LABORAL: acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, meritació dies de vacances pel treballador (2000955/2020)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000334/2021 ORIGEN: 2000955/2020 - 00

NIG: 5300542120200003636

PARTS:

Apel·lant: Duque

Advocat: Sr. Pulido

Apel·lat: Sr. Araujo

Representant: Sr. Guerrero

Advocat: Sra. Andrade

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, meritació dies de vacances pel treballador

SENTÈNCIA 006-2022

Andorra la Vella, el

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 30 de novembre de 2020, el senyor Araujo interposà demanda per acomiadament improcedent i fet de forma indeguda contra la societat mercantil andorrana Duque, tot sol·licitant que es dictés Sentència declarant l'acomiadament improcedent, injustificat i fet de forma indeguda; que es condemnés a la defenent a pagar-li la suma de 1.080 EUR nets en concepte d'havers laborals pendents, augmentant-se dita quantitat amb els interessos legals que corresponguessin des de la contesta a la demanda; la seva condemna també al pagament de l'import de 3.086,94 EUR nets en concepte d'indemnització, augmentant-se dita quantitat amb els interessos legals que corresponguessin des de la contesta a la demanda, la condemna a la cotització a la CASS per les quantitats reclamades i al pagament de les despeses i costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 2 de febrer de 2021, la societat defenent contestà la demanda articulada de contrari tot sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'agent al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 2 de setembre de 2021 dictà Sentència en quina part dispositiva, entre altres, estableix: "DECIDEIXO

Primer.- Estimar la demanda presentada pel Sr. Araujo i declarar l'acomiadament injustificat, condemnant a la part defenent al pagament de :

La quantitat de 1.080.- euros nets en concepte d' havers laborals pendents augmentant-se dita quantitat amb els interessos legals que corresponguin des de la contesta a la demanda.

La quantitat de 3.086,94.- euros nets en concepte d'indemnització augmentant-se dita quantitat amb els interessos legals que corresponguin des de la contesta a la demanda.

Condemnant a la contrapart a realitzar la cotització corresponent a la CASS per les quantitats reclamades.

Segon.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part defenent , inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la societat Duque en considerar, en síntesi, que el senyor Araujo no havia generat els 15 dies de vacances dels que va gaudir de forma unilateral, havent-se en conseqüència absentat del seu lloc de treball de forma injustificada durant més de tres jornades laborals en el període de dos mesos, sense justificació.

Sol·licita la revocació de la Sentència apel·lada i l'expressa imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat, a la part agent.

5.- La representació processal del senyor Araujo, per la seva banda, s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, en base, en síntesi, a què els dies de vacances que encara no hagués generat la persona treballadora al moment de gaudir-ne, es consideren legalment com un crèdit per al treball futur i que corresponia a l'empresari fixar el període anyal de vacances; sol·licitant la íntegra confirmació de la Sentència apel·lada i la condemna de la contrapart al pagament de les costes processals produïdes en segona instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sentència d'instància considera que l'acomiadament del senyor Araujo és injustificat i no s'ajusta a dret, i condemna a la societat defenent a abonar-li els imports per ell reclamats.

Contra la mateixa s'alça la societat Duque.

Segon.- No és discutit per les parts que el senyor Araujo va iniciar la seva relació laboral amb la societat defenent i avui part recurrent en data 28 d'agost de 2019, en qualitat de conductor de maquinària pesada i amb un salari de 1.800 EUR mensuals.

Tampoc no discuteixen les parts que per causa de la COVID 19, l'empresa va haver de romandre tancada des del 19 de març de 2020 i fins al 4 de maig de 2020, ni que al mes de setembre de 2020 el senyor Araujo va marxar 15 dies de vacances.

El que constitueix l'objecte del litigi és si al setembre de 2020 el senyor Araujo podia gaudir de 15 dies de vacances, tal i com va fer.

De fet, la societat recurrent considera que no podia, que per aplicació de tota la normativa en vigor només en podia gaudir d'11 i que per tant, es va absentar de la feina 3 dies sense justificació, essent aquesta la causa del seu acomiadament per aplicació del contingut de l'article 99.a) de la llei 31/2018 de relacions laborals, que sanciona com a falta molt greu tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període de dos mesos, o més de sis faltes d'assistència en un termini d'un any.

Tot establint el seu article 100 que les sancions previstes per les faltes molt greus poden ser la suspensió de salari i ocupació d'11 dies a 1 mes o l'acomiadament disciplinari.

