Lesions doloses (TSJP-020/12)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. TSJP-20/12 Causa núm. TC-103-2/09 Sentència núm. 21-12

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, vint-i-cinc d'octubre del dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Villegas, contra la sentència de data 26 d'abril del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses. És part el Mgfc. Ministeri Fiscal, i la Sra. Daza. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 26 d'abril del 2012 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Villegas, com a responsable penal en el concepte d'autor, del delicte major de lesions doloses de l'article 113.2 de l'actual redactat del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys.

El condemnem també al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, Villegas indemnitzarà:

a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la quantitat de 101,33 euros,

a Daza en la quantitat de quatre mil (4.000) euros així com al pagament dels honoraris d'advocat i costes que es fixaran en període d'execució de sentència".

II.-RESULTANT: que l'esmentada sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, el processat Villegas ha mantingut una relació matrimonial durant 6 anys amb Daza, i ambdós van tenir en comú una filla anomenada Soriano. Al mes de desembre del 2006 es van separar i, trobant-se en tràmits de separació judicial, el dia 6 de desembre del 2008 el processat es desplaçà amb el seu vehicle a la botiga ORG_0, radicada a l'avinguda F, casa F, de la vila de P, La Massana, regentada per Daza, per recollir a la filla menor, de 2 anys d'edat, que havia d'estar en la seva companyia durant el cap de setmana, en virtut d'un acord verbal amb Daza.

Un cop al lloc, desprès de què na Daza acompanyés la menor a l'exterior de l'establiment, la introduís a la cadireta del vehicle del seu pare i li col·loqués el cinturó de seguretat, el processat Villegas va dir a Daza que necessitava més roba, calçat, el cotxet i el passaport de la nena, requerint-la per a què anés a buscar-ho, responent-li Daza que la menor ja anava vestida i calçada, i que per passar una nit del cap de setmana no li calia més roba, motiu pel quin el processat Villegas reaccionà traient-li les sabates a la seva filla i llençant-les a un prat situat a l'altre costat de la carretera.

S'inicià aleshores una discussió verbal entre ambdós que féu que la menor es poses a plorar, el que motivà que Daza inclinés mig cos a l'interior del vehicle per agafar a la seva filla i calmar-la, moment en que el processat Villegas sortí del vehicle, s'apropà a la porta posterior dreta per impedir-ho, i l'agafà pels canells, produint-li una forta estrebada, una clau doblegant-li els braços vers l'esquena, per allunyar-la del marc de la porta del vehicle, mentre amb l'altra mà l'agafà pel coll. Tanmateix, na Daza es resistí i aconseguí deslliurar-se'n, donant-se aleshores diverses empentes mútues, fins que el processat bloquejà les portes del cotxe amb el comandament per evitar que Daza pogués agafar a la filla, tornà a l'interior del vehicle i marxà del lloc enduent- se a la nena descalça.

Com a conseqüència de l'agressió i forcejament, Daza va patir una contractura muscular paravertebral cervical i dorsal, contractura del trapezi dret i erosions superficials a la cara interna dels canells, ferides compatibles amb una rotació d'ambdós braços amb extensió brusca, degut a la flexió dels colzes, amb prescripció farmacològica d'analgèsics i d'antiinflamatoris, havent de portar un collaret cervical i un cabestrell a l'espatlla dreta. Tanmateix, l'agressió soferta causà a Daza un síndrome ansiós depressiu amb predomini de la simptomatologia ansiosa, trastorns de la son, cansament general, anhedonia, dificultat per expressar les emocions, patologia que s'ha vist perllongada i augmentada en quant a simptomatologia, relacionada amb un procés judicial no resolt, equiparable a un trastorn per estrès posttraumàtic".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Villegas, sol·licitant l'absolució del seu defensat i subsidiàriament que se'l condemni en tant que autor responsable de la contravenció penal de maltractaments i lesions doloses prevista a l'article 476.1 del Codi Penal a la pena de dos dies d'arrest domiciliari condicional no havent-hi lloc a la responsabilitat civil per quant Daza va provocar els fets, tenint una participació activa en els mateixos.

Precisa que els fets d'autes, del tot puntuals, s'inscriuen en les relacions conflictives de la parella després de la seva separació.

Fa valer que,

els testimonis no permeten establir que el processat va efectuar una clau a Daza i la va agafar pel coll.

L'estat psicològic de Daza no és degut al fets del 6 de desembre del 2008 sinó a problemes familiars anteriors.

El tractament prescrit no pot ser considerat com un tractament mèdic des del moment en que no hi havia cap finalitat curativa.

Daza presentava antecedents de lordosi cervical, la qual és la veritable causa del tractament prescrit.

Invoca la nul·litat de les proves practicades desenvolupant la següent argumentació:

l'informe de la Sra. Peña, psicòloga particular de Daza no pot tenir cap valor probatori des del moment en que no va comparèixer a l'acte de la vista oral.

