Delicte contra la salut pública (TSJP-027/12)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TSJP-27/12 Causa núm. TC-022-3/12 Sentència núm. 24-12

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, vint-i-cinc d'octubre del dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal d'una part i per la representació lletrada, del Sr. Ferreras d'altra part contra la sentència de data de data 22 de juny del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte contra la salut pública. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 22 de juny del 2012 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, desestimant la qüestió prèvia plantejada per la defensa del processat, hem de condemnar i condemnem a Ferreras com a responsable penal en el concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, d'un delicte contra la salut pública, en les seves modalitats dels delictes majors continuats de possessió destinada a la venda i venda en local d'esbarjo de droga tòxica cocaïna, dels delictes menors continuats de consum i consum en local públic de droga tòxica cocaïna, i de la contravenció penal continuada de consum conjunt de cànnabis, a la pena de QUATRE (4) ANYS I MIG DE PRESÓ, dels quals TRES (3) ANYS FERMS i la RESTA CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna durant quatre (4) anys, i MULTA DE SIS MIL (6.000) EUROS, així com al pagament de les despeses processals causades.

S'ordena el comís de la bàscula de precisió i dels diners incautats, als quals es donarà el destí legal previst a l'article 177 del Codi de Procediment Penal, així com la destrucció de la droga incautada, de conformitat amb el mateix article del mateix text penal".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, en data 25 de febrer del 2012, vers les 17.00 hores, el processat Ferreras, nascut el XX de maig del 19XX, de nacionalitat francesa, gerent del bar anomenat L (T 7) de la vila de Canillo, i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, fou controlat pels Agents del Servei de Policia a l'interior del seu domicili radicat a la XXXX, on s'havia desplaçat per tal d'esnifar unes ratlles de producte estupefaent cocaïna.

Prèvia autorització del processat, els Agents de Policia efectuaren una perquisició al referit apartament, incautant dins d'un armari de la cuina un embolcall contenint 59,501 grams nets de cocaïna, un recipient de terrissa i una cullereta amb restes de cocaïna, 120 EUR en efectiu, així com una bàscula de precisió i bosses de plàstic retallades, incautant també a l'habitació que el processat Ferreras compartia amb la seva esposa Téllez -contra la qual es segueix la causa núm. DM-068-3/12- una porció d'haixix de 9,853 grams nets, així com dos paperines contenint un total de 1,216 grams nets de cocaïna, que es trobaven al terra de les escales d'accés al garatge, i una petita porció d'haixix de 0,4 grams bruts al menjador.

La cocaïna incautada, així com altres 5 grams suplementaris que el processat Ferreras havia deixat al seu bar "T 7" i dels quals la seva esposa es va desfer, estava destinada en part a la venda i, en part, al seu propi consum, i havia estat adquirida pel processat Ferreras a una persona que no ha resultant identificada, durant l'anterior dia 24 de febrer del 2012, havent pactat ambdós un preu de 55 EUR el gram.

Així mateix, una setmana i mitja amb anterioritat al seu control per part d'Agents de Policia, el processat Ferreras ja havia adquirit a aquesta mateixa persona no identificada altres 35 grams de cocaïna, pels quals pagà 55 EUR el gram i que posteriorment vengué en discoteques i locals nocturns del Principat pel preu de 60 EUR el gram, havent venut aquesta droga, entre altres, en varies ocasions, per mitja d'una tercera persona que no es troba a disposició del Tribunal.

El processat Ferreras és consumidor habitual dels productes estupefaents cocaïna i cànnabis, productes que consumeix conjuntament amb la seva dona Téllez, bé al seu domicili, bé al bar "T 7" regentat per ells, radicats ambdós a la vila de Canillo. Practicada una perquisició per part d'Agents del Servei de Policia a l'esmentat bar, s'incautaren 525,60 EUR en efectiu".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència han interposat recurs d'apel·lació tant el Ministeri Fiscal com la Defensa de l'acusat Ferreras que fonamenten en un sol motiu referit a la pena imposada. El Ministeri Fiscal recorre la sentència dictada pel Tribunal de Corts perquè entén que la pena de presó imposada, quatre anys i mig dels quals tres anys ferms i la resta condicional, no es correspon amb l'extrema gravetat dels fets imputats a Ferreras i que han estat declarats provats en la sentència apel·lada, i considera més ajustada a la gravetat del fets la imposició de la pena demanada en el seu escrit de qualificació provisional elevat a definitiu, set anys de presó i, a més a més, l'expulsió definitiva del Principat d'Andorra.

