Domicili assenyalat per comunicacions (2100226-2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000307/2016 ORIGEN: 2100226/2014 - 00

NIG: 5300542120150000275

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat Salcedo, prèvia citació a judici enregistrada el 28 d’abril de 2014, va interposar demanda en l’audiència celebrada el dia 3 de juny de 2014 contra la societat Guerrero i el Sr. Castillo, en la què, després d’exposar l’argumentació fàctica i la fonamentació jurídica que entenia d’aplicació al cas, suplicava dictar sentència d’acord amb la següent pètita;

“Condemnant solidàriament a la societat Guerrero, SL, i al senyor Castillo a satisfer a Salcedo, SA, la suma de 47.514,53 Euros, la qual haurà d’incrementar-se amb els interessos de descobert a raó dels tipus fixat per l’ABA, que es produeixin des del dia 27 de març de 2013 –dia següent al de la darrera liquidació, i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute; i més les costes judicials, inclosos els honoraris d’Advocat i Procurador d’aquesta part, que hagin intervingut en la reclamació.”

II.- Que els defenents varen comparèixer a l’audiència celebrada el dia 1 de juliol de 2014, tot contestant la demanda formulada contra ells i oposant-se a la mateixa a raó dels fets i raonaments recollits en el mateix escrit i demanant que es declarés la improcedència de les reclamacions de l’adversa, desestimant la demanda i condemnant a l’agent a satisfer les costes processals ocasionades, incloses les derivades d’advocat i procurador.

III.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència el dia 9 de maig del 2016 decidint:

“Primer.- Estimar la demanda presentada per part de l’entitat bancària Salcedo, SA contra la mercantil Guerrero, S.L. i el Sr. Castillo.

Segon.- Condemnar als defenents de forma solidària a satisfer a l’agent 47.514,53€, quantitats augmentades amb els interessos per a descobert tipus ABA que meriti l’esmentada quantitat a comptar del 27 de març de 2013 i fins a la seva total satisfacció, d’acord amb l’establert al tercer fonament de dret.

Tercer.- Condemnar en costes als defenents d’acord amb l’establert al quart fonament de dret.”

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la societat Guerrero, S.L. i del Sr. Castillo i, en virtut dels argument que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació, desestimant íntegrament la demanda formulada contra els seus mandants i imposant a l’adversa les costes generades tant a la primera, com a la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 18 d’abril del 1997 el Sr. Castillo, actuant com a representant legal de la societat Guerrero, SL, va obrir un compte corrent a les oficines de “Salcedo, S.A.”, ni que en el document d’obertura constava com a domicili de la societat la xxxxxxxx, “Edifici xxxxxxxxxx” de xxxxxxxxxxxx (foli 29). Tampoc es discuteix que el dia 16 de març del 2011 es va pactar entre les parts una pòlissa de crèdit sobre el citat compte corrent per un import de 30.000 euros i amb data de venciment el dia 16 de març del 2012, constituint-se en fiador el Sr. Castillo i designant com a domicili de la societat deutora el mateix que constava en la documentació del compte corrent, encara que es precisava que “aquesta designació expressa de domicili s’entén realitzada sense perjudici de la preferent utilització del mitjà de comunicació banc-client usualment utilitzat o, subsidiàriament, d’altre mitjà idoni segons els usos i costums bancaris” (folis 31 a 33v).

Consta igualment a les actuacions que, en data 20 de gener del 2012 i en exercici de la facultat prevista en el contracte de compte corrent, l’entitat creditora va notificar a la deutora la seva voluntat de no renovar-li el crèdit de referència i que ho va fer al domicili que constava als seus extractes de compte corrent (foli 41) situat al XXXX i mitjançant correu certificat amb avís de rebut, que no va ser recollit pel destinatari (folis 34 a 37). S’ha acreditat igualment que aquesta comunicació es va repetir el dia 23 de novembre del 2012 adreçada en aquest cas al XXXX, seu social de la societat deutora, comunicació feta igualment per correu certificat amb avís de rebuda i que va ser recollida pel Sr. Herrera (folis 38 a 40).

