Assassinat TSJP-05/12

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TSJP-05/12 Causa núm. TC-0068-3/10 Sentència núm. 16-12

Ponent Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria PIJUAN CANADELL Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, 13 de juliol del dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal d'una part i per la representació lletrada, de la Sra. Vaquero d'altra part contra la sentència de data 31 de gener del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'assassinat. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria PIJUAN CANADELL.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 31 de gener del 2012, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Vaquero com a responsable penalment en el concepte d'autora d'un delicte major d'assassinat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena VINT (20) ANYS DE PRESÓ i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT durant un període de vint (20) anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil condemnem la mateixa processada Vaquero a indemnitzar les seves filles

Criado i Álvarez en les quantitats que restin acreditades en període d'execució de sentència".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, la processada Vaquero, nascuda el XXXX, és a dir, de 52 anys d'edat, de nacionalitat espanyola, domiciliada amb el seu marit a l'XXXX, i sense antecedents penals, portava 20 anys de matrimoni amb Carranza, de 41 anys d'edat, el qual li havia manifestat que volia separar-se i, el quin, des de principis de l'any 2010, havia marxat de casa i vivia en un pis a la vila d'Encamp. Malgrat això, al mes de juliol del 2010, en Carranza havia tornat a viure amb la processada Vaquero degut a que, al maig de 2010 l'havien operat de l'espatlla esquerra i aquesta li havia manifestat que no podia valer- se per ella mateixa, però repetint-li ell que tenia la intenció de marxar del Principat amb la seva companya sentimental actual anomenada Gutierrez És així que vivien junts tres persones: la Sra. Vaquero, el Sr. Carranza i la filla Álvarez, de 17 anys d'edat, sabent aquesta que els seus pares estaven separats i que el pare havia tornat a viure amb elles per ajudar a la seva mare. Aquesta situació va ser confirmada per la primera filla Águila, de 28 anys d'edat, la qual viu a Espanya i és en realitat la filla de la Sra. Vaquero d'un anterior matrimoni i adoptada pel Sr. Carranza El dia 8 d'agost de 2010, la filla A. va sortir com de costum amb el seu nuvi, i vers les 02 hores de la matinada quan va arribar a casa es dirigí vers la cambra dels seus pares per donar-los un petó de bona nit; va trobar els seus pares dormint al llit conjugal, quan de costum el pare l'esperava despert perquè sinó no estava tranquil. Desprès de fer-los-hi el petó, l'A. va deixar els seus pares adormits, va anar a la seva cambra on va estar uns minuts davant de l'ordinador i es posà a dormir a la seva cambra vers les 03 hores. Es desprès que la processada Vaquero, aprofitant que el seu marit es trobava nu i estirat adormit sobre el costat dret del llit, girat vers la paret, mitjançant una mancuerna metàl·lica de gimnàs que subjectava dues peses en forma de discs d'un quilogram, va colpejar-lo tres cops seguits al cap i desprès sobre la oïda esquerra, moment en que la fixació de la pesa saltà, continuant colpint-lo amb l'extrem de la mancuerna sobre el front, ja que el Sr. Carranza tot i que estava en situació de confusió o commoció cerebral amb la seva capacitat de reacció disminuïda a raó dels cops rebuts, bé estirat o semi-incorporat, es va girar per a intentar defensar-se però sempre en una posició d'inferioritat. Es va iniciar un forceig entre ambdós en el curs del qual la processada Vaquero, utilitzant un ganivet de cuina, li va clavar en diverses ocasions al cap i al coll fins que, malgrat Carranza provà d'agafar la fulla de l'arma amb les mans, va aconseguir seccionar-li la vena jugular, ferida que produí la mort de Carranza.

Les conclusions de l'autòpsia revelen que Carranza va rebre:

9 ferides contuses (3 a regió frontal, 2 a regió temporal esquerra, 4 a pavelló auditiu esquerra)

5 ferides incisocontuses ( 4 a regió frontal, 1 a regió temporal esquerra)

3 erosions (2 a pavelló auditiu esquerra, 1 a regió infraocular esquerra)

3 equimosis ( 2 a nivell ocular bilateral, 1 al segon dit esquerra)

33 ferides incises ( 10 a la base esquerra del coll, 2 al mento esquerra, 3 inframandibular esquerra, 1 al muscle esquerra, 1 infraclavicular esquerra, 1 axil·la esquerra, 4 a regió precordial (tòrax), 5 a mà esquerra, 1 a la galta dreta, 2 a regió inframandibular dreta i 3 a la mà dreta)

5 solcs cutanis : turmell dret.