Per la seva banda, la Defensa de l'acusat Ferreras centra el seu recurs exclusivament en la pena de presó imposada que entén excessiva tenint en compte que l'acusat mai ha negat els fets i que la seva condemna per alguns dels delictes es deu principalment i gairebé de forma exclusiva a la seva declaració, especialment pel que fa a l'aplicació del tipus qualificat de l'article 283 c) del Codi Penal que deriva exclusivament del reconeixement pel propi acusat en la seva declaració al Servei de Policia, ratificada davant del Batlle, per la qual cosa demana que li sigui imposada la pena de quatre anys de presó dels quals ferms els dies de presó preventiva i la resta condicional qualificada al seguiment d'un tractament de deshabituació als productes estupefaents i a les begudes alcohòliques, amb un termini de suspensió de quatre anys, i al pagament de la multa de sis mil euros en el termini d'un any després de complir la presó ferma.

IV.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Ferreras ha impugnat el recurs d'apel·lació formulat pel Ministeri Fiscal pel que fa a la petició de la pena de presó de set anys, en entendre que la pena de presó imposada és fins i tot un pel excessiva i, pel que fa a la pena d'expulsió definitiva del Principat d'Andorra, considera que la seva imposició seria totalment improcedent per haver quedat provat l'arrelament de Ferreras al Principat, doncs té una filla menor d'edat que és de nacionalitat andorrana, circumstàncies que ha tingut en compte el Tribunal de Corts per no imposar-li la pena d'expulsió, criteri que és compartit per aquest Tribunal.

El Ministeri Fiscal ha impugnat el recurs d'apel·lació formulat per la Defensa de l'acusat, ratificant-se íntegrament en les al·legacions formulades en el seu escrit de recurs d'apel·lació.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que ja té abastament declarat aquest Tribunal que, en principi, la fixació de la pena, dins dels límits màxim i mínim establerts en la llei penal, és qüestió d'arbitri judicial que correspon al Tribunal que jutja els fets en la primera instància, doncs té la immediació pròpia d'aquest primer grau de jurisdicció, la qual cosa li permet abastar un coneixement directe i personal dels fets i de l'acusat que és necessari per imposar la pena proporcionada a la naturalesa, la gravetat del delicte comès i la personalitat de l'acusat. Això no pot suposar, però, que les penes imposades no siguin susceptibles d'ésser revisades en seu del recurs d'apel·lació, però aquesta facultat de revisió hauria d'exercir-se de manera molt excepcional, salvat naturalment els casos en que la pena imposada estigués fora de la previsió legal, sigui per la seva naturalesa, sigui per la seva extensió.

En ambdós recursos s'impugna la pena de presó imposada en la sentència apel·lada, el Ministeri Fiscal perquè entén que hauria de ser incrementada fins als set anys ferms en atenció a l'extrema gravetat dels fets, a més a més d'haver-se d'imposar a l'acusat la pena d'expulsió definitiva del Principat, mentre que la Defensa de l'acusat considera que la pena que s'hagués hagut d'imposar a l'acusat era la de quatre anys de presó, limitant la presó ferma al temps de presó preventiva.

Són fets declarats provats en la sentència apel·lada, no discutits en seu d'aquest recurs d'apel·lació, que l'acusat tenia en el seu poder 59,501 grams de producte estupefaent cocaïna, i que havia tingut en el seu poder altres 5 grams que havia deixat al seu bar "T 7", i que una setmana abans del seu control pel Servei de Policia havia adquirit altres 35 grams de cocaïna que vengué en discoteques i bars nocturns del Principat. D'altra banda, també són fets provats que l'acusat havia consumit productes estupefaents cocaïna i cànnabis junt amb la seva dona Téllez, bé al seu domicili, bé al bar "T 7" que regentaven a Canillo.

La gravetat dels fets és evident, atesa la difusió del producte estupefaent en centre d'esbarjo, motiu pel qual s'ha apreciat el subtipus qualificat de l'article 283.1 c) del Codi Penal que, recordem, té assenyalada una pena de presó de quatre a deu anys. Per aquest delicte major i pels delictes menors continuats de consum i consum en local públic de droga tòxica cocaïna i la contravenció penal continuada de consum conjunt de cànnabis, el Ministeri Fiscal sol·licità per l'acusat la pena de set anys de presó. El Tribunal de Corts ha imposat a l'acusat, per tots aquestes infraccions criminals, la pena de quatre anys i mig de presó que és notablement inferior a la demanada pel Ministeri Fiscal, però el Tribunal ho feu en el marc de l'article del Codi Penal i tenint en compte "la col·laboració del processat, el qual ha reconegut tots els fets i facilitat als Agents de Policia els llocs on es trobava la droga, tant al seu domicili com al bar "T 7", malgrat la seva esposa havia fet desaparèixer la cocaïna, manifestant així un penediment evident".

