Contracte de finançament TSJC 0373/13

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-373/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la "Bernat" va formular demanda de segrest del vehicle Camió ORG_0 model 1935, matrícula andorrana XXXX i d'embargament preventiu sobre tots els béns del Sr. Álvarez a fi de garantir el pagament de la suma de 7.574,40.-euros, import que l'agent afirmava que el defenent havia deixat a deure a la seva mandant del total de 24.000.-euros que aquesta li va prestar per la compra del vehicle citat, més altra quantitat que es tingués a bé fixar per a interessos i costes.

Per Aute de data 27-02-2009 es va decretar l'embargament preventiu sobre els béns del Sr. Álvarez suficients per a garantir el pagament de la suma principal de 7.574,39.-euros, més altres 1.364 euros assenyalats prudencialment per interessos i costes.

II.- Per escrit de data 23-03-2009, la representació processal de la "Bernat", va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra del Sr. Álvarez, demanant que es condemnés al demandat a pagar-li la quantitat de 7725,87.-euros amb els interessos legals corresponents, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'Advocat, de Procurador i de pèrits.

III.- La representació del Sr. Álvarez va oposar-se a la demanda interposant una exceptio doli i demanant la seva desestimació, amb imposició de les costes.

IV.- Per Sentència de data 25-09-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Que estimant substancialment la demanda interposada per la Bernat contra el Sr. Álvarez i desestimant l'exceptio doli interposada per aquest darrer en relació a la primera, ha de condemnar i condemna el Sr. Álvarez a satisfer a l'agent la suma de 7.712,47.- EUR amb les previsions realitzades en el III Considerant in fine, més els interessos legals devengats per la suma de 6,921,04.- EUR des del dia de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades inclosos honoraris d'advocat i de procurador.".

V.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Álvarez demanant la seva revocació dictant-se una altra desestimant la demanda, imposant les costes de primera instància a l'adversa i sense fer especial condemna en costes de segona instància.

La "Bernat" demana la seva confirmació amb imposició de les costes a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer greuge que fonamenta el recurs és que la sentència impugnada ha vulnerat els seus drets constitucionals a un procés degut i a la defensa tot i basant-se sobre una errònia valoració de les proves. Argumenta en essència que: 1) l'informe pericial no és conforme amb el mandat ja que el pèrit no va mantenir cap reunió amb la representació del Sr. ENTITY_5; 2) el pèrit ha tingut una percepció subjectiva i incomplerta de la documentació; 3) no s'ha pres en consideració tota la documentació aportada en autes; 4) el primer jutjador no ha contestat a totes les seves argumentacions tècniques i 5°)s'havia d'ordenar un informe complementari per aclarir les consideracions del pèrit i la documentació aportada.

És pacífic que en data 11-12-2003, per finançar el vehicle camió MERCEDES BENZ model 1935 matrícula XXXX, les parts van atorgar un contracte de finançament en virtut del qual la "Bernat" va concedir al Sr. Álvarez un préstec per un import de 24.000.-euros reembossable mitjançant 60 quotes de 630,90.-euros(a excepció de la primera i de la última quota) entre el 31-01-2004 i el 31-12-2008, amb reserva de domini i penyora mobiliària sobre el vehicle venut.

En data 26-04-2005, el Sr. Álvarez i la mateixa Bernat van atorgar un altre préstec pel finançament d'un camió, reembossable mitjançant quotes mensuals de 994,76.-euros.

Fins al mes de juny del 2007, el prestatari va pagar juntament les dues quotes mensuals però a partir d'aquesta data els avaladors del segon préstec van pagar les quotes d'aquell darrer i el Sr. Álvarez va tornar a pagar només les del primer conveni.

L'objecte del present plet rau en les reclamacions de la part agent en el marc del préstec del 2003 ja que aquesta ha afirmat que, a partir del mes de desembre del 2007, el prestatari ha deixat de pagar les quotes (salvat una) mentre que el Sr. Álvarez ha sostingut que en realitat havia pagat a la societat un total de 61.590,56.-euros en virtut dels dos contractes i que només adeutava 791,43.-euros.

Nogensmenys, l'informe pericial realitzat a instància del defenent va concloure que es pot afirmar que queden pendents de pagar 11 quotes per un import total de 7561,25.-euros, confirmant així les asseveracions de la societat actora.

El primer argument emprat per la part recurrent per a combatre dit informe és que el pèrit no va mantenir cap reunió amb ella.

És cert que el pèrit, Sr. Ferreras, no s'ha reunit amb les parts a cap moment de les seves operacions. Però, es tractava d'una pericial tècnica basada en l'estudi de la documentació comptable aportada en autes per tal de determinar si els pagaments fets pel defenent a la part agent ho eren en mèrits del préstec del 11-12-2003. Dita documentació era suficient per a complir la missió.

Cap element permet afirmar que el pèrit va fer una apreciació subjectiva de la documentació quan al contrari apareix que va analitzar tots els documents de manera molt acurada i raonada, seguint una metodologia lògica i rigorosa.

Aquesta documentació va ser aportada de manera contradictòria en autes. El pèrit ha remès un dictamen provisional el qual va donar lloc a les observacions que les parts van considerar oportunes, i en l'informe complementari, el pèrit va contestar a les qüestions i observacions de la part defenent i complementar el seu dictamen.

Per conseqüent, la part agent no ha sofert cap indefensió ni cap privació substancial del dret de defensa ni cap vulneració d'un dret fonamental.

