Litispendencia. Prejudicialitat (6100713-2012)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000227/2016 ORIGEN: 6100713/2012 - 00

NIG: 5300542120140000039

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 20 de desembre del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 13 de desembre del 2012, la Sra. Castrillo, actuant en la seva qualitat de Procuradora del Tribunals i del Sr. Gibert, posava de manifest substancialment que el seu representat era cotitular del compte bancari indistint, obert prop de l'entitat bancària X., SA, i enregistrat amb el número 6 , que es subdividia en dos comptes, de número AD31 pel que feia a la modalitat euros i de número AD04 pel que feia a la modalitat dòlars americans. Que en data 17 de novembre del 2011, dits comptes presentaven un saldo creditor consolidat de 79.966,08.- euros. Que l'altre cotitular era la mare avui difunta del seu representat Sra. Pera, la quina havia causat defunció el dia 25 de .............

Que el seu representat era titular del cinquanta per cent del saldo que presentava el referit compte bancari i amb anterioritat a la fi de l'any 2011, havia provat de reintegrar-se, de forma amistosa, dita proporció, a la qual cosa l'entitat bancària s'hi havia oposat, al·legant que la totalitat dels saldos existents al compte bancari havien de formar part del cabal relicte de l'herència de la seva difunta mare.

Que davant la negativa de l'entitat bancària, havia instat un procediment de jurisdicció voluntària, el quin s'havia seguit sota el número J- 0013-5/2012, i mitjançant el quin l'adversa havia manifestat que la seva actuació es trobava emparada en la condició general número trenta-dosena del contracte de compte bancari, la qual l'habilitava a bloquejar la totalitat del saldo compte bancari, fins per tot que no es regularitzés la situació successòria de l'herència de la Sra. Pera.

Per tot l'esmentat, i desprès d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, la representació processal del Sr. Gibert sol·licitava que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència, condemnant a la societat X., SA a lliurar-li el cinquanta per cent dels saldos existents al compte bancari 6xxxx, subdividit en dos comptes, de número AD31.................... pel que fa a la modalitat euro i de número AD04

. pel que fa a la modalitat dòlars americans, endemés dels interessos legals meritats a partir del dia 10 de maig del 2012, així com a satisfer al seu representat una indemnització de dos mil euros en concepte de perjudici moral, així com el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.

II.- Havent aixecat la representació processal de la societat X., SA, per escrit de data 31 de gener del 2013, una excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari, el dia 6 de febrer del 2014, va recaure aute, mitjançant el quin es va estimar l'excepció formulada i es va notificar la pendència del present procediment a les Sres. Sanz, Ayuso i Coll Gibert, tot i emplaçant- les com a parts codemandades en el marc del present procés.

III.- Havent fixat la Cúria del dia 8 de maig del 2014, per a evacuar el tràmit de contesta a la demanda, la representació processal de la societat X., SA va aixecar una excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, tot i argumentant que la reivindicació de la titularitat dels saldos comptabilitzats en un compte bancari era una qüestió totalment aliena a l'entitat bancària dipositària dels fons. Que la determinació de la titularitat material dels saldos del compte indistint no podia ésser efectuada per la seva mandant, puix era totalment aliena a les relacions internes existents entre els cotitulars del compte i per tant la seva mandant no tenia cap connexió amb l'objecte del litigi, la qual cosa justificava l'estimació de l'excepció per ella plantejada.

Que altrament adduïa que amb posterioritat a la defunció de la Sra. Pera dues de les seves filles, Sres. Coll i Sanz, havien comparegut a les oficines de la seva mandant per tal de comunicar dita defunció i havien acompanyat una documentació de la qual es desprenia que havien estat nomenats hereus ab intestat els quatre fills de la difunta. Que el Sr. Gibert havia interessat prendre possessió del cinquanta per cent del saldo del compte 1 , justificant-

ho en la seva condició de titular material dels saldos. Que una volta la seva mandant va constatar la disconformitat dels interessats en la successió, sobre el repartiment dels saldos del compte de referencia, havia procedit, de conformitat amb la condició general trenta-dosena del contracte d'obertura de compte. En base a dites disposicions contractuals, quedava justificada l'actuació de la seva representada, en el sentit de no acceptar disposicions de fons fins que els quatre germans no comuniquessin que havien assolit un eventual acord sobre el repartiment dels saldos o bé fins que no recaigués sentència judicial ferma sobre aquests extrems.