En aquest cas concret, la societat recurrent va optar per l'acomiadament disciplinari que li va comunicar per carta de data 5 d'octubre de 2020 (foli 8), amb el següent contingut:

"Benvolgut Sr. Araujo,

Mitjançant la present, la direcció de l'empresa l'informa que ha tingut coneixement dels següents fets en relació amb la seva persona:

El dia 18 de setembre de 2020, vostè va abandonar el seu lloc de treball sense causa justificada ni autorització de l'empresa, comunicant que marxava de vacances durant 15 dies.

En aquesta mateixa data, vostè no disposava de vacances meritades, si bé al contrari tenia pendent compensar el deute d'una jornada laboral.

A data d'avui vostè ha faltat al seu lloc de treball de forma injustificada durant 10 dies laborables.

Aquests fets ocorreguts constitueixen una falta molt greu d'acord amb allò disposat en l'article 99.a) de la vigent Llei 31/2018 de relacions laborals. (..)

Per tant, de conformitat amb allò establert en l'article 100.3b) de la vigent Llei 31/2018 de relacions laborals, respectant-se tant les formalitats previstes en l'article 101 de la vigent Llei 31/2018 de relacions laborals, així com el termini de prescripció de 60 dies naturals previst en l'article 102 de la vigent Llei 31/2018 de relacions laborals, la direcció de la empresa ha decidit sancionar-lo amb l'acomiadament disciplinari.

Sense cap altre particular, el saludem atentament."

Tercer.- Malgrat però el contingut d'aquesta missiva, la societat defenent va reconèixer en la instància que el senyor Araujo havia generat 22 dies de vacances, els quals per aplicació del previst a la Llei 3/2020 de 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia, es reconvertien en 11 i, per tant, s'havia absentat durant més de tres jornades laborals (ja no 10, com deia la carta) en el període de dos mesos, sense justificació.

Al respecte, la representació processal del senyor Araujo afirma que el fet de no haver-les meritat no constitueix un impediment per poder-ne gaudir, ja que es crea un crèdit per al treball futur a favor de l'empresa, que pot descomptar els dies de vacances gaudits i satisfets amb escreix en cas de què la relació laboral es resolgui abans. Argument compartit per la Sentència d'instància.

Quart.- L'article 65.7 de la Llei de Relacions laborals diu literalment que "quan la persona assalariada no tingui encara dret a efectuar la totalitat dels dies de vacances en el moment en què l'empresa tanca habitualment amb aquesta finalitat, els dies efectuats de vacances que no li corresponguin es consideren un crèdit per al treball futur. En el supòsit que la relació laboral es resolgui, l'empresa té dret a descomptar de la quitança els dies de vacances gaudits i satisfets amb escreix."

La Sala no pot compartir la interpretació que respecte de l'article suara transcrit efectua la resolució recorreguda. El contingut del mateix és clar en exigir que per a què es puguin gaudir de dies de vacances no meritats i considerar-se com un crèdit per al treball futur, cal que l'empresa tanqui habitualment amb aquesta finalitat. In claris non fit interpretatio.

En canvi, el supòsit objecte d'anàlisi és ben diferent. L'empresa no va tancar, sinó que el treballador va marxar de manera unilateral de vacances (conclusió a la que s'arriba per no haver demostrat el contrari en relació a les afirmacions de l'empresari), durant un període de temps superior al generat contràriament al que disposa l'article 63 de la Llei de relacions laborals, quedant en conseqüència constituïda la falta molt greu prevista a l'article 99.1.a) de la suara esmentada Llei de relacions laborals, que permet l'acomiadament disciplinari realitzat per l'empresa.

Cinquè.- I això sense perjudici de què l'empresa no efectués un plànning per regular els períodes de vacances dels treballadors ja que, de ser aquest el cas, al marge de la responsabilitat administrativa que pogués correspondre a la societat agent, pertocaria al mateix treballador verificar prop de l'empresa tant els dies generats com el període de gaudiment dels mateixos.

Sisè.- En conseqüència, la Sala considera que l'acomiadament disciplinari resulta adequat, tot revocant al respecte la resolució d'instància.

Setè.- La desestimació de la demanda comporta la imposició al senyor Araujo de les costes generades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i, de ser el cas, de procurador.

Vuitè.- L'estimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que no s'efectuï cap pronunciament sobre les costes generades en aqueta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la societat Duque contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 2 de setembre de 2021, que revoquem en el sentit de considerar adequat l'acomiadament disciplinari realitzat per la societat sobre la persona del senyor Araujo.

Segon.- Imposar al senyor Araujo el pagament de les costes processals generades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat.

Tercer.- NO FER imposició a la part recurrent de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.