Reconeixement de deute simulat. Costes (7100702-2013)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000068/2016 ORIGEN: 7100702/2013 - 00

NIG: 5300542120140000853

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 20 de desembre del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER.- Prèvia citació a judici de data 11 de desembre de 2013, en l'audiència del subsegüent dia 15 de novembre de 2013, la part agent formulava demanda en reclamació de quantitat contra la part defenent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència "condemnant al demandat a satisfer als nostres representats el import d'UN MILIÓ D'EUROS (1.000.000 Eur) en mèrits de la transferència bancària efectuada en data 25 de juliol del 2008 des de Suïssa mitjançant serveis de la empresa fiduciària panamenya, S., SA. més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins a la definitiva liquidació del deute, les costes processals, honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits d'aquesta part que seran degudament acreditats en període d'execució de sentència."

SEGON.- En l'Audiència de data 6 de desembre de 2013, la part defenent va contestar a la demanda, oposant-s'hi i interposant, amb caràcter peremptori, una excepció de manca de legitimació passiva -posteriorment rectificat i formulada com a activa- en la seva vessant ad processum i en la de ad causam, oposant-se al fons a la petició formulada; i després d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència "estimant íntegrament l'excepció processal de manca de legitimació activa dels demandants plantejada per aquesta part demandada, sense entrar en el fons de la demanda, i condemnant la societat demandant a satisfer totes les despeses processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, si s'escau; i subsidiàriament, pel negat cas que no fos estimada l'excepció processal interposada, vulgui dictar Sentència absolent íntegrament el senyor Badía de la demanda formulada contra ell, això es desestimant íntegrament la demanda judicial, i condemnant els demandants, de manera solidària entre ells, a assumir totes les costes que generi el present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i de perits si escau."

TERCER.- En les audiències dels subsegüents dies 10 i 31 de gener de 2014, les parts litigants van replicar i duplicar, insistint en les seves respectives posicions

QUART.- Obert el judici a proves el dia 21 de març de 2014, la part agent va proposar la pràctica de les següents I.- DOCUMENTAL PRIVADA; II.- ALTRA DOCUMENTAL PRIVADA; III.- CONFESSIÓ EN JUDICI i IV.- DOCUMENTAL PÚBLICA. Per la seva part, el defenent va proposar la pràctica de les següents: I.- DOCUMENTAL; II.- ALTRA DOCUMENTAL; III.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT i IV.- CONFESSIÓ EN JUDICI.

CINQUÈ.- Desprès d'haver procedit a la pràctica de la totalitat de les proves proposades, per diligència de data 11 de juliol de 2014 es va procedir al tancament del judici de proves fent lliurament a les parts del resultat de les mateixes.

SISÈ.- Finalment, per escrit de data 5 de setembre de 2014, les parts van formular les seves respectives conclusions, insistint en les seves respectes posicions.

SETÈ.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 11 de juny de 2015 i va decidir :

"Primer.- No donar lloc a l'excepció plantejada per la defenent.

Segon.- Desestimar íntegrament la demanda plantejada per la part agent, sense fer especial condemna en costes.

Tercer.- Donar coneixement dels presents autes al Magnífic Ministeri Fiscal als efectes en dret escaients, segons allò previst al Fonament de dret SISÈ de la present resolució."

VUITÈ.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les dues parts.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present procediment la part agent Galván i el Sr. Plana varen instar una demanda de reclamació de quantitat per import d'UN MILIÓ d'EUROS contra el Sr. Badía com a deute derivat d'una transferència que el primer va fer al segon en data de 25.7.08 des de Suïssa, mitjançant serveis de la societat fiduciària panamenya Galván, més els interessos legals corresponents i les costes.

La sentència d'instància, després de rebutjar les excepcions processals aixecades per la part defenent, va desestimar la demanda sense fer imposició de les costes de la instància.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts.

