Relació mercantil. Peculiaritats en la relació (7100719-2013)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000137/2016 ORIGEN: 7100719/2013 - 00

NIG: 5300542120140003536

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia citació a judici de data 22 d'octubre de 2013, en l'audiència del subsegüent dia 6 de desembre de 2013, la part agent formulava demanda en reclamació de quantitat contra la part defenent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:

"...condemnant la demandada a pagar a la meva principal la suma de 32.198,40 euros corresponents a quantitats impagades fins a aquesta data, més els interessos que produeixi l'esmentada suma, a comptar de la data en que s'havia de fer efectiu el pagament i, subsidiàriament, des de a data de la contesta a la demanda i fins el seu pagament; condemnant-la també a pagar la totalitat de les costes judicials, i els honoraris d'advocat i procurador a determinar en període d'execució de sentència."

II.- En l'Audiència de data 24 de gener de 2014, la part defenent va contestar a la demanda, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:

"... que acordi la desestimació integra de la demanda de Barberá, S.A., condemnant a aquesta al pagament de les costes processals ocasionades a la meva mandant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador intervinents."

III.- Trobant-se assenyalada l'audiència per celebrar el tràmit de rèplica, per Edicte de data 31 de gener de 2014, es va comunicar que per Aute de data 16 de desembre de 2013 havia estat declarada la cessació de pagaments i fallida de la societat Barberá, S.A., acordant-se per Providència de data 17 de febrer de 2014 suspendre la tramitació dels presents autes civils i concedir un termini a l'Administrador judicial de la referida fallida per tal que es manifestés al respecte.

Així, per escrit de data 28 de febrer de 2014, aquest es va manifestar en el sentit de facultar al lletrat de la part agent per tal de prosseguir amb la defensa i representació de la societat fallida en el marc dels presents autes, el que fou acordat per altra Providència de data 5 de març de 2014.

IV.- En l'audiència del subsegüent dia 28 de març de 2014, la part agent va replicar i en la del subsegüent dia 9 de maig de 2014, la part defenent va presentar el corresponent escrit de dúplica.

V.- El dia 30 de maig del 2014, es va obrir el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte la part actora va presentar un escrit proposant la pràctica de les proves I a III, i la part demandada va proposar la pràctica de les proves I a V, el detall de les mateixes constant en l'acta celebrada aquell referit dia (cf. f. 239).

VI.- Després d'haver practicat els mitjans probatoris proposats per les parts amb el resultat que figura en autes, per diligència judicial de data 24 d'abril de 2015, es va procedir al tancament del present judici, havent formulat ambdues parts les seves respectives conclusions, el subsegüent dia 12 de juny de 2015, insistint en les seves respectives pretensions inicials.

VII.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 12.2.2016 i va decidir : "Que donant lloc íntegrament a la demanda principal interposada per la part agent així com prosperant majoritàriament la excepció de compensació al·legada per la part defenent, ha de condemnar a la mercantil Sarabia, S.L. a pagar a la mercantil Barberá, S.A., la suma de 614,43 EUR, sense que hi hagi lloc a interessos legals ni a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present resolució."

VIII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Barberá, S.A., en fallida i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que s'estimi íntegrament la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMECriado - En el present procediment, la part agent la societat Barberá, S.A., en fallida, reclama a la part defenent Sarabia, SL una sèrie de factures per treballs de transport realitzats. Al seu torn, la part defenent es va oposar per via d'excepció al·legant la compensació de les dites factures per altres corresponents a lloguer de maquinària que havia efectuat a la part agent durant els anys 2010 i 2011.

La sentència d'instància estima aquesta excepció processal llevat d'una de les factures compensades per import de 614,63EUR que no ha estat demostrada la seva existència perquè la part defenent no l'ha trobat i aportat a les actuacions.

Contra tal decisió s'alça la part agent.

SEGON.- Ens trobem definitivament davant un problema de valoració de la prova que la part apel·lant considera errònia per par part de l'Hble. Tribunal de Batlles.

El seu primer greuge el centra en impugnar que la valoració de la prova s'hagi fet al·legant que en un plet precedent i recent entre les dues parts i sobre el mateix objecte i al·legacions de la part agent aquesta hagi vist desestimada la seva pretensió en un 74% del que reclamava i que hagi consentit aquella decisió de la Batllia.

