realitzar l'operació immobiliària per compte d'un altre ; que la diferent personalitat jurídica de la societat andorrana Salamanca SL, qui va realitzar el negoci jurídic d'autes, i de les societats espanyoles ORG_3, Cano, i ORG_4, és real i no és cap aparença, pantalla o ficció ; que les tres societats de dret espanyol amb personalitats jurídiques diferents, s'han posat de comú acord per constituir o més aviat adquirir la societat de dret andorrà Salamanca, SL, i a fi i efecte d'obtenir-ne un guany ; que es tracta d'un contracte de societat, i qui realitza la nova activitat econòmica projectada és la nova societat constituïda a tal efecte, que té personalitat jurídica pròpia i distinta de la dels seus socis ; que no pot existir cap error, engany o confusió en la identitat dels socis que pugui afectar al negoci jurídic, perquè el negoci jurídic amb qui es fa sempre i en tot moment és amb la societat que té una personalitat jurídica pròpia diferent i independent de la dels socis ; que es va exigir l'aval solidari dels beneficiaris finals i no es va demanar l'aval solidari dels socis aparents, les societats Sainz I Sevillano, i el fet d'existir la relació fiduciària entre el soci aparent i el beneficiari final no ha portat una pèrdua de garanties de cobrament del deute ja que els 3 avals solidaris objecte del present plet justifiquen que no hi ha hagut voluntat "d'engany" al creditor, i que el mateix ha sigut coneixedor de la situació des del primer moment ; que és Salamanca qui va emetre una lletra que va resultar impagada al seu venciment i són les tres sòcies reals - ORG_3, Cano i P.I.- que es varen constituir com a avaladores a l'exclusió de Sainz SA i Sevillano,SL ; que aquestes darreres ostentaven fiduciàriament la condició de sòcies, però no eren prestanoms de cap negoci i no van donar en cap moment l'aparença front tercers de que s'estava contractant amb elles ; que el contracte de fidúcia que tenia per únic i exclusiu objecte que siguin les titulars legals i nominatives d'una part de les participacions de la societat Salamanca SL, però no van rebre cap mandat per adquirir cap terreny en nom propi ; que Salamanca i les seves dues sòcies Sainz SA i Sevillano,SL, no van actuar com a prestanoms de les societats espanyoles, perquè no eren les societats espanyoles les que feien aquella operació immobiliària, sinó que només feien unes aportacions de capital i constituir la societat Salamanca.

D'altra banda defenen que si ha existit un frau, el que s'hauria defraudat seria la normativa administrativa sobre inversions estrangeres, però no pas els creditors, perquè fossin quins fossin els socis de la societat Salamanca, SL, l'operació sempre hauria estat realitzada per la societat andorrana Salamanca, SL. amb personalitat jurídica distinta de la dels seus socis.

En darrer terme, no accepta l'afirmació del Tribunal que no s'ha provat que Salamanca tingui una activitat real i que només va servir per una actuació puntual quan cap de les parts havia aixecat aquest argument i que no s'ha pogut practicar cap prova al respecte, generant indefensió, i finalment, que Salamanca és una societat amb una activitat promotora habitual i real però que va ser víctima de la crisi "del totxo".

Tercer.- La resolució del present afer passa per unes consideracions jurídiques generals tota vegada que s'hi presenten de manera barrejada dues nocions que cal precisar, que són d'una part la figura del prestanoms i de l'altra la teoria de l'aixecament del vel societari.

Pel que fa a la figura del prestanoms, i degut a certes particularitats dels País, la primera essent la prohibició o limitació pels estrangers de desenvolupar una activitat econòmica a Andorra (veure sobre l'origen molt antic d'aquestes prohibicions "la Coutume d'Andorre" de Jean-Auguste BRUTAILS pàgina 168 i 175), es va difondre la figura del prestanoms que permet a un agent econòmic, via un contracte de fidúcia, dur a terme i beneficiar-se d'un negoci a traves d'una persona, el prestador, que apareix de cara a l'exterior com el titular d'aquest negoci.