Totes aquestes ferides es van produir, ja sigui algunes per violència contusa, a l'inici de l'agressió, sorprenent la víctima que estava dormint, (un total de 15 són ferides contuses, erosions, equimosis), mitjançant peses i mancuernes, ja sigui altres, per arma blanca posteriorment a les contuses, (38 són ferides incisocontuses i incises), provocades mitjançant un ganivet de cuina. Totes són molt pròximes en el temps i han estat produïdes en vida de la víctima, en la major part sense afectació d'òrgans vitals salvat dues ferides incises penetrants al coll que foren mortals. La mort de

Carranza es produí com a conseqüència d'un xoc hipovolèmic secundari a hemorràgia aguda per laceració de la vena jugular interna esquerra, essent les ferides objectivades compatibles amb les armes incautades al lloc dels fets (peses, mancuernes i ganivets), i 8 d'elles, incises, localitzades a les mans esquerra i dreta de la víctima, característiques de defensa i lluita per part de la víctima que va agafar la fulla de l'arma per defensar-se.

Seguidament, la processada Vaquero va traslladar el cos de Carranza al vestidor de l'apartament, va tapar les ferides amb cinta adhesiva d'embalar per evitar que la sang vessés, i va tallar la cua de cabell que portava el Sr. Carranza, el qual se l'havia deixat créixer quan va néixer la seva filla A. A continuació, la processada va tapar el cap del Sr. Carranza amb bosses de plàstic, va lligar el cadàver amb una corda pels turmells passant la corda per darrera el coll per mantenir les cames flexionades sobre l'abdomen, i amb una altra corda va lligar els canells mantenint els braços flexionats sobre el tòrax, quedant-se el cos en posició fetal, introduint el cos dins de quatre bosses d'escombreries grans i negres fent-lo un paquet el més rodo possible, amb la finalitat de desfer-se del cadàver. Un cop embolicat el cadàver, la processada va traslladar l'embalum fins a un carro plegable d'alumini en forma de L, amb una base quadrada i situat al menjador de la cuina, amagant-lo entre la resta de bosses de la mudança que estava preparant per a que passés inadvertit, a fi de poder desfer-se del mateix amb posterioritat. Desprès, la processada eliminà els llençols i netejà amb salfumant tota l'habitació, el pis, objectes i roba bruta tacada de sang i va prendre cura de fer desaparèixer totes les traces o restes de sang visibles a simple vista.

En el transcurs de l'actuació de la processada, la filla comuna A. es trobava dormint a la seva habitació amb la porta tancada i que està situada a l'extremitat oposada del pis de 240 m2, no sentint aquesta cap soroll que la despertés, havent vist per darrer cop al seu pare amb vida, i mig adormit, quan li va fer un petó de bona nit a les 2h00 de la matinada, abans d'anar-se a la seva habitació.

Vers les 14h00, quan es va despertar l'A., la processada Vaquero fingí que el pare havia marxat, i menjà en companyia de la seva filla a la cuina on es trobava a prop el cadàver d'en Carranza dissimulat, fins que A. va marxar del domicili vers les 16h30. Immediatament després, entre les 16h30 i 16h45, la processada va trucar a Bermudez i al cunyat d'aquest Catalá, pintors de professió, que havia contactat uns dies abans per fer treballs de pintura i amb els quals estava previst que es trucarien el dia següent, és a dir, el dilluns 9 d'agost, per requerir-los al seu apartament el mateix dia, diumenge 8 d'agost, a fi que visitessin el seu domicili per elaborar un pressupost de pintura i concretar varies tasques d'operari manifestant-los-hi que es trobava de mudança i tenia pressa per fer petits treballs al pis abans de deixar-lo.

