CASS. Pensió per accident de treball. ( 0015/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: SS-0047-2/09 TSA: 069/10

S E N T È N C I A NÚM. 15-2011

PARTS:

Apel·lant: Varesc Representant: Herrera Advocat: Palau

Apel·lada: CASS Representant: Codina Advocat : Elías

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d’Andorra la Vella, el 4 de març de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número SS-0047-2/09.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 11 de maig de 2010 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Varesc contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s’anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 13 de maig i 29 de juliol de 2009, i es reconegués a favor de la interessada una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a la I.P.P. que determinés la prova pericial a practicar en les actuacions.

2n.- La interessada va interposar recurs d'apel·lació contra l’esmentada sentència, el qual es fonamenta en la discrepància amb la taxa d’I.P.P. que va reconèixer la sentència apel·lada, que sol·licita es fixi en un 12,1%, incloent el percentatge corresponent a l'element professional.

3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs i va sol·licitar que es confirmés íntegrament la sentència apel·lada. Pel que fa a l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball, considera que procedeix una I.P.P. del 5%, que ja ha estat reconeguda per les resolucions impugnades. D’altra banda, quant a l’element professional, afirma que no s’ha acreditat una disminució de les retribucions de la interessada, que sigui conseqüència de l’accident de treball.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Mitjançant aquest recurs, l’apel·lant discuteix les conclusions a què arriba la sentència impugnada quant a la valoració de les seqüeles que va patir la interessada com a conseqüència de l’accident de treball que va tenir lloc el 26 de maig de 2006. Convé destacar el fet de què la recurrent recolza les seves pretensions en el contingut de l’informe pericial practicat en les actuacions, que va valorar una I.P.P. global del 12,1%, conclusió que no ha estat acceptada per la sentència del Tribunal a quo.

L’esmentat dictamen ha conclòs que l’agent pateix una rigidesa lleu amb moviments dins del sector favorable del canell dret en persona dretana, que valora en un 5% segons la pàgina 91 de la guia-barem de Padovani, i a més una disminució de la força de la pinça digital entre el polze i l’índex, que quantifica en un 6%, de manera que l’element objectiu quedaria fixat en un 11%, al qual caldria afegir un 1,1% corresponent a l’element professional.

Tanmateix, la sentència apel·lada ha considerat que la rigidesa lleu del canell dret ja inclou la pèrdua de força de la pinça entre el dit polze i l’índex, ja que així ho afirma el propi peritatge “en els moviments de flexió dorsal i flexió palmar d’un 50% comparativament amb els moviments efectuats amb la mà esquerra”.

Tercer.- Com a punt de partida per a la resolució de les qüestions litigioses, convé recordar que els informes pericials constitueixen un element de judici especialment valuós, per bé que el tribunal no queda vinculat al seu contingut, com ho recorda l’article 44 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal i ha declarat una reiterada jurisprudència.

En aquest cas, pel que fa a l’element objectiu, no es pot deixar de banda que el dictamen dels experts presenta determinades incongruències. En un primer moment, es va equiparar la pèrdua de força de la pinça digital a un blocatge en extensió de l’articulació metacarpofalàngica del polze dret. Ara bé, un cop el Batlle ponent va disposar l’ampliació de la perícia, els informants van admetre que no existia un tal blocatge, però que la pèrdua de força abans esmentada es podia assimilar a una amputació parcial de la falange del polze.

En aquestes condicions, resulta plenament raonable que la sentència apel·lada no hagi compartit en aquest punt les conclusions a què arriben els experts, ja que no es pot equiparar la pèrdua de força derivada d’una rigidesa de caràcter lleu amb l’amputació parcial d’una falange, assimilació que s’ha de considerar almenys com a forçada. S’ha de compartir, doncs, el pronunciament del Tribunal a quo, en el sentit de què la incapacitat del 5% comprèn tant la rigidesa del canell dret com la pèrdua de força consegüent.

En conseqüència, és procedent desestimar el present motiu d'impugnació.

Quart.- Es sol·licita igualment que s’apliqui l’element professional, d’acord amb l’article 6 del Reglament d’aplicació nº 18.

Sobre aquesta qüestió, convé recordar que, segons ha declarat aquesta Sala de manera reiterada, “l’element professional es valora en funció de la pèrdua d’emoluments que sofreix l’assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir- se l’accident i la valoració d’aquests elements requereix una activitat probatòria mínima”.

D’altra banda, “l’aportació a l’expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en que se sustenta l’element professional correspon, en principi, a l’assegurat”, ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància. En efecte, “segons un principi clàssic de contenciós administratiu, ha d’aportar els elements precisos que li permetin justificar la seva pròpia avaluació en la pèrdua d’emoluments”.

Cinquè.- En el cas que ara s’examina, no es disposa del terme de comparació que permeti valorar que s’ha produït una disminució efectiva de les retribucions de l’agent, ni s’aporta cap altre element de judici que pugui portar a aquesta conclusió, excepte l’extracte de punts de vellesa de la interessada, del qual no resulta que s’hagi produït una disminució dels seus ingressos com a conseqüència de l’accident de treball.

És cert que l’informe pericial parla del coeficient professional que recull la guia barem de Padovani, però aquest és un concepte que no es correspon exactament amb el de l’element professional que contempla l’article 6 del Reglament d’aplicació núm. 18. Mentre que el primer fa referència a la situació personal de l’interessat, a les seves facultats físiques i mentals i a les aptituds i qualificació professional, el segon contempla exclusivament la pèrdua d’emoluments que pateix l’assalariat com a conseqüència de l’accident, mitjançant la comparació entre els sous percebuts abans i després de produir-se el mateix.

Cal concloure, doncs, que en no haver-se acreditat la concurrència de les circumstàncies que justifiquen l’aplicació de l’element professional, procedeix desestimar el present recurs d’apel·lació, i confirmar la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Varesc contra la sentència d’11 de maig de 2010 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.