Front a aquesta figura, la jurisprudència andorrana, sigui en l'època preconstitucional (veure per exemple STM n° 26 del 20-12-1979 i n° 346 del 03-06-1991) sigui en la postconstitucional (veure per exemple STSJC 144/07 del 29-11-2007), ha vingut afirmant de forma repetidíssima que en aquells casos on apareix una persona que només ostenta la titularitat formal i una altra que és el real subjecte actiu de dret, els dos són solidàriament responsables en front dels tercers de bona fe que no coneixien l'existència de la relació fiduciària i que, per tant, no han de suportar les conseqüències de l'aparença creada pels participants al pacte de fidúcia.

Pel que fa a l'aixecament del vel societari, es tracta d'una doctrina vinculada a la institució de la persona jurídica. Aquesta darrera té com a objecte, a traves d'una ficció jurídica, i per permetre un millor desenrotllament de les activitats econòmiques, una limitació de la responsabilitat dels socis. Però no es pot abusar d'aquesta ficció i la mateixa no pot portar a encobrir un frau qualsevol. És una qüestió d'abús de la personalitat ja que aquesta no es pot fer servir per crear una pantalla o una ficció total. Tal aixecament del vel s'imposa quan existeix una confusió de personalitats o de patrimoni, o en cas d'abús o de frau, i aleshores de la ficció jurídica.

Si bé és tracta de dues nocions diferents, es poden trobar reunides en la pràctica (veure STSJC 68-04 del 23-09-2004) que diu:

«És cert que pertoca als Tribunals anar més enllà de l'aparença contractual i aixecar el vel que pot a vegades disfressar la veritable relació contractual, com quan es tracta d'un prestanom.».)

Sobretot, aquestes dues nocions es fonamenten sobre consideracions essencials comunes que són restablir la realitat de les relacions contractuals i impedir que els legítims drets d'un creditor es vegin malmesos de qualsevol manera pel fet d'haver existit una aparença que ha permès que es dugui a terme cert negoci jurídic que no es correspon a la realitat, impedint també que un dels participants d'aquesta aparença pretengui escapar de les responsabilitats que davallen del negoci en qüestió.

Un altre exemple, el trobem en la STSJC del 09-06-2005 n° 2512 del llibre que motivava :

«A més a més en tota operació fraudulenta, com la d'exercir una activitat mercantil prohibida sota la titularitat fictícia d'un prestanom, s'ha d'aixecar el vel de la persona jurídica, com aquest tribunal ha tingut oportunitat de declarar-ho, i més concretament en la seva sentencia núm. 149 del dia 24 de novembre de 1994, per a evitar que des de la seva aparença i ficció, es puguin frustrar responsabilitats contretes per alguna de les persones que físicament la integren. Per tant s'ha d'anar més enllà de la situació jurídica aparenta de les societats o entitats a les que la Llei confereix personalitat jurídica pròpia, per a eludir l'abús de la seva independència o dit altrament, el mal ús de la personalitat. Aquesta interpretació jurídica constitueix la resposta escaient i necessària per evitar l'abús, la mala fe, la impunitat, sobre la base d'invocar personalitats diferents, realment integrades per les mateixes persones. Per conseqüent tots els arguments al·legats per la part recorrent relacionats a l'existència de dues personalitats jurídiques diferents, la societat A. d'una banda i el Sr. Michel Ange S. d'altra banda, han d'ésser denegats a raó d'aquesta unicitat i total confusió d'interès establerta entre la societat i el seu únic soci.

