RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ. Caiguda en una via pública. No s'acredita un defecte de manteniment normal de la voravia (2000014/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Vincent Anière

Núm. de Protocol: 2000014/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000087/2015

SENTÈNCIA 8-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Criado

Representant: ídem

Advocat: Sra. Esteban

Apel·lant: COMÚ D’ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Sra. Calderón

Advocat: Sr. Vaquero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Vincent Anière

Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000014/2015.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de data 30 de juny de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Criado, i va declarar que la denegació a la sol·licitud per la qual s’exercitava la reclamació de responsabilitat administrativa del Comú d’Escaldes-Engordany pels danys derivats d’una caiguda produïda a la via pública, era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

la testifical de la Sra. Varesc no ha estat degudament valorada. En primer lloc perquè el seu testimoniatge no es pot posar en dubte pel sol fet de ser la portera de l’edifici del Sr. Criado, i a més cap de les parts la va tatxar en el moment de procedir a la pràctica de la testifical. I en segon lloc, perquè tot i que la Sra. Varesc no va presenciar la caiguda, si que va veure el mal estat de la voravia, així com el fet que el Sr. Criado es queixava de dolències a la cama;

les lesions sofertes pel Sr. Criado són degudes de forma exclusiva a la caiguda produïda amb motiu del mal estat de la via pública, havent quedat degudament provat el nexe causal entre ambdós per mitjà de la testifical practicada prop de la Sra. Varesc, així com dels informes del servei d’urgències sobre les lesions a la cama.

3.- La representació del Comú d’Escaldes-Engordany s’ha oposat al recurs d’apel·lació i manifesta en substància que:

no es pot considerar a la Sra. Varesc com un testimoni objectiu i imparcial pel fet de ser la portera de l’edifici on viu la part agent;

la testimoni no va presenciar la pretesa caiguda de la part actora, la qual cosa comporta que el seu testimoniatge no pugui constituir una prova suficient que acrediti la producció de la caiguda;

així mateix la testimoni situa els fets al mes de desembre de l’any 2014, quan en realitat van succeir al mes de desembre de l’any 2013, la qual cosa fa dubtar de la seva credibilitat.

4.- En l’acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si ha quedat compromesa la responsabilitat patrimonial del Comú d’Escaldes-Engordany, com a conseqüència de l’accident que va patir el demandant el 5 de desembre de 2013, data en la qual, segons manifesta, va caure a l’avinguda Copríncep de Gaulle, per causa de l’absència de tres rajoles al paviment de la vorera.

La sentència apel·lada ha conclòs que no quedava suficientment acreditada la causa de la caiguda, ni que aquesta fos imputable a una deficient conservació de la via pública, de manera que ha desestimat les pretensions de l’agent.

Tercer.- Atès el contingut de les al·legacions de les parts, és clar que no es produeix aquí un debat sobre les condicions jurídiques que permeten declarar l’existència d’una responsabilitat administrativa, sinó que les diferències entre les parts es produeixen entorn de la valoració de la prova que s’ha practicat sobre la forma en què es van produir els fets.

Tanmateix, no està de més recordar que, com ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions, “segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l’Administració, segons el punt de vista dels usuaris d’una via pública, es fonamenta en la teoria del “defecte de manteniment normal” de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l’ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d’un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d’aquells que raonablement no es pot exigir de l’Administració que els prevegi” (sentències núm. 12-2005, de 5 de maig, i 60-2014, de 19 de desembre).

Quart.- Com diu la sentència apel·lada, la càrrega d’acreditar els fets en què es basen les seves pretensions correspon al recurrent, de manera que una prova insuficient sobre aquest punt ha de determinar la desestimació de les mateixes.

En el cas que ara s’examina, no es discuteix que l’interessat va patir lesions el 5 de desembre de 2013, per causa d’una caiguda accidental, com es desprèn dels informes mèdics del servei d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Ara bé, com afirma la sentència apel·lada, no es pot considerar suficientment acreditat que aquesta caiguda portés causa del deficient estat de pavimentació de la vorera de l’avinguda Copríncep de Gaulle. Sobre aquest punt, cal fer les següents consideracions:

La versió de l’agent es recolza exclusivament en la declaració testifical de la portera de l’immoble on resideix. Ara bé, a més de la relació entre ambdós que resulta consubstancial a aquest fet, s’ha de tenir en compte que la declarant no va presenciar la caiguda, sinó que només coneix els fets per les manifestacions de l’interessat.

Existeix, a més, una indefinició sobre la data a què es refereix la declaració testifical. En realitat, la Sra. Varesc situa els fets en el mes de desembre de 2014, quan en realitat s’havien produït un any abans. És cert que això pot obeir a una errada, però no es pot deixar d’assenyalar que, en el recurs d’apel·lació, es parla novament del desembre de 2014 com la data en què va tenir lloc la caiguda. Aquestes circumstàncies posen en qüestió el valor probatori de la declaració de la portera de l’immoble.

El relat de fets de la demanda tampoc coincideix amb les dades que resulten del registres del Comú. Com es desprèn de la documentació incorporada a les actuacions, havia tingut lloc un accident al lloc dels fets, en què un vehicle havia produït desperfectes en el mobiliari urbà i n’havia resultat malmès el paviment. Ara bé, aquest accident va tenir lloc el mes de juny de 2013 i els danys ja s’havien reparat quan el recurrent va patir la caiguda, com es desprèn de la declaració testifical del Sr. Bernat, treballador del Comú.

No es precisa la data en què es va prendre la fotografia acompanyada a l’escrit de reclamació en via administrativa (foli 9 de les actuacions). Ara bé, en la mateixa no s’aprecia un desnivell significatiu que pugui ser considerat com un “defecte de manteniment normal” de la via pública, i com a causa eficient d’una caiguda.

Aquest conjunt de circumstàncies condueix a la conclusió de que no han quedat acreditats els elements determinants de la responsabilitat patrimonial del Comú d’Escaldes-Engordany i, en conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d’apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. Criado contra la sentència dictada el 30 de juny de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d’aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.