Liquidació unilateral i dació en pagament (6100637-2013)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000134/2016 ORIGEN: 6100637/2013 - 00

NIG: 5300542120140000077

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de l'entitat bancària X., S.A.va presentar demanda civil mitjançant escrit en data 10-10-2013 contra els Srs. Pombo i Espada, en la qual sol·licitava que es condemnés als Srs. Pombo i Espada a pagar, de forma solidària, a la seva representada la quantitat de 651.270 euros.-, majorada dels interessos de descobert, al tipus fixat per l'Agrupació de Bancs Andorrans i que es generin a partir del 4-09-2013, i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute, així com el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, endemés de la realització en pública subhasta dels béns hipotecats i l'aplicació del preu de remat dels béns realitzats a la rebaixa o la cancel·lació del deute hipotecari.

La representació processal dels Srs. Pombo i Espada va contestar a la demanda sol·licitant que s'estimés la reclamació de quantitat formulada de contrari i que operés i es realitzés la dació en pagament de les unitats immobiliàries hipotecades, sense fer expressa imposició de les costes judicials ocasionades, i de forma subsidiària que es volgués ordenar l'execució hipotecària de conformitat amb els termes assentats en la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18-02-2011, en el marc de la causa 0288-5/2010, que detallava en el petitum de l'escrit presentat.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 25-02-2016, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la societat X., SA contra els Srs. Pombo i Espada en el marc dels autes del judici civil de número B-1168-5/2013, i absoldre aquests darrers de les pretensions que s'hi contenen.

Segon.- Estimar tant la demanda formulada per la representació processal de la societat X., SA contra el Sr. Pombo en el marc dels autes del judici civil de número B-1578-3/2013, com aquella formulada per la procuradora de la societat X., SA contra els Srs. Pombo i Espada en el marc dels autes de número 0637-6/2013, i condemnar el Sr. Pombo a satisfer la suma de 2.279,54.-euros, juntament amb els interessos que meriti dita suma segons el que disposa el III. CONSIDERANT de la present resolució judicial, a comptar del 20 de juny del 2013 i fins al seu total pagament, així com condemnar els Srs. Pombo i Espada a pagar de forma solidària, el import de 651.270,61.-euros, majorat dels interessos que meriti dit import, segons el que disposa el II. CONSIDERANT de la present sentència, i que es generin a partir del 4 de setembre del 2013, i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute.

Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el que disposa el VI. CONSIDERANT de la present resolució judicial."

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència dictada a la instància. Així, la part agent va presentar escrit de conclusions, de data 30-05-2016, en mèrits del qual sol·licita la revocació parcial de la resolució d'instància en el sentit de condemnar solidàriament als Srs. Pombo i Espada a pagar la quantitat de 9.958,19 euros.- majorada amb els interessos establerts per a descobert en compte al tipus ABA a partir del dia 20-06-2013 (dia següent al de la darrera liquidació) i fins a la totalitat i definitiva cancel·lació del deute, així com al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador tant de primera con d'aquest segona instància.

La part defenent va presentar escrit de conclusions, de data 13-06- 2016, en virtut del qual demana la revocació parcial de la sentència dictada en primera instància en el sentit de fixar el procediment d'execució hipotecària de conformitat amb l'exposat en el present recurs, és a dir, en el sentit que pugui operar i realitzar-se la dació de les entitats immobiliàries hipotecades i situades a la vila de S., en pagament de les quantitats i conceptes adeutats i derivats de l'operació creditícia, les quals són objecte de reclamació en la present litis. Sense efectuar una especial condemna en costes processals derivada de la tramitació de la causa 0637-6/2013.

Les representacions processals de la part defenent i agent van presentar, respectivament, en dates 05-07 i 06-07-2016 escrits de contesta a les conclusions, en mèrits dels quals demanaven la desestimació dels recursos interposats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de X., S.A. ha interposat recurs contra la sentència d'instància, que fonamenta en els següents motius o greuges.

En primer terme, entén que l'argumentació de la sentència per a desestimar la reclamació de la quantitat de 10.018,44 euros descansa en que la liquidació del compte s'efectua en una data concreta (19-06-2013) i ha de contenir el que es deu per capital, interessos i comissions així com la informació complerta per a la seva verificació. Consta a les actuacions que es va efectuar un moviment d'un abonament de 60,25 euros. L'explicació rau en la renovació automàtica de la comissió de manteniment de la garantia o aval es va fer en data 17-06-2013 i es va abonar manualment als deutors el retorn parcial de la comissió en data 21-06-2013. Afegeix que els deutors no s'han oposat a la quantia reclamada, encara que descompten l'abonament de 60,25 euros, ni als interessos.

