TRIBUTS COMUNALS. Adquisició de béns immobles. El termini de prescripció comença a córrer des de la data de presentació de l'escriptura a liquidació, en tractar-se d'un document anterior a la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. (1000120/2015)
- Resolució
- Sentència · 16/12/2016
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 446/2016
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2016:446
- Recurs
- 76/16
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira, Marie Conte, Bernard Plagnet
- Àrea
- Administratiu Tributari
- Descriptors
- LLEI BATLLES CONCLUSIONS IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIÀRIES RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la societat Águila contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia desestimat la seva demanda contra la resolució del Comú d'Escaldes-Engordany que liquidava l'impost comunal relatiu a la transmissió d'un bé immoble. La societat argumentava que l'impost estava prescrit, mentre que el Comú sostenia que el termini de prescripció només començava a córrer des de la data en què es va presentar l'escriptura a la liquidació. El tribunal ha confirmat la sentència inicial, considerant que l'obligació de pagament va néixer quan es va sol·licitar la inscripció al Comú i que, per tant, no havia transcorregut el termini de prescripció.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet
Núm. de Protocol: 1000120/2015 Núm. De Rotlle: TSJA-0000076/2016
SENTÈNCIA 106-2016
PARTS:
Apel·lant: Águila
Representant: Sra. Plaza
Advocada: Sra. Durán
Apel·lat: COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY
Representant: Sra. Bueno
Advocada: Sra. Barba
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000120/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat Águila va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY de data 22 de desembre de 2014, que liquidava l'impost comunal relatiu a la transmissió d'un bé immoble.
2.- Per sentència de data 18 de maig de 2016, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, ha desestimat la demanda promoguda per la societat agent i ha declarat la resolució impugnada ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
El contingut de l'article 18.2. B. 2 de l'Ordinació general del COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY és contradictori a allò establert per la legislació general que regeix la transmissió d'autes, i per conseqüent no s'ha d'aplicar. En lloc de l'ordinació, s'han d'aplicar els preceptes de l'article 7.1 de la Llei de finances públiques de 19 de desembre de 1996, i dels articles 40.1.a i 40.2.a de la Llei de bases de l'ordenament tributari de data 19 de desembre de 1996.
L'impost reclamat es troba prescrit en aplicació de la legislació anteriorment mencionada, atès que l'administració comunal va tenir coneixement de la transmissió, com resulta del judici de proves de la causa civil núm. 229- 9/2000.
4.- En la seva contesta de data 16 de setembre de 2016, el COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que,
Els Comuns tenen potestat normativa en matèria tributària, i en l'exercici d'aquesta potestat el COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY va aprovar l'Ordinació general avui contestada.
Segons allò establert en l'Ordinació comunal i en les normes legals citades per l'adversa, el coneixement de la transmissió per part del COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY no constitueix l'inici del còmput del termini de prescripció.
Tanmateix, el COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY va tenir coneixement per primera vegada de la transmissió objecte d'autes, en data 10 d'octubre de 2014 quan la part agent va presentar la sol·licitud d'inscripció de béns immobles.
L'actuació processal temerària de la part adversa l'ha de fer mereixedora del pagament de totes les costes judicials de segona instància.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents de conclusions, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'única qüestió que es debat en aquest procés consisteix en determinar si es troba prescrit el deute tributari resultant de l'adquisició d'un terreny situat a la XXXX.
La part agent argumenta que l'adquisició va tenir lloc mitjançant escriptura pública atorgada el 13 d'octubre de 2000, de manera que, quan es va girar la liquidació impugnada, en data 22 de desembre de 2014, ja havia transcorregut el termini de tres anys que preveia l'article 40.1.a) de la Llei de bases de l'ordenament tributari de 19 de desembre de 1996. A més, addueix que el Secretari del COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY tenia coneixement de la transmissió, com resulta del judici de proves de la causa civil núm. 229- 9/2000.