Com a conseqüència el nexe causal entre el conflicte del 6 de desembre del 2008 i l'estat d'estrés post traumàtic no s'ha establert.

La Dra. Codina ha donat validesa a un informe psicològic que no té valor probatori, sense conèixer els antecedents de la separació. A l'informe no consten les radiografies de Daza, sinó unes fotografies de les mateixes sense valor probatori perquè no se sap de quina data són.

La policia no va escoltar els clients que es trobaven a la botiga i es va limitar a testimonis, menys objectius, de familiars o treballadors de Daza.

La prova de reconstrucció judicial dels fets sol·licitada per la defensa mitjançant escrit de data 8 de març del 2011 va ser denegada.

Reprotxa als primers jutges de no haver tingut en compte l'informe de la perit Sra. Bueno nomenada per la Batllia civil que conclou que no existeix relació de causalitat entre el conflicte viscut el 6-12-2008 i l'estat ansiós depressiu de Daza.

Estima que les declaracions del Sr. C Daza a la vista oral haurien de ser descartades en ser menor i cosí de la pledejant.

IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, manifestant que existeix en autes prova suficient respecte de tots els fets recollits en la sentència apel·lada consistent en:

La declaració de la perjudicada

La declaració del testimoni Moliner l'objectivitat del qual no es pot posar en dubte.

L'informe medicoforense, ratificat a la vista oral de la Dra. Mercader.

Les declaracions a la vista oral dels agents del Servei de Policia Girona i Carnero.

Observa que l'objecte de l'informe de la Sra. Bueno designada en el marc de la causa civil és de determinar un regim de visites adient per la filla menor i no el de buscar l'origen de l'estrès post traumàtic de Daza.

Posa de relleu que les preteses circumstàncies atenuants d'haver contribuït Daza de forma activa a la seva pròpia agressió, essent invocades per primera vegada en el marc del present recurs, no poden ser objecte de valoració.

V.- RESULTANT: Que també s'oposa al recurs la representació lletrada de Daza, adherint a l'argumentació desenvolupada pel Ministeri fiscal i posant de relleu la personalitat del processat, el nexe de causalitat existent entre l'agressió i l'estat físic i psicològic de la seva defensada, la inadequació de la teoria de la defensa del "trencament de la custòdia de la prova".

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Sobre les lesions patides per la perjudicada el 6 de desembre del 2008, en ressurt de les conclusions reiterades a la vista oral, de l'informe realitzat el 16 d'abril del 2009 per la Dra. Mercader, metge forense que:

El 6 de desembre del 2008, Daza, es va presentar al servei d'urgències de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell a les 11.11 hores.

Li van realitzar radiografies de la columna cervical i dorsal. Aquestes radiografies van ser aportades per Daza a la Dra. Mercader, la qual va precisar que ella mateixa les va fotografiar per inserir-les en el seu informe, observant-se per respondre a les al·legacions del processat sobre la manca de fiabilitat d'aquests documents, que els informes medicoforenses no comporten radiografies en original i que no hi ha res que posi en dubte la paraula de la Dra. Mercader.

Daza va indicar, en la seva admissió a urgències, que "consulta per dolor cervical i dorsal en ser agredida pel seu ex-marit. Li ha fet una hiper- extensió amb rotació interna de tots dos braços de forma brusca". Sobre el resultat de la visita a urgències es fa constar, a més, "erosions a cares centrals d'ambdós canells...dolor a la palpació de la musculatura paravertebral cervical i dorsal dreta"

A les 12.30 hores del mateix dia la pacient és donada d'alta al domicili amb diagnòstic de contractura trapezi dret i erosions superficials a canells, prescrivint un tractament amb medicaments antiinflamatoris i relaxants musculars, així com el port d'un collaret cervical i d'un cabestrell.

El mateix dia a les 13.20 hores, Daza va ser visitada en els locals de la Policia i a petició dels policies, per part de la Dra. Mercader la qual, després d'haver estudiat les radiografies (preses dues hores abans) relleva l'existència d'una contractura muscular trapezoide dreta i de musculatura paracervical de predomini dret així com petites erosions superficials al canell esquerra. La Dra. Mercader posa de relleu, en l'informe medicoforense establert en aquell moment que aquestes lesions que han estat objectivades són compatibles amb el mecanisme de producció que verbalitza la pacient.

La Dra. Mercader precisa que el tractament prescrit ha estat allargat el 10 de desembre del 2008.

En les conclusions del seu informe elaborat el 16 d'abril del 2009, la metgessa forense precisa que, si el tractament farmacològic prescrit no té finalitat curativa el port del collaret cervical i del cabestrell a l'espatlla dreta, amb la finalitat de no mobilitzar aquestes articulacions, és necessari per a la curació.

