POUP. Pla d'Ordenació i Urbanisme parroquial (0017/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: AD-0058-3/08 TSA: 62/08

S E N T È N C I A NÚM. 17-2009

PARTS:

Apel·lant: Badía

Representant: Tejera

Advocat: Herrera

Apel·lant: HBLE. COMÚ D’ANDORRA

Representant: Gutierrez

Advocat: Varesc

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Pombo

Advocat : Seco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d’Andorra la Vella, el 2 de març de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0058-3/08.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 18 de juny de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Badía contra el M.I. Govern i l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, en què s’impugnava l’acord adoptat per la Comissió Tècnica d’Urbanisme en la sessió de 26 de novembre de 2007, que havia declarat inadmissible per extemporani el recurs d’alçada interposat per la societat agent contra l’acord d’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia d’Andorra la Vella.

2n.- La representació del Sr. Badía va formular recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència, que va ser formalitzat davant d’aquesta Sala el 22 de setembre de 2008. Quant a l’extemporaneïtat del recurs d’alçada, l’apel·lant al·lega que el termini d’interposició d’aquest recurs finalitzava el 4 d’octubre de 2007, i que en aquesta data el va presentar o dipositar davant de Notari, de manera que va quedar constància fefaent de la seva voluntat d’impugnar el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial d’Andorra la Vella. Considera que cal comptar com a data d’interposició del recurs aquella en què es va dipositar el recurs davant de Notari, com a persona que gestiona un servei públic i que té funcions inequívocament administratives. Quant al fons, defensa que el terreny de la seva propietat situat a la unitat d’actuació PP-SUR-34 ha de rebre la qualificació de sòl urbà.

3r.- L’Hble. Comú d’Andorra la Vella va interposar igualment recurs d’apel·lació, en el qual sol·licita que es reformi la sentència del Tribunal a quo, en el sentit d’imposar les costes de la primera instància a l’entitat agent, ja que considera temerària la formulació de la demanda.

4t.- Cadascuna d’aquestes parts va contestar el recurs formulat per la contrària, i així ho va fer també la representació del M.I. Govern, que sol·licità la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

5è.- En l’acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos. En particular, la representació del Sr. M.P. va desistir del recurs d’apel·lació que inicialment havia interposat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Encara que el desistiment del recurs d’apel·lació interposat pel Sr. Badía estalviaria qualsevol pronunciament sobre el seu contingut, resulta necessari examinar les qüestions inicialment debatudes, amb la finalitat de poder valorar si procedeix la imposició de les costes del procés, tal com sol·licita la representació del Comú d’Andorra la Vella.

Com ja es va dir en la sentència d’aquesta Sala núm. 88-2008, de 19 de desembre de 2008, la qüestió central plantejada en aquest recurs consisteix en determinar si resulta o no ajustada a dret la declaració d’extemporaneïtat que va fer la Comissió Tècnica d’Urbanisme sobre el recurs d’alçada formulat per l’agent contra l’acord d’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia d’Andorra la Vella, i que va confirmar íntegrament la sentència del Tribunal de Batlles que es objecte d’aquesta apel·lació.

No es discuteix que el dia 4 d’octubre de 2007 finalitzava el termini per interposar l’esmentat recurs d’alçada. Ara bé, la part agent el va dipositar en aquella data davant de Notari, amb el requeriment de lliurar-lo davant de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, cosa que va tenir lloc el següent dia 5. La qüestió litigiosa versa, doncs, sobre els efectes que cal atribuir al dipòsit del recurs d’alçada davant de Notari.

Tercer.- L’article 112 del Codi de l’Administració és taxatiu en establir que les sol·licituds formulades pels particulars han de ser presentades a l’autoritat competent per a prendre la decisió d’acord amb les normes vigents i dins els terminis establerts. Aquesta disposició s’ha d’aplicar igualment quan es tracta de recursos administratius, que no són més que una modalitat específica de les sol·licituds formulades pels particulars davant de l’Administració, com ja ha declarat aquesta Sala pel que fa a l’article 113 del Codi, que es troba inclòs en el mateix capítol i secció que l’anterior.