Vers les 17h20, Alvarado i Mercader es personaren al lloc, i un cop finalitzada l'entrevista amb la clienta, la processada els va demanar ajuda per a transportar dues bosses, una de grans dimensions i una petita que es trobaven sobre d'un carro, fins al maleter del seu vehicle estacionat al carrer, demanant-los d'anar en compte amb el transport puix al seu interior hi havia una figura o escultura feta de paper maché delicada, amb la forma d'una persona en posició asseguda, que encara estava tova i plena de líquid. Alvarado i Mercader van tenir dificultats per moure el carro i fer passar la figura per la porta d'accés al menjador a causa del pes de la bossa, al voltant de 90 kgs, insistint-los-hi la processada que havien de transportar l'embalum amb el carro, d'empentar-lo i d'arrossegar-lo amb l'ajut d'una manta per no malmetre el parquet del terra. Però després d'aconseguir sortir del pis i en arribar a l'ascensor, Alvarado i Mercader van haver de desfer la cinta que mantenia la bossa al carro, per agafar-la amb les mans i carregar-la a l'interior del giny, tot plegant el carro i introduint-lo també a l'ascensor. Mentre que Alvarado i Mercader baixaren amb l'ascensor, la processada ho féu per les escales. Durant el trajecte de baixada Alvarado i Mercader van tocar a través del plàstic de la bossa, tenint la sensació, al moment d'agafar la bossa amb les mans, de tocar alguna cosa tendra, carn tova, articulacions, mans, dits i genolls que podien ser d'un cos humà. En sortir de l'ascensor a la planta baixa de l'edifici, Alvarado i Mercader, degut al pes de la bossa van haver d'arrossegar-la i van apreciar a sota una taca de líquid vermell que embrutava el terra del giny, moment en que la processada intentà tranquil·litzar-los, al·legant que es tractava de pintura vermella, procedent del paper que ella premsava per la confecció de la figura, donant-los-hi instruccions amb tota fredor i naturalitat. Però al moment d'arrossegar la bossa, aquesta es trencà, començant a sortir un líquid vermell de l'interior, que per l'olor, el color vermell i la textura van identificar com sang. En adonar-se que s'havia embrutat les mans i els peus, Mercader exclamà "esto es sangre", replicant la processada que era pintura. En aquell moment la processada Vaquero va escridassar a Alvarado i Mercader, recriminant-los-hi d'haver trencat la figura, i els va demanar de tornar a pujar la bossa al seu domicili, lloc on els féu rentar les mans mentre ella va començar a netejar amb un pal de fregar el vestíbul de l'edifici, l'ascensor i l'entrada del seu domicili, sempre amb la mateixa calma, dient-los-hi que el dimarts vinent els ensenyaria l'escultura. Després d'acomiadar-se de la processada, els dos pintors van marxar molt nerviosos i en van desplaçar immediatament a les dependències de la Policia per formular una denúncia per un possible homicidi, i, vers les 19h40, es personà a l'edifici radicat a l'Avinguda *, núm. * d'Escaldes-Engordany una patrulla formada per l'Oficial núm. XXXX, el Sots- Oficial núm. XXXX, i pel Agents núms. XXXX, XXXX, XXXX i XXXX del servei de Policia, els quins constataren que tant el terra del portal de l'edifici com l'interior de l'ascensor havien estat netejats, apreciant restes del que podria ser sang, prenent mostres que es sotmeteren a un reactiu que confirmà que es tractava de sang humana. Els Agents van picar al timbre de l'àtic 5è, però no respongué ningú, tot i que es van adonar que algú els escoltava i observava des de l'interior, motius pels quals l'Hble. Batlle de guàrdia va donar-los autorització de forçar el pany i d'entrar al domicili.

Practicada una perquisició a l'apartament, es va trobar adjacent a la porta d'entrada, sobre una manta, el cos despullat, de complexió grossa i sense vida, de Carranza, embolicat amb un total de sis bosses negres de plàstic distribuïdes de tres en tres, tres del cap vers la cintura i tres dels peus a la cintura, unides pel centre i reforçades pels laterals amb cinta adhesiva, el quin es trobava en posició decúbit lateral (fetal) i lligat amb cordes d'escalada que envoltaven les mans amb els peus passant per l'esquena i el coll, amb altres cinc bosses de plàstic de supermercat de color blanc que li envoltaven el cap i lligades amb cinta adhesiva tipus embalatge pel voltant del coll, juntament amb una altra corda, tanmateix, el cadàver tenia cinta adhesiva als llocs on hi havia hagut ferides sagnants (cap, front i coll). A la cuina es trobaren nombroses bosses de plàstic tipus supermercat, incautant-se del seu interior :

dos ganivets embolicats en paper de diari i cinta adhesiva, els quins havien estat minuciosament netejats, tenint un d'ells la punta doblegada, reaccionant positivament als productes de detecció de sang.

dos papers on constatava anotada l'adreçà de la pàgina web del Ministeri de justícia espanyol i frases com "no ofrecio resistència", "poner el gran machete por delante".

una cua de cabell que fou tallada a la víctima impregnada de sang en una segona bossa de plàstic.

-un parell de guants de color rosa, talla 7-7,5, tacats a l'exterior amb sang i una funda de coixí de color groc impregnada de sang.