Per tot l'esmentat i després d'haver esgrimit els fonaments de dret que considerava d'aplicació, la representació processal de la societat X., SA sol·licitava que es tingués per formulada excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i que es tingués per contestada la demanda formulada i en el seu dia es dictés sentència, la qual desestimés en tots els seus termes la demanda formulada, fent imposició a l'agent de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- En la mateixa data, la Sra. Castrillo, actuant en la seva qualitat de procuradora dels tribunals i de les Sres. Ayuso, Sanz, i Coll, va presentar un escrit, mitjançant el quin contestava la demanda formulada i ensems formulava demanda reconvencional, adduint que les seves mandants s'oposaven a la pretensió formulada pel Sr. Gibert en el sentit que es condemnés l'entitat bancària X., SA a fer lliurament de la meitat dels saldos existents al compte bancari de número 6 , més els interessos meritats. Que les seves mandants havien interposat demanda contra el Sr. Gibert, que s'estava tramitant en el marc dels autes del judici civil de número 0780-4/2012, que tendia a què es declarés que els diners que constaven en el compte de la difunta, eren propietat dels quatre germans, i que procedeix la divisió dels esmentats imports en quatre parts iguals i a la seva partició, i que es condemnés el Sr. Gibert a pagar a cadascuna de les seves germanes la suma de 3.000.-euros i els interessos que aquestes quantitats hagin generat en el compte, des de la data de la disposició el dia 13 de gener del 2011 i fins al moment de l'adjudicació i el repartiment efectius. Que els diners que es trobaven dipositats al compte eren propietat exclusiva de la difunta i malgrat la cotitularitat indistinta, el Sr. Gibert no tenia cap dret sobre els mateixos. Que aquest s'oposava a què es fes un repartiment dels fons presents a la data de la mort de la mare en quatre parts iguals però l'entitat bancària havia procedit a bloquejar el compte esmentat i s'havia oposat als requeriments de reintegració del Sr. Gibert.

Que després de la defunció de la mare de les seves mandants, el Sr. Gibert havia disposat de la suma de 12.000.-euros, i d'aquest import tres quartes parts corresponien a les seves principals. Que les seves mandants havien plantejat per primer cop, aquestes mateixes peticions, en el marc dels autes del judici civil de número 0780-4/2012, tot i que en la mesura que en el present plet era part demandada l'entitat X., SA, qui a més esdevenia qui tenia en possessió els diners a través del contracte de dipòsit atorgat en el seu dia, i qui en definitiva havia de repartir els diners en la forma que dictés la jurisdicció, reproduïa dites pretensions en el marc del present procediment com a demanda reconvencional.

Per tot l'esmentat, i desprès d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, la representació processal de les Sres. Ayuso, Sanz, i Coll, sol·licitaven que en el seu dia es dictés sentència, que desestimés la demanda formulada per l'agent, i que estimés la reconvenció per ella formulada, i que declarés que els fons existents en data 25 de desembre del 2010 al compte bancari de número 6 , són propietat dels Srs. Coll, Ayuso, Sanz, i P. Gibert i que procedeixi a la divisió dels esmentats imports en quatre parts iguals, i que es mani la seva partició, i que condemni al Sr. P.Gibert a pagar la suma de 3.000.euros a cadascuna de les seves principals, majorades dels interessos que aquestes quantitats hagin generat en el compte, des de la data de la disposició el dia 13 de gener del 2011 i fins al moment de l'adjudicació i el repartiment efectius, i la imposició al Sr. P.Gibert de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

V.- En els dies 12 de juny i 10 de juliol del 2014, les parts replicaren i duplicaren com és acostumat.

VI.- En el dia 25 de setembre del 2014, s'obrí el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte, les parts litigants van proposar els mitjans probatoris que van creure adients per a acreditar i fer valer llurs pretensions respectives.

VII.- Per diligència de data 22 de gener del 2015, es va procedir al tancament a prova del precedent judici, havent emplaçat a les parts avui litigants a l'audiència del dia 12 de febrer del 2015, per a evacuar el tràmit de conclusions, el quin fou ajornat de comú acord per les parts fins al dia 26 de febrer del 2015, data a la qual van presentar un escrit, mitjançant els quins van insistir en llur respectives pretensions.

