Inadmissió de la demanda de guardè i custòdia (0224/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-224/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 23 d'octubre del 2008 la representació processal del Sr. Badía va formular demanda de modificació del conveni regulador del règim de separació del 19 de juliol del 2005, aprovat per Sentència del 8 de febrer del 2007, contra la Sra. Blasco demanant que li fos atribuïda la guarda i custòdia de la seva filla menor N. i que es regulessin els corresponents contactes materno-filials.

II.- La Sra. Blasco va contestar a la demanda en data 6 de novembre del 2008, oposant-se a ella amb l'argument que no s'havien produït canvis substancials que justifiquessin l'atribució de la guarda i custòdia de la filla menor al seu pare.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 23 de juliol del 2009 va inadmetre la demanda promoguda pel Sr. Badía, sense efectuar especial condemna en costes.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Badía i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació, admetent la demanda formulada per la seva mandant i estimant-la, sense fer especial pronunciament ni sobre les costes de la instància, ni sobre les d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència que ara es recorre desestima la petició efectuada per la representació processal del Sr. Badía de que li sigui atribuïda de forma definitiva la guarda i custòdia de la seva filla N. en el fet que en el moment de presentar la demanda l'Hble. Batlle de Menors estava coneixent del cas, raó per la qual considera que s'estaven substanciant en paral·lel dos processos que versaven idènticament sobre la protecció de la nena i que calia mantenir el litigi prop de la jurisdicció de menors, decisió a la què s'oposa la part recurrent.

Per tal de donar resposta als arguments que la representació processal del Sr. Badía exposa en les seves conclusions, cal posar de relleu que l'article 2.4 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors dóna competència al Batlle de Menors per prendre mesures destinades a la seva protecció i en el mateix sentit l'article 32 LQA disposa la procedència de que aquesta jurisdicció les prengui per tal d'evitar les conseqüències que pot tenir per l'infant una situació de perill per la seva salut, seguretat o moralitat. D'altra banda, els articles 53 i 54 LQM disposen que la jurisdicció civil pot prendre també tota mena de mesures sobre educació i guarda dels fills en els processos de separació o divorci dels seus progenitors, fet que podria portar a entendre que les dues jurisdiccions poden prendre alhora decisions sobre la guarda i custòdia d'un menor en un moment determinat, amb el perill evident de que es poguessin adoptar mesures contradictòries, tenint en compte que el fet que l'actuació de la jurisdicció de menors complementi la de l'ordinària no vol dir que puguin ser simultànies.

En el cas present cal destacar que el fet que l'Aute dictat per l'Hble. Batlle de Menors en data 15 d'abril del 2009 hagi atorgat provisionalment al Sr. Badía la guarda i custòdia de la seva filla no impediria, en principi, que el Tribunal Unipersonal es pronunciés sobre la seva atribució definitiva. No obstant, per tal que aquest òrgan pogués prendre mesures respecte de la nena caldria que aquella jurisdicció hagués posat fi a la seva actuació per protegir-la, ja que, en cas que encara estigués coneixent del cas, o s'haguessin acordat mesures de seguiment de la decisió presa, caldria esperar el seu resultat per decidir una atribució que seria en principi definitiva, a menys que s'acredités que havien variat les circumstàncies en les què es va concedir, ja que en cas contrari tota l'actuació del Batlle de Menors destinada a esbrinar quina seria la mesura més adient per protegir a l'infant quedaria sense efecte i l'interès d'aquest ha de ser sempre prevalent.

II.- Per aquestes raons, la demanda que dóna origen al present procediment no es podia admetre en el moment en què es va formular, ja que la citació a judici del present expedient porta data de 23 de setembre del 2008 i el dia anterior el Servei de Policia havia posat en coneixement del Batlle de guàrdia la situació de perill en què podia trobar-se la filla dels avui litigants, comunicant-se aquest fet al Ministeri Fiscal i dirigint- se llavors les actuacions al Batlle de Menors, de tal manera que quan es va presentar la demanda davant del Tribunal Unipersonal el coneixement de la situació per part dels organismes corresponents de protecció de menors ja s'havia iniciat, precisament per iniciativa del Sr. Badía que repetidament recorre a diferents instàncies simultàniament per intentar que siguin estimades les seves peticions, encara que no s'hagués registrat al torn d'aquesta Batllia.

III.- Al·lega igualment la recurrent que és absolutament necessari i urgent que es prengui la mesura que sol·licita. No obstant, la menor està sota la seva guarda i custòdia en virtut del que disposa l'Aute de 15 d'abril del 2009, raó per la qual no es pot apreciar ni la urgència ni la necessitat al·legades. D'altra banda, la provisionalitat de la mesura és raonable, ja que en l'esmentada resolució s'ha acordat que la Direcció del Servei Social elabori un calendari de visites de la nena a favor de la seva mare del què s'ha de fer un seguiment per tal de valorar el seu desenvolupament, valoració que quedaria sense utilitat si ara es prengués una decisió definitiva.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs i atesa la naturalesa del procediment, no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Badía contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 23 de juliol del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.