**** (3100098/2013)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Yves Picod Fátima Ramírez Souto

TSJC.- 0000380/2017 ORIGEN: 3100098/2013 - 00

NIG: 5300542120160000877

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Yves Picod i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Sevillano va presentar demanda, en data 20-03-2013, envers la societat mercantil andorrana per participacions Téllez així com contra els Srs. Ayuso, Gomila i Durán en llur qualitat d'administradors de la mercantil en qüestió sol·licitant que es dictés sentència amb condemna solidària dels defenents a pagar a la seva patrocinada la suma global de divuit mil tres-cents trenta-nou euros amb noranta-cinc cèntims (18.339,95.-EUR), augmentada dels interessos legals corresponents i a assumir les costes judicials d'aquest plet, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.

II.- La representació processal de la societat Téllez i dels Srs. Ayuso, Gomila i Durán va contestar la demanda, per escrit de data 10-04-2013, en el sentit de traslladar que la societat Téllez s'aplanava a les pretensions plantejades per la demandant a excepció del pagament de les costes i que els Srs. Ayuso, Gomila i Durán s'oposaven a la mateixa al·legant l'excepció peremptòria de falta de legitimació passiva.

III.- Per aute de data 24-09-2013 es decidí suspendre les presents actuacions respecte a la societat Téllez en haver estat declarada en estat de cessament de pagaments i fallida.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va dictar sentència de data 26 de juliol de 2017 amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda principal interposada per la societat mercantil andorrana per accions "Sevillano" contra els Srs. Ayuso, Gomila i Durán, ha d'absoldre i absol lliurement als darrers de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants segons s'ha expressat en el darrer Considerant.

Segon.- (...)".

V.- La representació processal de la part demandant va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 31-10- 2017 va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts, demanava que es revoqués la sentència recorreguda en el sentit d'estimar la demanda contra els Srs. Ayuso, Gomila i Durán i que se'ls condemnés a pagar solidàriament a la societat Sevillano en la quantitat de 12.976,82.-EUR més els interessos legals generats a partir de la contesta de la demanda.

VI.- La representació processal dels Srs. Ayuso, Gomila i Durán, per escrit de contesta a les conclusions de data 20-11-2017, demanava que es desestimés el recurs i es condemnés la part recurrent al pagament de les costes del recurs, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

Ha actuat com a magistrada ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Sevillano impugna la sentència que desestima la seva pretensió de condemna dels administradors de la societat Téllez al pagament de la quantitat de 18.339,95.-EUR que correspon a les factures emeses en el període del 15-09-2011 al 15-09-2012 pel subministrament de material de construcció.

La demanda inicialment es va dirigir contra la societat deutora Téllez i contra els seus administradors, els Srs. Ayuso, Gomila i Durán, però es va suspendre la tramitació del procediment respecte a la societat en haver estat declarada en estat de cessament de pagaments i fallida.

La sentència recorreguda desestima la demanda de responsabilitat individual contra els administradors de la societat perquè no considera acreditat que hagin actuat de forma negligent en l'exercici dels seus càrrecs, infringint obligacions legals o estatutàries i causant com a conseqüència un perjudici a la part demandant, tal com exigeix l'article 52 de la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada (en endavant, la Llei 20/2007).

La societat recurrent al·lega que no s'ha tingut en compte l'article 86.4 de la Llei 20/2007 que estableix que els administradors que no convoquin la Junta General o no instin la dissolució judicial de la societat han de respondre solidàriament i amb la societat dels deutes socials posteriors a la concurrència de la causa de dissolució.

El precepte esmentat s'ha de posar en relació amb l'article 85.5 de la Llei 20/2007 que estableix que la Junta General ha d'adoptar l'acord de dissolució de la societat quan el valor del patrimoni net de la societat és inferior a la meitat de la xifra del capital social i no sigui possible posar remei a dita situació, i l'article 86 de la mateixa Llei que estableix l'obligació dels administradors de convocar la Junta General per adoptar l'acord de dissolució o, si escau, les mesures adequades per evitar la dissolució, en el termini de dos mesos, comptadors des de que coneguin la concurrència de la causa de dissolució o en que no l'hagin pogut desconèixer. Continua l'article dient que en cas de que la Junta no adopti cap acord, els administradors han d'instar la dissolució judicial de la societat en el termini de dos mesos comptadors des del dia previst per a la celebració de la Junta, si aquesta no s'ha celebrat, o de la seva celebració efectiva, si no es posa remei a la situació.

La part recurrent considera que de la prova practicada ha quedat acreditat que els comptes anuals de la societat Téllez dels exercicis 2011 i 2012, en el balanç de situació el patrimoni net era inferior a la meitat de la xifra del capital social i que no consta que els seus administradors convoquessin la Junta General per adoptar l'acord de dissolució o les mesures necessàries per evitar la dissolució i, en tot cas, el que no van fer és instar judicialment la dissolució de la societat. Per això es considera que en aplicació de l'article 86.4 de la Llei 20/2007 els Srs. Ayuso, Gomila i Durán han de respondre solidàriament i amb la societat de l'import de les factures impagades.

II.- Com s'al·lega per la part defenent, malgrat en la demanda es van transcriure tots els articles de la Llei 20/2007 que fan referència a la responsabilitat personal dels administradors, l'acció exercitada, segons resulta de apartat cinquè de l'escrit, és la de l'article 52 de la Llei "a fi i efecte de comprovar durant la tramitació del present afer si els administradors de la mercantil defenent han complert amb totes les obligacions legals i estatutàries i, en cas negatiu, exigir la seva responsabilitat solidària per incompliment de les obligacions legals i estatutàries."

Existeix, com s'aprecia per l'Hble. Tribunal de Batlles, una manca inicial de precisió i coneixement per la part demandant dels actes dels administradors generadors de la responsabilitat que es reclama i es fa una utilització del procediment amb una finalitat prospectiva que no té i que determina la procedència de la desestimació de la demanda i del recurs per variació de l'acció exercitada, en tant que exercitant-se en la demanda l'acció de responsabilitat personal dels administradors de l'article 52 de la Llei 20/2007, en l'escrit de conclusions i en el del recurs la responsabilitat dels administradors es sustenta en l'article 84.5 de la Llei.

L'apel·lació ha de quedar limitada a l'examen d'aquelles pretensions introduïdes en els escrits rectors del procediment -característica que no té l'escrit de conclusions-, sense que puguin articular-se noves al·legacions, d'acord amb l'apotegma "pendente appellatione, nihil innovetur" (TSJC 113/2016 de 20 de desembre del 2016).

La part recurrent en el seu escrit de conclusions i en el del recurs d'apel·lació sol·licita la condemna dels administradors en aplicació de l'article 84.5 de la Llei 20/2007, concretant per primera vegada que la causa és l'incompliment per aquells de l'obligació de convocar la Junta General per acordar la dissolució de la societat o de l'obligació d'instar judicialment la dissolució per ser el patrimoni net inferior a la meitat de la xifra del capital social, el que comporta la introducció d'una pretensió nova que no pot ser analitzada, ni molt menys encara estimada.

Per tot el que s'ha exposat, el recurs es desestima.

III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la societat Sevillano contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, de data 26-07-2017, que CONFIRMEM íntegrament.

IMPOSAR a la part apel·lant les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.