Acomiadament del treballador per incompliment de les seves obligacions sobre disciplina i bon ordre de l'empresa: procedència (0167/02)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA de 27 de març de 2003

Acomiadament del treballador per incompliment de les seves obligacions sobre disciplina i bon ordre de l'empresa: procedència.- Dret del treballador a percebre la part proporcional de vacances.- Compensació de deutes: diferències amb les quantitats percebudes pel treballador a títol d'acompte.- Societat de responsabilitat limitada: abast de la limitació de la responsabilitat dels socis.- Aixecaments del vel de la societat.- Manca de legitimació passiva: improcedència.- Actes propis

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Sandoval Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Estany va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Macias, en reclamació de la quantitat de 399.996 Pta. en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda (41.666 Pta.), de preavis (125.000 Pta.), de salari del mes de febrer de l'any 2001 (191.666 Pta.), i de vacances (41.666 Pta.).

II.- El Sr. Macias va formular l'excepció de manca de legitimació passiva, per ser el propietari del negoci, la societat Companyia Moderna de Serveis i sobre el fons va afirmar que l'acomiadament del Sr. Macias es va realitzar de forma justificada i formalment correcte segons estableix l'article 9 del Decret sobre el contracte de treball; i que és l'agent qui és deutor de l'empresa.

III.- Per sentència de data 11 de setembre del 2002, el Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda inicial i condemnar el Sr. Macias a pagar al Sr. Estany la quantitat de 460,77 euros amb els interessos legals, sense fer especial condemna en costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

V.- El Sr. Estany argumenta: que no és conforme a dret que el Tribunal operi una compensació de diners entre les quantitats degudes pel Sr. Macias al Sr. Estany, sobre el fet de què el primer al·legui sense cap prova que el segon li devia una quantitat de diners, atès que el Sr. Macias no va formular cap demanda reconvencional; que el fet al·legat pel defenent conforme el Sr. Estany arribava molts dies tard a la feina, no es pot considerar com element de resolució contractual, ni en el fons, ni menys en la forma; que hi ha suficients indicis per estimar que el comiat del treballador va ésser fet de forma indeguda.

VI.- El Sr. Macias manifesta: que el propietari del negoci ORG_0, és la societat ORG_1 de la qual, ell és un dels dos accionistes amb el seu germà; que cap d'ells és el gerent de la discoteca sinó que la societat va contractar els serveis del Sr. Sandoval en qualitat de gerent; que s'ha doncs d'estimar l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Estany va ser contractat pel Sr. Macias, per fer de disc-jockey a la discoteca ORG_0, durant la temporada d'hivern 2000- 2001. Per carta de data 8 de març del 2001, fou acomiadat per culpa greu. Encara que ambdues parts reconeixen que el propietari administratiu de la discoteca, és la societat ORG_1, de la qual els germans Macias en són els únics socis, no consta en autes la prova d'aquest fet. No obstant això, resulta de les proves obrant en autes, que fou el Sr. Macias qui va contractar el treballador i qui va firmar la carta d'acomiadament. Si és cert que en les societats de responsabilitat limitada, els socis no responen personalment dels deutes socials, el cas és diferent, quan un soci intervé directament i activament en la gestió de la societat i es comporta com el gerent o el propietari de fet. També és cert que al mes de febrer del 2001, el Sr. Sandoval fou contractat en qualitat de gerent de la discoteca, però malgrat això, fou el Sr. Macias qui va, el dia 8 de març del 2001 redactar i firmar la carta d'acomiadament del Sr. Estany precisant en la mateixa que actuava en la seva qualitat de propietari de la discoteca HABANA-CLUB. Per tant es desprèn de les actuacions del Sr. Macias que en realitat la ORG_1 només és una façana jurídica i que el veritable propietari i director del negoci, és el Sr. Macias, el que imposa de desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada per la part defenent.

II.- La carta d'acomiadament de data 8 de març del 2001, és motivada per una absència injustificada del treballador al seu lloc de treball dels dies 24 de febrer a 7 de març del 2001 i per retards injustificats de més de mig hora cada dia durant tot el mes de gener i febrer. No consta en autes, la més mínima prova que abans de rebre la carta esmentada, el Sr. Estany fou acomiadat de manera verbal, al contrari si que queda acreditat per les declaracions dels Srs Sandoval i Puig, que encara que hagin estat recollides per un Notari tenen la mateixa força probatòria que si haguessin estat fetes davant del Batlle, que els darrers mesos de feina, el Sr. Estany arribava entre 30 minuts i una hora i mitja de retard, tots els dies, a la discoteca, i això malgrat els advertiments que li foren donats per tal que arribés puntual a la feina; que també a comptar del dia 24 de febrer el treballador no es va presentar al seu lloc de treball, sense justificació.

III.- Els retards repetits i l'absència injustificada a la feina constitueixen mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa i justifiquen perfectament un acomiadament sense preavis ni obligacions d'indemnitzar, d'acord amb les disposicions de l'article 9-6 del Decret sobre el contracte de treball del dia 15 de gener del 1974. Per conseqüent, és de manera totalment ajustada al dret i als fets, que el Tribunal Unipersonal de Batlles, ha desestimat la pretensió de l'agent en matèria de preavis i d'indemnització per acomiadament il·legal.

IV.- Pel que fa als havers laborals pendents, el Sr. Macias reconeix deure al treballador el seu salari del mes de febrer, que ascendeix a la quantitat de 191.666 Pta. D'aquesta suma s'ha de deduir la bestreta de 100.000 Pta. reconeguda per l'agent, encara que la part defenent no hagi formulat cap demanda reconvencional en aquest sentit. En efecte, no es tracta aquí, d'una compensació entre quantitats degudes respectivament per cada part, sinó que s'ha de determinar l'import del salari adeutat per l'empresari i pel càlcul del qual s'ha de tenir en compte les quantitats que ja han estat pagades a títol d'acompte. Respecte a les vacances, és cert que existeix una confusió en l'escrit de demanda de la part agent, des del moment que manifesta en l'apartat tercer que va treballar a l'establiment Habana-Club 15 dies del mes de novembre del 2000, els mesos de desembre del 2000 i gener del 2001 i 23 dies del mes de febrer del 2001, abans de ser acomiadat, el que fa un total de més de 3 mesos, en quant a l'apartat quart reclama 5 dies de vacances, considerant 2 mesos treballats. Dit això es desprèn del extractes de compte de la CASS, que efectivament el Sr. Estany va treballar pel compte de HABANA-CLUB, al novembre i desembre del 2000, i gener i febrer del 2001, el que li dóna dret a gaudir de vacances remunerables per aplicació de l'article 39 del Reglament Laboral. L'error del treballador com és fefaent no pot perjudicar-lo i a més a més l'empresari no pot anar contra els seus propis actes, com són les seves declaracions a la CASS. Per tant s'ha de confirmar la sentència impugnada en tots els seus extrems.

V.- La desestimació d'ambdós recursos imposa de no fer especial condemna en costes.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar els recursos dels Srs Estany i ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 11 de setembre del 2002, en totes les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes judicials.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.