Reconeixement pensió de vellesa (SS-057-1/96)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-057-1/96

S E N T E N C I A NUM. 97-13

PARTS:

Apel.lant: Sr. Alfaro

Representant: en nom propi

Advocat: Briones

Apel.lada: CASS

Representant: Guerrero

Advocat: Tejada

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

1997.

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'abril de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-057-1/96.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de data 17 de setembre de 1996 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al.legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Alfaro contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la qual sol.licitava que s'anul.lessin les resolucions d'aquest organisme de 28 de març i 2 de maig de 1996, i que, en el seu lloc, li fos reconeguda una pensió de vellesa per un import corresponent a 2.244 punts, en aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic de la CASS.

2.- En considerar-se agreujat l'agent amb aquesta resolució, va presentar recurs d'apel.lació en data 16 d'octubre de 1996, el qual fou formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 26 de novembre següent. Mitjançant el seu recurs, l'interessat formula una doble pretensió: amb caràcter principal demana, modificant la posició que va mantenir en la primera instància, que se li reconegui una pensió de vellesa corresponent als 4.008 punts que hauria pogut adquirir cotitzant a la classe C des del primer d'abril de 1968 fins al moment de la seva jubilació; amb caràcter subsidiari, sol.licita una pensió de 2.244 punts, que resulta de la suma dels 1.288 punts efectivament adquirits més els 992 punts que correspondrien per aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic (encara que, en realitat, aquest raonament condueix a un total de 2.280 punts).

3.- Del recurs d'apel.lació formulat per l'agent se'n va donar trasllat a la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 16 de desembre de 1996, en el qual al.lega, en primer lloc, que no és admissible que l'agent modifiqui en aquesta instància les pretensions inicialment deduïdes i, en segon lloc, que la sentència apel.lada ha realitzat una correcta interpretació dels articles 35, 37 i 41 del Reglament Tècnic, ja que li ha estat reconeguda a l'agent la pensió de vellesa d'acord amb el règim que li resulta més favorable, atès que l'aplicació de l'article 41 suposaria una pensió inferior corresponent només a 992 punts.

4.- El dia 28 de febrer de 1997 tingué lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar allò més adient a la defensa de llurs interessos.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com ha declarat, entre d'altres, la sentència d'aquesta Sala núm. 96-26, de 15 de juliol de 1996, "l'efecte jurídic processal més important que comporta el sistema de recursos basat en la doble instància és el de que amb l'apel.lació es trasllada al Tribunal ad quem la plenitud de la competència per revisar i decidir totes les qüestions plantejades en la primera instància.

Aquest efecte -que respon al principi tantum devolutum quantum appellatum- comporta però, que no és possible introduir en l'alçada noves pretensions que no hagin estat plantejades i debatudes anteriorment, en la primera instància del procés, ja que no es reconeix en termes generals un ius novorum, amb determinades excepcions com les que recull l'article 64,c) de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal".

En conseqüència, no poden ser objecte d'examen les noves pretensions que el recurrent formula per primer cop en aquesta alçada, sol.licitant que se li reconegui una pensió de vellesa corresponent a 4.008 punts, les quals han de ser considerades improcedents i desestimades sense necessitat de majors raonaments.

Tercer.- Pel que fa a la pretensió subsidiària, convé recordar que aquesta Sala ha declarat reiteradament (sentències números 96-15, de 19 d'abril de 1996, i 96-20, de 8 de maig de 1996) que les pensions de vellesa, per als no assalariats, es calculen de conformitat amb l'article 37 del Reglament Tècnic, i la pensió mínima que l'article 41 del mateix text estableix en benefici de l'assegurat només s'aplica quan el nombre de punts que s'obté per cotitzacions reals és inferior al que resulta de l'esmentat article 41, "però el que no és jurídicament admissible és l'acumulació d'ambdues normes, que no són compatibles perquè resolen una mateixa qüestió de dues maneres diferents, una que és l'ordinària i una altra que és d'aplicació excepcional, per garantir uns mínims de prestacions als beneficiaris del sistema".

En aquest cas, el total dels punts realment adquirits (1.288) és superior al que resultaria de l'aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic (992, que s'obté reduint del total de 5.000 punts els 4.008 que l'interessat hagués pogut adquirir cotitzant a la classe C).

En conseqüència, és procedent l'aplicació del règim general de l'article 37 del Reglament Tècnic, ja que resulta més favorable a l'interessat, tal i com ho afirma la sentència apel.lada, per la qual cosa ha de ser desestimat íntegrament el present recurs.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel.lació que formula el Sr. Alfaro contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 17 de setembre de 1996, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Tejera