Pensió compensatòria - quàntum (2000522/2016)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000352/2017 ORIGEN: 2000522/2016 - 00

NIG: 5300542120160002610

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Amorós va instar demanda de divorci, en data 14-10-2016, envers la Sra. Tejada, en virtut de la qual demanava la dissolució del vincle matrimonial i, entre altres mesures, la rebaixa de la pensió compensatòria i la seva quantificació en 1.000 euros.

En data 18-11-2016, la Sra. Tejada va oposar-se a la demanda i va sol·licitar la confirmació de les mesures establertes en el conveni regulador de la separació de 8-07-2011; especialment, respecte de la pensió compensatòria.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 27-07-2017, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Amorós contra la Sra. Tejada, he de declarar i declaro la dissolució per causa de divorci del matrimoni canònic que per ells fou contret a Girona (Espanya), el dia X de desembre de 1976, així com la dissolució del règim econòmic del matrimoni, adoptant les següents mesures reguladores:

Fixar una pensió compensatòria a favor de la Sra. Tejada en l'import mensual de 1.900.- euros a pagar dins els primers cinc dies de cada mes, import que es veurà augmentat en funció de l'IPC publicat cada any pel M.I. Govern d'Andorra, amb les actualitzacions vigents d'ençà de l'any 2012.

El Sr. Amorós assumirà la totalitat de les despeses del fill del matrimoni de nom Talavera, mentre aquest no sigui independent econòmicament.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Amorós i Tejada.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la resolució d'instància.

La part agent ha articulat escrit de conclusions, de data 26-10-2017, en el que, segons els arguments exposats, demana la revocació de la sentència i que s'estableixi la pensió compensatòria en l'import de 1.000 euros mensuals, amb imposició de les costes processals de les dues instàncies.

La part defenent va presentar també escrit de conclusions, de data 27-10-2017, en virtut del qual i en consonància amb les consideracions que realitzava, demanava que es revoqués la sentència i es mantingués la pensió compensatòria en la quantitat de 2.500 euros, amb imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

Ambdues parts recurrents van oposar-se als recursos formulats per la part contrària, com ressurt dels escrits de contesta a les conclusions, de dates 20 i 21-11-2017, presentats, respectivament, per la part agent i defenent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la part agent es fonamenta en el següents arguments. En primer terme, entén que la sentència recull adequadament l'incompliment per part de la mare dels compromisos del conveni de 25-07-2011 respecte el fill Talavera, des de febrer de 2013. Així mateix, ho manifesta el fill Talavera i des d'aquesta data és el pare qui assumeix la totalitat de les despeses del Talavera. Però, qüestiona que es quantifiqui en 600 euros les despeses d'alimentació i vestimenta, ja que si el fill hagués continuat vivint amb la mare, les referides despeses haguessin estat incrementades en 200 euros, per despeses vàries, i les despeses derivades del vehicle del fill que quantifica en 4.914,71 euros anuals. Es tracta de despeses no previstes en el Conveni i que haurien d'haver estat assumides per ambdós progenitors. Alhora es va fer càrrec el pare de la matrícula dels estudis, lloguer de l'habitatge on viu, més els subministres i l'assegurança del fill.

En segon terme, exposa que la sentència no ha pres en consideració que la defenent ha evolucionat en la seva situació professional i des del 5- 11-2012 és titular d'un comerç. Si bé sembla que sigui deficitari, el fet de fer front a un negoci ja comporta una modificació de la situació de l'adversa i la pensió no ha de servir per a compensar les pèrdues del negoci.

El recurs de la part defenent també s'adreça a impugnar la sentència d'instància quant a la quantificació de la pensió compensatòria.

