**** (0285/06)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-285/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 24 de maig de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 17 de maig del 2004 la representació processal de la societat ORG_0 va formular demanda contra el Sr. Pulido, argumentant que el demandat havia ocupat un terreny de la seva mandant, destruint el mur que separava la finca "P. de la R." propietat d'aquest de la finca "Casa V. " propietat del Sr. T. , creant a més amb aquesta actuació una confusió sobre el lloc a on es trobava el límit entre les dues finques. Per aquesta raó, sol·licitava que es declarés el domini exclusiu de la societat T. S.A. sobre la parcel·la de 8.15 m2 de la finca "P. de la R." descrita en l'escriptura pública de divisió de la finca de data 16 d'octubre del 2003, es fixés l'afitament del terreny propietat de ORG_0 en la franja assenyalada pel mur de separació entre les dues finques que obrava en l'escriptura pública de compraventa de data 31 d'octubre del 2001 de la finca "P. de la R." i que es condemnés al Sr. Pulido a reposar a les seves costes el citat peu de mur, i al pagament de la totalitat de les costes judicials.

II.- La representació processal del Sr. Pulido va contestar la demanda en data 14 de juny del 2004, negant haver ocupat la finca propietat de ORG_0, ja que sabia que el terreny que aquesta reivindica era propietat de la demandant i negant igualment haver destruït el mur que separava les dues finques. Pel contrari, admetia que es portés a terme l'atermenament sol·licitat, però assenyalava que el límit entre les propietats no es trobava al lloc a on el demandant deia sinó damunt d'una freixera existent entre elles i no sota d'ella.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- En data 30 d'octubre del 2006 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència estimant parcialment la demanda formulada per ORG_0, fixant els límits de les propietats "P. de la R." i "Casa V. " en la línia assenyalada amb les lletres B,C i D en el plànol que acompanyava l'escriptura de compravenda de data 31 d'octubre del 2001, declarant ensems el domini exclusiu de la societat ORG_0 sobre la parcel·la objecte del present litigi fins el límit assenyalat, desestimant les demés pretensions de la demandant i sense fer especial pronunciament respecte de les costes judicials.

V.- Contra la Sentència d'instància formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_0 i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar al demandat a reposar a les seves costes el mur de pedra que separava les finques dels litigants o a abonar-li la suma de 1.940 euros, que era el cost de la seva reposició d'acord amb el pressupost adjuntat a les actuacions.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal del Sr. Pulido, sol·licitant igualment la seva revocació parcial en el sentit de revisar els límits assenyalats en la Sentència d'instància d'acord amb el que indica el perit topògraf Sr. Cañete en l'informe elaborat en data 5 de febrer del 2007 que adjunta a l'escrit de recurs, o, subsidiàriament, que es porti a terme una nova inspecció ocular d'acord amb les consideracions del citat perit.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de ORG_0 discrepa de la decisió de la Sentència d'instància en quan considera que el mur que existia entre les propietats "P. de la R." i "Casa V. " va ser enderrocat pel Sr. Pulido.

És cert que, tal com defensa el recurrent, quan l'any 2001 la societat ORG_0 va adquirir la finca "P. de la R." existia un mur que separava les dues finques, ja que així ho ha posat de relleu tant el Sr. Benítez , antic propietari de la mateixa (foli 127 en relació al 97), com el seu fill Pulido (foli 129 en relació al 99), com el Sr. Cañete , topògraf que va fer els plànols que s'adjunten a l'escriptura de compravenda de l'immoble. És cert també que no es discuteix que en aquest moment aquest mur no existeix. És cert també que possiblement el més interessat en enderrocar el mur seria el Sr. T. si s'hagués demostrat que volia fer seva la parcel·la propietat del recurrent, però ni ORG_0 ha provat que el demandat volgués apropiar-se d'aquest terreny, ni menys encara que hagi derruït el mur.

D'altra banda, els testimonis que han declarat a les actuacions tampoc resulten decisius per tal d'acreditar el que manifesta la demandant, així el Sr. Daza encarregat de l'obra de ORG_0, manifesta que sols van enderrocar la part del mur confrontada amb l'edifici bastit a la finca, però no l'altre (foli 125 en relació al 93), però el testimoni d'un empleat de la recurrent no és suficient per acreditar les seves manifestacions, atesa la seva vinculació laboral amb aquesta. Per un altre cantó, el Sr. Benítez afirma al respondre a les preguntes que se li fan que va ser ORG_0 qui el va enderrocar, però no precisa si el va destruir tot o sols una part i el demandat afirma que ell no ho va fer.

En definitiva, els litigants donen versions contradictòries sobre qui va enderrocar el mur i cap de les dues troba recolzament en altres proves que la seva paraula, de tal manera que, corresponent al demandant la càrrega de provar els fets en els què fonamenta la seva demanda, cal concordar amb l'Hble. Batlle i confirmar la Sentència recorreguda, ja que una condemna no es pot fonamentar en meres probabilitats.

II.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

III.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs d'apel·lació la representació del Sr. Pulido, manifestant que, com estava convençut de que el pèrit topògraf que va fixar els límits entre les dues finques, el Sr. Cañete , va cometre un error al establir-los, va demanar-li una revisió del seu informe i aquest en va emetre un de nou el 5 de febrer del 2007 en el qual reconeixia que es va equivocar, ja que no va tenir en compte una servitud de rec que desconeixia, de tal manera que, tenint en compte aquest fet i comparant el seu plànol amb l'elaborat pel Sr. Villalba calia fer una petita rectificació en la línia que separava les finques que aniria seguint en el seu últim tram el tub de rec esmentat amb una diferència de aproximadament 1,10 cm.

Malgrat els arguments del recurrent, la documentació aportada en aquesta alçada no pot ser admesa de cap manera, ni tampoc els seus arguments, ja que en tràmit d'apel·lació no és possible introduir qüestions noves, ni modificar el plantejament de la demanda i la contesta, ja que això comportaria una desprotecció per la part adversa que no podria aportar proves per demostrar la falsedat d'una pretensió que no hauria estat objecte de debat. El Sr. T. en cap moment va discrepar de la fixació dels límits feta pel perit topògraf pel fet d'existir una servitud de rec, sinó que el que afirmava era que el límit de les finques es trobava per damunt d'una freixera existent entre les dues propietats i així ho va declarar al contestar a la demanda i en la inspecció ocular portada a terme per l'Hble. Batlle i no s'ha acreditat que la servitud de rec i la freixera tinguin cap relació i no és fins el moment que aquest argument queda totalment desvirtuat que fa menció d'una variació del límit seguint una servitud de rec, sense que a més es pugui saber perquè és aquest el límit entre les finques quan una servitud no és més que un dret real en cosa aliena.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats tant per la representació de la societat ORG_0, com pel Sr. Pulido contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 d'octubre del 2006 que CONFIRMEM íntegrament, imposant a cada recurrent les costes del seu recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.