CASS. INVALIDESA MALALTIA. Patologia òssia.SS-022-1/01
- Resolució
- Sentència · 19/04/2002
- ROJ
- STSJAD 42/2002
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2002:42
- Recurs
- SS-022-1/01
- Ponent
- Lluís Saura Lluivia
- Magistrats
- Lluís Saura Lluivia
- Descriptors
- CONCLUSIONS CASS SECCIÓ ADMINISTRATIVA DE LA BATLLIA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Ferreras contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia que li havia denegat la pensió d'invalidesa-malaltia. La Sra. Ferreras havia sol·licitat la revisió de la seva situació, al·legant que el peritatge inicial no havia tingut en compte els seus problemes de salut mental i que havia aportat noves proves sobre el seu grau d'osteoporosi. No obstant això, el tribunal ha considerat que les noves proves no eren admissibles i que les altres afeccions de la demandant havien estat correctament avaluades en la sentència original sense tenir incidència invalidant. Per tant, la sentència original queda confirmada íntegrament.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Lluís Saura Lluivia
SENTÈNCIA 2002-18 DE 19 D'ABRIL DE 2002
CASS. INVALIDESA MALALTIA. Patologia òssia.
No té naturalesa invalidant. PROVA EN SEGONA INSTÀNCIA. Improcedent.
Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa de la Batllia, actuant com a tribunal unipersonal, va desestimar, en la sentència núm. 2001-80, de 23 d'octubre de 2.001, la demanda formulada per la Sra. Ferreras contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de 24 de gener de 2.001, que confirmava la de 30 de novembre de 2.000, denegant-li la pensió d'invalidesa-malaltia que havia sol·licitat.
2.- Contra la sentència esmentada la Sra. Ferreras interposa un recurs d'apel·lació, que ha tingut entrada en la Secretaria d'aquesta Sala el 6 de desembre de 2.001, demanant el reconeixement d'una pensió d'invalidesa malaltia de Grau II o subsidiàriament de l'I. Al·lega que el peritatge practicat en la primera instància no podia avaluar els seus problemes de caràcter mental (sic) sense la col·laboració dels psiquiatres i aporta noves proves, practicades després de la sentència que recorre, sobre el grau d'osteoporosi que pateix.
3.- De l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la representació de la CASS, que l'ha contestat el 10 de gener de 2.002, reiterant que les dolències que presenta la demandat no són suficients per acordar una pensió d'invalidesa i demanant la confirmació d ela sentència de la Batllia.
4.- Per providència de 10 de gener de 2.002 s'ha donat tràmit de conclusions a les parts, que les han presentat el 24 i el 31 de gener de 2.002, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- De la prova practicada en la primera instància en resulta, com recull clarament la sentència de la Batllia, que la Sra. Ferreras pateix una patologia òssia que l'afecta en una bona part del raquis i que els informes del Servei de Medicina Legal valoren en un 55 % que, per aplicació de la regla de Balthazard queden en un 44 % i que la resolució judicial constata en un 43 % fins i tot després d'apreciar els problemes auditius de la demandant.
En el seu recurs, l'apel·lant no discuteix la valoració que la sentència fa dels informes mèdics i aporta una osteodensitometria òssia, practicada el 8 de novembre de 2.001, és a dir, després de la sentència de la primera instància, amb la petició de que sigui avaluada novament pels serveis mèdics en la segona a l'objecte de demostrar l'elevat grau d'osteoporosi que pateix.
Amb independència de que la osteoporosi, com a tal, no té naturalesa invalidant i de que l'abast invalidant dels dolors que presenta en el raquis ja fou analitzat en la sentència i no es discuteix, el cert és que la prova proposada no es pot admetre perquè no entra en els supòsits que permetrien fer-ho conforme a l'article 64 de la llei jurisdiccional.
La resta del recurs es redueix a exposar que la Sra. Ferreras patí una extirpació de la matriu fa tretze anys, que li fou extirpada la glàndula tiroidea en fa vint-i-cinc i que pateix d'hipertensió i d'hipercolesterolèmia, situacions que han estat avaluades correctament per la sentència sense incidència invalidant, la qual cosa determina la desestimació del recurs d'apel·lació.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Ferreras contra la sentència de 23 d'octubre de 2001, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma íntegrament.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.