CASS. Regularitat d'una decisió d'alta laboral adoptada per la demandant. ( 0019/11)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0043-3/08 TSA: 075/10

S E N T È N C I A NÚM. 19-2011

PARTS:

Apel·lant: Canals Representant: Bernat Advocat: Álvarez

Apel·lada: CASS Representant: Escolano Advocat : Aguilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 de març de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0043-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-111, de 6 de juliol, va desestimar la demanda promoguda pel Sr. Canals i va declarar ajustades al Dret tant la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 5 d'agost de 2008 com la de 29 de setembre del mateix any, que desestimava el recurs administratiu interposat en contra.

Les resolucions indicades declaraven l'alta mèdica del Sr. M. amb efectes de l'11 d'agost de 2008 i la suspensió del pagament de les indemnitzacions per salari, sense reconeixement de invalidesa malaltia.

2.- La representació del Sr. M. interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que demana que es practica la prova documental consistent en l'expedient mèdic administratiu; també demana la revocació de la sentència i el manteniment de la baixa mèdica amb regularització dels pagaments i subsidiàriament el reconeixement d'un grau d'invalidesa tot això en raó dels informes dels seus metges tractants.

3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'oposa al recurs d'apel·lació considerant que les proves practicades palesen d'una banda la consolidació de les lesions de l'assegurat i d'una altra que no tenen abast invalidador, i remarca que les proves pericials i els mateixos informes de l'assessoria mèdica de l'entitat son prou clarificadors i més fonamentats que els aportat per la part agent, per la qual cosa demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

4.- El dia 24 de gener de 2011 ha tingut lloc la celebració de la vista oral quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El primer greuge que conté el recurs d'apel·lació consisteix en no haver-se practicat la prova que la demanda anomenaba documental público-privada, consistent en que la CASS aporti a la causa l'expedient mèdic-administratiu del Sr. M. a partir del dia 19 d'octubre de 2006.

Convé no oblidar que la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en el marc del control que exerceix sobre els assegurats que reclamen una prestació d'assegurança per invalidesa malaltia, no presta assistència mèdica sinó que es limita a apreciar l'estat de l'assegurat als efectes de valorar la disminució de la capacitat de guany i a aitals efectes, com esta bleix l'article 28 segon paràgraf del Reglament Tècnic, "està facultada per a emprar tots els parers mèdics i recollir tota la informació necessària".

La prova documental de la CASS, que consta als folis 55 i següents de les actuacions, es refereix precisament a aquell període de temps, i incorpora informes del ORG_0 (gener 2007) ORG_2 (juliol 2007) ORG_3 (juliol 2007) ORG_4 (octubre de 2006 i octubre de 2007) informe del Dr. Gascón (octubre 2007) i informe d'alta del ORG_1 (febrer 2008), que és la documentació clínica de que disposa la parapública, que és la que serveix de base, juntament amb els informes dels serveis mèdics propis, per apreciar l'estat de l'assegurat.

Per tant, no es pot afirmar que la CASS no hagi donat compliment a allò demanat en l'escrit de demanda, el que porta a la conclusió de que no s'ha produït la indefensió que fa valer la part apel·lant en el seu escrit per que ha tingut coneixement de l'historial mèdic del que disposa la CASS durant la primera instància; en conseqüència, no correspon accedir a la pràctica de prova demanada.

Tercer.- La petició principal del recurs d'apel·lació és la de que es mantingui la situació de baixa mèdica de l'assegurat i al respecte cal recordar que la baixa mèdica per les patologies del Sr. M. es produeix el 19 de novembre de 2006 i l'alta te lloc l'11 d'agost de 2008, és a dir, 21 mesos després i havent superat una operació que tots els informes mèdics valoren com de resultat positiu.

Tant és així que ni la Dra. Sainz ni el Dr. Badía -en els informes que l'agent aporta- no es refereixen en cap moment a la no consolidació de les lesions i tant l'informe de l'Assessoria Mèdica de la CASS (Dr. Sainz, que va visitar 11 vegades l'assegurat) com la prova pericial practicada (Dr. ENTITY_13)

asseguren, en la part del informes que respectivament consta als folis 77 i 100, que la patologia està estabilitzada.

Per tant, no hi ha cap raó per mantenir la situació de baixa mèdica i la sentència que ho entès així s'ha de confirmar amb desestimació de la pretensió formulada en el recurs d'apel·lació.

Quart.- La sol·licitud que formula amb caràcter subsidiari l'apel·lant és la de que se li reconegui una situació d'invalidesa malaltia del grau II, i es basa fonamentalment en l'informe de la Dra. Sainz, que diu (foli 22) que és tributari d'una invalidesa del grau II. El cert és que l'informe esmentat no explica com la patologia cervical i lumbar del Sr. M. (1944, de professió contable) afecta la seva capacitat física i l'informe del Dr. Badía (foli 23) parla de pinçaments a nivell lumbar i artrosi sense fer cap valoració de l'estat invalidant.

Pel contrari, l'informe del Dr. Sainz del servei mèdic de la CASS i ben coneixedor de l'assegurat, després d'avaluar la minva per les seqüeles discretes que pateix, i quantificar-les entre el 5 i el 15 %, considera que la única contraindicació que te és la d'aixecar pesos amb els membres superiors; d'altra banda, l'informe pericial, després d'analitzar amb detall tota la història clínica del Sr. M. i el resultat de la intervenció quirúrgica que se li va practicar el mes de febrer de 2008 conclou que presenta parestèsies que s'aguditzen i acaben en dolor al braç dret després de treballar en actitud de flexió cervical, i les quantifica en els mateixos termes que l'Assessoria Mèdica de la CASS.

En conseqüència s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Canals contra la sentència número 2010-111, de 6 de juliol, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.