En segon terme, s'oposen a la imposició de les costes processals, ja que hauria d'haver-se estimat la demanda en l'import de 9.958,19EUR, amb més interessos de descobert i costes processals.

El recurs de la part defenent es justifica en el següents motius o greuges. En primer terme, sosté que els clients tenien més de 60 anys i no percebien quasi ingressos quan van subscriure l'operació creditícia amb garantia hipotecària promoguda per l'entitat financera. Així en el seu informe intern de 11-03-2015 assenyalava que la sortida de l'operació era la venda de pisos i del negoci. Per això no comparteix l'argument de la sentència que els deutors no han aportat la prova de la impossibilitat de compliment de les seves obligacions, de manera que l'entitat financera fou negligent i va concedir el préstec a qui no presentava garanties suficients per al seu retorn.

En conseqüència, ateses les especials circumstàncies en que es va atorgar el préstec, hauria d'operar la dació en pagament de les unitats immobiliàries. En aquest sentit, i malgrat la manca de previsió legislativa que permeti imposar la dació en pagament, segons la STC de 3-02-2014, com que correspon a la jurisdicció ordinària la selecció, interpretació i aplicació de les normes legislatives, s'ha d'efectuar una aplicació no estricta de la llei 44/2014 que no vulneri el dret de l'article 27.2 CA.

II.- Aquesta Sala inicia l'anàlisi del recurs presentat per la part defenent. L'al·legació consistent en la manca de diligència de l'entitat financera per concedir un crèdit amb garantia hipotecària quan sabia que els deutors no podrien retornar-lo no pot ésser estimada.

En efecte, malgrat els defenents fossin persones de més de 60 anys en el moment de la perfecció del crèdit hipotecari s'han de tenir en compte les circumstàncies que van envoltar la concessió del préstec i la finalitat que es cercava amb aquest. En aquest sentit, l'operació creditícia no cercava la finalitat de l'obtenció de numerari per a l'adquisició d'unitats immobiliàries sinó que tractava de reconduir el descobert important que existia en els comptes corrents del Sr. Pombo i de l'empresa M. Els defenents han estat clients de l'entitat financera durant molts anys i han desenvolupat la seva activitat comercial amb el negoci M. Si a aquest extrem s'afegeix que en el propi informe de l'any 2015 s'establia que l'abonament del préstec s'havia de produir amb la venda de diferents unitats immobiliàries, titularitat dels defenents, no es pot concloure amb la recurrent que el Banc hagi incidit en una manca de diligència.

En aquest sentit, l'atorgament d'una operació creditícia amb garantia hipotecària per a reconduir un descoberts importants en els comptes corrents esmentats i, permetre per part dels comerciants que gestionen el negoci, la venda d'unitats immobiliàries per al retorn o la cancel·lació parcial del préstec, no es pot considerar una operació en la que l'entitat financera hagi actuat de manera negligent, sinó que va emprar una fórmula per a intentar reconduir els ròssecs deutors i possibilitar el pagament o la reducció del deute.

Consegüentment, aquest motiu s'ha de desestimar.

III.- I la mateixa sort desestimatòria ha de seguir l'argument segons el qual les especials circumstàncies concurrents en el present cas permeten a la Sala imposar la dació en pagament com a expedient per a alliberar els deutors del seu deute.

Aquesta Sala ja ha tingut ocasió d'exposar en les seves sentències de 17-07-2014, 3-09-2015 i 29-02-2016, que el pagament per part del deutor requereix el compliment de les exigències d'identitat, integritat i indivisibilitat. Per tant, emprar un subrogat del pagament com és la dació en pagament, que compleix funcions alliberadores del deutor però provoca un canvi en la prestació requereix inevitablement el consentiment del creditor. Per això, si bé s'encoratja a les parts litigants i en especial a les entitats financeres a l'inici i manteniment de les negociacions per a la reconducció dels deutes durant el procés i a la fase d'execució, així com es recomana a les referides entitats per tal que, si ho entenen adient i econòmicament rendible, puguin admetre la dació en pagament com a forma d'alliberament del deute, a manca de previsió legislativa que possibiliti al tribunal imposar aquest expedient de satisfacció de l'interès del creditor, no es pot acordar la dació en pagament sense la concurrència del consentiment del creditor. Procedeix, per tant, l'aplicació de la normativa que regula els embargaments, contingudes a la llei 44/2014, de 18 de desembre, sense que cap afectació en aquest sentit s'hagi produït a allò previst a l'article 27.2 de la Carta Magna.

