Lesions per imprudència.- Narració dels fets.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència.- Responsabilitat civil. (0038/95)
- Resolució
- Sentència · 15/11/1995
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 47/1995
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1995:47
- Recurs
- 38/95
- Ponent
- Yves Picod
- Magistrats
- Yves Picod
- Àrea
- Penal
- Descriptors
- IMPRUDÈNCIA LESIONS PER IMPRUDÈNCIA PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA BATLLE BATLLE INSTRUCTOR
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos interposats per Miró, la ORG_2, Elías i la Companyia d'Assegurances ORG_0, i ha confirmat la sentència del Tribunal de Corts que condemna Miró i Elías com a autors responsables d'un delicte major de lesions per imprudència. La sentència estableix que Miró i Elías van actuar de manera negligent en la manipulació d'un Cabestrant, cosa que va provocar lesions greus a un treballador. El tribunal també ha confirmat la responsabilitat civil de les empreses contractades i de la Companyia Asseguradora corresponent. Les parts recurrents hauran de pagar les despeses del recurs.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Yves Picod
SENTÈNCIA 48-95 DE 15 DE NOVEMBRE DE 1995
Lesions per imprudència.- Narració dels fets.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència.- Responsabilitat civil.
Ponent: M.I. Sr. Yves Picod
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que en la present causa i rotlle el M.I. Tribunal de Corts va dicta sentència en data 28 d'abril de 1995 amb la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem com autors responsables d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal, fent-se aplicació de l'article 53, a Miró i Elías a la pena de DOS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, pena que quedarà indultada quan sigui ferma la sentència per aplicació del Decret de 14 de març de 1994 així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil es declaren ORG_4 i Viñas solidàriament responsables respectivament Miró i de Elías atès l'article 68 del Codi Penal i la Companyia d'Assegurances Segur Caixa solidàriament responsable amb ORG_4 i Isidre Manel R. per aplicació de l'article 67.
Condemnem els processats i els responsables civils més amunt esmentats a pagar a ENTITY_4:
-La quantitat de 2.000.000 de pessetes a títol de provisió sobre els perjudicis soferts a resultes de la ITT, IPP amb les seves conseqüències econòmiques futures de 350.000 Pts en reparació del perjudici estètic.
Deixem pel període d'execució de sentència la fixació dels perjudicis soferts arrel dels conceptes que han fet l'objecte de la provisió".
II.-RESULTANT: Que la defensa de Miró i la ORG_2, fonamenta el seu recurs de suplicació en els següents motius:
-Per no contenir la sentència la narració precisa del fet o fets que es considerin provats o no contenir fonamentació jurídica.(art.3.4).
-Per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència.
-Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència.(art.3.9).
Fa referència que no existeix cap element a la informació pericial que relacioni l'actuació del Sr. Miró, amb la causa principal o secundaris desencadenats de l'accident laboral arrel del que Puga sofrí lesions. Afegeix que Miró no va intervenir en la manipulació dels feixos de peces de parquet sinó que la referida manipulació la portava a terme el perjudicat i Elías, encarregat de la ORG_1 els quals situats a la plataforma de la camioneta, lligaven els feixos mentre que Miró es limitava a accionar el Cabestrant en la part alta de l'edifici. A més a més de sotmetre els empleats a una situació de risc, Elías en tant que encarregat responsable dels treballadors de ORG_1 permetia que els mateixos treballessin sense portar casc de protecció. En conseqüència demana l'absolució de Miró.
III.-RESULTANT: Que l'advocat de la Companyia d'Assegurances ORG_0 que assegura en responsabilitat civil l'empresa la ORG_2, fonamenta el recurs sobre una inexacta narració dels fets que es consideren provats i un error l'apreciació de la prova. Sosté que la tasca de subjectar els feixos al ganxo del Cabestrant mai podia ésser d'aquell que menava el monta-càrrega. El perjudicat i Elías eren els que donaven les instruccions a fi de que aquests fossin elevats. Considera que els elements que han portat a condemnar l'operari de l'empresa la ORG_2 han sigut la declaració de fallida i el parador desconegut del Sr. R.L.. Retreu que la sentència del M.I. Tribunal de Corts de no fer menció de la possible culpa del perjudicat Puga.