Però hem de dir que aquesta queixa és injustificada perquè la sentència d'instància no fonamenta la seva decisió en el resultat d'un altre plet anterior i recent entre les parts amb el mateix objecte, sinó que la sentència el que diu és que la prova practicada en el present plet és igual a la practicada en l'anterior i que per això arriba a la mateixa conclusió, tot i remarcar que la precedent sentència va esdevenir ferma en la instància.

Per tant, aquest greuge no pot prosperar perquè semblaria que la sentència d'instància hagués dictat una sentència atorgant la consideració de cosa jutjada a una altra anterior que no podia tenir tal condició perquè l'objecte del plet eren altres factures diferents. Simplement ha volgut destacar la sentència ara impugnada que coincideix amb la valoració que es va fer de la prova en el precedent procediment.

TERCER.- El següent greuge ja entra en la valoració de la prova practicada en aquest plet per considerar que ha estat errònia la valoració feta. D'una banda s'al·lega que no hi havia cap necessitat de contractar l lloguer de maquinària amb Sarabia,SL perquè la part agent ja en disposava de pròpia que li ho feia innecessària aquella contractació (en el full quatre del seu recurs encara insisteix en això). Per altra banda, s'impugnen les factures de la defenent que afirma compensaren el deute amb la part agent perquè no porten l'albarà corresponent o bé l'alabarà no està signat.

Aquesta aparent argumentació contradictòria es desmunta en base al següent: 1) el seu propi testimoni Sr. Criado ja afirma que en principi no es llogava però que si s'avariava alguna maquinària de Barberá,S.A.,i era imprescindible i no es podia reparar, es llogava (repregunta cinquena, foli 399); 2) si resultava excepcional aquesta relació comercial de lloguer de maquinària no s'explica com l'administrador judicial de la part agent Barberá, S.A., a requeriment de la Batllia va aportar a les actuacions fins a un total de 73 factures de Sarabia,SL (11 eren de l'any 2010 i les restants de l'any 2011); 3) els testimonis que havien treballat a Barberá, S.A., (l'exgerent, una enginyera i una administrativa) reconeixen que existien des de feia anys relacions comercials entre les parts en els termes ja indicats i que les factures creuades normalment es compensaven i/o s'abonava a final de mes el ròssec resultant.

I si bé és cert que les proves testificals indicades han de valorar-se amb certa cautela atès que almenys dos dels testimonis ja no treballen a la societat i un d'ells té plets en la seva contra, el cas és que la prova documental aportada a les actuacions per la part defenent és coincident amb la compensació dels deutes respectius i fins i tot hi figuren factures entre les aportades per l'administrador judicial que han estat compensades, malgrat no tenir albarà o no està signat. Però fins i tot la part agent ni descompta aquelles factures que la seva pròpia administrativa havia reconegut signades per diferents treballadors.

I no podem perdre de vista quant a la valoració de la prova en les relacions comercials que aquestes per exigències del tràfic mercantil exigeixen decisions ràpides i fonamentades en les relacions de confiança (i més quant aquesta relació ja te molts anys de durada com en el cas present). Això fa que hi hagi una relaxació en les formes acceptada per les dues parts en ares a la celeritat del tracte i això fa que, en tractar-se de relacions de caràcter continuat, les exigències formals quedin a vegades d'alguna manera més relativitzades i que permeten la forma oral com habitual, arribant a cotes que, en una relació comercial de tracte únic, serien impensables.

I això és el que ha succeït en el present cas en què els serveis mutus es prestaven amb celeritat i quan en una obra calia una maquinària que la part agent en aquell moment necessitava la llogava a la part defenent i no sempre es signava pel treballador que la recollia (cosa que denotava una confiança sobretot per part de Sarabia,SL. I a més ha provat amb la prova documental la part defenent l'existència d'aquella compensació que es completava en alguns casos amb abonaments que només podien respondre, a manca de prova contrària, al pagament del ròssec que afavoria Barberá, S.A.

En conclusió, la sentència d'instància ha valorat la prova de manera completament encertada i per aquesta raó el recurs ha de ser desestimat.

QUART.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Barberá, S.A., contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 12 de febrer de 2016, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.