SEGON.- Antecedents d'interès

Són fets no controvertits per les parts, recollits en la sentència i que no han estat impugnats en aquesta alçada que, "amb la finalitat d'adquirir un bé immoble a França i disposant de la suma necessària per dur a terme tal operació en un compte obert a Suïssa, l'any 2008 el Sr. Plana, de nacionalitat francesa i resident a França, va sol·licitar l'ajuda del defenent, suposat amic seu, el qual havia de rebre en un compte d'aquest darrer obert a Andorra els fons provinents de Suïssa, i el demandant havia de revertir-ho al compte del Sr. Plana obert a França. Per tal de justificar l'entrada de divises a França, les parts van acordar simular que es tractava d'un préstec que feia el Sr. Badía al Sr. C. junt amb la seva esposa, per tal de comprar el referit bé -quan en realitat el que es cercava era repatriar diners al domicili fiscal dels consorts Plana.

És igualment incontrovertit entre les parts que el Sr. Badía va transferir íntegrament la referida quantitat -rebuda d'un compte de S.- al Sr. Plana, i que aquest va procedir a la compra del referit bé immoble.

I resta igualment acreditat en autes que en data 13 de gener de 2012, el Tribunal d'Instance de X. va declarar la incapacitat del Sr. Plana nomenant tutora la seva filla Sra. Mercader.

Ara bé, resulta que el document instrumental que va permetre al Sr. Plana recuperar els seus havers que tenia dipositats a Suïssa via Andorra -per tal, segurament, d'evitar haver de donar explicacions al Fisc francès- preveia que els Srs. Plana havien de retornar el referit préstec -simulat- al Sr. Badía al cap d'un temps, precisament el 31 de octubre de 2013.

I consta igualment en autes que, basant-se justament en aquell document, simulat segons ambdues parts tenen admès en els presents autes, en data 17 de setembre de 2012, el Sr. Badía va sol·licitar judicialment a França el reembors de la suma principal del referit préstec simulat, havent instat la Sra. Mercader en la seva qualitat de "tutrice de Mr. Plana." un "commandement de payer avant saisie" (cf. f. 51) per la suma de 999.900 EUR més despeses, així com una "denonciation de procés verbal de saisie attribution EXT" (cf. f. 56); que posteriorment la Sra. Mercader en la qualitat en què actuava, va haver de recórrer primer al "juge de l'execution" (cf. f. 59 iss.) per obtenir l'anul·lació del "commmandement de payer avant saisie-vente" i en data 14 de febrer de 2013, el Tribunal de Grande Instance de Montauban va condemnar al Sr. Badía a indemnitzar a la Sra. Mercader pels danys i perjudicis causats per no haver procedit el Sr. Badía a aixecar en els deguts terminis la mesura cautelar "saisie-attribution" prèviament anul·lada".

Per acabat el relat de fets, afegirem que ja en aquesta alçada la part defenent en conèixer el decés del Sr. Plana, ha dipositat en favor de la part contrària la "copie executoire" original del reconeixement de deute controvertit, document que li ha estat admès com a documental per a millor proveir.

TERCER.- La sentència d'instància en coherència amb el que s'ha declarat provat i a la vista de la prova de confessió dels protagonistes de l'acció analitzada de que no es deuen res respectivament i de les manifestacions contingudes en l'escrit de conclusions de la part agent en el qual reconeix quina és la finalitat darrera del present plet, desestima la demanda i no fa imposició de costes per la temeritat i mala fe dels defenent. Vegem els dos recursos presentats.

QUART.- Recurs de la part agent Galván i el Sr. Plana.

Com a únic motiu del seu recurs aquesta part continua insistint en quina és la finalitat del present litigi: "...per tal d'evitar novament la interposició d'aquesta demanda civil en territori francès, el nostre representat o/i la societat S. han de disposar d'una sentència ferma dels tribunals andorrans condemnant al senyor Badía a satisfer solidàriament als codemandants el import que s'interessa en el suplico de la demanda a fi i efecte de poder fer jugar la compensació de crèdits en el cas que la part demandada torni a instar novament una demanda contra el nostre representat en territori francès."