Quart.- En el present cas, el projecte immobiliari que sustenta tota l'operació d'autes va fracassar, i la societat Salamanca no va poder fer front al crèdit amb garantia hipotecària que havia contret prop de l'entitat bancària ORG_2. Aquesta va instar un plet que va donar lloc a una transacció judicial en la qual les parts declaren que :

"...la societat Salamanca SL i els reals propietaris de la mateixa han manifestat a ORG_2, ORG_0 la seva impossibilitat de fer front al pagament, atenent l'actual situació conjuntural i econòmica del mercat i la difícil situació patrimonial i financera per la que passen també els seus socis i reals propietaris"

En efecte, no és discutit i queda acreditat en autes que la societat Salamanca SL està participada per les societats Sainz SA, i Sevillano, en un percentatge del 58% i del 42% respectivament, i que Sainz SA deté el 67% de Sevillano SL.

També queda acreditat que les dues societats en qüestió eren sòcies fiduciàries en mèrits dels corresponents contractes de prestació de serveis i de fidúcia signats amb les societats espanyoles ORG_3, Cano I ORG_4 en els quals es menciona que Sainz SA intervé com a gestora de Salamanca i de Sevillano.

En els mateixos contractes les societats espanyoles són designades com "los beneficiarios económicos y reales de Salamanca.".

Ha quedat acreditat també que les tres societats espanyoles detenien el 100% de la societat Salamanca a traves de les fiduciàries.

Ara bé, en el seu escrit de contesta les societats ara apel·lant van explicar que directament per Sainz SA i a través de Sevillano va accedir a realitzar de prestanoms per les referides societats espanyoles per contornar les restriccions sobre les inversions estrangeres.

No obstant això, defensen que aquesta situació no comporta automàticament mala fe ni la voluntat d'evitar responsabilitat front a tercers.

Però, en aplicació dels principis exposats en el Fonament anterior, aquest plantejament no es pot acceptar.

En efecte, la confusió d'interessos entre totes les societats defenents és palesa. I ens trobem en front a la vegada d'un entramat societari i d'una interposició de prestanoms. La pantalla existeix, es tracta de la societat Salamanca, i les seves sòcies, les ara apel·lant, tenen finalment els mateixes accionistes persones físiques, els Srs. Escudero i Tur.

És, per exemple, Sainz SA que va representar Salamanca per l'obertura del compte prop de l'entitat ORG_2, designant a aquest efecte el Sr. Escudero.

Contràriament al que sostenen ara les parts apel·lants, sí que són les societats espanyoles les que feien l'operació immobiliària i en eren les reals beneficiàries.

No és cert que la fidúcia es limitaria a ostentar la qualitat de soci quan el fet d'intervenir pel compte d'un tercer ha permès la realització d'aquesta operació immobiliària. Les societats Sainz SA i Sevillano foren la porta d'entrada perquè els reals beneficiaris de l'operació puguin adquirir el terreny a traves de Salamanca.

Com el correu electrònic del Sr. M. del 08-08-2008 (foli 1085) ho deixa entreveure, potser que la seva societat Sainz SA no fa en principi de prestanoms però, pel que fa a l'operació que ens interessa, sí que va acceptar assumir aquest rol "para dar servicio o unos clientes suyos que querían invertir a Andorra".

Així, vulguin o no les societats Sainz SA i Sevillano, el seu rol no ha quedat limitat a la fidúcia al benefici de les societats espanyoles. Sense la seva intervenció en qualitat de fiduciàries de les societats espanyoles beneficaries de l'operació immobiliària no s'hauria pogut dur a terme la compra del terreny d'autes el preu del qual queda finalment parcialment impagat.

Cinquè.- Poc importa que en el present cas no només s'està buscant la responsabilitat del beneficiari real final a traves de l'aixecament del vel i de l'esborrament del prestanoms, sinó que s'està buscant també la responsabilitat de les societats que van servir de pantalla i de prestanoms.

En efecte, com dèiem en la nostra sentència 232/12 del 29-01-2013 : "...les hipòtesis de responsabilitat solidària, corresponen al creditor l'exercici del ius variandi, ço que li permeten optar per demandar a qualsevol dels titulars, administratiu o real del negoci, o ambdós, estant perfectament constituïda la litis en aquests casos.".