Atenent, doncs, a què el Tribunal de Corts ha imposat la pena de presó en extensió inferior a la sol·licitada pel Ministeri Fiscal en atenció a la col·laboració de l'acusat, entenem que la pena imposada s'ajusta als criteris legals i que no hi ha lloc a la seva revisió, havent-se de desestimar el recurs del Ministeri Fiscal pel que fa a la pena de presó i també pel que fa a la no imposició de la pena d'expulsió definitiva del Principat doncs el criteri principal que, de manera general, es ve aplicant pels Tribunals per a la imposició d'aquesta pena és la manca d'arrelament de l'acusat al Principat, de manera que quan existeix aquest arrelament, principalment del tipus familiar, la pena d'expulsió manca de justificació.

Consta acreditat que l'acusat Ferreras fa molts anys que viu al Principat i te una filla menor d'edat que és de nacionalitat andorrana, circumstàncies que ha tingut en compte el Tribunal de Corts per no imposar-li la pena d'expulsió, criteri que és compartit per aquest Tribunal.

II.- CONSIDERANT: que, pel que fa al recurs de la Defensa de l'acusat, hem de dir que la pena de quatre anys i mig de presó està dins dels límits legals establerts. Com ja s'ha recordat, tan sols el delicte major de possessió i difusió de producte estupefaent cocaïna en centre d'esbarjo ja té assenyalat una pena de presó de quatre a deu anys i, a més a més, l'acusat Ferreras ha estat també condemnat com autor dels delictes menors continuats de consum i consum en local públic de droga tòxica cocaïna i de la contravenció penal continuada de consum conjunt de cànnabis. És cert que els fets referents als 35 grams del producte estupefaent cocaïna que l'acusat vengué en discoteques i bars nocturns del Principat, i també als altres 5 grams del mateix producte estupefaent que tenia al seu bar, li han estat imputats i el Tribunal de Corts ha considerat provats tant sols en base a la pròpia confessió de l'acusat en la seva declaració al Servei de Policia (foli 41) ratificada a la Batllia (foli 107), però no és menys cert que els 59,501 grams de producte estupefaent cocaïna que l'acusat també tenia en el seu poder li foren intervinguts en el decurs de la perquisició practicada pel Servei de Policia al seu domicili folis 57 i 58), i encara que l'acusat no hagués indicat als agents el lloc on es trobava dit producte estupefaent, hi ha lloc a la raonable suposició de què el producte estupefaent hagués estat igualment trobat pels agents, atès els lloc on es guardava (dins d'un recipient de terrissa a l'interior d'un armari penjat de la cuina, foli 57 en relació al foli 9). Entenem, doncs, que la pena de quatre anys i mig de presó que ha estat imposada a l'acusat per tots els delictes major continuat, menors continuats i contravenció penal, és plenament proporcionada a la gravetat dels fets, com ho és el termini de presó ferma, fixat en tres anys, doncs també la determinació del termini de presó ferma o condicional, sigui simple sigui qualificada, és facultat del Tribunal de instància.

En quan a la sol·licitud de la Defensa de l'acusat de què per al pagament de la pena de multa de sis mil euros, amb la que es mostra conforme, li sigui concedit el termini d'un any després de la presó ferma, si bé la sentència apel·lada res diu al respecte, aquest Tribunal ja té declarat, en el cas d'una suspensió condicional qualificada a indemnitzar, que si mentre es compleix la pena de presó ferma no es té possibilitat d'obtenir els mitjans necessaris per a fer front al pagament de la responsabilitat civil, és just i procedent fixar com a termini inicial del còmput dels tres anys de la suspensió condicional qualificada la data en què l'acusat gaudeixi d'un règim penitenciari que li permeti obtenir mitjans de vida. No hi ha cap motiu pel qual aquest criteri no pugui ser també aplicat en el supòsit del pagament de pena de multa, si bé haurà de ser el Tribunal de Corts qui haurà de pronunciar-se al respecte en el moment de procedir a l'execució de la pena de multa.

III.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, sense fer especial pronunciament sobre les despeses processals del recurs.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel Ministeri Fiscal i per la Defensa de l'acusat Ferreras contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 22 de juny del 2012 en la causa TC-022-3/12.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.