8 peces de gimnàs d'un quilogram embolicades individualment amb paper de diari, reaccionant quatre d'ells als producte de detecció de sang.

A l'habitació de matrimoni es trobava la processada Vaquero, balbucejant, semi inconscient i estirada sobre el llit en posició decúbit supí, la quina, conscient de que havia estat descoberta i de que seria detinguda per part del Servei de Policia, havia signat una nota de comiat per a la seva filla i s'havia pres el medicament benzodiazepina que li produí una intoxicació, sense cap risc mortal, de la qual es recuperà completament després de rebre assistència mèdica".

III.-RESULTANT: que contra la sentència del Tribunal de Corts el Ministeri Fiscal ha interposat recurs d'apel·lació que fonamenta en el motiu principal de la no apreciació pel Tribunal de la circumstància de crueltat o acarnissament del paràgraf 1 de l'article 103 del Codi Penal, el que hauria de determinar la imposició a l'acusada de la pena de 25 anys de presó. Subsidiàriament, el Ministeri Fiscal demana que la pena d'expulsió del Principat, que ha estat imposada en l'extensió de vint anys, ho sigui amb caràcter de definitiva.

IENTITY_12-RESULTANT: que la Defensa de l'acusada Sra.

Vaquero ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en la valoració incorrecta de les proves per part del Tribunal de Corts en relació a l'apreciació de la circumstància qualificativa del delicte major d'assassinat de la traïdoria, entenent que de la prova practicada no es desprèn que la víctima no es trobés en condicions de oferir defensa front l'agressió de què era víctima per part de l'acusada, per la qual cosa conclou que no ha quedat demostrada la traïdoria, doncs no ha quedat demostrat que hi hagués l'element sorpresa ni que s'impedís a la víctima la possibilitat de defensar-se, havent d'aplicar-se, en cas de dubte, el principi in dubio pro reo.

Altre motiu del recurs és la errònia valoració de la prova per no haver apreciat el Tribunal de Corts en l'acusada Sra. Vaquero la circumstància excloent de la responsabilitat penal incompleta de l'article 28 en relació amb els articles 27.4 (patir anomalia o alteració mental que no li permet comprendre la il·licitud del fet o d'actuar d'acord amb aquesta comprensió) i 27.8 (obrar impulsat per una por insuperable). Subsidiàriament, demana que s'apreciï la circumstància atenuant d'arravatament del l'article 29.1, tots ells del Codi Penal. En qualsevol cas, demana que no sigui imposada a l'acusada pena de presó superior a cinc anys.

I un darrer motiu del recurs és la imposició de la pena d'expulsió del Principat durant vint anys, demanant que no li sigui imposada perquè gaudeix d'arrelament familiar, patrimonial i financer, i acaba el seu escrit del recurs sol·licitant a aquest Tribunal la revocació parcial de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 31 de gener del 2012 i que s'absolgui a l'acusada Sra. Vaquero com autora del delicte major d'assassinat i també de la pena d'expulsió del Principat pel període de vint anys, i se la condemni com autora d'un delicte major d'homicidi de l'article 102 del Codi Penal, amb la concurrència de la circumstància excloent incompleta de l'article 28 del Codi Penal en relació amb l'article 27.4 i 8, i, subsidiàriament, amb la circumstància atenuant d'arravatament de l'article 29.1, a una pena màxima de cinc anys de presó, sense imposició de la pena accessòria d'expulsió del Principat.

ENTITY_12-RESULTANT: que dels respectius escrits de recurs d'apel·lació del Ministeri Fiscal i de la Defensa de l'acusada Sra. Vaquero se'n ha donat trasllat recíproc a dites parts apel·lants, havent cadascuna d'elles impugnat el recurs d'apel·lació de la contrària.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que, en primer lloc, cal fer una consideració a la proposició de prova feta per la Defensa de l'acusada Sra. Vaquero per a practicar-se en aquesta segona instància. En l'escrit del recurs aquesta part apel·lant proposà prova testifical en les persones de l'agent del Servei de Policia núm. Vara, la Sra. Bueno, mare de l'acusada, la Sra. E.F.Mercader, empleada domèstica de l'acusada, i el Dr. Calderón, psiquiatre. Altrament, va sol·licitar la reproducció de la prova pericial practicada en la instància i la reproducció per lectura de totes les altres proves testificals.