Per la seva part, el COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY invoca l'article 18.2.B.2 de l'Ordinació general sobre contribucions, segons el qual, en tractar-se d'una escriptura atorgada abans de l'entrada en vigor de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, el termini de prescripció només comença a córrer a comptar de la data en què es va presentar l'escriptura a la liquidació.
Tercer.- Resulten aplicables en aquest cas els mateixos raonaments en què es va fonamentar la sentència núm. 30-2004, dictada per aquesta Sala el 26 de juliol de 2004, que va examinar i resoldre un supòsit anàleg al que és objecte d'aquest procés. Com es va dir llavors:
"Pel que fa a la prescripció del tribut, l'article 40 de la Llei de bases de l'ordenament tributari disposa que prescriu als tres anys, entre d'altres supòsits, el dret de l'Administració per a determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació. El termini de prescripció comença a comptar, en aquest cas, des de la data de la realització del fet generador o del naixement de l'obligació correlativa.
Per tal de determinar el moment en què neix l'obligació tributària i, en conseqüència, el termini de prescripció, cal recórrer a la normativa reguladora de cada tribut. En aquest cas, l'article 18.2 de l'Ordinació general tributària del Comú d'Andorra la Vella determina que el gravamen ha de ser satisfet quan l'adquirent sol·licita la inscripció al Comú, o bé a partir del moment en què la Corporació pren coneixement de l'adquisició.
En conseqüència, si el tribut ha de ser abonat en sol·licitar la inscripció de l'adquisició als registres comunals, s'ha de concloure que l'obligació de pagament neix en el moment en què es formula aquesta sol·licitud, i no quan es va produir la transmissió de l'immoble. D'aquesta manera, no s'ha produït es aquest cas la prescripció invocada pel recurrent, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament l'apel·lació i confirmar en els seus termes la sentència apel·lada".
Quart.- Aquests mateixos raonaments són plenament aplicables en aquest cas. En efecte, com deia l'article 18.2 de l'Ordinació general sobre contribucions del COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY, en la redacció vigent quan es va formalitzar la escriptura de compravenda del terreny:
"Totes les adquisicions de béns immobles, a títol onerós, (pisos, apartaments, masies, torres, xalets, bordes, magatzems, cases, edificacions en general, places d'estacionament i terrenys) queden gravades per una contribució que ha de satisfer l'adquirent, en sol·licitar la inscripció al Comú o bé a partir del moment que aquesta corporació prengui coneixement de l'adquisició feta".
En conseqüència, l'obligació de pagament va néixer quan es va sol·licitar la inscripció al Comú, de manera que s'ha d'excloure que en aquell moment hagués transcorregut el termini de prescripció.
Aquesta conclusió es veu reafirmada per la redacció posterior de l'article 18.2 de la mateixa Ordinació, modificada el 7 de febrer de 2001, la qual disposa, en primer lloc, que el pagament del tribut corresponent als documents privats i a les escriptures públiques atorgades abans de l'entrada en vigor d'aquesta modificació es regiria per la normativa vigent quan es va formalitzar l'operació, cosa que remet al precepte abans esmentat.
En segon lloc, s'estableix que, en aquests casos, el termini de prescripció tan sols començarà a córrer a comptar de la data de presentació a la liquidació d'aquells contractes privats i escriptures públiques anteriors a l'entrada en vigor de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.
En darrer terme, no es pot considerar que el COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY hagués tingut coneixement formal de la transmissió abans de la sol·licitud d'inscripció que va formular la recurrent. El fet que el Secretari del COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY hagués declarat, en un procés civil seguit entre tercers, que li constava que la finca fou ulteriorment venuda a la societat agent, no resulta rellevant als efectes d'aquest litigi, ja que el seu coneixement personal no afecta l'Administració demandada, ni consta que tingués notícia de la compravenda pel seu càrrec de Secretari, ni que el coneixement s'estengués a totes les dades necessàries per girar la liquidació.
Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Águila, contra la sentència dictada el 18 de maig de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.