Així, en primer lloc, considera que el Sr. Amorós té un salari molt elevat i la Sra. Tejada va deixar de treballar quan la família es va establir a Andorra i fou fruit d'una decisió de família. És cert que des de febrer de 2008 fins el juliol de 2011 va percebre 1.200 euros mensuals per compensar la seva dedicació a les tasques familiars. En el conveni regulador de 2011 es va acordar una pensió de 2.500 euros mensuals i el 2012, atesa la seva edat i els anys fora del mercat laboral, va obrir un comerç relatiu a la venda al major de begudes i olis. No obstant és un negoci deficitari.

En segon lloc, manifesta que la pensió compensatòria i la seva quantia es va determinar de forma voluntària i consensuada. Per a fixar-la es van tenir en compte els recursos econòmics de cada cònjuge. La sentència barreja pensió d'aliments i pensió compensatòria, quan aquesta darrera és un dret personal adreçat a corregir el desequilibri econòmic derivat de la crisi matrimonial.

II.- Els dos recursos, referents a la impugnació del quantum de la pensió compensatòria, poden ésser analitzats de forma conjunta.

El conveni regulador de la crisi matrimonial, de 8-07-2011, preveia, en el seu pacte segon, que el Sr. Amorós assumiria la matrícula dels estudis del Talavera, el lloguer de l'habitatge i les despeses d'aigua, llum, telèfon i calefacció, així com l'assegurança d'aquest si no pogués constar com a beneficiari. I la Sra. Tejada es faria càrrec íntegrament de les despeses d'alimentació i vestit d'en Talavera.

I en el pacte tercer establien una pensió compensatòria per import de 2.500 euros mensuals a favor de la Sra. Tejada d'acord amb allò determinat a l'article 57 LQM.

Consta a les actuacions (foli 126) que d'ençà el dia 3-02-2013 el fill Talavera exposa que la mare li va impedir entrar a casa i no va atendre les seves trucades, de manera que des d'aquella data viu amb el seu pare, que és qui es fa càrrec de les seves despeses d'alimentació, personals, carburant, pneumàtics i assegurança del cotxe i que el seu domicili es troba fixat a casa del seu pare. I en la seva declaració testifical (foli 150) reconeix les anteriors dades però assevera que té una tarja de C des de fa dos o tres mesos que li ha proporcionat la mare.

L'article 57 de la Llei qualificada del matrimoni contempla una mesura definitiva que es pot prendre en els procediments de crisi matrimonial quan un del cònjuges es troba, derivat precisament del trencament de la convivència, en una situació de desequilibri econòmic. La mesura que confereix el legislador per a pal·liar aquest desequilibri és la pensió compensatòria.

Aquest dret de crèdit es fonamenta en la situació de desequilibri que a un dels consorts li ocasiona la producció de la crisi matrimonial i el referit article estableix tot un seguit de paràmetres per a poder portar a terme la quantificació d'aquesta. És cert que en altres ocasions, com la present, són els consorts els quals, de mutu acord, determinen l'import d'aquesta pensió. En el present cas, es va fixar (pacte tercer) en 2.500 euros mensuals.

No obstant les anteriors consideracions, el dret de família s'adapta constantment a l'evolució de la realitat social. I així, l'augment de l'esperança de vida i el fet que cada cop més la crisi matrimonial afecta a persones que, en funció de la seva edat, salut i capacitació professional, poden superar el desequilibri en un termini més o menys llarg, ha portat als legisladors del nostre entorn (vegeu arts. 233-14 a 233-19 del llibre segon del Codi civil de Catalunya) a canviar la denominació de la pensió compensatòria per anomenar-la prestació compensatòria, tot posant en relleu aquest caire de temporalitat, alhora que s'ha assenyalat que la pensió compensatòria indefinida només es pot mantenir quan concorrin circumstàncies excepcionals en el creditor d'aquesta.

Per altra part, també, els tribunals de l'entorn han exigit als creditors de les pensions compensatòries una actitud proactiva, adreçada a la incorporació al mercat laboral o a l'obtenció de rendes i fruits dels seus béns, per a possibilitar l'eliminació o reducció del desequilibri econòmic generat arran de la crisi matrimonial.

