CASS. INVALIDESA PER MALALTIA.SS-001-1/98

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 99-14 DE 17 DE MARÇ DE 1999

CASS. INVALIDESA PER MALALTIA. Classificació de la invalidesa en el grup I, ja que no hi ha incapacitat per a l'exercici de qualsevol activitat laboral.

Ponent: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 30 de juny de 1998 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Tejera contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la que sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 31 d'octubre i 27 de novembre de 1997, i el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II, en lloc del grup I que se li havia atorgat.

2n.- En considerar-se agreujat l'agent amb aquesta resolució, va presentar recurs d'apel·lació en data 20 de juliol de 1998, el qual fou formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 7 d'octubre següent. Mitjançant el seu recurs, l'agent reprodueix la seva petició de que li sigui atorgada una pensió d'invalidesa-malaltia del grup II, que considera procedent en base als informes mèdics que consten a les actuacions.

3r.- Del recurs d'apel·lació formulat per la part actora se'n va donar trasllat a la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 27 d'octubre de 1998, en que sol·licita que es desestimi el recurs, ja que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- El dia 29 de gener de 1999 tingué lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar allò més adient a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Tal com ja ha declarat aquesta Sala en diverses sentències relatives a supòsits de fet anàlegs al que ara s'examina, la resolució del present recurs d'apel·lació ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'Aplicació núm. 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.

D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida.

Tercer.- El dictamen pericial que consta a les actuacions posa de relleu que l'interessat pateix una moderada insuficiència respiratòria per enfisema pulmonar secundari a tabaquisme, que necessita tractament permanent de broncodilatadors i corticoteràpia. Presenta igualment una lumbàlgia crònica amb moderada rigidesa lumbar, sense radiculopatia associada, un possible inici de polirenitis dels membres inferiors, sense conseqüències funcionals, i hemorroides internes cròniques.

Conclouen els experts que aquestes patologies impedeixen al Sr. Tejera tot tipus d'activitat laboral que comporti un esforç intens, així com tot treball en ambient tancat i que comporti contacte amb material altament al·lergogen, com és el cas de les moquetes i catifes. L'avaluació de la incapacitat segons el barem de Padovani pot xifrar-se en un 59%, deixant de banda l'element professional que no resulta pròpiament aplicable en el cas de la invalidesa malaltia.

El contingut d'aquest informe condueix a la conclusió de que l'interessat no es troba incapacitat per a qualsevol activitat laboral, com exigeix l'article 2n. del Reglament d'aplicació núm. 18 per al reconeixement del grup II de la invalidesa malaltia, encara que certament no podrà seguir realitzant el seu treball anterior de venedor de catifes, que es desenvolupa enmig de materials de caràcter al·lergogen, com posen de relleu els perits. Així resulta de la qualificació com a moderades de la insuficiència respiratòria i de la rigidesa lumbar associada a la lumbàlgia que pateix l'agent. Aquesta circumstància determina necessàriament que la invalidesa ha de ser classificada dins la primera categoria de les previstes en el precepte abans esmentat.

En conseqüència, la sentència impugnada resulta plenament ajustada a Dret, per la qual cosa ha de ser desestimat el recurs d'apel·lació que formula la part actora.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Tejera contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 30 de juny de 1998, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.