Menor de lesions doloses - Error valoraciód e la prova - (6000099/2020)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000087/2021 Núm. de Causa: 6000099/2020

SENTÈNCIA 3-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Águila

Advocada: Sr. Andrade

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-cinc de febrer de dos mil vint-i-dos.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 11 de novembre del 2021, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per un delicte menor de lesions doloses. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 11 de novembre de 2021 amb la següent part dispositiva:

DECIDIM

"Primer.- Condemnar a Águila com a autora d'un delicte menor de lesions doloses a la pena de DOS MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys i multa de VUIT-CENTS EUROS (800 EUR). A més, haurà d'assumir les despeses processals causades.

Segon.- En concepte de responsabilitat civil R. haurà d'indemnitzar a la C.A.S.S. en l'import de cent seixanta-vuit euros amb noranta cèntims (168'90 EUR) i a Serra en l'import de dos mil dos-cents cinquanta euros (2.250 EUR), solidàriament amb R., R. i D., d'acord amb el Considerant sisè".

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"que el 29 de gener del 2017, als volts de les 5 de la matinada, a la discoteca Tabola de La Massana, Águila es trobava amb un grup d'amics, entre els quals Tur, Campillo, i Mercader. Al local nocturn es trobaren amb Serra, amb qui havien tingut diferencies en el passat. A la matinada, prop de l'hora de tancament del local, i trobant- se al pis de dalt del mateix, R. feu caure C. d'un cop, i quan aquesta era a terra D., R. i Águila aprofitaren per propinar-li diversos cops de peu al cos.

De resultes dels fets d'autes C. patí una fractura del 6è arc costal dret, diverses equimosis a ambdues cuixes i erosions i eritemes, que requeriren d'antiinflamatoris i entre 21 i 30 dies per la seva curació, havent suportat un perjudici dolorós d'entre 1 i 1'5/7.

R. fou condemnada per Ordenança penal de 19 d'octubre del 2020 com a autora d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic i contravenció penal de lesions doloses, en el marc de la causa de guàrdia 486/2020.

Per raó dels mateixos fets, per Ordenança penal de data 17 de juliol del 2019, es condemnà a Tur, Campillo, Zapata, Serra i Mercader, com a autors del delicte menor de lesions que han requerit d'assistència mèdica per a la seva curació".

III.- RESULTANT: que contra dita resolució interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Águila, en el que sol·licita la revocació de la sentència objecte de recurs i l'absolució de la seva defensada, declarant- se d'ofici les costes processals.

Considera la defensa bàsicament que s'ha produït un error en la valoració de la prova de càrrec, tant perquè no es van tenir en compte certs testimonis, com que la seva defensa sempre ha negat haver participar en les lesions produïdes a Serra.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat, i entén que el Tribunal va efectuar una correcta valoració de la prova, tot sobre la base dels principis d'immediació i apreciació directa de la mateixa.

Interessa el Ministeri Públic la íntegra confirmació de la sentència objecte de recurs.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que impugna la representació de Águila la seva condemna com autora d'un delicte menor de lesions doloses que requeriren tractament mèdic per a la seva curació, al·legant l'error en la valoració de les proves.

Per la resolució de la impugnació plantejada hem de partir de que, encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que s'hagi de donar a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses.

En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de la dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la, si hagués declarat com a provat, basant-se en aquesta, quelcom diferent del que realment va dir el declarant, que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva, la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

Cap d'aquestes circumstàncies que permetrien modificar la valoració de les proves, concorre en el supòsit enjudiciat.

El Tribunal de Corts per a declarar provat que Águila va ser una de les persones que agredí a Serra, causant-li les lesions que consten la relació de fets provats, va disposar de les declaracions de la pròpia víctima, del seu germà Nogués i de la seva parella Mercader, els quals van declarar al judici oral i les seves declaracions van estar sotmeses als principis de immediació, oralitat, publicitat i contradicció, de forma que van adquirir la condició d'autèntiques proves de càrrec, tal com exigeix el Tribunal Constitucional ( Causa 2007-12-RE STC de 7 de novembre de 2012 i Causa 2013-38-RE STC de 3 de febrer de 2014).

Els tres testimonis van coincidir en declarar que la recurrent va ser una de les persones que van colpejar a Serra mentre era al terra, després de caure a conseqüència del cop al cap que li va donar Tur.

La part recurrent qüestiona la fiabilitat de la identificació que va fer la Sra. C. de la Sra. R. com a una de les persones que la van agredir per la manca de llum, però aquella va manifestar al judici que tot i que les llums de la discoteca estaven apagades va veure clarament a l'acusada perquè hi havia llums petites. La Sra. C., tot i no tenir-ne relació, coneixia de vista a la Sra. R., per tant, la possibilitat d'un error en la seva identificació ha de quedar descartat.

En relació als testimonis de Mercader i de Nogués, es qüestiona la seva credibilitat per la relació sentimental i de parentiu que, respectivament, tenen amb la víctima. Aquesta relació per sí sola no resta credibilitat als testimonis, quan precisament per la relació que tenien amb la Sra. R. estaven amb ella aquella nit i van poder ser testimonis de l'agressió i quan aquesta relació no es presenta com una causa raonable per imputar falsament a una tercera persona l'autoria d'una infracció penal. S'ha de tenir en compte que no es tracta d'ajudar una persona estimada a lliurar-se d'una imputació contra ella i que Serra no consta que tingués cap relació prèvia amb la Sra. R. en la què sustentar un motiu espuri per acusar-la falsament.

II.-CONSIDERANT: Que en relació als testimonis de descàrrec, els únics que van declarar al judici van ser Campillo, Tur y Zapata. Tots tres eren amics de la Sra. R. i les seves declaracions no es presenten amb capacitat per a qüestionar la seva participació en l'agressió a la Sra. C. Així, els dos primers, malgrat haver estat implicats en l'agressió i condemnats per ordenança penal, no van admetre al judici cap participació, i la Sra. M., com s'observa en la sentència, no consta identificada en el lloc dels fets, circumstància que plateja dubtes sobre la seva presència, amb independència de la possibilitat de que, encara que haguessin estat juntes tota la nit, la Sra. R. es pogués haver separat en algun moment i participar en la baralla.

En definitiva, la conclusió sobre la participació de la recurrent en l'agressió a la Sra. C. es sustenta en prova de càrrec, suficient i correctament valorada, ja que les conclusions obtingudes de les proves són el resultat d'una apreciació lògica i raonable de les mateixes, i, per tant, apta per enervar la seva presumpció d'innocència.

El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima.

III.-CONSIDERANT: : Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades a la recurrent.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació de Águila.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 11 de novembre del 2021 en la causa 6000099/2020.

3.- Imposar a la recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.