Conducció il*legal.- Lesions per imprudència.- Imprudència.- Responsabilitat civil.- Concurrència de culpes. (0040/95)

Sentència

Magistrats

Josep Lluís Vazquez Sotelo

SENTÈNCIA 43-95 DE 7 DE NOVEMBRE DE 1995

Conducció il·legal.- Lesions per imprudència.- Imprudència.- Responsabilitat civil.- Concurrència de culpes.

Ponent: M.I.Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en la present causa, en data 30 de maig de 1995, amb la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem Criado com autor d'una contravenció penal de conducció il·legal de l'article 350 del Codi Penal a la pena de VINT-I-CINC MIL PESSETES DE MULTA i al pagament per meitat de les despeses processals causades, absolent-lo del delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 i de la contravenció penal de danys que se li imputaven.

Que hem de condemnar i condemnem Miró com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal, fent-se aplicació dels articles 40 i 53, a la pena de CINQUANTA MIL PESSETES DE MULTA i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, repartim la responsabilitat de l'accident en el 40% al càrrec d'Miró i el 60% al càrrec d'Criado.

Deixem pel període d'execució de sentència la fixació de la indemnització de Criado al càrrec de 40% Miró i de la seva Companyia ORG_0 de forma solidària".

II.-RESULTANT: Que l'esmentat fallo es fonamenta en el següent factum, que la sentència estableix com a prova, el 18 d'abril de 1992, vers dos quarts de nou del vespre, Miró sortí del XXXX , entre una retenció de vehicles que cedien el pas per dirigir-se a l'XXXX .Ja es trobava al bell mig de la plaça quan topà amb una motocicleta conduïda per Criado, que anava avançant des de el carrer Dr. Nequi en un lloc perillós. A conseqüència de l'accident Criado sofrí lesions que trigaren més de tres mesos en guarir i la seva motocicleta tingué danys de poca consideració. Miró no disposava del permís per conduir motocicletes de cilindrada superior als 80c.c., i la que duia el dia de l'accident era una Honda de 750c.c., propietat de Somoza. El Sr. Miró no ha presentat cap reclamació.

III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència va interposar recurs de suplicació Miró i la Companyia ORG_1, S.A., exposant que la causa de l'accident no va ser altra que la imprudència del Sr. Criado, conductor de la motocicleta, ja que circulava amb excés de velocitat a les proximitats de diversos passos de vianants, el qual efectuava un avançament en un lloc prohibits i en condicions altament imprudents, com es avançar a dos vehicles que s'havien aturat per a deixar pas al vehicle conduït per Miró, a la vegada que conduïa una motocicleta de gran cilindrada i a gran velocitat, realitzant maniobres perilloses de manera imprudent, i sense estar legalment habilitat a l'efecte. Per aquestes raons sosté el recurrent que la responsabilitat de l'accident ha d'atribuir-se a l'esmentat conductor de la motocicleta, exonerant la responsabilitat penal Miró i la responsabilitat civil a la Companyia ORG_1, S.A., acceptant que com a molt li fos atribuïda una petita part de responsabilitat civil que no hauria d'excedir del 10% de les indemnitzacions precedents. A l'acte de la vista oral el recurrent va insistir en que la sentència conté error provatori ,ja que l'automòbil del Sr. Miró havia sortit i no se li pot atribuir infracció de senyal de "cedeixi el pas", perquè aquesta senyal la havia passada quan es va produir l'accident, havent estat respectada, mentre que la motocicleta no tenia cap referència. Va sol·licitar la revocació de la sentència amb absolució del Sr. Miró, i subsidiariament, que la responsabilitat civil derivada de l'accident no es distribueixi en un 60% i 40% com fa la sentència, i sí en un 10% pel Sr. Miró i la Companyia ORG_1, S.A., i la resta a carrer del conductor de la motocicleta.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal va oposar-se al recurs interposat per Miró i la Companyia ORG_1, S.A., el qual va negar que la sentència recorreguda tingués cap error provatori, sol·licitant la confirmació d'aquesta. El Sr. Criado mitjançant el seu advocat el Sr. Tejada va adherir-se a la tesi sostinguda pel Ministeri Fiscal, argumentant que l'accident es atribuïble al conductor recurrent, per sortir a una via prioritaria sense respectar la prioritat i sense poder veure si venia la motocicleta, de manera que el conductor no va poder deturar la motocicleta. El Sr. Criado havia incorregut a demés en una contravenció penal de conducció il·legal, sol·licitant inicialment per l'automobilista recurrent la pena de dos mesos de presó condicional i multa de cinquanta mil pessetes ,i per al motorista la pena de sis mesos de presó condicional, peticions que a l'acta del judici va modificar en el sentit de sol·licita per l'automobilista Miró una multa de cinquanta pessetes i per al motorista Criado un mes de presó condicional i multa de cent mil pessetes. la sentència no segueix aquest criteri de punició perquè raona que l'automobilista no va sofrir les lesions ni va presentar reclamació per danys, per la qual cosa el motorista no va poder haver comès el delicte major d'imprudència amb resultat de lesions i la contravenció de danys(Considerants primer i segon),pel qual només es condemnat per la infracció de conduir sense estar legalment habilitat. Delimitat com queda l'àmbit del present recurs a la sola impugnació realitzada per l'automobilista Miró, en haver-se conformat amb la sentència el condemnat Criado sense que estigui permès agreujar contra ell la sentència, no havent-hi un exprés recurs de l'acusació, que en aquest cas no s'ha produït l'única qüestió a resoldre es la relativa a la impugnació de l'únic recurrent.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que havent-se conformat amb la sentència el conductor de la motocicleta. El Sr. Criado, condemnat per una contravenció penal de conducció il·legal a la pena de VINT-I-CINC MIL PESSETES de multa i al pagament de la meitat de les despeses processals , el problema del present recurs es limita a la impugnació realitzada pel conductor de l'automòbil Miró a qui la sentència condemna per un delicte major d'imprudència amb resultat de lesions a la pena de CINQUANTA MIL PESSETES de multa i pagament de la meitat de les despeses processals, si bé tenint en compte l'escassa entitat de les penes d'ambdós processats i la seva quasi equivalència, el recurs es projecta especialment sobre la repartició de les responsabilitats civils derivades de l'accident.