Aleshores, i en atenció a les consideracions exposades aquest motiu ha de ser desestimat i amb ell el recurs de la part defenent.

IV.- Quant al recurs de la part agent, de les actuacions s'extreu que en data 19-06-2013 consta l'extracte de compte corrent amb un saldo negatiu de 10.018,44 euros, el detall de la posició (foli 44) i que ja en data 8-04-2013 s'havia requerit als deutors del ròssec deutor i se'ls havia concedit un termini de 8 dies per a la regularització de la situació. De la lectura de la contesta a la demanda no resulta, el que afirma la part recorreguda, que la defenent hagi reconegut que deu la quantitat que se li reclama, deduïda la quantitat de 60,25 euros, sinó que (foli 50) sense la liquidació del deute no pot procedir a la reclamació de cap concepte i aporta a les actuacions un full de posició del compte, que inclou l'estat del compte fins el XXXX, el qual revelaria que no s'ha produït la liquidació del deute en data 19-06-2013, com sustenta la part creditora.

Arribats a aquest extrem, aquesta Sala no pot compartir la tesi del tribunal d'instància. Aquest ha considerat que la liquidació practicada no ha estat complerta i íntegra perquè en data 21-06-2013 es va abonar en el compte la suma de 60,25 euros i això contradiu la voluntat de donar per resolt el contracte de compte corrent.

De les actuacions s'extreu que en data 19-06-2013 es va produir la liquidació unilateral del compte corrent, de manera que en la posició del compte apareixen tots els càrrecs i les partides que permeten conèixer amb exactitud el ròssec deutor. El fet que en data 21-06-2013 aparegui un abonament en el compte corrent per import de 60,25 euros xoca amb la liquidació practicada, però atès que es tracta d'un abonament i que la part recurrent ha proporcionat una resposta raonable del mateix, com a resultat de la devolució d'una comissió i que es va efectuar manualment, alhora que de la posició de compte aportada per la defenent, tancada a data 19-09-2013, sense que aparegui altre càrrec o moviment, s'ha de concloure que la liquidació es va efectuar correctament en data 19-6-2013 i que la mateixa contenia totes les dades per tal que el deutor pogués conèixer amb exactitud el seu ròssec deutor. El fet de l'abonament d'aquesta quantitat efectuat manualment, si bé s'hauria d'haver efectuat en seu d'execució de sentència, no permet impedir la reclamació realitzada, en atenció a les consideracions anteriors, sense perjudici que aquesta partida hagi de ser detreta de la quantitat que es reclama.

Per tant, s'ha d'estimar la demanda i condemnar solidàriament als defenents a l'abonament de la quantitat de 9.958,19 euros, amb més els interessos establerts per a descobert al tipus ABA des del 20 de juny de 2013 i fins a la total cancel·lació del deute, sempre que en període d'execució de sentència siguin considerats no abusius.

V.- Pel que fa a les costes processals, l'estimació substancial de la demanda de l'agent justifica la imposició a la part defenent de les costes processals.

Quant a les costes de segona instància, la desestimació del recurs del la part defenent motiva que li siguin imposades les costes processals derivades de la seva desestimació, mentre que l'estimació del recurs de la part agent dóna lloc a la no imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Pombo i Espada i ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de X. S.A. contra la sentència, de data 25-02-2016, dictades per l'Hble. Tribunal de Batlles, que revoquem en els seus apartats primer i tercer del decidim i declarem que procedeix estimar la demanda interposada per X., S.A. contra els Srs. Pombo i Espada en els autes B-1168-5/2013 i condemnar a aquests darrers a l'abonament de la quantitat de 9.958,19 euros, amb més els interessos establerts per a descobert al tipus ABA des del 20 de juny de 2013 i fins a la total cancel·lació del deute, sempre que en període d'execució de sentència siguin considerats no abusius, amb la imposició a la part defenent de les costes processals. Es manté la imposició de les costes processals a la part defenent respecte de les reclamacions acollides en el segon apartat del decidim de la sentència.

Quant a les costes de segona instància, la desestimació del recurs del la part defenent motiva que li siguin imposades les costes processals derivades de la seva desestimació, mentre que l'estimació del recurs de la par agent dóna lloc a la no imposició de les costes d'aquesta alçada

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-