Sentència de la Sala Civil sobre indemnització per accident de circulació i ITT

Sentència

Magistrats

Jaume TOR PORTA Vincent ANIÈRE Carles CRUZ MORATONES

SENTÈNCIA 000143-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000053/2025

Nig : 5300542120240000177

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00143

SENTÈNCIA 000143/2025

PARTS:

Apel·lant: ORG_4 SAU

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sra. Sarabia

Apel·lat: ORG_0 SA, i

Sra. Cañellas

Representant: Sra. Espada

Advocat: Sra. Soriano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Concepte d'ITT, pericial i costes

Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 25/01/2023, es va produir un accident de circulació en què es van veure implicats els vehicles Dacia, Logan 105 DCI matrícula XXXX assegurat prop d'ORG_4, SAU i Land Rover, model Range Rover matrícula XXXX assegurat prop de ORG_0. No es discuteix que la responsabilitat exclusiva de l'accident recau en el conductor del primer vehicle indicat i que a causa de l'accident, la Sra. Cañellas, ocupant del segon, patia una fuetada cervical. Resulta, tanmateix, incontrovertit que la companyia asseguradora del vehicle responsable accepta indemnitzar la reclamació articulada en concepte de pretium doloris i despeses mèdiques no cobertes per la CASS, no així, l'Incapacitat total temporal (ITT) que es reclama argüint que la Sra. Cañellas ja es trobava de baixa laboral per la malaltia que pateix (esclerosi múltiple) abans de l'accident.

2.- El 24/01/2024, la representació processal de la Sra. Cañellas i de la ORG_0, SA formulava demanda contra la companyia ORG_4, SAU sol·licitant es dictés Sentència condemnant-la a satisfer la quantitat de 7.468,77.- EUR a la Sra. Cañellas i 235.- EUR a la ORG_0, SA. Subsidiàriament, interessava que es condemnés la demandada a pagar l'import de 5.277,30.- EUR per la Sra. Cañellas i 235.- EUR per la companyia asseguradora demandant. Reclamava que els imports indicats s'incrementessin amb els interessos legals des de la data de l'accident i subsidiàriament a comptar de la data de la contesta a la demanda. Finalment, sol·licitava que la companyia demandada fos condemnada a pagar les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventualment perits que es poguessin ocasionar.

3.- El 22/03/2024, la representació processal de la companyia d'assegurances ORG_3, SAU contestava la demanda articulada, oposant-se parcialment a les pretensions de la part actora, sol·licitant es dictés Sentència estimant la demanda a alçada de 3.000.- EUR pel pretium doloris patit per la Sra. Cañellas i la quantitat de 85,82.- EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS. Per la resta (ITT i cost de l'informe pericial incorporat per la part actora) sol·licita la desestimació de la demanda, sense que s'efectuï especial pronunciament respecte de les costes ocasionades, considerant que existia justa causa de litigar.

4.- Seguit el procés pels seus tràmits, el dia 27/01/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar majoritàriament la demanda formulada per la senyora Cañellas i la ORG_0 SA contra ORG_1, ORG_2 representada a Andorra per ORG_4 SAU, i condemnar aquesta darrera a satisfer a la senyora Cañellas l'import global de 6.644,45 euros (ITT: 3.561,60 euros ; 3.000 euros en concepte de PRETIUM DOLORIS i 82,85 euros en concepte de DESPESES MÈDIQUES), import que augmentarà dels interessos legals a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda;

Segon.- S'imposen les costes processals i judicials a la part defenent, entre les quals l'import de 235 euros en concepte de pericial que la defenent haurà de satisfer a la part agent".

5.- La representació processal de la companyia ORG_3, SAU formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, en què si bé admet la responsabilitat en la causació de l'accident del seu assegurat, discrepa tant del reconeixement de la ITT com del pagament dels honoraris pericials. Considera que no hi ha lloc a la indemnització per ITT, ja que la demandant es trobava en situació de baixa mèdica per malaltia abans de l'accident i ho ha continuat estant posteriorment, de manera que no ha patit cap perjudici econòmic derivat dels fets. Així mateix, assenyala que la CASS no ha reclamat cap suma per incapacitat, només despeses mèdiques. Afegeix que l'informe mèdic de part, al qual la sentència atorga valor probatori, no acredita cap nova baixa derivada de l'accident. També critica que el tribunal d'instància no ha valorat les seves proves ni ha respost als seus arguments, i que ha aplicat un criteri erroni comparant la situació de la demandant amb la d'una persona jubilada o inactiva, quan aquesta es trobava de baixa mèdica laboral. Pel que fa als honoraris pericials, entén que no són reemborsables, ja que l'informe forma part de la gestió interna d'una asseguradora. Per tot això, sol·licita la revocació parcial de la sentència i que no es reconegui cap import per ITT ni pels honoraris de perit.