II.-CONSIDERANT: Que respecte a la responsabilitat penal del recurrent, s'argumenta el recurs en que l'accident es va produir després de rebasar el senyal de "cedeixi el pas", pel qual no té sentit fonamentar la seva culpa en no haver respectat aquell senyal, que el conductor afirma que ja havia respectat prèviament, afirma el recurrent resulta de la pròpia sentència, quan ratifica que l'accident es va produir quan l'automòbil "ja es trobava al bell mig de la plaça" de manera que l'accident es va produir, quan Miró havia sortit al carrer, havia respectat el senyal de prioritat de pas i havia entrat ja al altre carrer, en el que va tenir lloc el xoc amb la motocicleta. Per això insisteix el recurrent en que l'accident es va produir perquè en entrar l'automòbil a aquest carrer(Avda. Príncep Benlloch) el xoc es va produir perquè la motocicleta conduïda per persona no habilitada, venia amb excés de velocitat realitzant a més un avançament en circumstàncies altament imprudents, pel qual el conductor no va poder deturar la motocicleta. En aquest sentit destacar que el Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació va acusar del delicte d'imprudència als dos conductors, considerant-los a ambdós igualment responsables, si bé el conductor de la motocicleta havia incurregut a demés en una contravenció penal de conducció il·legal, sol·licitant inicialment per l'automobilista recurrent la pena de dos mesos de presó condicional i multa de cinquanta mil pessetes ,i per al motorista la pena de sis mesos de presó condicional, peticions que a l'acta del judici va modificar en el sentit de sol·licita per l'automobilista Miró una multa de cinquanta pessetes i per al motorista Criado un mes de presó condicional i multa de cent mil pessetes. la sentència no segueix aquest criteri de punició perquè raona que l'automobilista no va sofrir les lesions ni va presentar reclamació per danys, per la qual cosa el motorista no va poder haver comès el delicte major d'imprudència amb resultat de lesions i la contravenció de danys(Considerants primer i segon),pel qual només es condemnat per la infracció de conduir sense estar legalment habilitat. Delimitat com queda l'àmbit del present recurs a la sola impugnació realitzada per l'automobilista Miró, en haver-se conformat amb la sentència el condemnat Criado sense que estigui permès agreujar contra ell la sentència, no havent-hi un exprés recurs de l'acusació, que en aquest cas no s'ha produït l'única qüestió a resoldre es la relativa a la impugnació de l'únic recurrent.

III.-CONSIDERANT: Que encara que els arguments exposats pel recurrent s'ajustin al fet processal, i prescindint dels múltiples antecedents per infraccions de tràfic que consten respecte a l'automobilista i de la carència del permís habilitant per a conduir respecte el motociclista, és cert que l'accident es produeix perquè coincideixen dos factors: a) l'automobilista en un carrer de molta circulació i de tràfic difícil com es l'Avda Príncep Benlloch vers la Plaça Rebés, sense observar la deguda precaució respecte dels automòbils o motocicletes que podien venir ascendint per aquest carrer. b)el motorista efectivament ascendia per l'esmentada avinguda amb excessiva velocitat , sense tenir la deguda atenció als vehicles que podien entrar en aquest carrer, màxim si es trobava efectivant un avançament a lloc no permès. per això el tribunal ha de considerar equitativa l'atribució de les responsabilitats civils derivades de l'accident que realitza la sentència, en un 40% per l'automobilista i un 60% per al motorista, raó per la qual la sentència ha de ser confirmada.

IV.-CONSIDERANT: Que desestimat el recurs procedeix declarar les despeses a càrrec del recurrent.

Decisio

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Desestimem el recurs de suplicació interposat en el rotlle i causa de referència pel processat Miró i la Companyia ORG_1, S.A. contra la sentència del M.I. Tribunal de Corts esmentada, la qual confirmem íntegrament

Imposem el pagament de les despeses processals als recurrents.

Manem que la causa sigui retornada al Tribunal de procedència amb certificació del resolt als efectes del seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.