Atès que els dits requeriments no van ser atesos, la representació processal de la societat “Salcedo, S.A.” va formular la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es condemnés solidàriament a la societat Guerrero, S.L. i al Sr. Castillo a abonar a la seva mandant la suma de 47.514,53 euros, més interessos i costes, la defenent s’hi va oposar i la Sentència objecte del present recurs va estimar íntegrament la demanda formulada.

II.- Contra la decisió de la Sentència d’instància s’alça la representació processal de la societat Guerrero, S.L. i del Sr. Castillo manifestant que la societat agent mai va notificar als seus mandants la seva voluntat de declarar anticipadament vençut el crèdit convingut en data 16 de març del 2011, reiterant els arguments que ja exposava en la seva contesta a la demanda i que van ser examinats de forma curosa per l’Hble. Tribunal de Batlles en la Sentència objecte del present recurs, motiu que seria més que suficient per desestimar-lo sense més.

No obstant, per donar una resposta més complerta encara si cap als greuges al·legats pel recurrent, cal posar de relleu que, malgrat cal entendre que l’adreça a la què es va enviar la primera de les cartes certificades amb avís de rebut (comunicant a la recurrent la no renovació de la pòlissa de crèdit subscrita per les parts) el carrer xxxxxx de xxxxxxxxxxx, havia estat proporcionada a l’entitat bancària pel mateix recurrent, ja que era aquella a la què s’enviaven els seus extractes bancaris i la que consta en el detall de la posició del client (folis 41 i 49), malgrat també que se suposa que en ella rebia i tenia coneixement dels dits extractes, ja que en cas contrari la seva actuació hagués estat clarament negligent i malgrat finalment que en l’apartat VIII de la pòlissa de crèdit signada per les parts es destaca que la designació de domicili per part del client es fa sense perjudici, entre altres, de la possibilitat d’utilització com a mitjà de comunicació amb el client qualsevol altre “mitjà idoni segons els usos i costums bancaris”, el cert és que el defenent no va recollir aquesta comunicació i no es podia presumir que la rebés, de tal manera que era prudent que l’entitat bancària la repetís en un altre adreça per assegurar-se de que el seu client tenia coneixement de la seva decisió de no renovar-li el crèdit de referència, com així va fer.

Pel que fa a la segona comunicació amb la mateixa finalitat, aquesta s’adreça a la seu social de la societat recurrent (foli 39) que no és altra que el carrer xxxxxxx, “Edifici xxxxxxxx” (foli 72) i s’ha d’entendre que una carta adreçada a la seu social de l’entitat havia d’arribar al seu coneixement, tenint en compte, a més a més, que en la citada pòlissa (foli 33 apartat VIII) ja es feia constar que la designació per part del client d’un domicili per notificacions s’entenia realitzada sense perjudici de la preferent utilització dels mitjans de comunicació Banc-client usualment utilitzats i que el mateix recurrent reconeix que tenen activitat comercial en la dita adreça.

III.- El fet que la comunicació adreçada al domicili social de la recurrent va arribar al seu coneixement ve, a més a més, acreditat pel fet que aquesta va ser recollida pel Sr. Herrera i cal presumir que el citat senyor sols podia fer-se càrrec de la carta si estava autoritzat per fer-ho per societat a la què anava destinada. Per aquesta raó, cal entendre que el Sr. Herrera era un empleat de la recurrent a qui aquesta havia autoritzat per rebre les comunicacions que es feien a la societat, ja que en cas contrari no els hi haurien lliurat, sense que calgui cap altra prova de la vinculació entre el Sr. Herrera i la societat defenent, que, en tot cas, aquesta havia de desvirtuar.

Per totes aquestes raons, s’ha de considerar que aquesta darrera certificació va arribar al cercle d’interessos de la defenent i si el Sr. Herrera no gaudia de les facultats que aparentment exercitava, o si no comunicava a la societat la correspondència que recollia, era l’empresa en nom de la qual actuava qui hauria de prendre les mesures adients per exigir-li la responsabilitat corresponent, sense que aquest fet pogués afectar a tercers que podien confiar en què la seva notificació havia estat rebuda pel seu client.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d’aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la societat Guerrero, S.L. així com del Sr. Castillo contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de maig del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-