D’altra banda, l’article 132 del mateix cos legal disposa que “quan un acte hagi d’ésser executat en una oficina pública, el termini expirarà l’últim dia a l’hora normal de tancament de les oficines, llevat del cas que s’estableixi altrament”.

De l’aplicació combinada d’aquests dos preceptes se’n desprenen dues conclusions. En primer lloc, que el recurs d’alçada havia de ser presentat a la Comissió Tècnica d’Urbanisme, com a òrgan competent per a resoldre’l, i en segon lloc que el termini per a fer-ho finalitzava l’últim dia hàbil, a l’hora del tancament de les oficines públiques.

En cap lloc es preveu la possibilitat de què el recurs sigui interposat vàlidament davant de Notari, de manera que les argumentacions de l’agent sobre aquest punt han de ser íntegrament desestimades.

D’altra banda, no es pot considerar aplicable en aquest cas l’article 113 del Codi de l’Administració, que invoca la representació de l’apel·lant. Segons aquest precepte “quan una autoritat es consideri incompetent per a entendre en una sol·licitud rebuda, la traslladarà a l’autoritat que consideri competent tot informant l’interessat d’aquest trasllat”. Ara bé, una cosa és que s’hagi produït un error en la qualificació del recurs, i això doni lloc a què es presenti indegudament davant d’una Administració incompetent per a resoldre’l, que és el supòsit que contempla l’esmentat article 113, i una altra ben diferent que s’utilitzi la via notarial per presentar el recurs, cas en què no es podrà tenir-lo per formulat fins que arribi a mans de l’Administració destinatària del mateix, segons l’article 112 del Codi. Resulta necessari remarcar que, en aquest cas, no hi havia dubte sobre quin era l’òrgan competent per conèixer del recurs d’alçada, i que la intervenció del Notari no va tenir altre objecte que el requeriment de què va ser objecte per tal de lliurar personalment el recurs “a qualsevol funcionari o empleat de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, al Ministeri d’Urbanisme i Ordenament Territorial”, com resulta de les actuacions.

En conseqüència, procedia desestimar íntegrament el recurs d’apel·lació interposat per la part agent.

Quart.- Pel que fa al recurs d’apel·lació de l’Hble. Comú d’Andorra la Vella, s’ha de remarcar que, com s’ha dit abans, no està legalment prevista la possibilitat de què un recurs administratiu dipositat per la via notarial produeixi efectes des de la data d’aquest dipòsit, sinó des del moment en què es presenta materialment davant de l’autoritat competent per resoldre’l, d’acord amb l’article 112 del Codi de l’Administració. Aquesta argumentació ja va fonamentar la declaració d’extemporaneïtat del recurs d’alçada que va pronunciar la Comissió Tècnica d’Urbanisme i, malgrat això, la societat agent ha continuat mantenint, en via judicial i en dues instàncies, una posició contrària que es troba manifestament mancada de suport legal i que, per això, ha de ser qualificada processalment de temerària.

En conseqüència, procedeix estimar el recurs que interposa la representació del Comú d’Andorra la Vella, en el sentit d’imposar a l’agent el pagament de les costes de la primera instància causades a l’Administració comunal i, correlativament, condemnar-la també al pagament de les causades en aquesta alçada pel Comú i pel Govern. El desistiment del recurs de l’agent en l’acte de la vista oral no pot portar a modificar aquesta conclusió, atès que en el moment en què es produeix l’esmentat desistiment ja s’han desenvolupat totes les actuacions del procés, amb les despeses corresponents.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d’apel·lació que formula l’Hble. Comú d’Andorra la Vella.

2n.- Confirmar els pronunciaments 1r. i 2n. de la sentència dictada el 18 de juny de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i revocar el 3r. dels seus pronunciaments.

3r.- Imposar a la part agent el pagament de les costes processals causades en primera instància al Comú i en apel·lació al Comú i al Govern.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.