IV-.RESULTANT: Que la defensa de Elías fonamenta el seu recurs sobre un error en l'apreciació de la prova i en la violació de la presumpció d'innocència. Manifesta que Elías, no era l'encarregat de l'obra en la que es va produir l'accident. Afegeix que tampoc ha tingut en compte la sentència que el gruïsta, Miró veia perfectament des del lloc que manipulava la grua que a sota hi eren els Srs. Elías i Puga , havent pogut evitar l'accident si s'hagués abstingut de manipular la grua mentre hi eren els obrers a sota.
V.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal considera plenament encertada la responsabilitat penal dels dos encausats i solidàriament la responsabilitat civil de les empreses contractades i de la Companyia Asseguradora corresponent. Demana en conseqüència la confirmació de la sentència recorreguda.
VI.-RESULTANT: Que la defensa de la part civil sol·licita també la total confirmació de la sentència del tribunal de Corts, deixant pel període d'execució de sentència l'avaluació dels perjudicis. Fa ressaltar sobretot que els recurrents van fer abstracció d'una gran part del informe del perit. Afegeix que el Cabestrant era manipulat sota la responsabilitat del Sr. Miró i que l'encarregat de la fusteria Franco era el Sr. Elías que no va prendre les mesures de seguretat adequades.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que resulta dels autes i del peritatge que els paquets eren transports a l'obra amb una petita furgoneta i s'enfilaven fins a la quarta planta mitjançant un Cabestrant entre dos operaris de la fusteria Franco els recollien.
Que el Cabestrant era propietat de l'empresa que realitzava l'obra de fàbrica, la ORG_2 i manipulat per un dels seus operaris el Sr. Miró.
Que l'encarregat de la ORG_1 el Sr. Elías es trobava damunt de la furgoneta junt a l'accidentat el Sr. Puga tots dos preparant els feixos.
Que en pujar, uns paquets van rascar la façana perdent l'horitzontalitat i en inclinar-se'n d'un costat es van deslisar de la corda que els subjectava.
Que en trobar-se l'encarregat el Sr. Elías i el perjudicat damunt de la furgoneta preparant un altre feix de paquets sota la vertical de la pujada de la càrrega, un paquet va copejar en el cap del Sr. Puga, provocant a aquest últim ferides greus.
II.-CONSIDERANT: Que el tècnic nomenat per providencia del Batlle Instructor posa de relleu una causa principal en l'accident: eleva els feixos sense una subjecció ferma al ganxo del Cabestrant i dos causes secundàries: trobar-se els dos operaris en la vertical d'elevació de la càrrega i no fer servir casc de protecció.
III.-CONSIDERANT: Que el Tribunal de Corts va fer una narració objectiva dels fets, basant-se sobretot en el informe del tècnic.
Que per apreciar les responsabilitats va constatar sense violar la presumpció d'innocència les responsabilitats recíproques dels processats.
Que en efecte va subratllar de manera adequada que en qualsevol tasca realitzada amb l'ajut d'una grua o d'un Cabestany, la direcció de l'operació incumbeix al manipulador de la màquina i això sobretot quan els altres participants al treball no formen part de la seva empresa.
Que Miró devia ésser conscient de la perillositat de la maniobra executada ,tenint en compte que els feixos de fusta rascaven la paret quan pujaven i que els empleats de la ORG_1 es quedaven a sota de la càrrega sense portar a més a més tenir la mínima protecció que constitueix el casc protector.
Que per altra banda Elías tenia una posició de responsabilitat en l'empresa la ORG_1 i una autoritat sobre el seu jove company de treball.
Que per tant va cometre una negligència en no assegurar-se de que els feixos anaven ven lligats i en no exigir al seu company que s'allunyés de sota les càrregues o que dues un casc de protecció.
Que tenint en compte de les seves funcions subalternes, el perjudicat no va cometre negligència significativa, podent disminuir les responsabilitats essencials dels processats.
IV.-CONSIDERANT: Que en conseqüència els diversos motius de suplicació no poden prosperar.
Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
Desestimar els recursos interposats per Miró i la ORG_2 per una part i per altra part per Elías, així mateix per la Companyia d'Assegurances ORG_0.
Confirmar la sentència recorreguda en la present causa i rotlle dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 28 d'abril de 1995, en tots els seus pronunciaments.
Imposar les despeses del recurs als recurrents.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.