VIII.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 10 de març de 2016 i va decidir :

"Primer.- Aixecar d'ofici l'excepció de litispendència i excloure del coneixement d'aquest tribunal la demanda reconvencional formulada per la representació processal de les Sres. Sanz, Ayuso, i Coll, per escrit presentat en el marc dels presents autes el dia 8 de maig del 2014.

Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Gibert contra la societat X., SA, i condemnar aquesta darrera a pagar una indemnització preufetera en concepte de danys morals d'un import de mil euros.

Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que disposa el VII. CONSIDERANT de la present resolució judicial."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gibert i també la de les seves germanes Ayuso, Sanz, i Coll i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMESanz - En el present procediment, la part agent Sr. Gibert dirigeix la seva acció de reclamació per incompliment contractual contra X., SA. Aquest aixecà l'excepció peremptòria de manca de litis consorci passiu necessari que va ser atesa i amplià l'agent la seva demanda contra les seves germanes Sanz, Ayuso, i Coll Aquestes al seu torn, varen formular demanda reconvencional contra l'agent.

La sentència d'instància va estimar que existia una litispendència derivada d'una demanda interposada per les germanes demandades que es segueix en un altre procediment (0780-4/2012) amb el mateix objecte, subjecte i petició per excloure la dita demanda reconvencional. Respecte la demanda principal contra X.,SA, la sentència d'instància no entra en la petició principal del Sr. Gibert (reclamació d'entrega de la meitat del saldo existent en el compte 6 en el moment de la mort de l'altre titular que era la seva mare la Sra. Pera que va morir en el dia 25.............), perquè considera que aquesta qüestió referida a la titularitat dels fons de la dita compte està sub iudice (sic). Pel que la petició accessòria d'una indemnització a pagar pel Banc per dany moral causat al Sr. Gibert, l'estima parcialment i condemna l'entitat X.,SA a pagar la suma de 1.000EUR. No hi ha condemna en costes de la demanda principal i es fa condemna en costes de la demanda reconvencional a les germanes que la interposaren.

Contra tal complexa decisió, s'alcen el Sr. Gibert d'una banda i, de l'altra, les seves germanes. No impugna la decisió l'única condemnada, el X.,SA.

SEGON.- RECURS DE LES SRES. F.Pera

Les germanes Gibert consideren que l'excepció de litispendència ha estat aixecada d'ofici per l'Hble. Tribunal i que hauria d'haver abans donat trasllat a les parts perquè es pronunciessin sobre tal possibilitat. En no haver-ho fet, se'ls hi causat indefensió i s'ha vulnerat el dret a un procés degut.

Però el cas és que foren les pròpies senyores les que posaren en coneixement del Tribunal que havien interposat un plet en contra del seu germà (0780-4/2012, incoat en data de 26.11.12) per discutir-li la propietat dels fons existents en el compte 6 , en considerar que els fons eren dels quatre germans per parts iguals i no que la meitat fos d'exclusiva titularitat d'en P. només pel fet de figurar com cotitular, juntament amb la seva difunta mare. Recordem que la pretensió principal d'en P. era que X.,SA li entregués la meitat del saldo de la dita compte per estimar que era de la seva exclusiva titularitat. És a dir, que les germanes Gibert s'avançaren al plet present interposat pel germà P., en voler discutir en seu judicial de qui eren aquells fons que en morir la mare els corresponia com hereves, juntament amb el seu germà.

En fase de rèplica ja advertí la part agent que l'existència de dos plets amb el mateix objecte podia donar peu a resolucions contradictòries i que això suposava un risc (foli 181). Dit en altres paraules, ja estava advertint la part agent del risc de litispendència. Aquesta ve definida com "... per tal que pugui triomfar una excepció dilatòria de litispendència la jurisprudència dels Tribunals andorrans ha estat constant en exigir que es donin tres pressupòsits: que existeixi identitat subjectiva entre el procediment en curs i un altre pendent de resolució, que es doni igualment identitat objectiva en relació al petitum de la demanda entre un i altre i que la causa de demanar, o causa petendi, sigui també la mateixa en els dos casos." (ATSJC 12/12 de 30.4.12 i STJC 141-11 de 29.9.11, entre d'altres).