Aquest Tribunal va dictar aute de data 24 d'abril del 2012 va acceptar la prova testifical de l'agent del Servei de Policia, la Sra. P.C., la Sra. E.F. i el Dr. Calderón per tractar-se, tota ella, de prova proposada en la primera instància i que no va poder-se practicar per causa no imputable a la Defensa de l'acusada, rebutjant la reproducció de la prova pericial practicada en la instància ja que aquesta prova va ser practicada en la primera instància, en una llarga sessió de tarda-nit, sense que la Defensa de l'acusada, ni a la finalització de la sessió, ni al reprendre el judici oral al dia següent, formulés cap tipus de protesta ni petició de continuació de dita prova. En el mateix aute el Tribunal va denegar la reproducció, per lectura, de totes les altres proves testificals practicades davant del Tribunal de Corts perquè dit prova, de manera evident, no s'ajustava a cap dels supòsits de l'article 201 del Codi de Procediment Penal.

En l'acte de la vista del recurs d'apel·lació, es practicà la testifical de l'agent del Servei de Policia núm. Vara i de del Servei de Policia núm. Vara i de la Sra. E.F.Mercader, que des de l'any 2000 i fins l'any 2012 venia prestant els seus serveis d'empleada domèstica en el domicili de l'acusada, sense que s'hagués pogut practicar la testifical de la Sra. Bueno, mare de l'acusada, per causes absolutament alienes a aquest Tribunal doncs dita Sra. té 94 anys d'edat i consta degudament documentat que es trobava internada en una residència geriàtrica a Zamora (Espanya) i, tant de l'informe del director de la residència, com del certificat mèdic del Dr. Morales que l'acompanya, resulta acreditat que la Sra. P.C. pateix una demència senil amb un deteriorament cognoscitiu sever que impedeix la seva declaració. En el mateix sentit hi ha un informe del Servei de Medicina Forense del Principat. El cert és que la Sra. P.C. no es troba en condicions de testificar davant d'aquest Tribunal, per la qual cosa el

Tribunal no va acceptar la pretensió formulada per la Defensa de l'acusada de la suspensió de la vista del recurs per la manca de compareixença de dita testimoni.

Finalment, pel que fa a la testifical del Dr. Calderón, psiquiatre que havia tractat a l'acusada, la finalitat de la prova era que dit Doctor ratifiqués un informe aportat per la Defensa de l'acusada, quan no consta que dit informe hagués estat emès pel Dr. H. D'altra banda, l'esmentat doctor va excusar la seva compareixença, pel mateix motiu indicat.

II.-CONSIDERANT: que el recurs del Ministeri Fiscal es fonamenta en el principal motiu de la manca d'apreciació pel Tribunal de Corts de la circumstància de crueltat o acarnissament del paràgraf 1 de l'article 103 del Codi Penal, doncs considera que ha hi ha hagut, per part de l'acusada Vaquero, una voluntat d'augmentar intencionadament el patiment del seu espòs Carranza, que ho acredita el fet de la multiplicitat de ganivetades, fins a un nombre de 38, amb un acte de vexació i menyspreu envers la víctima com fou el de tallar-li la cua del cabell.

Hem de dir, d'entrada, que la multiplicitat de ganivetades és un indici a tenir en compte, però no és suficient, per determinar l'aplicació de la circumstància de crueltat o acarnissament que, d'acord amb l'article 103.1, és una de les qualificatives del delicte major d'assassinat, doncs del mateix Codi Penal es desprèn que aquesta circumstància, ja sigui com agreujant genèrica de l'article 30.1, ja sigui com a qualificativa de l'assassinat de l'article 103.1, exigeix quelcom més que una multiplicitat d'atacs i ferides a la víctima.

Diu el Codi Penal que la crueltat o acarnissament consisteix en augmentar intencionadament el sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per a l'execució del delicte(article 103.1, reproduint el que diu l'article 30.1). Per tant, la circumstància queda integrada per dos elements, un element objectiu consistent en augmentar el dolor de la víctima, augment que ha de ser-ho de manera innecessària per a l'execució del delicte, i un element subjectiu doncs requereix en el culpable l'ànim d'augmentar deliberadament el dolor de la víctima (en aquest sentit s'ha pronunciat el Tribunal de Corts en sentències de 18 de juny de 1999, Causa 101-4/97, i 23 de febrer del 2001, Causa 91-3/00).