En aquest ordre d'idees, la part agent posa de relleu que el Tribunal Unipersonal no ha contestat a totes les seves argumentacions tècniques.

Però, el dret a obtenir una decisió fonamentada en dret no comporta l'obligació pel jutge de contestar a tots els arguments de les parts. En el present cas, la sentència impugnada va contestar indirectament a les crítiques fetes al treball del pèrit ja que va fer una anàlisi detallada del dit treball, motivant les raons fent que s'havia d'acceptar el resultat de l'informe pericial.

La part recurrent sosté que no s'ha pres en consideració tots els documents però ressurt al contrari que el pèrit va analitzar, creuar i filtrar tota la documentació.

En front de la nombrosa i desordenada documentació aportada en autes va seguir les vicissituds dels 60 rebuts de forma individualitzada per poder finalment establir una taula resum precisant per cada quota els documents que li corresponen i si ha quedat pagada o impagada.

Més concretament, insisteix la part recurrent en el fet que el pèrit no ha pres en consideració el seu document num. 1 consistent en una relació de pagaments que el defenent afirma haver realitzats. Però al contrari, ressurt de l'informe que el Sr. Ferreras va estudiar dit document realitzat unilateralment pel Sr. Álvarez i fins i tot va poder explicar que és erroni, contradit pels resultats obtinguts en els requeriments bancaris i inútils per reflectir el saldo real del deute ja que el defenent hi va incloure despeses bancàries, el que dóna lloc a errors.

Encara més, en relació amb aquells càlculs del defenent, el pèrit precisa : " així mateix, el defenent indica pel període compres des de l'inici de contracte fins a juny 2006 un total de 30 pagaments mitjançant rebut domiciliat a X., SA quan, en realitat els pagaments han estat únicament 18 ja que la resta de documents de X., SA corresponen a retorns posteriorment pagats per altres medis".

De la mateixa manera, no pot afirmar la part recurrent que el pèrit no ha considerat els seus documents números 2 a 4 del seu escrit de proposició de proves, consistents en 4 talons de punys, un xec bancari i un càrrec en un compte bancari, puix de manera molt clara, el pèrit explica com aquests documents s'han filtrat i creuat amb els extractes bancaris i els 60 documents de lletres i rebuts.

Pel que fa als documents dels quals pretén el Sr. Álvarez que no s'han valorat correctament apareix però de l'informe i de dits documents que:

el document 48 no es pot considerar com un rebut acreditatiu de pagament d'efecte ja que ha resultant impagat per motiu de provisió insuficient, i el document 49 és el revés del 48.

els documents 50 i 51, corresponen al pagament d'una quota que el pèrit va comptabilitzar.

els documents 94 i 95 corresponen a l'anvers i al revers d'un retorn d'un efecte amb venciment al 31-05-2008, i el document 96 a un xec de data 12-06-2008, el pèrit exposant clarament que és exclusivament l'efecte que s'ha de deduir del saldo pendent, no podent el xec també ser imputat al pagament de la mateixa quota.

Pel que fa al document obrant al foli 472, es tracta d'un document de rebut emès en data 20-08-2007 per la societat demandant per un import de 3.267.-euros en concepte "devolucions quotes octubre i desembre del 2006".

Força és de constatar amb el primer jutjador que aquest document va ser aportat desprès l'informe provisional.

En tot cas, aquest document també va ser analitzat pel pèrit i ressurt de les seves constatacions que de cap manera aquest document estableix que la demandant hauria cobrat dues vegades la quota de desembre del 2006 com ho pretén la part defenent.

En efecte, aquesta darrera ha afirmat que dita quota va ser pagada en metàl·lic quan al contrari el pèrit precisa que ha pogut establir que va ser pagada mitjançant xec del X., SA.

Per conseqüent, aquest rebut no desvirtua les conclusions del pèrit i el Tribunal Unipersonal no havia de prendre- ho en consideració per rebaixar el deute.

Finalment, és innegable que havent la part agent justificat el seu crèdit i els impagaments a través de la justificació del préstec, del pla d'amortització i dels rebuts, pertocava al defenent provar que s'havia alliberat de les seves obligacions, però no ho ha fet i tampoc ha desvirtuat les conclusions de l'informe pericial.

Llavors, un informe comptable complementari era del tot inútil.

II.- El segon motiu del recurs del Sr. Álvarez és en relació a les costes de primera instància ja que segons ell, el fet que l'import finalment acordat a la part demandant sigui substancialment més baix del reclamat havia de portar a acordar-li la no condemna en costes.

Però, en consideració a la demanda inicial per un import de 7.725,87.-euros rebaixada a l'import de 7.712,47.-euros i finalment estimada per aquest últim import, es tracta d'una estimació més que substancial i és amb bon criteri que el Tribunal unipersonal ha aplicat el criteri del venciment objectiu.

III.- El recurrent manifesta en tercer lloc que existia una iusta causa litigandi i que no escau la seva condemna en costes de segona instància.

Però, la desestimació íntegra del recurs determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

És cert que a títol d'excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga al jutge la facultat declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a l'import de les costes. Això pot ocórrer quan es pot determinar si per exemple era raonable i justificada l'oposició dels defenents a la demanda, és a dir, si tenien un motiu que justifiqués la defensa, la iusta causa litigandi.

En el cas d'autes, entenem que no existeix cap element justificant una excepció a la regla general d'imposició de costes.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Álvarez i CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 25-09-2013 en tots els seus pronunciaments; IMPOSAR al Sr. Álvarez les costes processals de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-