SEGURETAT SOCIAL - CASS Atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna i categoritzada com a Grup 1 i reposició de baixa mèdica. Reconeixement d'una pensió del grup 2 (2000050/2019)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000050/2019 Núm. Rotlle: TSJA-0000068/2020

SENTÈNCIA 16-2021

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Garzón

Advocat: Sr. Almansa

Apel·lat: Sr. Somoza

Representant: ídem

Advocada: Sra. Ayuso

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, el vint-i-set de gener de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000050/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Somoza va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 26 de juliol de 2019 mitjançant la qual es resolia l'atorgament de l'alta mèdica a comptar del dia 29 de maig de 2019 i se li atorgava una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna grup 1 a comptar del mateix 29 de maig de 2019.

2.- En la sentència del 15 de maig de 2020 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Somoza.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 22 de setembre de 2020, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) estima en substància:

-El que determina l'enquadrament en el grup 1 o en el grup 2 de la invalidesa malaltia és el fet d'estar capacitat per dur a terme o no una activitat laboral i no en les tasques concretes que existeixin en el mercat laboral.

La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha confirmat els seus arguments en l'escrit de conclusions de data 27 d'octubre de 2020.

4.- En la seva contesta de data 12 d'octubre de 2020, el Sr. Somoza estima en substància:

No hi cap feina que pugui realitzar regularment i menys encara de forma satisfactòria.

L'assegurat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 3 de novembre de 2020.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Per resolució del 26 de juliol de 2019, el Consell d'Administració resol: "confirmar la decisió d'atorgar-vos una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1, en considerar que la vostra capacitat residual us permet de continuar treballant" (foli 25).

En el seu escrit d'apel·lació, l'assegurat demana l'atorgament d'una pensió d'invalidesa del Grup 2.

Tercer.- Als termes de l'article 169 del text refós de la seguretat social (Modificat per la Llei 18/2014): "Categories de les persones beneficiàries: Les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dos grups:

Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.

Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional"

Segons la jurisprudència d'aquesta Sala :

"Ara bé, la classificació de la invalidesa en algun dels dos grups que determina l'article 169 del mateix text legal ja no depèn del grau d'IPP, sinó del fet que l'interessat pugui continuar treballant, o bé hagi quedat incapacitat per exercir qualsevol activitat professional.

Des d'aquesta perspectiva, no resulta transcendent que la IPP total de la interessada sigui del 62,14%, com afirma la sentència apel·lada, o bé del 64,57%, com defensa la recurrent. El fet determinant és, com s'ha dit, que la interessada pugui o no desenvolupar alguna activitat laboral, i, en aquest sentit, el dictamen pericial és taxatiu quan afirma que "la Sra. Canales si que pot efectuar una activitat professional de tipus sedentari, sense cap tipus de limitació, i inclús una activitat professional tipus manual, que no requereixi un posicionament de genolls, o el fet de ajupir-se de manera continuada i mantinguda.

Aquesta conclusió no ha estat desvirtuada de cap manera per la recurrent, i tampoc ho hagués estat pel reconeixement d'una IPP lleugerament superior, com pretén la interessada, de manera que s'ha de concloure que resulta plenament ajustat a dret el reconeixement d'una pensió d'invalidesa del grup 1" Sentència 89/2017 del 23 de novembre de 2017.

En aquest cas, resulta del dictamen mèdic de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) les dades següents (foli 7, revers):

"Percentatge derivat de malaltia comuna: 60 % Percentatge dels factors complementaris: 13 %

Percentatge total de pèrdua de capacitat de guany: 73 %"

És a dir que els factors complementaris (formació professional...) fonamenten l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna però no la seva classificació en Grup 1 o 2.

El perit judicial escriu en el seu informe de data 29 de gener de 2020, "el Sr. Somoza és tributari, d'una invalidesa per malaltia comuna de grau 1".(foli155).

El jutge no és vinculat pel resultat del dictamen pericial (article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal) però, resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que és un element de judici de particular rellevància.

En aquest cas, el recurrent no aporta cap element concret per desvirtuar les conclusions del perit judicial.

Ara bé, el perit afegeix "que aquesta patologia és evolutiva, i possiblement en un futur caldrà efectuar una nova valoració" (foli 155).

Per tant, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), sense prejudici d'una revisió en el futur, en aplicació de l'article 171 de la Llei de la seguretat social:

"Revisió1. Quan l'estat de la persona beneficiària d'una pensió d'invalidesa s'ha modificat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per iniciativa pròpia o a petició de la persona interessada, pot decidir que es faci un nou examen per establir-ne el grau d'invalidesa actual. Aquesta revisió és objecte d'una decisió amb les mateixes modalitats que les que cal seguir en condicions normals per establir el grau d'invalidesa".

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra la sentència número 32/2020 dictada pel Tribunal Unipersonal en data 15 de maig de 2020.

Segon.- Anul·lar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Consell d'Administració de la CASS de data 26 de juliol de 2019 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.