Aquesta sentència del Tribunal de Corts de 23 de febrer del 2001 establí que actes de crueltat "són aquells que, objectivament, augmenten el dolor de la víctima", afegint que "la qual cosa exigeix que la víctima estigui en condicions de patir aquest augment del dolor que provocava la reiterada agressió". I la sentència de 17 de juny del 2002 dictada per aquesta Sala Penal en el Rotlle núm. 20/01, reitera aquesta exigència de la capacitat de la víctima de percebre el dolor. I tant en una com en altra sentència es conclou que l'estat progressiu d'estaborniment en què pot caure la víctima no suposa la pèrdua de la capacitat de percebre el dolor.

Però aquesta circumstància també exigeix en el culpable la intenció d'augmentar el dolor de la víctima.

Els fets declarats provats pel Tribunal de Corts, al respecte d'aquesta circumstància, són que "Es va iniciar un forceig entre ambdós en el curs del qual la processada Vaquero, utilitzant un ganivet de cuina, li va clavar en diverses ocasions al cap i al coll fins que, malgrat Carranza provà d'agafar la fulla de l'arma amb les mans, va aconseguir seccionar-li la vena jugular, ferida que produí la mort de Carranza". No conté cap referència a la producció deliberada de un major dolor sinó, més aviat, a una intenció d'assegurar l'acció homicida amb la reiteració de les ganivetades. La crueltat, per a què tingui efectes agreujants, ha de ser innecessària, és a dir, no ha de venir objectivament exigida per aconseguir el resultat que hom persegueix. No s'han de confondre els actes propis d'acarnissament amb els que són expressió de una manca d'habilitat de l'autor de l'agressió, o de la voluntat d'assegurar el resultat.

Per tot el que s'ha exposat, i tenint en compte la descripció dels fets provats que conté la sentència apel·lada, es desestima aquest motiu principal del recurs d'apel·lació formulat pel Ministeri Fiscal.

III.-CONSIDERANT: que l'altre motiu del recurs del Ministeri Fiscal, al·legat amb caràcter subsidiari, fa referència a la d'expulsió del Principat imposada a l'acusada, que el Ministeri Fiscal creu hauria de ser amb caràcter de definitiva a fi de garantir els principis informadors de prevenció general i especial de les penes, atesa la manca d'arrelament de l'acusada al Principat.

El Tribunal de Corts ha imposat a l'acusada la pena d'expulsió del Principat amb caràcter temporal, atesa la gravetat dels fets i el seu poc arrelament familiar al Principat, ja que hi residia únicament la seva filla A., actualment vivint a Espanya, i que només feia sis anys que habitava al Principat.

Tenint en compte que la pena d'expulsió inicia el seu termini en el moment en què la penada hagi acomplert la pena de presó ferma que li ha estat imposada, i en atenció a la durada d'aquesta, es considera que en el present cas el termini de vint anys compleix abastament la finalitat de prevenció general i especial de les penes, havent-se de desestimar aquest motiu del recurs formular pel Ministeri Fiscal.

IENTITY_12-CONSIDERANT: que de l'escrit del recurs d'apel·lació formulat per la Defensa de l'acusada es desprèn que no discuteix que l'agressió al seu marit venia presidida per l'ànim d'acabar amb la seva vida, doncs demana que es condemni a l'acusada com autora d'un delicte major d'homicidi de l'article 102 del Codi Penal. La controvèrsia queda limitada a la concurrència de la circumstància qualificativa del delicte major d'assassinat de traïdoria de l'article 103.2 del Codi Penal.

Entén que de la prova practicada no es desprèn que la víctima no es trobés en condicions d'oferir defensa front l'agressió de què era víctima per part de l'acusada, doncs la prova pericial forense estableix tan sols la hipòtesi de que la víctima en el moment de rebre l'impacte no va veure l'agressió, com també és simple hipòtesi que la víctima estigués dormint, i el Dr. O. també planteja la hipòtesi de què la víctima podia estar de peus o semi- incorporat, i que no es pot saber com estava la víctima quan va rebre el primer cop, i que el primer cop amb la pesa no té perquè haver-se produït trobant-se la víctima indefensa. Per tot això, la Defensa de l'acusada considera que no ha quedat demostrada la traïdoria de cap manera, no havent quedat demostrat que hi hagués l'element de sorpresa ni que s'impedís a la víctima la possibilitat de defensar-se, i que en aquest cas de dubte s'ha d'aplicar el principi in dubio pro reo.

D'acord amb l'article 103.2 del Codi Penal la traïdoria "consisteix a emprar mitjans tendents directament a assegurar l'acció o a evitar el risc que pugui procedir de la defensa per part de la víctima"

(també l'article 30.2 quan estableix la traïdoria com a circumstància agreujant genèrica).

