**** (0047/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA

TSJC-047/07

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 24 de maig de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Alfaro va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda laboral contra la societat Soriano, en reclamació de les quantitats de 1.774,80 EUR en concepte de salaris base pendents; de 276,36 EUR en concepte d'hores extraordinàries; de 311,34 EUR en concepte de vacances pendents; de 765,60 EUR en concepte de compensació econòmica, tot amb els interessos legals corresponents; i en indemnització de danys i perjudicis, a acreditar en període probatori.

II.- La societat Soriano no ha comparegut i fou declarat en rebel.lia processal.

III.- Per sentencia de data 12 de desembre del 2006, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Soriano a pagar al Sr. Alfaro, l'import de 1.639,73 EUR amb els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, així com a pagar les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Alfaro ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que va aportar tots els documents del quals disposava per tal d'acreditar la seva relació laboral, lliurant una relació detallada acreditant tots els extrems de la relació laboral mantinguda amb l'empresa defenent; que la contrapart va decidir lliurament de no personar-se per davant dels Tribunals i per tant va renunciar a fer us del dret de contradicció, no podent-se imputar a la part demandant el fet que la documentació aportada en el present plet només ho fos de forma unilateral; que l'incompliment de les obligacions que pesen sobre la part defenent estant suficientment establertes, i es injust, sense protegir abusivament els interessos de la contrapart, i conferir-li un veritable privilegi degut a la seva absència en el litigi, denegar la reclamació de les hores extraordinàries; que respecte al pagament dels interessos del préstec i de la garantia bancària, en cap moment el Sr. Alfaro va introduir en fase de conclusions una reclamació nova havent estat aquesta reclamada amb anterioritat i degudament acreditada en elm període probatori, formant part les despeses generades per la garantia bancària dels danys i perjudicis que sol·licita la part agent.

II.- Resulta de l'extracte de punts de vellesa de la CASS, que el Sr. Alfaro fou contractat, al final del mes de desembre del 2005 o a l'inici del mes de gener del 2006, per la societat Soriano, en qualitat de pintor. Per carta del dia 2 de març del 2006, el treballador va rescindir el contracte mitjançant un preavis de 10 dies. En tràmit d'apel·lació la part recorrent només critica la resolució impugnada pel que fa al desestiment de les seves demandes en concepte d'hores extraordinàries i de danys i perjudicis.

III.- Es un principi cabdal en el dret processal, que la part que reclama ha de justificar les seves pretensions. El Sr. Alfaro aporta en autes, per assentar la seva petició en concepte d'hores extraordinàries, uns fulls que va omplir ell mateix, pels mesos de desembre, gener i febrer treballats pel compte de l'empresa Soriano. Els referits documents no poden ser considerat com una prova de les pretensions de l'actor, atès que d'una banda, han estat redactats unilateralment pel treballador, i que d'altra banda, estan en contradicció, al menys pel que fa al mes de gener del 2006, amb el butlletí de salari, lliurat per l'empresa i firmat per conformitat pel Sr. Alfaro, en el qual no consta cap hora extraordinària. El silenci de la part adversa, encara que pugui correspondre a una mena d'acceptació, no permet tanmateix valorar proves que no gaudeixen de la mes mínim valor probatori. Per tant, si en raó de la rebel.lia processal de la part adversa, els Tribunals poden ser menys rigorosos en la valoració de les proves aportades per l'actor, això no vol dir que tot s'ha d'acceptar. En el present cas, no tant sol existeix una contradicció entre els documents emesos unilateralment per la part demandant i un altra document objectiu, sinó àdhuc que no existeix el mes mínim element que vingui acreditar l'autenticitat dels mateixos documents, com testimonis o tota altra prova. En conseqüència s'ha de confirmar la resolució apel·lada sobre aquest punt del litigi.

IV.- En canvi, si que s'ha d'estimar el recurs del Sr. Alfaro respecte als danys i perjudicis ocasionats per la manca de pagament del salari per part de l'empresa. En el seu escrit de demanda el treballador va exposar que la manca de cobrament del salari va deixar-lo en situació de descobert bancari el que va originar la contractació d'un préstec bancari per tal de poguer fer front a les despeses familiars imprescindibles, com el lloguer del pis, les quotes d'assegurances, l'escolaritzacio dels nens. Per tant el Sr. Alfaro va sol·licitar que l'empresa sigui condemnada a satisfer tant les comissions bancàries que corresponguin a aquesta operació, com els interessos que s'hi refereixin , a acreditar en període de proves. Es desprèn del documents aportats en autes en el moment processal escaient, pel Sr. Alfaro, que la seva família, a conseqüència del no pagament del salari per part de l'empresa, va anar malament a nivell econòmica, i que el préstec bancari d'un import de 3.500 EUR, corresponent mes o menys a 2 mesos de salari, que el treballador ha hagut de contractar, troba la seva origina en la situació de dificultat generada pels incompliments salarials de l'empresa. Essent doncs l'empresa responsable dels danys i perjudicis patits pel treballador, la mateixa ha d'indemnitzar aquest darrer de les conseqüències danyoses sofertes pel mateix resultant dels seus incompliments contractuals. S'ha doncs de condemnar la societat Soriano a satisfer al Sr. Alfaro la quantitat de 222,10 EUR corresponent als interessos i comissions del préstec sol·licitat, i la quantitat de 83,60 EUR corresponent a les comissions trimestrals de la garantia bancària sol·licitada per a garantir l'embargament preventiu instat, així com tots els altres interessos i comissions que devenguin tant del préstec com de la garantia bancària, fins al total pagament de les quantitats reclamades.

V.- L'estimació encara que sigui parcial del recurs del treballador imposa, atès el caràcter laboral del procediment, de posar les costes processals de segona instància a càrrec de la part recorreguda.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_4;

Reformar la sentencia del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 12 de desembre del 2006, en el sentit de condemnar la societat Soriano a satisfer al Sr. Alfaro la quantitat de 222,10 EUR corresponent als interessos i comissions del préstec sol·licitat, i la quantitat de 83,60 EUR corresponent a les comissions trimestrals de la garantia bancària sol·licitada per a garantir l'embargament preventiu instat, així com tots els altres interessos i comissions que devenguin tant del préstec com de la garantia bancària fins al total pagament de les quantitats reclamades.

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions.

Condemnar a la societat Soriano al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.