Així les coses, tots aquells que han participat al muntatge que permet al final que el creditor es vegi privat dels seus drets n'han de suportar solidàriament les conseqüències.

Potser, no es tracta d'un pla destinat inicialment a enganyar al venedor però sí que es tracta d'un muntatge destinat a defraudar la Llei andorrana sobre les inversions estrangeres i que permet a unes societats estrangeres pilotar una operació d'inversió a Andorra que resulta finalment perjudicial al venedor.

De fet, les societats Sainz SA i Sevillano reconeixen que són socis aparents i que l'incompliment de Salamanca envers Estany és indiscutible, però no volen admetre que sense la seva intervenció la compravenda amb frau de llei al benefici de les societats espanyoles no s'hauria pogut realitzar i la situació d'impagament parcial del preu no es donaria, puix hem de constatar que els beneficiaris reals finals de l'operació no fan front tampoc a les seves obligacions contractuals deixant només en front de la venedora les societats andorranes que han participat al muntatge.

Al respecte, no es pot sostenir que el creditor no ha perdut cap garantia de cobrament del deute ja que el resultat de l'operació és que part del preu queda impagat i que les societats espanyoles no se'n estan fent càrrec, situació que no es donaria si les societats fiduciàries no haguessin permès l'operació.

Sainz SA i Sevillano van indicar en autes que degut a la situació econòmica de Salamanca, aquesta no va poder fer front al pagament del preu, però la seva situació econòmica és en realitat la de les dues societats que detenen el seu capital i que actuaren com a fiduciàries de les societats espanyoles, reals compradors.

D'altra banda, no és cert que les societats apel·lants no s'han pogut explicar sobre la qüestió de la manca d'activitat real de la societat Salamanca tota vegada que ja en la demanda es demanava l'aixecament del vel societari recordant la jurisprudència al respecte, i que en l'escrit de contesta es van oposar a aquesta argumentació afirmant que cadascuna de les tres societats (Salamanca, Sainz SA i Sevillano,SL) era una societat independent amb una activitat pròpia ("com es demostrarà en el moment oportú" vg foli 298). A més, van argumentar de manera detallada sobre aquesta qüestió en el seu escrit de conclusions, intentant demostrar que sí que Salamanca tenia una activitat pròpia.

Per tant, era en les seves mans proposar la pràctica de proves destinades a demostrar la realitat de la seva activitat fora de l'operació immobiliària d'autes, i la indefensió que denuncien no existeix.

En tot cas, com bé ho posa de relleu el Tribunal, tal prova d'una activitat de Salamanca fora de l'operació d'Autes no s'ha aportat.

No és cert tampoc que hauria quedat establert que la societat venedora coneixia el muntatge i que l'havia acceptat.

De fet, apareix que, en un primer temps, en el seu escrit de petició a citació, dita societat només volia demanar en contra de la seva compradora directa i aparent, la societat Salamanca, però que després d'haver tingut coneixement de l'escrit del 01-12-2018 mitjançant el qual el Sr. Escudero, actuant en nom propi i en representació de la societat Sainz SA, exposava que no era més l'administrador de la societat Salamanca i informava que les societats Sainz SA i Sevillano, ostentaven el 100% de Salamanca, la part agent va decidir demandar també en contra d'aquestes dues societats també així com en contra de les societats espanyoles, reals beneficiaries finals.

Per tant, i per tot l'exposat, és amb raó que el tribunal va procedir a l'aixecament del vel societari de la societat Salamanca, SL i va estendre la responsabilitat solidària d'aquesta als seus socis, les societats Sainz SA i Sevillano.

Sisè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes judicials d'aquesta alçada a la part recurrent vençuda (arg Codi 7,51)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de les societats Sainz SA, i Sevillano, SL en contra de la sentència del Tribunal de Batlles, en data 23-03-2016 que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR a les societats Sainz SA, i Sevillano, SL, les costes judicials de segona instància.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-