L'essència de la circumstància de traïdoria radica en el fet que l' atac es produeix de manera especialment buscada per no donar a la víctima cap possibilitat de defensa, per tal que la víctima ni pugui evitar l'atac, ni pugui escapolir-se, ni hi pugui fer front amb una actitud defensiva mínimament eficaç. Es dóna en els atacs fets de manera sobtada o inesperada.

Aquesta Sala Penal té declarat, en sentència de 25 de febrer del 1998, Rotlle núm. 39/97, que la traïdoria ha estat considerada sempre com una acció comesa a traïció i sobre segur, sorprenent descuidada, adormida o indefensa a la víctima......, predominant més modernament la nota d'assegurament del crim en circumstàncies d'indefensió per a la víctima". I s'ha apreciat com un dels supòsits més clars de traïdoria l'atac per l'esquena, trobant-se la víctima confiada (sentència del Tribunal de Corts de 20 d'octubre del 1997, Causa núm. 55-4/97).

Els fets provats sobre els que el Tribunal de Corts construeix la circumstància de la traïdoria són que "la processada Vaquero, aprofitant que el seu marit es trobava nu i estirat adormit sobre el costat dret del llit, girat vers la paret, mitjançant una mancuerna metàl·lica de gimnàs que subjectava dues peses en forma de discs d'un quilogram, va colpejar-lo tres cops seguits al cap i desprès sobre la oïda esquerra, moment en que la fixació de la pesa saltà, continuant colpint-lo amb l'extrem de la mancuerna sobre el front, ja que el Sr. Carranza tot i que estava en situació de confusió o commoció cerebral amb la seva capacitat de reacció disminuïda a raó dels cops rebuts, bé estirat o semi-incorporat, es va girar per a intentar defensar-se però sempre en una posició d'inferioritat".

Aquests fets tenen complida justificació en la prova practicada que es descriu en el Considerant primer, i que integra prova indiciària suficient de la situació en què es trobava l'espòs de l'acusada quan rebé el primer atac amb les peses, essent absolutament raonable el judici d'inferència que fa el Tribunal de instància. Ateses les característiques de l'arma utilitzada per l'acusada en aquest primer atac, unes peses o mancuernes, la localització i el tipus de ferides al cap (9 ferides contuses, de les quals 3 a la regió frontal, 2 a la regió temporal esquerra i 4 al pavelló auditiu esquerra), la conclusió raonable és que aquest atac li va provocar una situació de commoció cerebral que va limitar de manera molt notable, sinó impossibilitar, una defensa eficaç. Sabem que la víctima no va perdre del tot el coneixement, ja que va reaccionar defensant-se de les ganivetades amb les mans, com resulta dels fets provats de la sentència apel·lada on es diu que la víctima presentava vuit ferides incises "localitzades a les mans esquerra i dreta de la víctima, característiques de defensa i lluita per part de la víctima que va agafar la fulla de l'arma per defensar- se". Però el fet de que no estigués del tot inconscient no exclou la traïdoria doncs el que compta són els primers atacs, perpetrats mentre es trobava d'esquenes a l'acusada, i suficientment contundents per provocar-li un estat de semi-inconsciència que, com ja s'ha dit, limità de manera molt notable, sinó impossibilitar, una defensa eficaç front als subseqüents i nombrosos atacs amb el ganivet de cuina que, finalment, li causaren la mort al seccionar la vena jugular.

Por tot el que s'ha exposat, entenem que l'apreciació pel Tribunal de Corts de la circumstància qualificativa de l'assassinat de la traïdoria està plenament ajustada a dret, sense que hi hagi lloc a l'aplicació del principi de dret penal de in dubio pro reo, doncs aquest principi descansa sobre l'existència d'un dubte raonable, i el dubte raonable és absolutament incompatible amb el ple convenciment del Tribunal, i el Tribunal de Corts ha assolit aquest ple convenciment pel que fa a la concurrència de les circumstàncies que justifiquen l'apreciació de la traïdoria.

ENTITY_12-CONSIDERANT: que la Defensa de l'acusada al·lega la errònia valoració de la prova per part del Tribunal de Corts per no haver apreciat en l'acusada Sra. Vaquero la circumstància excloent de la responsabilitat penal incompleta de l'article 28 en relació amb els articles

27.4 (patir anomalia o alteració mental que no li permet comprendre la il·licitud del fet o d'actuar d'acord amb aquesta comprensió) i 27.8 (obrar impulsat per una por insuperable). Subsidiàriament, demana que s'apreciï la circumstància atenuant d'arravatament de l'article 29.1, tots ells del Codi Penal. En qualsevol cas, demana que no sigui imposada a l'acusada pena de presó superior a cinc anys.