6.- La representació processal de la Sra. Cañellas i de la ORG_0, SA s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat sostenint que l'informe mèdic de la Dra. MASARDO acreditava una baixa de 120 dies derivada de l'accident, que va causar un empitjorament temporal de patologies prèvies. Recorda que l'informe no ha estat impugnat ni contradit per cap prova de la part contrària. Sosté que la indemnització per ITT no es limita a la pèrdua de guanys, sino que compensa les molèsties en els actes quotidians, segons jurisprudència reiterada. Afirma que la situació laboral de la víctima no exclou aquest dret. Quant als honoraris pericials, exposa que són recuperables quan han estat útils per al tribunal, com en aquest cas. L'article 356 del Codi de procediment civil recolza la seva inclusió en les costes. Per tot això, sol·licita la desestimació íntegra del recurs amb imposició de costes a la part recurrent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a valorar els pronunciaments adoptats per la Sentència d'instància respecte de la indemnització derivada de l'accident de circulació ocorregut el 25/01/2023.

La Sentència dictada per la Batllia fixa la indemnització en benefici de la Sra. Cañellas en l'import global de 6.644,45.- EUR imposant, tanmateix, a l'actora les costes ocasionades, concepte en què inclou el cost de la prova pericial (235.- EUR) que s'aportava amb l'escrit inicial.

En aquest sentit, reconeix una ITT de 120 dies derivada de l'accident, tot i que la demandant ja es trobava de baixa mèdica prèviament per esclerosi múltiple. Per això estableix que la ITT no es limita a la pèrdua de guanys, sinó que compensa les molèsties en la vida quotidiana, considerant que resultava aplicable encara que la víctima no treballés. En conseqüència, fixa una indemnització de 3.561,60 EUR per ITT, més 3.000 EUR pel pretium doloris i 82,85 EUR per despeses mèdiques. El tribunal també estima procedent el reemborsament de 235 EUR en concepte d'honoraris de l'informe pericial. Finalment, imposa les costes a la part demandada, incloent-hi advocat, procurador i perit.

La part recurrent s'alça parcialment contra aquest pronunciament discutint exclusivament el reconeixement d'una ITT i la condemna a satisfer les costes ocasionades entre les quals el cost corresponent a la prova pericial.

Segon.- Sobre la naturalesa i la indemnització de la incapacitat total transitòria (ITT)

Al·lega la part recurrent que la resolució impugnada incorre en error en reconèixer a la senyora Cañellas una indemnització per incapacitat total transitòria, essent que aquesta ja es trobava en situació de baixa mèdica per malaltia en el moment de produir-se l'accident i va continuar-hi després de la consolidació de les lesions. D'aquest fet infereix la recurrent la inexistència de perjudici patrimonial derivat de l'accident, per percebre la víctima les prestacions econòmiques corresponents de la CASS.

La incapacitat total transitòria (ITT) constitueix una categoria central en el marc de la responsabilitat civil derivada de danys corporals, i la seva funció no pot reduir-se exclusivament a la compensació del menyscapte econòmic que deriva de la impossibilitat temporal de desenvolupar una activitat profesional remunerada, sinó que també se li ha reconegut una dimensió extrapatrimonial, que respon a l'afectació de la funcionalitat vital de la persona i a la minva de la seva qualitat de vida en el decurs del procés de guarició.

Aquesta dimensió extrapatrimonial de la ITT es projecta sobre l'àmbit ordinari de la vida quotidiana de la víctima, i es concreta en les molèsties, incomoditats i restriccions derivades de la impossibilitat -total o parcial- de dur a terme els actes habituals que conformen el desenvolupament normal de l'existència, tant en l'àmbit personal com familiar. No es tracta aquí de reparar una pèrdua econòmica concreta ni tampoc d'indemnitzar un patiment d'ordre estrictament psíquic, sinó d'oferir una resposta compensatòria a la frustració funcional que sofreix la persona afectada en la seva esfera més elemental i essencial de la vida. La víctima de lesions que es troba en situació d'ITT no només deixa de treballar: deixa de conduir, de fer tasques domèstiques, de cuidar els seus fills, o encara de poder realitzar les activitats vitals quotidianes amb un confort mínim. Aquesta alteració de la seva rutina vital constitueix un perjudici real, que no pot quedar subsumit en el perjudici patrimonial estricte ni confós amb altres categories indemnitzatòries.