Tan en el seu informe com a la vista oral, la Dra. Mercader ha afirmat que les lesions no podien derivar de l'accident de transit ocorregut un any abans dels fets. L'informe forense descriu d'altra banda una síndrome ansiosa depressiva que està precisada en un informe complementari elaborat per la Dra. Mercader el maig del 2011 la qual, tot i posant de relleu la problemàtica que representa una separació matrimonial, i la relació ex- marit -filla , afirma que els fets causa de la present pericial han causat en Daza una síndrome ansiosa depressiva, precisant que aquesta patologia, que hauria de desaparèixer amb el temps, va ser augmentada i prolongada i relacionada amb un procés judicial no resolt.

La resposta del processat en quant a la validesa de la prova de les lesions sofertes per Daza seran descartades per quant:

La Dra. Mercader ha efectuat perfectament la seva missió de metgessa forense, fent referència en el seu informe als certificats mèdics fets pels metges tractants, els quals són indispensables un any després dels fets.

La Dra. Mercader ha fet referència a un informe fet per ella mateixa 4 hores després dels fets.

L'absència a la vista oral de la Sra. Peña, consultada a títol privat per Daza sota els consells de la metgessa forense i del Dr. Codina metge de capçalera, no té cap incidència sobre la validesa de l'informe del peritatge mèdic.

Les radiografies quines fotografies estan incorporades en aquest informe corresponen bé a aquelles que van ser preses en el Servei d'Urgències.

El port d'un collaret cervical i d'un cabestrell correspon bé, malgrat el que pensi el processat, a finalitats curatives.

Els eventuals antecedents patològics i les eventuals incidències del conflicte matrimonial han estat considerats per la metgessa forense, que els ha descartat.

La Sra. Peña no ha efectuat cap "prova psicològica" com sigui que ella no era una experta, sinó un metge de capçalera, i la Dra. Mercader, Master en Psiquiatria Forense té la capacitat i d'altra banda el deure, d'apreciar ella mateixa l'estat psicològic de la perjudicada i l'origen d'aquest.

Finalment, els fets d'autes, havent-se produït a les 9.30 hores, Daza havent estat atesa al Servei d'Urgències a les 11.00 hores i havent-se trobat durant el temps ocorregut en presència de membres de la seva família i de policies cridats sobre el lloc a les 9.46 hores, les lesions patides només poden ser atribuïdes als fets perseguits, salvat a imaginar, el que no farà aquesta Sala, que Daza s'ha ferit ella mateixa durant el seu transport al Servei d'Urgències.

II.-CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts ha retingut amb bon criteri que les lesions presentades per Daza eren la conseqüència de les actuacions del processat.

En efecte la víctima ha relatat davant els serveis de Policia, el Batlle instructor i l'acta de la vista oral sense variar en les seves declaracions, les circumstàncies en les quals el processat la va immobilitzar, la va treure amb força del vehicle, girant- li el braç a l'esquena, provocant-li lesions constatades mèdicament i que són compatibles amb aquest tipus d'agressió.

El testimoni Moliner que no treballava més al moment de la vista oral pel compte de Daza va confirmar haver vist com el processat va agafar fort Daza i fer-li una "clau" posant-li les mans darrera l'esquena per a treure-la del cotxe. Aquest testimoni certament ha confirmat les seves declaracions més precises (la qual cosa s'explica pel temps transcorregut) fetes davant el Batlle instructor, les quals constitueixen, com ho ha afirmat en vàries ocasions aquesta Sala Penal, elements de prova.

Els agents del Servei de Policia Girona i Carnero que van comparèixer a la celebració de la vista oral a instància de la defensa del processat van manifestar que van trobar Daza nerviosa i queixant-se de les zones afectades (on posteriorment es van evidenciar les lesions) i que a més van constatar signes de pressió als canells, que d'altra part sempre que ells han actuat a l'ocasió d'altres incidents entre el processat i Daza, el Sr. Villegas actuava d'una manera "xulesca i desafiant" fent cas omís de les recomanacions.

El processat que reconeix haver agafat Daza pel braç per extreure-la del cotxe, sosté que Daza va contribuir de forma activa i provocadora a les lesions que ella ha sofert.

Cap element permet establir que Daza va intentar impedir el dret de visita del processat i no pot ser acceptat que la víctima que s'havia introduït a mig cos al cotxe per ocupar-se de la nena que plorava hagi contribuït per una provocació a les violències que ha sofert.

III.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada tant en les seves disposicions penals com en les seves disposicions relatives a la responsabilitat civil.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Villegas.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 26 d'abril del 2012 en la causa TC-103- 2/09.

3.- Condemnar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs, així com al pagament dels horaris d'advocat exposats per l'acusació particular que s'acreditaran en període d'execució de sentència.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.