Per la seva banda, les germanes Gibert en el tràmit de dúplica no varen fer esment a la qüestió advertida en la rèplica i en tràmit de conclusions tampoc varen fer cap mena de comentari al risc advertit de contrari. Aleshores, davant d'aquestes dues ocasions de fer un comentari sobre aquell risc de contradicció que precisament vol evitar la litispendència, no poden al·legar ara cap mena d'indefensió, quan a més en el seu recurs tampoc fan cap mena de crítica sobre l'estimació d'aquella excepció aplicada per la sentència. En conclusió, aquest greuge contra la sentència no pot prosperar.

Tampoc pot prosperar el segon greuge que consisteix en considerar que la petició principal (que la sentència diu està sub iudice) també hauria d'haver-se vist afectada per la litispendència.

Però hem de dir que la recurrent confon la litispendència que exclou conèixer d'una qüestió de manera definitiva perquè la mateixa està sotmesa a un altre Tribunal, amb la prejudicialitat civil que obliga a suspendre el procediment. Com diu el nostre Aute de 18.10.12 (ATSJC 55/12) "... Aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se respecte de l'admissió de la prejudicialitat civil en l'ordenament jurídic andorrà. En aquest sentit, tant l'Aute de 23-12-2010 com el de 31-05-2011, si bé posen de relleu que la Llei Qualificada de la Justícia solament fa esment a la prejudicialitat penal, s'ha d'admetre també la prejudicialitat civil quan "en consonància amb la doctrina ja establerta per aquesta Sala en el seu Aute de 23-12-2010, la finalitat que cerca la prejudicialitat civil rau en que per a la resolució d'un litigi esdevé adequada la resolució d'una qüestió o extrem d'un altre litigi. I en el cas que ens ocupa, al marge que no s'escau la identitat objectiva i subjectiva que predica la part recurrent, sinó que és suficient que la resolució del litigi requereixi que un extrem o qüestió que s'està dilucidant en un altre procés sigui resolt". En el mateix sentit STJC 19/14 de 17.7.14; ATSJC 25/11 de 31.5.11.

En efecte, la qüestió de si X.,SA havia d'entregar el 50% del saldo del compte al Sr. Gibert després de la mort de la seva mare amb la que tenia un compte indistint, és una qüestió que no pot ser resolta en aquests moments perquè haurà de ser resolta la titularitat de la totalitat del saldo en l'altre procés. Aquesta condiciona l'acció principal del Sr. Gibert en aquest plet perquè vol que li sigui lliurat el 50% del saldo i en l'altre plet (anterior instat per les germanes) el que es vol és que es declari que cada germà només és propietari del 25% del saldo. Està clar que el que es resolgui en aquell plet influirà en resoldre la petició que en aquest es fa contra X., SA. D'aquí que existeix una prejudicialitat civil que hauria obligat en la instància a suspendre la decisió sobre la petició principal (i l'accessòria i derivada consistent en reclamar una indemnització per dany moral).

Però la condemna de X.,SA ja resulta inamovible perquè la condemnada no ha impugnat la sentència, circumstancia que fa que no tingui justificació suspendre la tramitació present procediment i en el seu dia (en finalitzar de manera definitiva l'altre procés) examinar si la conducta de X.,SA s'ha ajustat al criteri jurisprudencial reiterat sobre la titularitat material del saldo en cas de comptes indistints.

En conclusió, el segon greuge no pot ser apreciat i el recurs de les germanes Gibert ha de ser desestimat.

TERCER.- RECURS DEL SSanz P.Gibert

L'únic greuge del recurrent es centra en demanar la imposiciió de les costes de la instància a càrrec de X.,SA. La sentència d'instància considera que en haver estat estimada de manera parcial la seva demanda la imposiciió no pot recaure en la part defenent (X.,SA). I en efecte així ha de ser. No es pot oblidar que la demanda del Sr. Gibert contra X.,SA consistia en demanar 1) el lliurament de la meitat del saldo del compte indistint més els seus interessos des del 10.5.12; 2) una indemnització per danys morals de 2.000EUR i 3) el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.

Doncs de totes elles, només l'accessòria i derivada de la 1) era la de la indemnització de danys morals ha estat parcialment estimada (la condemna és de 1.000EUR). Resulta evident que l'estimació ha estat parcial i aleshores el que procedia és la decisió adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles de no fer imposició de les costes de la instància.

El seu únic motiu de recurs ha de ser desestimat.

QUART.- En resultar desestimats els recursos procedeix imposar les costes per ells generades a cada part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal del Sr. Gibert i les Sres. Ayuso, Sanz, i Coll contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de març de 2016, que confirmem en la seva part dispositiva.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a cada part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.