D'aquesta manera, el perjudici extrapatrimonial associat a la ITT ha de ser distingit clarament tant del perjudici de lleure, que s'orienta a compensar la pèrdua o disminució de la capacitat per a participar en activitats lúdiques, esportives o socials que la persona practicava abans de l'accident, com del perjudici moral, que es refereix a la dimensió emocional del sofriment, l'angoixa o el dolor derivat de les lesions. El perjudici extrapatrimonial de la ITT, en canvi, reposa en la incapacitat funcional objectiva i en la seva projecció sobre la vida corrent, sense necessitat de provar una afectació emocional específica ni una activitat d'oci concreta frustrada.

I aquesta concepció dual de l'ITT ha estat plenament assumida per aquest Tribunal. En efecte, ja en la Sentència de 27/03/2018 (rotlle TSJC-439/2017), sosteníem que "la incapacitat total transitòria correspon al malestar en els actes de la vida quotidiana experimentat per la víctima". I més precisa encara ha estat la Sala penal (Aute 108/2020, de 17 de desembre), indicant que "la incapacitat total temporal s'ha d'entendre com l'estat del ferit que no li permet realitzar les seves activitats habituals professionals, privades o de lleure, durant un període en el decurs del qual, per efecte de les cures, es desenvolupa una millora quina realització posava fi a aquest estat, essent l'estat de la víctima consolidat és a dir, no susceptible de millorar o deteriorar-se. L'incapacitat temporal comporta doncs un aspecte no econòmic, corresponent a la incapacitat funcional que pateix la víctima fins a la consolidació, i residint en l'obstacle a realitzar les actuacions diàries i habituals, essent aquest perjudici independent de l'existència d'una pèrdua de guanys i no inclòs en el pretium doloris, que indemnitza el dolor moral o físic".

En conseqüència, el recurs que articula la part recurrent parteix d'una concepció parcial de la incapacitat total transitòria (ITT), en tant que la vincula exclusivament a l'existència d'un perjudici patrimonial -que considera inexistent atesa la percepció de prestacions de la CASS per part de la víctima-, sense tenir en compte que la ITT també comprèn un component extrapatrimonial que cal també valorar a l'hora de fixar la indemnització corresponent. En aquesta eventualitat, i atès que la part recurrent en cap moment qüestiona l'import concret de la ITT fixada ni la seva base de càlcul, el principi "tantum devolutum quantum apellatum", impedeix revisar la quantitat establerta per la Batllia, i en aquesta eventualitat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació en aquest extrem.

Tercer.- Sobre la repercussió del cost de la prova pericial en el marc de les costes processals

La part recurrent qüestiona la decisió de la Batllia d'imposar-li el pagament del cost derivat de la prova pericial aportada per la part actora, al·legant que, tractant-se d'un informe elaborat per una companyia asseguradora per valorar el sinistre sofert per la seva assegurada, aquesta despesa forma part del tràfec intern ordinari de la companyia.

Aquest raonament, si bé trobava fonament en la nostra doctrina anterior, d'ençà l'entrada en vigor del Codi de Procediment Civil ja no resulta vàlid perquè el marc legal vigent ha establert una nova disciplina expressa d'abordatge d'aquesta qüestió. En efecte, l'article 356 del Codi de Procediment Civil disposa que les costes processals inclouen, entre altres, "els honoraris dels perits judicials i dels altres perits que han intervingut en el procés a instància de la part a favor de la qual s'imposen les costes processals". Aquesta previsió no fa distinció segons l'origen de la prova (pericial de part o judicial) ni tampoc atén a la finalitat de la pericial, sinó que estableix una regla objectiva basada en la imposició de costes.

En aquesta línia, el cost de la prova pericial s'ha de repercutir a la part vençuda, sense que puguem passar per alt que el seu contingut ha resultat decisiu per fonamentar la pretensió que s'articulava.

Per tot el que s'ha exposat, la decisió de la instància en aquest punt ha de ser confirmada, i el motiu d'impugnació articulat ha de ser desestimat.

Quart.- Costes

Atesa la desestimació del recurs articulat, escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per ORG_4, SAU contra la Sentència 5/2025 dictada per la Batllia el 27/01/2025 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.