**** (4900105/2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Yves Picod Fátima Ramírez Souto

TSJC.- 0000300/2017 ORIGEN: 4900105/2014 - 00

NIG: 5300542120140003969

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Yves Picod i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Que la representació processal del Sr. Farré va presentar demanda envers la Sra. Valverde sol·licitant que es dictés sentència per la qual se la condemnés a pagar a l'agent la quantitat de 2.900,-EUR incrementada amb els interessos legals meritats d'aquesta quantitat des del 26 de febrer de 2015 i, fins a la seva total liquidació, i a l'abonament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

II.- La representació processal de la Sra. Valverde va contestar la demanda interessant la seva desestimació.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, va dictar sentència de data 23 de juny del 2017 amb la següent part decisòria:

"Que donant lloc a la present demanda, ha de condemnar a la Sra. Valverde a pagar a l'agent la quantitat de 2.900 EUR incrementada amb els interessos legals meritats d'aquesta quantitat des del 26 de febrer de 2015 i, fins a la seva total liquidació, i, a l'abonament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora."

IV.- Que la representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 2 d'octubre del 2017 va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts, demanava que es declarés la nul·litat de l'actuat des de la providència de 23 de juny del 2017 per la que es declara impertinent per innecessària la prova testifical proposada per la part demandant, perquè la decisió havia de ser un aute, retrotraient les actuacions a aquell estadi processal.

V.- La representació processal de la part agent, per escrit de contesta a les conclusions de data 18 d'octubre del 2017 es sotmetia a la decisió del Tribunal, ja que havia arribat a un acord amistós amb l'adversa respecte del que reclamava, i demanava que no es fes cap imposició de costes a cap de les parts.

Ha actuat com a magistrat ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

I.- Impugna la sentència la representació processal de la Sra. Valverde demanant la nul·litat de la providència de data 23 de juny de 2016 per la que es declara impertinent per innecessària la prova testifical proposada per la part demandant. Considera la part recurrent que dita providència resulta contradictòria amb la providència de data 31 d'octubre per la que, com a diligència per a millor proveir, acorda sens cap fonamentació la pràctica de la prova testifical abans no admesa i que, per tant, ha de ser anul·lada.

L'al·legada contradicció entre les dues resolucions només és aparent en el sentit de que no són excloents, perquè la decisió de practicar com diligència per millor proveir una prova abans no admesa suposa un canvi de criteri respecte a la seva necessitat, una vegada comprovada la insuficiència de la prova existent per assolir la convicció sobre un determinat fet, que no constitueix cap irregularitat processal, ja que l'article 14 del Decret de 4 de febrer de 1986 permet al Batlle acordar per millor proveir qualsevol diligència de prova, i tampoc supleix la diligència de la part, en aquest cas demandant perquè es tracta d'una prova per ella proposada.

El fet d'haver-se acordat la pràctica de la diligència per millor proveir mitjançant providència i no per aute cap indefensió al·lega que se li ha produït a la part recurrent, en el sentit de privar-li d'alguns dels mecanismes que l'ordenament jurídic posa a la seva disposició per a defensar el seus interessos, i tampoc la Sala adverteix que existeixi.

La impugnació, pel que s'ha exposat, es desestima

II.- La part recurrent planteja en el seu recurs dues nul·litats més a les que cap referència fa en el petitum.

Una és la de la declaració testifical de la Sra. Campillo, la qual es va practicar sense que la Batlle l'acordés, el que efectivament és així, però aquest testimoni va substituir a una altra a la que la part demandant va renunciar davant de l'escrit que va presentar posant de manifest l'enemistat existent amb la part demandant que l'havia proposat.

Com que la part demandant va proposar dos testimonis i aquesta prova és la que la Batlle va acordar practicar per millor proveir, el fet de que es canviés un dels testimonis proposats per un altre hauria d'haver motivat un nou pronunciament de la Batlle acordant la pràctica d'aquesta nova prova. Però tal irregularitat no va ser denunciada en quan la part recurrent va tenir coneixement del canvi -en data 11 de gener de 2017 (foli 114)- ni cap perjudici efectiu li ha produït perquè no ha estat determinant per la decisió sobre el fons de l'assumpte i, per tant, no pot donar lloc a la nul·litat pretesa.

III.- Finalment es demana la nul·litat de la providència de 19 de maig del 2017 mitjançant la qual es té per promogut per la part recurrent un incident de nul·litat d'actuacions i de l'aute que el resol, al·legant que dit incident no es va promoure.

Com es diu a l'aute que resol l'incident, la part recurrent en el seu escrit de conclusions va demanar la nul·litat tant de la providència de 2 de juny del 2017 com de la declaració de la testimoni Sra. Campillo i, malgrat que en el petitum demanava la desestimació de la demanda, la Batlle va entendre raonablement promogut l'incident de nul·litat d'actuacions i va dictar la providència de data 19 de maig del 2017 concedint un termini de deus dies a les parts per tal de formular al·legacions.

Malgrat la part recurrent va aclarir en el seu escrit de 2 de juny de 2017 que no havia formulat cap incident de nul·litat d'actuacions i es va limitar a denunciar unes irregularitats processals, també va dir que aquesta denúncia la feia per tal que la Batllia hi posés remei, sense desistir en cap moment en forma expressa de l'incident, i la part demandant va presentar el seu escrit d'al·legacions en la mateixa data i es va dictar aute en data 12 de juny del 2017 resolvent l'incident en el sentit de inadmetre'l per extemporani.

L'únic perjudici causat a la part recurrent per la resolució d'un incident que considera que no va instar és la condemna al pagament de les costes, les quals queden limitades als honoraris de l'advocat i procurador de la part contrària per la presentació de l'escrit d'al·legacions, quin pagament en tot cas ha d'assumir la part recurrent perquè ha estat condemnada en la sentència al pagament de les costes i perquè només a la seva actuació és imputable la generació d'aquest escrit.

Cap irregularitat processal generadora de perjudicis a la part recurrent s'ha produït i la pretesa nul·litat ha de ser desestimada.

IV.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Valverde contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, de data 23 de juny del 2017, que CONFIRMEM íntegrament.

IMPOSAR a la part apel·lant les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.