És a dir, que malgrat reconèixer la inexistència de cap dret a reclamar a la part contrària perquè el reconeixement de deute va ser simulat i ja va rebre en el seu moment el Sr. Plana la suma transferida des de Suïssa, pretén que se li reconegui de manera preventiva un dret que no ha nascut per tal de neutralitzar una hipotètica actuació fraudulenta del Sr. Badía davant els tribunals francesos, com ja va intentar en una ocasió, cosa que va obligar a un esforç litigant per evitar l'èxit de la seva fraudulenta actuació forense.

Resulta evident que l'acció exercitada és absolutament desafortunada i mancada del rigor jurídic per les raons ja exposades sobre el no naixement de cap dret al seu favor i en contra de la part defenent. Podia haver instat una acció declarativa d'inexistència del deute per ser el document de reconeixement absolutament simulat, però no podia inventar-se un dret de crèdit que era inexistent, com a eina preventiva. Com bé diu la sentència d'instància ha estat un intent d'instrumentalitzar els tribunals andorrans per combatre una eventual condemna dels tribunals francesos.

Per tot això cal desestimar el motiu d'impugnació.

CINQUÈ.- Recurs del Sr. Badía.

També com a únic motiu del seu recurs, argumenta que atesa la desestimació de la demanda procedia fer imposició de les costes de la instància.

Recordem la doctrina de la Sala en matèria d'imposició de les costes. Dèiem en la STJC de 5-2-15, rotlle 244/14) quan diu que : "... la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." ( TSJC 22-06-2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complert i efectiu del dret del vencent.

Així, és conegut que en el dret andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No és precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10. Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.

Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas.

Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent.

Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.

És des d'aquesta òptica que l'existència d'un requeriment previ a l'acció judicial té una gran importància, tota vegada que permet oferir al deutor, un cop plenament informat del crèdit reclamat, de liquidar el seu deute per tal d'evitar un procés judicial.

Fins i tot, és doctrina constant d'aquesta Sala que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes quan el defenent s'aplana i no ha estat objecte d'un requeriment extrajudicial previ.

És també en la mateixa lògica que es considera que si es desestimen en part les pretensions de l'agent, s'està necessàriament reconeixent el dret del defenent a oposar-se al seu requeriment." Criteri reiterat en la nostra STJC de 30.6.16 (332-15).

SISÈ.- Recordats aquests principis cal veure'n l'aplicació al cas present i, en especial, l'actitud del defenent que és el que reclama el seu dret. Ara en el seu escrit de recurs mostra el seu penediment per la seva actitud davant els Tribunals francesos en els que va intentar executar (amb embargament inclòs) un document de reconeixement de deute que sabia que era simulat. En la contesta a la demanda origen del present procés, no ha fet cap mínima autocrítica de la seva actuació. Per contra, es va oposar a la demanda al·legant excepcions processals peremptòries i només va negar la inexistència del dret de crèdit de la contrària derivat de la transferència feta al seu compte des de Suïssa, ni va fer en aquell moment dipòsit del document executiu original de reconeixement de deute en prova de la seva bona fe. És a dir, que no va donar a entendre en cap moment que estava penedit i que tot va ser una simulació per afavorir al Sr. Plana.

Per tant, no es pot dir que va tenir una conducta processal arrenglerada amb la bona fe que cal exigir a tot litigant. Això fa que compartim plenament l'encertada decisió de l'Hble. Tribunal de Batlles de fer ús de l'excepció que ens atorga Novel·la 82, cap. X.

En conclusió el seu motiu ha de ser rebutjat i el seu recurs ha de ser desestimat.

SETÈ.- En resultar desestimats els recursos procedeix imposar les costes per ell generades a cada part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de S., SA i el Sr. Plana (representat per la seva filla Mercader com a tutora) i el Sr. Badía contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de juny de 2015, que confirmem íntegrament.

Imposem les costes dels recursos a cada part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-