Accident esquí, manca de responsabilitat de l'estació (161/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-161/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 24-3/2011, instades pel Sr. Morillo contra el Sr. Badía i les societats "N., S.Benitez" i "Benitez, S.Benitez", en data 6 de juny de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que desestimant íntegrament la demanda principal interessada pel Sr. Morillo contra el Sr. Badía així com contra la societat mercantil andorrana per accions "N., S.Benitez" i la companyia "Benitez, S.Benitez", ha d'absoldre i absol lliurement als darrers de tots i cadascun dels pediments efectuats en llur contra pel primer. Tot això amb imposició al demandant de les costes d'aquest plet causades als defenents, segons preveu el II.- Considerant".

II.- El Sr. Morillo ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Morillo s'alça contra la Sentència de la instància pels motius següents: els seus testimonis no eren parcials; el Tribunal a quo no tenia en consideració l'escrit de la Sra. S.; el dia de l'accident, la visibilitat i la meteorologia no permetien una visibilitat correcta i per aquella raó va xocar contra les balises de fusta; va colpir amb el turmell contra el cable que sostenia una valla -no senyalitzada i situada en una zona molt ventosa- desprès de fer una baixada d'uns 25-50 metres; duia ulleres de ventisca degut a les condicions climàtiques del moment; les valles no es veien; l'adversa hauria hagut de tancar la pista davant la manca de visibilitat; existia iusta causa litigandi.

II.- El Sr. Morillo va interposar demanda en responsabilitat contra el Sr. Badía i les societats "N., S.Benitez" i "Benitez, S.Benitez" per raó de l'accident, amb resultat de lesions, que va patir el demandant vers les 10:00 hores del dia 6 de febrer de 2009, a la pista "Gibert" de l'estació d'esquí Mena. El Sr. Benitez considera responsables els defenents, tota vegada que la filera de fustes contra la qual va xocar, no estava senyalitzada i que, a més, les condicions atmosfèriques durant el dia del sinistre, aconsellaven el tancament de la pista. L'Hble. Tribunal de Batlles ha desestimat totalment la reclamació formulada, doncs entén que l'agent no havia adaptat el seu esquí a les circumstàncies del moment ni demostrat l'existència d'una situació de perillositat particular.

III.- La solució que dóna l'Hble. Tribunal de Batlles, molt ben fonamentada, en fets i dret, ha de ser confirmada.

Trobem als folis 33 i 34 de les actuacions, les fotos de l'indret on es va produir l'accident. Segons l'apel·lant, el sinistre va tenir lloc a la pista "Gibert", concretament a uns 25-50 metres més avall del punt de sortida (folis 46 i 99), contra els paravents de fusta que es troben al seu marge esquerra, sentit descendent. El Sr. Benitez ha explicat que degut a la mala visibilitat i a la neu concentrada al peu de l'esmentada renglera de fustes, no va advertir la seva presència i la seva bota va complir violentament contra el cable d'acer horitzontal que subjectava les balises. Aquesta barrera, anomenada paravent, té per funció retenir la neu i també permet delimitar físicament la pista vermella "Gibert" -que fa 43 metres d'ample i una pendent del 20% (foli 107)- amb el carril del teleesquí adjacent (folis 42, 70-73 i 128). Les fotos dels folis 70-73 són particularment il·lustratives dels llocs, perquè hom s'adona que la renglera de constant referència -que és paral·lela a la pista per on davallava el Sr. A.- segueix el traçat de les pilones del teleesquí que duu a la "Gibert". Per tant, fins i tot admetent una visibilitat molt reduïda el dia de l'accident -qual cosa analitzarem seguidament- la maniobra escollida pel Sr. Benitez, consistent en creuar "Gibert" transversalment vers el carril del teleesquí, constituïa una opció perillosa, tota vegada que no podia ignorar la configuració de l'indret, doncs a banda que no se'ns explica com va arribar a la part més alta de la pista (telecadira, teleesquí ...), cosa que permetria determinar el seu coneixement de la zona, és inverossímil que no advertís la presència de les pilones i dels cables del repetit teleesquí que es troben molt a prop dels paravents i li permetien orientar-se degudament.

En tot cas, si resulta ser cert que les condicions climàtiques eren tan dolentes (neu, torb i boira), pertocava al recurrent extremar "les precaucions, reduint la velocitat per evitar accidents clarament previsibles, més quan ell mateix reconeix que esquiava habitualment en aquella estació i doncs era coneixedor de les tanques", com conclou el M.I. Tribunal de Corts que va arxivar la querella criminal formulada pel Sr. Benitez (foli 56). En efecte, l'esquí és un esport de risc que ha d'assumir la persona que decideix lliurement la seva pràctica. Això no significa que cal absoldre sistemàticament l'estació, tota vegada que aquesta esdevé responsable quan el resultat danyós esdevé previsible segons la diligència d'un bon pare de família. Les condicions climàtiques adverses (torb, neu, gel ...) a les pistes d'esquí no constitueixen res d'excepcional al Principat i per tant l'esquiador s'ha de preparar a aquestes eventualitats, adaptant la seva velocitat i comportament a les seves capacitats personals i a les condicions del terreny i del temps. No es pot exigir a l'estació que protegeixi tot el domini esquiable i menys en el lloc d'autes (força ample i de pendent moderada), on no s'aprecia, de visu, cap situació de perill evident. A més, si resulta ser cert que les balises eren totalment colgades de neu, no s'entén com es podien senyalitzar, ni com es podia ferir el recurrent. Segons les fotos dels folis 33 i 34, els paravents apareixen visibles, doncs semblen tenir una alçada aproximada d'un metre, no essent tampoc provat que eren totalment colgats de neu durant el matí del greu accident.

És cert que hi ha discrepàncies entre les parts sobre la visibilitat durant el matí del dia 6 de febrer de 2009. En efecte, un socorrista que va intervenir en l'evacuació del Sr. Benitez va declarar que aquesta era de 10-20 metres (foli 128), l'estació l'avalua en més de 100 metres (foli 116), mentre que els testimonis de l'apel·lant afirmen -vagament- que no era bona (respostes 7, folis 158 i 160; i foli 132). Això no obstant, figura a les actuacions (foli 35) una foto que hauria pres la família del recurrent aquell mateix dia. Un examen mínimament acurat de la prova documental, permet apreciar la presència de les pilones i dels paravents (fins i tot de la muntanya del fons), de manera que una actitud prudent hauria permès evitar l'accident. Per finalitzar, l'informe meteorològic d'aquell dia (foli 111) tampoc permet concloure en una situació climatològica especialment complicada que justifiqués el tancament de la pista, tota vegada que, a les 8:00, el vent era nul, sense que disposem de més dades objectives sobre les hores posteriors, prova que competia aportar al Sr. Benitez

IV.- La desestimació del recurs suposa la condemna del recurrent a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 6 de juny de 2012; CONDEMNAR el Sr. Morillo a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.