En el cas que ens ocupa, sosté la recurrent que la sentència d'instància barreja la pensió d'aliments que s'ha d'abonar al fill amb la pensió compensatòria. No hi ha dubte que es tracta de dues mesures definitives radicalment diverses, no solament pel seu fonament o pel destinatari de les mateixes, sinó també perquè els aliments constitueix una institució de dret imperatiu i el tribunal ve obligat a procurar l'interès del menor, fins i tot, front als pactes dels progenitors, mentre que la pensió compensatòria s'endinsa clarament dins del dret dispositiu.

Però, al marge de les diferències existents, s'ha d'advertir que la pensió compensatòria es pot extingir o reduir quan millora la capacitat econòmica de qui la percep o empitjora la de l'obligat a satisfer-la.

De les actuacions s'extreu que la capacitat econòmica del deutor de la pensió compensatòria ha minvat, atès que des de l'any 2013 han augmentat les seves despeses familiars, tota vegada que ha de fer front a les despeses d'alimentació i vestimenta del seu fill. En efecte, aquestes li corresponien a la Sra. Tejada en funció del pacte segon del conveni i estan essent assumides pel Sr. Amorós des de que el fill Talavera va venir a viure amb ell per les raons abans exposades.

Des d'aquesta òptica, si bé les despeses de matrícula dels estudis, habitatge, subministre i assegurança li corresponen al Sr. Amorós en virtut del conveni regulador signat, els càrrecs per aliments i vestimenta del seu fill Talavera (foli 29) que el recurrent estableix en 600 euros, als quals sol·licita afegir 200 més en concepte de despeses vàries, així com 4.914,71 euros, detallats en l'àmplia documental que aporta, s'ha d'entendre que l'augment de les seves despeses familiars, derivat del fet que el seu fill Talavera visqui amb ell quan no estudia a Toulouse i l'assumpció dels càrrecs d'alimentació i vestimenta, així com les generades pel vehicle que empra el Talavera, permeten entendre que aquestes despeses s'han vist augmentades en uns 1.000 euros. Atès que entenem que els 600 euros corresponen a les despeses pròpies del fill per alimentar-se i vestir-se i han d'incloure altres despeses vàries (oci, farmàcia, etc..), ja que els càrrecs per habitatge i subministres i assegurança mèdica ja es troben inclosos, alhora que altres 400 euros responen als conceptes de carburant, assegurança i manteniment del vehicle que empra el fill Talavera.

Aquest augment de les despeses familiars redueix la capacitat econòmica del pare, mentre que el fet que la mare s'hagi incorporat al mercat com a emprenedora amb l'obertura d'un comerç de venda de begudes i olis s'adequa al caire proactiu que ha de desenvolupar el deutor d'una pensió compensatòria en funció dels coordenades socials abans descrites. No obstant, aquesta incorporació al mercat si bé li permet cotitzar i assumir la previsió d'una futura jubilació, en el cas que ens ocupa no pot portar a la Sala a entendre que la capacitat econòmica de la creditora de la pensió compensatòria ha millorat, atès que ja hem vist a les actuacions que els darrers exercicis han estat deficitaris.

En conseqüència, la Sala entén que la reducció de la capacitat econòmica del pare per l'augment de les seves despeses familiars, especialment dels aliments del fill, porta a reduir la pensió compensatòria i fixar-la en l'import de 1.500 euros mensuals.

III.- L'èxit del recurs interposat per la part agent, el fet que ens trobem front a una estimació parcial de la pretensió de la instància i en un judici matrimonial justifica que no s'efectuïn imposició de les costes processals de cap de les dues instàncies.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Amorós i DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Tejada contra la sentència, de data 27-06-2017, dictada per l'Hble. Batlle, que revoquem en el sentit de fixar la pensió compensatòria en l'import de 1.500 euros, amb manteniment de la resta dels seus pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-