Ni circumstància excloent de la responsabilitat penal amb caràcter de incompleta, ni tant sols la circumstància atenuant de haver obrat impulsada per una por insuperable. No és cert, com es diu en l'escrit del recurs de la

Defensa de l'acusada, que "Tant els perits nomenats a instància de la defensa com el perits judicials, a excepció del Dr. B., coincideixen en què la Sra. Vaquero va estar influenciada per una distorsió de la realitat i amb marcada limitació del control volitiu dels seus actes". De l'acte del judici oral resulta que el Dr. B. afirma que l'acusada no té cap malaltia mental, que no és una persona malalta i amb predisposició psicòtica, i descarta el trastorn mental transitori. El Dr. O. que l'acusada no va perdre la consciència del que feia. Alguns dels perits han referit que es tracta d'una persona immadura amb trets histèrics, i altres que presenta trets de dona maltractada, el que fonamenten en el diagnòstic fet pel Dr. H. de que l'acusada presenta un trastorn per estrès post traumàtic. Àdhuc n'hi ha, com la Dra. O., que ha informat que en els moment dels fets tenia les seves capacitats alterades o distorsionades. Però aquesta mateixa doctora reconeix, tot seguit, que no hi ha base orgànica, i s'excusa en una base exògena.

Pel que fa a la por insuperable que, al parer de la Defensa de l'acusada, sembla que trobaria justificació en la seva condició de dona maltractada, cal dir que no consten denúncies de la Sra. Vaquero contra el seu marit per maltractaments, que en la vista del recurs d'apel·lació la Sra. E.F., empleada domèstica de l'acusada des del 2000 al 2010, va declarar que, si bé el matrimoni discutia, mai va veure cap agressió física del marit a l'acusada, la filla Criado també té declarat que el seu pare no era una persona agressiva, i que dins de la parella la seva mare sempre ha estat la persona dominant. Resulta bastant sorprenent aquesta barreja de persona dominant i dona maltractada que refereixen alguns, pocs, dels perits en l'acte del judici oral.

També s'han de tenir en compte les manifestacions en l'acte de la vista del recurs de l'agent del Servei de Policia núm. Vara, ratificant el que va declarar a la Batllia d'Andorra en data 6 de setembre del 2011, en el sentit de que va apreciar que l'acusada estava nerviosa quan va anar al Servei de Policia per formular una denúncia, en data 25 de març del 2010. Cal dir que la denúncia no era contra el seu marit, ni per maltractaments, ni per altra causa. Es pot raonablement pensar que l'estat nerviós que presentava l'acusada podia ser deguda al fet de què, atès la naturalesa dels fets objecte de denúncia, ella es podria veure implicada en un cas de blanqueig de diners.

No hi ha base probatòria que permeti tenir per plenament acreditat que l'acusada en el moment d'atacar al seu marit fins a causar-li la mort tingués alterades les seves facultats de coneixement i/o de control dels impulsos de la seva voluntat, ni que la seva acció fos conseqüència d'una estat de por insuperable, com tampoc ha quedat acreditat un estat d'arravatament. Recordar que tant la forense Dra. M. com la Dra. G. que va atendre a l'acusada al centre hospitalari, tenen manifestat que el seu estat era normal, sense presentar cap trastorn ni altre neguit diferent del que és propi de qui es troba detingut per causa d'un fet tant greu com és un assassinat.

VI.-CONSIDERANT: que el darrer motiu del recurs de la Defensa de l'acusada és la imposició de la pena d'expulsió del Principat durant vint anys, demanant que no li sigui imposada perquè gaudeix d'arrelament familiar, patrimonial i financer. La imposició de la pena d'expulsió és plenament ajustada als principis de prevenció general i especial i la seva llarga duració, vint anys, proporcionada a la gravetat dels fets, un delicte d'assassinat, no apreciant aquest Tribunal cap motiu per retirar dita pena, ni tant sols per reduir-ne la seva duració.

VII.-CONSIDERANT: que, per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb la imposició al recorrent de les despeses processals del recurs atès que totes les seves pretensions han estat desestimades.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

D E C I D I M

1.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel Ministeri Fiscal i per la representació processal de l'acusada Sra. Vaquero contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 31 de gener del 2012, en la causa TC-068-3/10.

2.- Confirmar íntegrament dita sentència.

3.- Buenomnar a la recurrent Sra. Vaquero al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.