CASS. SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia. Base de càlcul de la prestació en supòsits de pluriactivitat. S'ha d'haver complert el període de carència tant en la modalitat d'assalariat com de treballador per compte propi (2000017/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000017/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000079/2015

SENTÈNCIA 10-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pla

Representant: Sr. Téllez

Advocat: Sr. Calatayud

Apel·lat: Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS)

Representant: Sra. Conde

Advocada: Sra. Ruiz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000017/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Pla va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de data 17 de febrer de 2015, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 9 de desembre de 2014, que venia a substituir la de data 21 de novembre de 2014, per la qual i entre altres, es resolia atorgar a la part agent una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna de la categoria A grup II, calculada sobre la base de 4.013,64EUR.

2.- La sentència del 30 de juny de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Pla, en el sentit de determinar que la base de càlcul de la pensió d'invalidesa emprada per Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) era la correcta.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

els textos legals aplicables al supòsit d'autes són clars i sense llacunes, i contemplen expressament el supòsit de pluriactivitat, i no s'escau forçar cap interpretació de la norma ni sistemàtica ni integradora que sigui contrària al text literal de la mateixa.

la base de càlcul de la prestació econòmica en el supòsit de pluriactivitat ha de ser la resultant de sumar pel període de referència, les bases de càlcul com a persona assalariada i com a persona que realitza una activitat per compte propi.

la base de càlcul corresponent al Sr. Pla és de 5.735,42EUR.

4.- En la seva contesta de data 9 d'octubre de 2015, Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:

la interpretació integradora i sistemàtica efectuada pel Tribunal a quo no és contrària a la interpretació literal de la llei.

l'assegurat no justificava el període mínim de cotitzacions com a compte propi per tenir dret a la pensió d'invalidesa.

s'han de considerar les bases de càlcul del col·lectiu de compte propi sempre que es compleixi el requisit previst dels mesos de cotització, qual cosa no succeeix en el cas d'autes.

la base de càlcul en el supòsit concret és de 3.873,14EUR, revalorada a l'any 2014 en 4.031,64EUR.

subsidiàriament, si es considerés que s'ha de tenir en compte la base de càlcul de les persones que realitzen una activitat per compte propi, la pensió d'invalidesa s'hauria d'efectuar en dos pagaments, un corresponent al col·lectiu de persones assalariades, i l'altre al col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest recurs té un caràcter exclusivament jurídic, i consisteix en determinar, en el supòsits en què un assegurat està en situació de pluriactivitat en el moment del fet causant d'una invalidesa per malaltia comuna, si resulta exigible o no el període de carència que estableix l'article 167.2 de la Llei de la seguretat social, respecte de cadascuna de les activitats assalariada i no assalariada que desenvolupa l'interessat.

Convé recordar que, segons l'article 2.d) del Reglament regulador del càlcul de prestacions que llavors estava vigent, aprovat per Decret de 20 de gener de 2010, la pluriactivitat és la situació en la qual una persona desenvolupa una activitat assalariada i una activitat per compte propi.

Tercer.- Per a resoldre la qüestió debatuda, s'ha de partir del contingut dels articles 117 i 118 de la Llei de la seguretat social, que regulen les prestacions a què tenen dret, respectivament, les persones assalariades i les que realitzen una activitat per compte propi. En ambdós casos, es conté una referència als "requisits particulars exigits per cada prestació", cosa que remet al període de carència que contempla l'article 167.2 de la pròpia llei, el qual, en el cas del recurrent, comporta la necessitat d'haver cotitzat a la branca general durant noranta-sis mesos, ja que es troba comprès en la franja d'edat situada entre 50 i 64 anys.

L'aspecte més rellevant, als efectes d'aquest recurs, és que els articles 117 i 118 de la Llei de la seguretat social regulen per separat les prestacions corresponents a les persones assalariades i les que pertoquen a qui realitza una activitat per compte propi, cadascuna de les quals presenta característiques pròpies. En el mateix sentit, l'article 121 de la mateixa llei estableix una base de càlcul diferent, segons es tracti d'una o de l'altra modalitat d'afiliació, i l'article 105 també regula de manera específica la cotització de les prestacions que perceben els assalariats i els treballadors per compte propi.

Quart.- És, doncs, des de la perspectiva que ofereixen els preceptes anteriors que cal interpretar l'article 5 del Reglament regulador del càlcul de prestacions, vigent quan es van dictar els actes impugnats, el qual disposa que:

"En el cas que en el moment del fet causant una persona estigui en situació de pluriactivitat, o hi hagi estat durant el període de referència, la base de càlcul de la prestació econòmica serà la resultant de sumar, per al dit període de referència, les bases de càlcul com a persona assalariada i com a persona que realitza una activitat per compte propi, d'acord amb el previst en els articles anteriors".

D'això en resulta que, si les prestacions reconegudes a les persones assalariades i a les que realitzen una activitat per compte propi tenen la seva regulació específica, i en ambdós casos s'exigeix haver cotitzat durant un període mínim -en aquest cas de 96 mesos-, segons la remissió que tant l'article 117 com el 118 de la Llei de la seguretat social fan a l'article 167.2 de la mateixa, això ha de comportar que, per al reconeixement de les prestacions respectives, s'hagi d'haver completat per a cadascuna d'elles el període de carència que exigeix el darrer dels preceptes esmentats.

En definitiva, això suposa que l'aplicació de l'article 5 del Reglament regulador del càlcul de prestacions, relatiu al supòsits de pluriactivitat, requereix que s'hagi complert el període de carència exigit en cada modalitat d'afiliació, que resulta aplicable tant als assalariats com als treballadors per compte propi.

En conseqüència, en aquest cas, en què el recurrent només acredita 11 mesos de cotització com a persona que realitza una activitat per compte propi, i per tant no arriba en aquesta modalitat als 96 mesos que exigeix l'article 167.2 de la Llei de la seguretat social, s'ha d'aplicar la base de càlcul corresponent a les persones assalariades, ja que és en aquesta modalitat que es compleixen tots els requisits legalment establerts per percebre la prestació.

Procedeix, doncs, desestimar aquest recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Pla contra la sentència dictada el 30 de juny de 2015 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.